“No hay pádel sin disciplina, ni disciplina sin sacrificio”.

Àngel Wilander & Corredera Agassi 3 3 0
Marc Connors & McEnroe Nasarre 6 6 6


Si haguéssim de posar una música de fons a la crònica d’avui sense cap mena de dubte escolliríem a Rosario Flores amb aquella cançó que diu: Mi gato hace uy, uy, uy, uy, mi gato hace ay, ay, ay, ay... ja que la parella Àngel Wilander & Corredera Agassi ens han deparat un lamentable, per dir-ho generosament, espectacle de joc i coordinació.

Àngel Wilander & Corredera Agassi han començat el partit amb il·lusió i fins i tot amb símptomes de motivació, però poc ha durat aquesta actitud enfront d’uns Marc Connors & McEnroe Nasarre seriosos i ben aposentats a la pista, que han produït en els contraris clars signes de frustració, davant, un Marc Connors que avui li ha entrat un drive endimoniat, ajustadíssim, mesurat, col·locat i profund, i una sacada com feia temps que no veiem. I ja sabem, quan el company està en “racha” això es contagiós, i McEnroe Nasarre, sense brillar, ha estat a l’alçada i s’ha deixat portar pel bon joc del seu company.

Si a més sumem la nul·la comunicació entre la parella Wilander-Agassi, que han estat més pendents de les seves respectives parcel·la de joc deixant constantment un espai central buit, que han aprofitat, i molt, els contraris, la desfeta està servida.

Anem a l’ 1 x 1:

Àngel Wilander: Continua la seva baixada sense frens. No ha sabut aprofitar el canvi de parella i ha mostrat la seva cara més feble i voluble. Joc tristó i pobre de cops i continguts, ha fallat en la sacada i en la restada, i no hem trobat cap aspecte positiu. Avui, ha fallat en allò en que és més fort: la mentalitat. En resum: dia per oblidar, i ràpid.

Corredera Agassi: Estrany. Ha començat motivat i s’ha desinflat massa ràpid. Ha intentat carregar-se el partit a l’esquena, i no ha pogut suportar tot el pes, que finalment l’ha esclafat sense pietat. Ha fallat cops impensables en ell, i conjuntament amb el seu company s’han desfet com un gelat al sol del trópic, deixant un regalim d’avorriment i cansament. En resum: S’ha trobat incòmode i ha mostrat que també pot ser lent i “torpón”; s’ha evidenciat precisa un descans.

Marc Connors: La Santíssima Trinitat. I no ho diem per allò de “Padre, Hijo y Espíritu Santo”, sinó per la trilogia de: Sacada, Drive tallat i Col·locació. Ha jugat un dels millors partits que l’hem vist en les pistes del Stadium Hospitalet. Dia complet, sense fissures evidents, ha desplegat tot un catàleg de bon joc, especialment amb la seva dreta, retrobant-se de nou (i ja era hora) amb una bona sacada. Ha donat cobertura al seu company i ha manat en la pista. En resum: demostració del seu bon estat de forma física i partit rodó en el seu joc.

McEnroe Nasarre: Sempre és fàcil jugar quan el company “está que se sale”. Per tant, joc segur en general; com sempre, un bon revés, que avui ha demostrat en diverses ocasions que ha fet molt mal i una bona sacada, especialment de revés i des de la dreta (de moment és l’únic jugador del circuit que exercita aquesta tècnica). Ha pujat a la xarxa en múltiples ocasions amb la seguretat de la cobertura del seu company, obligant als contraris a jugar amb mitja pista o forçar globus defensius. En resum: seriós i pacient.

Epíleg: Que la Pasqua, temps de recolliment i oració, aporti la serenitat que avui no han tingut la parella Àngel Wilander & Corredera Agassi, transformats en uns pallassos del pàdel amb un “descalabro monumental”, recollint un “rosco” en el seu marcador. Pel contrari, que la temptació del triomf no faci girar la vista enrere als bons de Marc Connors & McEnroe Nasarre i els converteixi en estàtues de sal, tal com diuen les Sagrades Escriptures.

L’Hospitalet, 20 d’abril de 2011
Ludovichi Corleone.

“Dos tontos muy tontos"

• Carles Borj & Sampras Rivas 11 6


• Àngel Wilander & McEnroe Nasarre 9 3


• Amb el partit d’avui s’estrenava el nou Metropolitan Stadium, amb unes molt bones instal·lacions, encara que per a aquest cronista, la pista de pàdel no està al mateix nivell que la resta de serveis d’aquest nou complex de la ciutat.


• Però anem al que interessa... Si desprès del tsunami de joc de la setmana passada, que va escombrar literalment a la parella Àngel Wilander & McEnroe Nasarre, portant-los “al lado oscuro de la fuerza”, avui uns efectius i pacients Carles Borj & Sampras Rivas s’han encarregat d’acabar d’estovar la situació.


• Carles Borj & Sampras Rivas s’han preparat una estratègia de joc abans del partit, això està clar. Han repassat una i mil vegades el vídeo de l’anterior partit, i han estudiat minuciosament els punts febles dels contraris. Han carregat tot el joc sobre Àngel Wilander, especialment amb un joc profund, intentant ofegar la restada, alhora han desencadenat pujades quasi suïcides d’en McEnroe Nasarre a la xarxa per trencar el joc dels contraris, però no ha estat suficient per compensar el partit.


• Si a això sumem una tarda per oblidar d’un desconegut Àngel Wilander, tenim el plat del desastre a punt de portar a taula. Malgrat tot, dues hores bones de partit, amb punts disputats per ambdós costats. En definitiva res a dir del resultat que crec reflexa raonablement el que s’ha vist a la pista, malgrat un inici fulgurant d’ Àngel Wilander & McEnroe Nasarre col·locant-ne el marcador en el primer set amb contundent 4-0, però fins aquí i prou.


• Anem a l’ 1 x 1:


• Sampras Rivas: Segur i persistent. Ha desenvolupat el seu joc, poc vistós i una mica tou però força efectiu, i amb paciència ha retornat quasi tot. Es troba mes confortable al fons de la pista i no puja a la xarxa ni amb invitació. S’ha vist intimidat per les pujades a la xarxa d’un agressiu McEnroe Nasarre en més d’una ocasió.


• Carles Borj: Contundent i precís. Ha tornat a tenir la sacada millor del partit per la seva duresa i col·locació, que ha fet molt mal a un Àngel Wilander que ja no sabia com posar-se a la pista. S’ha permès el luxe de pujar a la xarxa com no ho havia fet mai, i encara que no és el seu lloc preferit ha obligat als contraris a defensar-se. S’ha compenetrat bé amb el seu company però continuen mancats de coordinació en el centre de la pista.


• Àngel Wilander: Senzillament avui s’ha d’aplicar allò de “pasa palabra”. Imprecís, “fallón” i tou. En definitiva, que no és Àngel Wilander, avui un espectre de jugador en relació al que ens te acostumats a veure. Hores d’ara es continua preguntant que m’ha passat ??. Sabem de bona tinta que es retira uns dies a un temple budista per practicar la meditació i retornar amb renovada energia. Que així sigui !!!.


• McEnroe Nasarre: Agressiu i contundent. Continua sent el millor revés del partit i quasi del circuit, i el seu drive va entrant poc a poc. Ha intentat trencar el descarat joc dels contraris sobre el seu company, i ha pujat a la xarxa a la mínima ocasió, fins i tot quan no tocava. Ha esmaixat tot el que ha pogut, i ha comés errades de criatura en més d’una ocasió. En resum no ha fet un mal partit i s’ha mostrat lluitador i motivat.


• En conclusió, dos derrotes consecutives a les esquenes d’ Àngel Wilander & McEnroe Nasarre que els han col·locat en caiguda lliure, i primera victòria de Carles Borj & Sampras Rivas que ja pensaven que mai guanyarien un partit. Veurem que ens depara el futur proper... els veterans, bregats en mil batalles, no deixaran les coses així...

L’Hospitalet, 5/4/2011. Ludovichi Corleone.

Serio correctivo

Jóvenes y atléticos 6 6 6 Trombocid sabiduría 1 0 1 Cuando Paco Noah causó baja por motivos personales, Marc Connors tiró de agenda y no lo hizo nada mal. En su lugar, incorporó al sex-simbol nacional Corredera Agassi, un deportista de alto nivel, aunque su larga ausencia del CIPCH generaba tantas expectativas como dudas en su juego. Las dudas fueron despejadas en menos que canta un gallo. No puedo iniciar la descripción de lo acontecido sin antes hacer constar en acta que la Federación insistió una y otra vez en el cruce de emparejamientos, con ninguna otra intención que no fuera el equilibrio de fuerzas. Pero no, Wilander Vidal y Nasarre McEnroe vivían en su nube, esa que está arriba, muy arriba, tanto que cuando se cae, uno se lastima el cuerpo y el alma. Querían una batalla sin cuartel, a muerte, cuchillo en boca, pero aún no saben ni como, ni cuando, ni donde ni por qué sucedió todo… Uno x uno: Wilander Vidal: frío y descentrado. No logró jamás entrar en el partido. Lo intentó todo, pero no era su tarde. Pagar las cervezas fue lo mejor que hizo en toda la velada. Nasarre McEnroe: la potencia sin control no sirve de nada. Al maño jugador poco se le puede achacar porque se partió literalmente la cara en busca de una bola imposible, pero a estas alturas del campeonato, debería saber ya que de nada sirve soltar el brazo y pegarle a todo. Corredera Agassi: espectacular. Su obsesión por tocar bola le llevó a invadir una y otra vez la zona reservada a su pareja de baile. Esto y otros adornos innecesarios con el ánimo de agradar y agradarse, llevaron a esta pareja a representar escenas caprichosas de niños malcriados, pero en cómputo general, realizó un excelente partido. Marc Connors: el resurgir de las piernas más rápidas del circuito. Ya advirtió a sus rivales que jugaría con su calzado de la suerte, el mismo con el que consiguió meter 7 goles en una de sus célebres tardes de gloria. Volvió a ser el que era y se ha prometido a él y a su fiel hinchada femenina que jamás dejará de serlo. Fuentes no contrastadas apuntan que se quiere revancha, pero lo más sensato sería terminar el parcial de 4 a 2 entre Nasarre McEnroe & Marc Chang y Wilander Vidal & Corredera Agassi, básicamente porque los dos jóvenes, atléticos y fantasmas jugadores necesitan dejar constancia de, en ausencia del talentoso Edberg Sanz, quien es el que corona el torneo. Por otro lado, Carles Borj y Sampras Rivas, esperan enfrentarse a Wilander Vidal y Nasarre McEnroe la próxima semana. Cuidado chicos, no hay nada más peligroso que un animal herido… Butanito García 31.03.2011