El pádel es como la vida, no se ha hecho para comprenderlo, sino para vivirlo.


Àngel Wilander & McEnroe Nasarre 6 2 5
Marc Connors & Paco Noah 2 6 7

Tarda ventosa i sol radiant el dia d’avui. De fet són les úniques coses destacables del partit que, senzillament, ha estat indigest per quasi tothom, i diem quasi, per què l’únic que podem salvar de les flames és a Paco Noah.

Ha començat bé el partit, això s’ha de dir. Una parella entonada i convincent (Àngel Wilander-McEnroe Nasarre), ha jugat força bé, no sabem si ajudats pel vent, però la realitat és que han estat bé. Això sumat a un joc desastrós d’un Marc Connors i un fred Paco Noah han decantat ràpidament el primer set.

Però com a la joguina que de sobte es queda sense piles, Angel Wilander i McEnroe Nasarre han començat a grinyolar, a no entendre el joc, a fallar cop darrera cop, a intentar comprendre que passava, a forçar el cop, a lluitar contra el vent, a lluitar contra tot, en resum el mateix que el primer set però a la inversa. Sense comentaris.

Fins aquí l’únic interessant el resultat. El joc ni comentar-lo, per què és impossible fer qualsevol referència a un joc inexistent per part de tres, dels quatre, jugadors.

1X1 = zero “patatero”

Àngel Wilander: En el primer set ha estat el dels bons temps: segur, contundent i profund. A partir d’aquí res de res. Ha tornat a la indecisió, dels últims partits i s’han contagiat i potenciat mútuament amb la seva parella del desencant i manca de motivació. El punt positiu: hem vist espurnes de brillantor en el primer set.

Paco Noah: És com un motor diesel dels antics. Ha mantingut el seu ritme, i malgrat ha fallat punts de parvulari, no s’ha deixat portar per un clima enrarit a la pista i ha jugat el seu partit. De fet, i sense adonar-se, ha ajudat al seu company. El punt positiu: incansable físicament i moralment.

Marc Connors: Sembla impossible entendre’l. No sabem com un dia és el “puto amo” del partit i al dia següent cau en un sot profund i fosc. De totes formes a anat de menys a més i s’ha prodigat en smatxos enviant la bola fora de la pista i en bons cops de dreta. El punt positiu: continua sense perdre amb les sabates encantades.

McEnroe Nasarre: Ha començat centrat i ha acabat trist, desolat i enfadat amb el mon. És la pura imatge del titular d’avui. Ha jugat un primer set acceptable, fins i tot amb el drive. Però el segon set, i especialment el desenvolupament de tercer li ha trencat tots els esquemes, i la seva particular esquizofrènia paranoide ha sortir a relluir. Ha estat lent física i psicològicament, i res ha fet per resoldre els seus conflictes interns.

Epíleg: Desastrós partit el d’avui, amb un marcador ajustat i just que reflexa les penes que hem vist. Sabem de bona tinta que McEnroe Nasarre ha decidit agafar-se un període d’inactivitat per analitzar la seva trajectòria i decidir el seu futur més proper... que passarà ??? com es conformaran temporalment les noves parelles de joc ??? temps al temps. Només desitgem el millor a aquest jugador que tant esforç i “pundonor” ha demostrat sempre... t’esperem Mc.

L’Hospitalet, 17 de maig de 2011
Ludovichi Corleone.

EL PÁDEL ES LA VIDA O LA MUERTE; NO HAY TÉRMINO MEDIO.

Marc Connors & Wilander Vidal 6 4 8 punts
Carles López Borj & McEnroe Nasarre 4 6 10 punts


Com diu el nostre titular d’avui: vida o mort, és el que s’ha desenvolupat en la pista en la tarda d’avui. Però també podríem exclamar allò de: riure per no plorar, si parlem del joc desenvolupat.

Ajustadíssim partit el d’avui entre dos noves parelles que han donat un joc molt irregular però que l’incertesa del marcador l’ha convertit en entretingut.

Avui es jugava molt més que un partit, que una derrota o una victòria, i és que els antuvi companys Wilander Vidal i McEnroe Nasarre, ara s’enfrontaven entre ells. Per altra banda Marc Connors reclamava més respecte pel seu joc, i Carles L. Borj retornava a la competició amb certs dubtes sobre la seva impaciència.

El partit, no ha estat brillant, més aviat ha estat un partit massa defensiu per ambdós costats, el tema semblava clar des del primer punt: Que falli el contrari. Ni un xic de joc arriscat, cap intenció d’anar més enllà i esperar, esperar i esperar l’errada del contrari.

De totes formes ha començat el partit prou encarat per Carles L. Borj i McEnroe Nasarre que s’han col·locat amb un marcador favorable de 3-0, però han començat a fallar estrepitosament, especialment un McEnroe Nasarre desfigurat últimament. Total, amb un joc avorrit de nassos la parella Marc Connors i Wilander Vidal s’han emportat el primer set amb comoditat. El somriure i la confiança han aparegut en els rostres i en la moral de M. Connors i W.Vidal. Gran error !!!!!

El segon ha estat diferent. La concentració màxima ha estat del costat dels Carles L. Borj i McEnroe Nasarre i s’han aplicat la regla del dia d’avui: primer entrar la bola i desprès esperar. Res a dir en el marcador i per tant justa victòria en el segon set.

Amb un empat en el marcador i a manca de temps per concloure el partit, s’ha acordat fer un únic joc al millor de 10 punts, estil tie-break, que deixés clar el guanyador d’avui, amb el resultat ja conegut. Anem a l’ 1 x 1:

Marc Connors: Estrany. Continua amb la seva litúrgia postural en la sacada. Ha mostrat bons cops, (pocs) i ha comés errades monumentals; com quasi sempre capaç del millor i del pitjor en una mateixa jugada. S’ha esforçat i ha corregut bastant, però no s’ha compenetrat en cap moment amb el seu company. Precisa trobar el seu nou entrenador i que el guií pel bon camí, en cas contrari acabarà jugant a pàdel amb la wii.

Wilander Vidal: Desfigurat. Si algú pensava que avui era el dia d’una nova etapa, retornant amb la seva contundència i seguretat, ens ha deparat un joc pobre i descentrat, malgrat en algun moment ha tingut alguna espurna de brillantor (“quien tuvo, retuvo”). No s’ha entès amb el seu company i tots dos han jugat un partit d’individuals junts. Precisa retrobar el seu karma personal, o pot acabar jugant a pàdel amb els del hare-krishna.

Carles López Borj: Notable. En la seva línia de bona sacada i contundència. Avui s’ha esforçat, i ho ha assolit, en controlar els seus cops, ha lluitat molt i ha portat el pes del partit. S’ha entès força bé amb el seu nou company i s’ha prodigat en pujades a la xarxa. El seu somriure al final del partit ho diu tot, per ell avui era quelcom més que un partit.

McEnroe Nasarre: Ni carn ni peix. Ni revés, ni res de res. No ha pogut apuntar-se cap punt per la seva iniciativa de joc i ha perdut la seva sacada en innumerables ocasions. Només podem dir que ha controlat la seva ira i prou. Ha estat molt lent, i malgrat s’ha entès amb el seu company, s’ha de dir que s’ha deixat portar. Continua erràtic, i sembla que estigui contaminat per alguna estranya força negativa. Si continua així, no haurà cap més remei que demani hora per un exorcisme.

En definitiva, el millor d’avui el resultat, just resultat, s’ha de dir. Dels jugadors salvem de la foguera a Carles L. Borj, deixem socarrimat a Marc Connors i deixem en estat de cendres a Wilander Vidal i McEnroe Nasarre.

Que la força divina doni llum a aquest torneig i als seus jugadors, que està a punt de convertir-se en un espectacle de fira ambulant.


10 de maig de 2011
Ludovichi Corleone.

"Las cicatrices nos enseñan que el pasado fue real".
(Anthony Hopkins, en la pel·licula “Dragón Rojo”)

Àngel Wilander & McEnroe Nasarre 5 2
Marc Connors & Paco Noah 10 5


Fins i tot la climatologia s’ha alineat amb el que, per desgràcia, ens ha tocat veure en el partit d’avui. Trons i llampecs, gotellades i uns núvols que han tapat el cel, una foscor prematura s’ha imposat en una tarda que ha començat amb un sol discret. Però la crònica d’avui podria fer-la tranquil·lament l’home del temps i no desentonaria ni un mil·límetre.

Si ja pensàvem que Àngel Wilander & McEnroe Nasarre havien tocat fons, avui s’ha demostrat que això és més seriós del que semblava. Realment el correctiu que han rebut avui és per reflexionar, i molt.

Comença a evidenciar-se que el seu joc pertany més a un passat real i gloriós, que una expectativa de millora i de futur. Prova del seu passat són les cicatrius de l’experiència, però mostren signes evidents de manca de motivació, amb tocs de frustració i pinzellades de desencant. Mals ingredients per cuinar un bon plat de pádel.

Que està passant amb el joc d’Àngel Wilander ?? Per què antuvi gladiador en mil batalles, incansable al desànim, ara mostra una pobre imatge en la pista?? Per què juga amb el braç engarrotat, quasi “enguixat” ?? Per què continua sense trobar una espurna de seguretat ?? Per què es mostra tant tou amb el seu drive ?? Per què el seu revés és ara tant poc convincent ?? Per què ??

Però no pensin que el seu company està millor. McEnroe Nasarre ha passat d’”enfant terrible” del circuit pàdel, a un jugador espectral que deambula per la pista sense ubicació ni orientació. Tant és així que ja no externalitza la seva ràbia, com fins ara ens tenia acostumats. Per què ??

I per acabar aquest “pastís”, enfront dos jugadors consolidats, que tenien bona premsa fins avui, però que en el partit (per dir alguna cosa) han aparegut com dos titellaires del pàdel, en lloc de dos jugadors. Per una banda un Marc Connors més semblant a una ballarina de ballet, marcant estilisme en cada cop, i pensant més que estava en una sessió eròtic-fotogràfica que en un partit del CIPCH. Per què ??

Amb aquest panorama ja hem diran vostès quin ha estat el paper d’en Paco Noah. Ha intentat jugar, fins i tot ha començat amb una sacada espectacular, però aviat s’ha sumat a la festa i cap problema, fot-li que és de Reus !!!! Per què ??

En resum, avui no hem gaudit del partit. No senyor. Ha estat una veritable obscenitat per ambdues parelles. Potser salvem a Paco Noah però justet, justet, i encara gràcies.

Tant és la indecència viscuda que no faré l’habitual 1 x 1 i tant sols intentaré posar una sola frase, intentem-m’ho:

Àngel Wilander: El seu joc s’ha esvaït com la mantega en una paella calenta.
Nasarre McEnroe: Avui ha mostrat una faceta de jugador híbrid entre un zoombie i Alien.
Paco Noah: Ho ha intentat, però ha caigut en la temptació i ha estat un comparsa més de la colla de brètols que avui, diuen, que han jugat a pàdel.
Marc Connors: Té un excés de feromones primaverals i precisa urgentment clarificar el seu paper: o ballarina o jugador de pàdel.

Oblidem doncs aquesta tarda nefasta i esperem una nova imatge de tots els jugadors... que hi farem.

3 maig 2011
Ludovichi Corleone