17 de setembre del 2010

La senda de la virtud es muy estrecha, y el camino del vicio, ancho y espacioso

Matts Àngel Wilander Vidal & John Antoni Nasarre McEnroe 6 6
Marc Jimmy Connors Garcia & Yanick Paco Luque Noah 4 3

Estimades i estimats lectors, de nou el CIPCH reprèn la seu particular camí, quan aquesta mateixa tarda en els esplèndids locals de la Federació, i en un acte obert al públic, s’ha procedit al sorteig de les parelles per la nova lliga que comença. Que ningú pretengui malmetre la professionalitat i honorabilitat de la Federació, que amb un desplegament tecnològic sense precedents, ha encarregat a una prestigiosa firma de Silicon Valley un complex sistema de repartiment dels jugadors en parelles per la nova temporada, publicant-ne immediatament els resultats del sorteig. I ara què diran aquells que dubtaven de la transparència ? o les velades acusacions de manipulacions extradeportives ??..... Doncs QUE N’APRENGUIN !!!!.

Humilment comparteixo el criteri de que la sort és al final sabi, i s’han configurat unes parelles equilibrades que esperem donin molt de joc en aquesta nova temporada.

Anem al partit d’avui. Partit fora de la pressió de la lliga que ara comença i per tant amb l’al•licient de veure en acció quatre jugadors, especialment un Paco Noah, que s’ha passat totes les vacances entrenant durament per millorar el seu joc.

El titular és una frase de Cervantes que recull gràficament el que hem vist el dia d’avui, en una de les pistes de l’Hospitalet Stadium, m’explicaré. Ja a l’inici un Marc Connors ha fet gala de la seva “dissipada” vida esportiva, pendent més de la pista adjacent, en la que jugaven les Wiliams (Serena Sedano i Venus Oriol) amb les consagrades Ito Sanchez Vicario i Gabriela Lourdes Guanter Sabatini, que del propi partit que li tocava afrontar. Així no es pot anar a cap lloc.

El partit ha estat entretingut, am un Paco Noah que en primer set ha mostrat els fruits de l’entrenament intensiu i ha donat una bona impressió general. Però, ah!!!! senyores i senyors !!!! el segon set ha estat un “corta y pega” de la situació anterior... i si a aquesta situació sumem un Marc Connors, avui àlies “el figuretes”, molt irregular, el resultat era cantat, davant uns Wilander Vidal i Nasarre McEnroe, encara mancats de coordinació com nova parella de joc, però que han mostrat, especialment en el segon set, un bon joc en general. Anem al 1 x 1, però amb només un parell d’adjectius:

Marc Jimmy Connors Garcia: Pàdel? Balls de saló? Tennis? Ping-pong? Avui encara no sap a que s’ha vingut a jugar.

Yanick Paco Luque Noah: De la llum a la foscor, en un plis-plas.

Matts Angel Wilander Vidal: Contundent I ambiciós.

John Antoni Nasarre McEnroe: De menys a més.

De totes formes, el públic ha estat entretingut amb el que s’ha vist, i al final del partit ha donat, i cal dir-ho, un merescut i càlid aplaudiment als jugadors.
També haig de felicitar a la nova incorporació en l’equip de cronistes consagrats, a la admirada Sar•ana Carbonero, per tant BENVINGUDA, i esperem molt de les teves aportacions a aquesta lliga.

Ludovichi Corleone. 14/9/2010.

15 de setembre del 2010

Derroche de energia en las pistas

Las hermanas Williams sorprendieron con su derroche de energía en su primera participación en el torneo CIPCH. A pesar del resultado: 6-1, 6-1 a favor de Ito Sánchez-Vicario & Gabriela Guanter Sabatini pudimos asistir a un partido ambicioso y divertido. Pelotas que volaban de un campo a otro, raquetazos contra el cristal y paradas del partido por los ataques de risa.
Ito Sánchez-Vicario mostró, una vez más, su maestría en el campo, bien coordinada con su pareja y su saque de izquierdas.
Venus Oriol Williams y su herm•ana no se desanimaron en ningún momento (acostumbradas como están a perder).
En resumen, un buen comienzo que promete un triunfo femenino en esta nueva edición del torneo.

Sar•ana Carbonero