“No hay pádel sin disciplina, ni disciplina sin sacrificio”.

Àngel Wilander & Corredera Agassi 3 3 0
Marc Connors & McEnroe Nasarre 6 6 6


Si haguéssim de posar una música de fons a la crònica d’avui sense cap mena de dubte escolliríem a Rosario Flores amb aquella cançó que diu: Mi gato hace uy, uy, uy, uy, mi gato hace ay, ay, ay, ay... ja que la parella Àngel Wilander & Corredera Agassi ens han deparat un lamentable, per dir-ho generosament, espectacle de joc i coordinació.

Àngel Wilander & Corredera Agassi han començat el partit amb il·lusió i fins i tot amb símptomes de motivació, però poc ha durat aquesta actitud enfront d’uns Marc Connors & McEnroe Nasarre seriosos i ben aposentats a la pista, que han produït en els contraris clars signes de frustració, davant, un Marc Connors que avui li ha entrat un drive endimoniat, ajustadíssim, mesurat, col·locat i profund, i una sacada com feia temps que no veiem. I ja sabem, quan el company està en “racha” això es contagiós, i McEnroe Nasarre, sense brillar, ha estat a l’alçada i s’ha deixat portar pel bon joc del seu company.

Si a més sumem la nul·la comunicació entre la parella Wilander-Agassi, que han estat més pendents de les seves respectives parcel·la de joc deixant constantment un espai central buit, que han aprofitat, i molt, els contraris, la desfeta està servida.

Anem a l’ 1 x 1:

Àngel Wilander: Continua la seva baixada sense frens. No ha sabut aprofitar el canvi de parella i ha mostrat la seva cara més feble i voluble. Joc tristó i pobre de cops i continguts, ha fallat en la sacada i en la restada, i no hem trobat cap aspecte positiu. Avui, ha fallat en allò en que és més fort: la mentalitat. En resum: dia per oblidar, i ràpid.

Corredera Agassi: Estrany. Ha començat motivat i s’ha desinflat massa ràpid. Ha intentat carregar-se el partit a l’esquena, i no ha pogut suportar tot el pes, que finalment l’ha esclafat sense pietat. Ha fallat cops impensables en ell, i conjuntament amb el seu company s’han desfet com un gelat al sol del trópic, deixant un regalim d’avorriment i cansament. En resum: S’ha trobat incòmode i ha mostrat que també pot ser lent i “torpón”; s’ha evidenciat precisa un descans.

Marc Connors: La Santíssima Trinitat. I no ho diem per allò de “Padre, Hijo y Espíritu Santo”, sinó per la trilogia de: Sacada, Drive tallat i Col·locació. Ha jugat un dels millors partits que l’hem vist en les pistes del Stadium Hospitalet. Dia complet, sense fissures evidents, ha desplegat tot un catàleg de bon joc, especialment amb la seva dreta, retrobant-se de nou (i ja era hora) amb una bona sacada. Ha donat cobertura al seu company i ha manat en la pista. En resum: demostració del seu bon estat de forma física i partit rodó en el seu joc.

McEnroe Nasarre: Sempre és fàcil jugar quan el company “está que se sale”. Per tant, joc segur en general; com sempre, un bon revés, que avui ha demostrat en diverses ocasions que ha fet molt mal i una bona sacada, especialment de revés i des de la dreta (de moment és l’únic jugador del circuit que exercita aquesta tècnica). Ha pujat a la xarxa en múltiples ocasions amb la seguretat de la cobertura del seu company, obligant als contraris a jugar amb mitja pista o forçar globus defensius. En resum: seriós i pacient.

Epíleg: Que la Pasqua, temps de recolliment i oració, aporti la serenitat que avui no han tingut la parella Àngel Wilander & Corredera Agassi, transformats en uns pallassos del pàdel amb un “descalabro monumental”, recollint un “rosco” en el seu marcador. Pel contrari, que la temptació del triomf no faci girar la vista enrere als bons de Marc Connors & McEnroe Nasarre i els converteixi en estàtues de sal, tal com diuen les Sagrades Escriptures.

L’Hospitalet, 20 d’abril de 2011
Ludovichi Corleone.