“L’enfant terrible” ha crescut en nivell esportiu i ha cregut
convenient deixar el còmode status actual de cap de sèrie indiscutible, per combatre
en dol esportiu amb millors jugadors. Perdem, doncs, un number one en aquest campionat,
un jugador de caràcter, que ha donat grans tardes de joc i ha permès a qui
escriu aquesta crònica el poder narrar les seves peripècies.
Sempre es fa difícil dir un adéu esportiu, però quan és per
millorar, tot està entès, res a dir a aquesta decisió i per tant des d’aquí els
nostres millors desitjos en aquesta nova etapa.
També costa trobar les paraules ajustades, aquelles que intentin deixar
una empremta en el record de la persona, i per això no he tingut més remei que
mirar en els meus records de joventut, i ben aviat m’ha vingut al meu pensament
les lletres de les cançons d’un personatge sense parangó, un cantant especial
i únic: Victor Jara que cantava:
... Tu amor revolucionario, te conduce a nueva empresa, donde esperan la firmeza, de tu brazo libertario...
Esperem que els nous companys gaudeixin tant com nosaltres
amb tu, encara que segurament les coses mai són iguals. És més que segur, que
la vessant jugador i sots capità d’aquest nou equip, prevaldrà per sobre de les
tendències de CR7 i més val que així sigui, doncs el nou equip no és equip de
nenets ben posadets, de “mirame y no me
toques”, on Marc Connors es
desenvolupava a les mil meravelles. Són jugadors aguerrits, que no perdonaran tonteries
de “que guapo que soy”; per ells els resultats són importants.
També sembla que Butanito Garcia, el meu il·lustre rival de
cròniques, deixa el rotatiu actual per enrolar-se en una nova etapa
internacional, com enviat especial pel seguiment exclusiu del club PadeL’Hospi.
Que hi farem !!! Són dos cops importants per un Pàdel-ICO que sempre li costa
mantenir una continuïtat...
Però estimat Marc Connors, que sàpigues que aquí, en aquest
modest i humil Pàdel-ICO, i com deia Victor Jara:
Aquí se queda la clara, la entrañable transparencia, de tu querida presencia, comandante Ché Guevara.
Amb la mirada enterbolida per la emoció de qui escriu
aquesta crònica, només dir-te, amic nostre:
Hasta siempre Comandante !!!!!
Ludovichi
Corleone.
28 de Gener
de 2013.
