La crònica d’avui contempla dos partits, amb un únic i indiscutible guerrer i just guanyador: McEnroe Nasarre.
Resultats dels dos partits:
Marc Connors & McEnroe Nasarre 10
Carles Borj & Sampras Rivas 2
Marc Connors & Sampras Rivas 3
Carles Borj & McEnroe Nasarre 6
Amb una climatologia que anunciava pluja, s’ha iniciat el primer partit que per causes de disponibilitat de temps de pista s’ha acordat entre els jugadors disputar-ho a un sol set a 10 jocs. Però realment ha sobrat una eternitat i s’ha pogut fer un nou partit amb canvi de parelles inclòs. M’explicaré.
Primer partit: Senzillament sense història. Uns fora de sèrie Marc Connors & McEnroe Nasarre han exterminat sense pietat a uns innocents, impacients i brètols Carles Borj & Sampras Rivas.
Mentre els guanyadors parlaven, es donaven cobertura, actuaven com un únic jugador, sense fissures ni errades, els pardalets de Carles Borj i Sampras Rivas esperaven que la mort els hi arribés el més aviat possible. I així ha estat. Realment una escombrada per oblidar.
1 x 1 del primer partit:
Carles Borj: Descentrat i impacient. Quan a vist el marcador amb un 4-0 ha tirat literalment el partit. Ha forçat tant que no ha ficat una dintre, el camp per ell tenia les mides d’un camp de futbol... amb això està tot dit.
Sampras Rivas: Influenciat. El seu company li ha menjat l’espai i la moral. Ha jugat encongit i molt gelatinós. Res ha pogut fer davant el vendaval de joc dels contrincants.
Marc Connors: Segur i efectiu. Ha jugat un bon partit, recolzant en tot moment al seu company de joc, i marcant la línia del partit. Segur amb el drive i amb el revés, ajustant el cops i bona visió i anticipació de la jugada, ha marcat el ritme de partit i dels punts, i s’ha entès com mai amb el seu company de joc.
McEnroe Nasarre: Guerrer invencible. Per fi un partit seriós i centrat. Ha jugat esplèndidament, segur amb el drive i incisiu amb el revés (el seu millor cop), ha pujat i baixat coordinat amb el seu company i ha mostrat un estat de forma més acceptable que en altres ocasions. També ha mostrat paciència i visió de la jugada. Ha pressionat moltísim a un Sampras Rivas que s’ha vist arraconat un cop i un altre.
Segon partit: Canvi de parelles per animar la tarda, ja que si continuaven els mateixos jugadors es corria el perill que els apallissats Carles Borj & Sampras Rivas acabessin a urgències de psiquiatria, doncs no hi ha paraules per descriure el severíssim correctiu que han rebut.
Per tant, s’iniciava de fet un nou escenari, una nova situació, amb parelles inèdites fins ara, i per tant es partia de zero. Repartiment entre implacables vencedors i desmoralitzats perdedors. El tema d’aquest partit era veure qui podia més dels guanyadors anteriors.
El partit s’ha desenvolupat amb alta intensitat per part de tots el jugadors, tothom tenia ganes de guanyar i ningú volia sortir amb la cua entre cames en aquest segon partit. Però novament un enlluernador McEnroe Nasarre ha encarrilat el vigor i ràbia continguda del seu company Carles Borj, que ha quallat un bon segon partit, retornat al conegut jugador de sempre.
Davant un Marc Connors que ha lluitat, un Sampras Rivas que no s’ha entès amb el seu company (ho tenia difícil després de la lliçó de compenetració anterior), i que ha continuat amb la gelatina, però que res podien fer davant un altra exhibició de control i seny d’uns efectius, contundents i justos guanyadors Carles Borj i McEnroe Nasarre.
1 x 1 del segon partit:
Carles Borj: Ha retornat a recuperar la calma necessària per desenvolupar el seu joc, ben aconsellat pel seu company McEnroe Nasarre. Ha pujat (de vegades fora de temps) a la xarxa en innumerables ocasions, cosa que en el partit anterior no havia fet. Continua amb un excel·lent drive i no ha fallat en els moments clau. Qualificatiu: Lluitador.
McEnroe Nasarre: Si el primer partit ha jugat bé, el segon, ha estat decisiu en la victòria. Segur, profund i pacient, ha col·locat la bola en el lloc que ha volgut. Ha manat en la parella, i ha conduit el joc del seu company. Ha mostrat un drive acceptable i continua amb un revés sensacional. S’ha retrobat amb ell mateix i ha jugat com mai l’hem vist. És el jugador de la jornada. Qualificatiu: Celestial.
Sampras Rivas: Ha intentat esborrar de la seva retina i de la seva memòria l’anterior partit però no ha pogut. Si a més li posem el joc desenvolupat pels contraris, “ni te cuento”... joc feble, encara que segur, ha estat pressionat i molt per McEnroe Nasarre que no l’ha deixat quasi respirar, no ha pujat ni un sol cop a la xarxa i ha deixat sol el seu company en aquesta aventura. Qualificatiu: “Flan chino mandarín”.
Marc Connors: S’ha dormit, pensant que continuava en l’anterior partit, o al menys això volem pensar. Realment no ha pogut amb l’huracà contrari, i s’ha dissolt com un gelat al Sàhara, és a dir, en un tres i no res. Malgrat el seu bon servei i un drive i revés molt acceptables, el seu joc a la xarxa ha estat trist i sense convicció, i s’ha vist superat sense pal·liatius pels contraris. Qualificatiu: “Fes-t’ho mirar”.
En definitiva, avui hem vist pàdel i del bo, sí senyor. A destacar un McEnroe Nasarre que ha gaudit del flaire de la victòria, tan esquerpa últimament, i a més el seu joc ha estat quasi perfecte, deixant al seu pas cadàvers esportius. El descans que s’ha imposat ha donat els seus fruits.
Mentrestant, tenim constància que la seva parella habitual fins el moment també s’ha premiat amb un descans i diuen que l’han vist pel nord del país fent xerinola i festassa grossa damunt d’una bicicleta...
No entenem res... no serà que està entrenant per un numeret al Cirque du Soleil ???
Ludovichi Corleone.
7 juny 2011.
