“Algunos sólo obtienen la victoria del resultado del partido, pero sólo los escogidos deleitan el sabor del triunfo del deber cumplido.”
Carles Borj & Paco Noah 10
Nasarre McEnroe & Gonzàlez Vilas 8
-------------------------------------------------------------
“Es imposible hacer historia cuando no hay nada que contar”
Carles Borj & Gonzàlez Vilas 3
Nasarre McEnroe & Paco Noah 10
Tarda de recuperació de partits pendents, on s’han aparellat, i desprès creuat, dos dels jugadors més veterans del torneig, i no per això han deixat d’oferir un bon nivell de joc i uns entretinguts partits, en especial el primer.
Era el primer cop que un Nasarre McEnroe tornava a les mítiques pistes de l’Hospitalet Stadium enfundat en una nova samarreta, la de Padelico-Badalona Club i cal dir que ha deixat alt el llistó. Si, senyores i senyors, avui l’hem vist en un dels seus millors dies.
Els partits han estat totalment diferents. En el primer un Carles Borj i Paco Noah s’han col•locat en un 5-1 favorable en un “plis plas” aprofitant-ne el lent despertar dels veterans, que quan han començat a jugar era tard i els hi ha mancat uns quants jocs més, i és que al final qui realment manava a la pista eren Nasarre McEnroe & Gonzàlez Vilas enfront uns encongits i tremolosos Carles Borj & Paco Noah, però ja sabem com es l’esport, el resultat és el que compte, i al final s’han portat el gat a l’aigua, donant gràcies a Deu totpoderós, doncs anaven a fer un “cero patatero” als contraris i si això dura un parell de jocs més acaben perdent.
El segon partit no ha tingut gaire història, el marcador reflexa fidelment el que s’ha vist a la pista, on Paco Noah ha estat més entonat i agressiu. Enfront Carles Borj & Gonzàlez Vilas que han jugat un partit d’individuals en lloc de ser una parella. No s’han comunicat el suficient i han jugat sense coordinació, massa ficats al fons de la pista i sense oferir sensacions de voler guanyar. Han sortit a la pista i prou, a veure si sonava la flauta, i així no és pot anar gaire lluny.
Anem a l’ 1 x 1
Carles Borj: Desprès del seu retorn a l’anterior proveïdor de raquetes i que li van donar un bon resultat en el partit anterior, avui no ha estat encertat. En el primer partit ha mostrat moltes ganes de guanyar, ha estat profund, com sempre, cercant contínuament el drive i evitant sempre que ha pogut el seu punt més feble avui, el revés. Ha parlat amb el seu company, s’han donat cobertura, i han pujat a la xarxa amb bons resultats en general. Partit acceptable. Altre cosa ha estat el segon, on s’ha donat per perdut el partit abans de jugar-lo. Ha comés errades importants i ha intentat jugar en tota la pista, ofegant territorialment al seu company de ball. S’ha precipitat en els punts i ja sabem tots que la pressa és mala companya per jugar a pàdel. Resumint, incisiu en el primer, precipitat en el segon.
Gonzàlez Vilas: Cal destacar d’aquest venerable jugador la seva fortalesa psíquica. Potser cal cercar-les en les seves arrels ètniques, però realment ha estat el més fort dels quatre a nivell psicològic. El primer partit, a excepció dels primers cinc jocs, on ell i el seu company han estat orsai, ha estat motivat, s’ha compenetrat força bé, ha defensat la seva parcel•la de terreny amb bones condicions i s’ha acomodat a la xarxa a la mínima oportunitat. Destacar el seu revés a dues mans, força interessant, i un drive “resultón”. Li ha costat molt aixecar les pilotes que li han enviat als peus i ha suportat durant una bona part del partit que els contraris el tinguessin en el seu punt de mira i li ha costat trobar les mides del camp. El segon partit no ha tingut gaire participació, i li ha costat entendre el joc del seu company, per tant no pogut trobar el seu lloc a la pista, malgrat ha intentat jugar, encara que també amb la convicció inicial de que res podrien fer enfront als seus contrincants. Resumint, agressiu en el primer, desorientat en el segon. Amb els resultats d’avui es postula com un ferm candidat al premi “molta moral”.
Paco Noah: Avui tenia un únic objectiu guanyar els dos partits, fos amb qui fos, i ha assolit la seva meta. Tindrem que veure la classificació per veure com queda... Malgrat el resultat, el primer partit no ha estat encertat, no ha trobat la forma de treure i això l’ha fet descentrar. Ha pujat a la xarxa en innumerables ocasions on ha guanyat punts, també ha mostrat un bon estat físic, doncs a retornat boles quasi impossibles, per després fallar-ne estrepitosament. Avui la frase que millor el reflexa és: si però no. Ha desitjat que acabés ja el primer partit, doncs clarament s’ha notat que començava a dubtar del resultat final. En el segon, amb el resultat favorable del primer partir, s’ha relaxat més, s’ha deixat anar una mica més, i a pesar de la tònica de la tarda d’avui, s’ha divertit una mica més. S’ha donat compte de les errades i això l’ha permès rectificar a temps. En general millor partir el segon que el primer, oferint el seu peculiar estil de joc, amb una drive tallat peculiar. Resumint, voluntariós en el primer i efectiu en el segon.
Nasarre McEnroe: Ha mostrat una de les seves millors cares en els dos partits. Si habitualment és un jugador de sang calenta, avui s’ha mostrat més fred i calculador. L’hem vist divertir-se i ha donat ànims al seu company en els dos partits. Ha passat de la força sense control, al control de la força, ha cercat les cantonades, ha estat pacient, amb el seu revés de qualitat contrastada de sempre, i amb un drive que cada cop va a més. A la xarxa ha estat seriós i no s’ha deixat portar per cants de sirena. Bon partit, si bon partit, tant el primer com el segon. Realment si continua amb aquesta actitud i bona col•locació a la pista posarà en dificultats a més d’un cap de sèrie, que per cert, continuen pensant que això serà un passeig... que despertin aviat si no volen dormir per sempre. Resumint, generós i líder natural en els dos partits que ha jugat.
De la redacció ens fan saber que Marc Connors, desprès de les seves ensopegades en la lliga Vall-Parc, ha decidit formar un nou torneig a veure si guanya alguna vegada. De fonts ben informades l’hem vist jugar amb tres nous jugadors, (tots ells per sobre dels 60 anys), a més sense experiència... realment sense comentari. Necessita dues coses urgentment: canviar d’estilista (cal veure’l amb la gorreta i tota la melena que surt... escandalós) i guanyar a pàdel sense pensar que està en una sessió fotogràfica del MACHOMEN.
Badalona, per l’Hospitalet, 13 de desembre de 2011
Ludovichi Corleone.
