“Me encanta el olor del Napalm de buena mañana"
(Apocalypse Now).
Carles Borg & Sampras Rivas 6 9
Wilander Vidal & McEnroe Nasarre 4 11
Maratonià partit el que avui hem contemplat, en un xoc molt esperat després d’una lesió casual d’un Carles Borg que l’ha tingut apartat del torneig, però que ja va tornar a les pistes la setmana passada, amb uns resultats poc satisfactoris. Però avui això ha estat diferent, molt diferent.
Ja el preludi del partit s’ha anat escalfant, missatges entre les dues parelles feien preveure un partit dur, rocós i presumiblement amb errades innumerables, però la realitat ha estat totalment diferent. Realment ambdues parts es tenen moltes ganes i això s’ha notat en el partit, quan els dos equips han sortit a la canxa amb la màxima de que el punt es guanya amb paciència i tranquil•litat, i és que avui hem trigat dues hores per resoldre el partit, que finalment ha deixat les espases en alt: empat a sets, empat a jocs, empat i més empat.
El primer set ha estat lleugerament erràtic, amb un començament concentrat de Wilander Vidal i McEnroe Nasarre que s’han posat per davant en un plis pas. Però poc ha durat l’alegria, i han entrat en una fase de joc soporífera, que han aprofitat els contraris per donar la volta al marcador i apuntar-se justament el primer set.
El segon ha començat més o menys igual, avantatge ràpida sobre Carles Borg i Sampras Rivas, amb un bon joc per ambdues parts. Nova “pàjara” dels veterans i empat en el marcador i així fins el final, amb un resultat final del tot just. Cal ressaltar la abnegació dels veterans sobre la pista, enfront d’una joventut, que confiada, ha pensat que desprès del “tute” de joc, podrien acabar amb els seus contrincants per la via de la fortalesa física, i és que aquests dos veterans donen moltes sorpreses cada dia.
Caldrà, doncs, esperar un nou partit per declarar una parella guanyadora. Anem al 1 x 1 clàssic:
Carles Borg: Complet. Aquesta és la paraula que avui defineix al bo d’en C.Borg. Ha estat novament el jugador contundent des del fons de la pista, amb un excel•lent drive que ha fet suar, i molt, als contraris. Fins i tot s’ha prodigat en pujades a la xarxa, que no són el seu fort, i s’ha recolzat força bé amb la sacada que amb prou feines han anat retornant els contraris com han pogut. Si alguna cosa negativa hem de destacar és la manca de paciència que l’ha portat a cometre errades no forçades. Si alguna pel•lícula el descriu, aquesta és Rocky.
Sampras Rivas: Segur. Ho ha tornat tot des del fons de la pista i ha estat molt confiat en les seves possibilitats. Sense tenir un catàleg de cops variat, el seu joc fàcil ha complementat a la perfecció el treball de bombardeig del seu company. Potser alguns dubtes en pilotes al centre de la pista, però poques errades més. Val a dir que ha burlat en més d’una ocasió les pujades a la xarxa d’en McEnroe Nasarre, que ha vist com era superat per cops precisos d’en Sampras Rivas. La pel•lícula que avui el descriu és La Roca.
Wilander Vidal: Motivat. Ha estat objecte d’un assetjament constant per part d’en Carles Borg, que ha intentat acorralar-lo al fons de la pista, però no podem oblidar que en Wilander Vidal és, també, un jugador de fons, són dos “zagueros” de la vella escola que exerciten un pàdel-força. Ha retornat pilotes molt complicades i la seva sacada ha estat a un bon nivell. S’ha sacrificat en moltes ocasions pel seu company d’equip i li ha donat una bona cobertura, fins i tot s’ha permès el luxe de pujades a la xarxa, cosa poc habitual en el seu joc. Si d’una pel•lícula es tractés, aquesta avui es, sens dubte, Espartaco.
McEnroe Nasarre: Variable. Capaç del millor i del pitjor en una sola jugada, avui ha estat el jugador impredictible de sempre. Joc a estones llefiscós i “blandengue” que intentava trencar la paciència dels contrincants, aconseguint el seu propòsit en més d’una ocasió, especialment amb l’intercanvi de pilotes amb Carles Borg, combinat amb un joc hiper-agressiu a la xarxa, on ha guanyat punts de mèrit i ha comés errades de llibre. En definitiva dia i nit, calç i sorra, sol i lluna... La seva rauxa el transforma sovint, passant d’una calma aparent a alliberar la bèstia que porta endins. El títol cinematogràfic d’avui, en aquest cas, en senzill: La Massa.
Epíleg: Volem enviar des de aquestes línies un missatge d’esperança i de solidaritat per a Marc Connors, lesionat en la seva mà dreta quan exercitava un nou cop. Esperem la seva ràpida recuperació. Tanmateix unes línies per a Paco Noah, que ha realitzat un viatge fosc i sorprenent a un país africà, i segons es comenta, per obtenir una “pócima” per millorar els seus cops... el resultat d’aquest viatge el tenim a la premsa diària... serà casualitat ???.
Ludovichi Corleone
22 de febrer de 2011.
