Possiblement moltes persones pensaven que això s’ha acabat, que es dona irremediablement per perdut tot un any d’esforç i de joc, d’esperances, de lluita, d’alegries i també de desencisos... però companys quan una Federació resta sempre plena d’il·lusions manté el caliu per tornar a avivar el foc de la competició.
I això és on estem hores d’ara. La Federació acaba d’anunciar segons un comunicat de la agència EFF la data de celebració de les dues semifinals, desprès d’una atura obligatòria per període estival i desprès de que l’ infortuni fes de les seves en el bon d’en Marc Connors.
Les semifinals es jugaran el proper dia 2 d’octubre de 2012 a partir de les 17:30 hores i la final el dia 9 del mateix mes a la mateixa hora.
Amb una aplicació del vigent Reglament s’han conformat les següents semifinals:
X.Sanz Edberg i Nasarre McEnroe Vs Wilander Vidal i Sampras Rivas
Paco Noah i Carles Borj Vs Ito Sanchez Vicario i Marc Connors
No cal dir que la final previsible ha de creuar a Sanz Edberg i Nasarre McEnroe amb la parella favorita per endur-se el magnífic trofeu, ens referim a Ito Sánchez Vicario i Marc Connors.
Per cert, de fonts ben informades, s’ha vist a Marc Connors entrenant-se durament aquests últims dies, suposem que sabedor de les cites previstes per primers del mes proper.
Si fins ara fèiem l’ 1 x 1 a posteriori de cada partit, fem un avant desprès de tant de temps.
X.Sanz Edberg: Quan es combinen dos esports tan diferents (pàdel i futbol) els acabes confonen i barrejant alhora, per tant tindrem que esperar com desenvolupa el seu partit de semifinal per jutjar el seu nivell de joc.
Nasarre McEnroe: De tots és conegut la personalitat d’aquest jugador, a qui li agrada la bona vida i el bon menjar, veurem com torna a la competició desprès d’un llarg estiu on la cervesa ha pogut fer de les seves...
Wilander Vidal: D’aquest jugador tenim inputs recents, doncs ha jugat diversos cops en torneigs de pretemporada i val a dir que ha consolidat un joc contundent des del fons de la pista i ha millorat la seva forma física, per tant no serà fàcil tombar-lo a la primera de canvi.
Sampras Rivas: Si d’alguna cosa estem segurs és del joc que desenvoluparà el bo d’en Juan Pedro. Continuarà amb el seu joc conservador al fons de la pista, retornant totes les boles i esperant que el seu company de torn finalitzi el punt. Serà un valor segur, però dubtem si aquest és el joc que convé en la disputa d’una semifinal. Potser que tinguem una sorpresa i presenti i canvi d’estil però pensem que la continuïtat serà la seva tònica.
Paco Noah: El seu fons físic i moral continuen sent la seva vàlua. Es mostra incansable tant físicament, com als resultats adversos. El seu joc es desenvolupa segons va la sacada que fa. M’explicaré: si entra és un cop important per rematar el punt, doncs el peculiar estil emprat fa que la bola rodi a una velocitat endimoniada i vagi ajustadíssima, en canvi, si no entra, la cosa es complica per ell i per la seva parella, on queden venuts massa vegades.
Carles Borj: Sempre ha demostrat un joc peculiar, dur des del fons, i amb ganes de trencar al contrari a la mínima. Ha mancat fins ara una mica de paciència en el punts, pensant que con un “dale, dale fuerte” és suficient. I així ha estat moltes vegades, però cada cop més, l’estratègia, la col·locació, la potencia mesurada a la necessitat se’n porten els punts. Suposem que s’ha entrenat durament al Garraf adquirint-ne fons físic. Si el seu company te un dia inspirat tenen possibilitats.
Ito Sanchez Vicario: La dama del torneig, també és la dama de ferro a la pista. S’ha cruspit a la majoria de contrincants, i es nota, i molt, la seva intensa preparació física i mental. Li agrada més la xarxa que a un pescador de l’Escala i a la mínima ja esta col·locada en el punt on realment es guanyen els punts. Juntament amb la seva parella són els veritables favorits sense cap mena de discussió.
Marc Connors: Torna d’una important lesió, per tant és una sorpresa. De totes formes, l’hem vist entrenar i no ha perdut cap de les seves virtuts. Potser manca una mica de velocitat, però manté el toc i l’ajust de potencia que sempre ha tingut. És un valor segur per una semifinal i a més juga amb la dama de ferro del campionat com a partner.
Si alguna cosa ha empitjorat és que cada cop més sembla “Cristiano del Pàdel”, per això de “guapo”, de “soy el mejor jugador”... que hi farem... ningú és perfecte.
Ludovichi Corleone.
25 de setembre de 2012.
