Edberg Sanz & González Vilas 2 6
Doctor Jekill i Mister Hyde (Marc Connors & Nasarre McEnroe) 6 0
Calor sufocant en la pista de L’Hospitalet, on hem pogut assistir-hi a un dels partits més esperats del campionat, i que ha merescut la pena contemplar en el primer set, ja que el segon, no ha existit.
Ja ha començat el partir amb una certa disputa amb el tipus de pilota amb el que s’hauria de disputar. En un primer lloc, s’ha fet una tria aleatòria, però a la vista dels resultats un Gonzàlez Vilas fent ús de les seves influències i experiència ha aconseguit repetir de nou la tria... en aquest el resultat li ha semblat bé... com no !!!!!! eren les pilotes, amb perdó, que ell desitjava. De mentre uns tranquils Jekill i Hyde han mantingut les formes i no han fet més, convençuts que aquest partir era seu des de l’inici.
Anem al joc: hem assistit a un primer set llarg i interessant, on les dues parelles han alternat bons cops des de totes les posicions, amb una major seguretat i precisió per part d’uns Marc Connors & Nasarre McEnroe, que han deixat bocabadats a uns Edberg Sanz & González Vilas que hores d’ara continuen preguntant-ne Qué?, Com?, Que dius? Quan? A on? Per què? .... total un resultat just, en aquest primer set.
Per tant s’havia iniciat la primera condició per arribar al desastre: “pedir lo imposible”, que semblava era guanyar als sòlids Edberg Sanz & González Vilas.
Però vet aquí que ha comença el segon set. Sol a l’esquena, confiança, millor joc... es a dir tot de cara per acabar el partit... però.... de sobte s’ha esborrat tot, i “retrasar lo inevitable” ha estat impossible. Edberg Sanz & González Vilas han adelantat la seva posició en el camp, mentre que Marc Connors & Nasarre McEnroe l’han endarrerit, i aquí ha començat el desastre, ha estat el moment de la transformació, especialment d’un Nasarre McEnroe que s’ha pensat que estava en un combat de sumo, i el que calia era treure fora de la pista al contrari, a base de tirar les boles fora... quin espectacle més lamentable. Però no us penseu que el seu partner ha estat molt millor, Marc Connors ha estat “fallón”... i molt. S’ha pensat que encara continuava la tanda d’entrenament dels dilluns, i s’ha dedicat a “provar” cops i copets, que li la col•loco aquí, que si trec allà, (totes a la xarxa), que si ara tallo amb el drive, que ara mira com col•loco les cames, que si agafo la raqueta més endavant per encarar la volea... millor ho deixo. Està clar que Nasarre McEnroe a la vista d’aquest espectacle també s’ha sumat a la festa, i a la dita de fot-li que és de Reus, han improvisat una opereta per oblidar.
Si la sorpresa en el primer set dels bons de Edberg Sanz & González Vilas era pensar “què be que juguen aquests tíos....” ara era “què dolents que son aquests tíos...”.
Anem al 1 X 1:
Edberg Sanz: Correcte. Bons cops, especialment en el segon set. De totes formes te entravessat encara tots els cops defensius dels contraris, i algun que altre passi que li va endossar Nasarre McEnroe. Qualificació: Notable.
González Vilas: Bé. Ara ja es tan atrevit que puja a la xarxa sense contemplació. Bon catàleg de recursos, però no li agrada res el globus defensiu, ho passa malament. Ha de millorar la volea. Qualificació: Bé alt.
Marc Connors : Per primera vegada molt per sota de les seves possibilitats. No ha passat de la zona gris, gris, gris. El seu bon drive ha brillat per la seva absència i la sacada semblava més digna de l’amic del Hare-Krishna que del bon jugador que aspira a ser. Avui la seva cotització ha baixat un 30%. Qualificació: Suficient baix.
Nasarre McEnroe: En el primer set, el millor dels quatre. Segur, pacient i precís. Bons cops, especialment de revès. El segon set, per oblidar, tot el guanyat tirat pel terra. Es capaç de donar el millor i el pitjor... pensem que no te remei. Qualificació: Impossible.
De totes formes, esperem poder continuar aquesta crònica en el partir de desempat, les jugadors així ho han anunciat, i esperem veure el joc vist a l’inici, bon pàdel i llargs punts.
Ludovichi Corleone
