"Las cicatrices nos enseñan que el pasado fue real".
(Anthony Hopkins, en la pel·licula “Dragón Rojo”)

Àngel Wilander & McEnroe Nasarre 5 2
Marc Connors & Paco Noah 10 5


Fins i tot la climatologia s’ha alineat amb el que, per desgràcia, ens ha tocat veure en el partit d’avui. Trons i llampecs, gotellades i uns núvols que han tapat el cel, una foscor prematura s’ha imposat en una tarda que ha començat amb un sol discret. Però la crònica d’avui podria fer-la tranquil·lament l’home del temps i no desentonaria ni un mil·límetre.

Si ja pensàvem que Àngel Wilander & McEnroe Nasarre havien tocat fons, avui s’ha demostrat que això és més seriós del que semblava. Realment el correctiu que han rebut avui és per reflexionar, i molt.

Comença a evidenciar-se que el seu joc pertany més a un passat real i gloriós, que una expectativa de millora i de futur. Prova del seu passat són les cicatrius de l’experiència, però mostren signes evidents de manca de motivació, amb tocs de frustració i pinzellades de desencant. Mals ingredients per cuinar un bon plat de pádel.

Que està passant amb el joc d’Àngel Wilander ?? Per què antuvi gladiador en mil batalles, incansable al desànim, ara mostra una pobre imatge en la pista?? Per què juga amb el braç engarrotat, quasi “enguixat” ?? Per què continua sense trobar una espurna de seguretat ?? Per què es mostra tant tou amb el seu drive ?? Per què el seu revés és ara tant poc convincent ?? Per què ??

Però no pensin que el seu company està millor. McEnroe Nasarre ha passat d’”enfant terrible” del circuit pàdel, a un jugador espectral que deambula per la pista sense ubicació ni orientació. Tant és així que ja no externalitza la seva ràbia, com fins ara ens tenia acostumats. Per què ??

I per acabar aquest “pastís”, enfront dos jugadors consolidats, que tenien bona premsa fins avui, però que en el partit (per dir alguna cosa) han aparegut com dos titellaires del pàdel, en lloc de dos jugadors. Per una banda un Marc Connors més semblant a una ballarina de ballet, marcant estilisme en cada cop, i pensant més que estava en una sessió eròtic-fotogràfica que en un partit del CIPCH. Per què ??

Amb aquest panorama ja hem diran vostès quin ha estat el paper d’en Paco Noah. Ha intentat jugar, fins i tot ha començat amb una sacada espectacular, però aviat s’ha sumat a la festa i cap problema, fot-li que és de Reus !!!! Per què ??

En resum, avui no hem gaudit del partit. No senyor. Ha estat una veritable obscenitat per ambdues parelles. Potser salvem a Paco Noah però justet, justet, i encara gràcies.

Tant és la indecència viscuda que no faré l’habitual 1 x 1 i tant sols intentaré posar una sola frase, intentem-m’ho:

Àngel Wilander: El seu joc s’ha esvaït com la mantega en una paella calenta.
Nasarre McEnroe: Avui ha mostrat una faceta de jugador híbrid entre un zoombie i Alien.
Paco Noah: Ho ha intentat, però ha caigut en la temptació i ha estat un comparsa més de la colla de brètols que avui, diuen, que han jugat a pàdel.
Marc Connors: Té un excés de feromones primaverals i precisa urgentment clarificar el seu paper: o ballarina o jugador de pàdel.

Oblidem doncs aquesta tarda nefasta i esperem una nova imatge de tots els jugadors... que hi farem.

3 maig 2011
Ludovichi Corleone