Marc Connors & Paco Noah (Capità Amèrica i Superman) 10 10
Àngel Wilander & McEnroe Nasarre (Blancaneus i Ventafocs) 2 4
Dia difícil pels veterans... avui poc es pot escriure d’un partit que no ha existit. Uns incommensurables Connors i Noah han enviat al pou més fons mai vist a uns desdibuixats Wilander i McEnroe. Queda clar, no ?
Costa trobar un adjectiu qualificatiu per valorar el que han fet Blancaneus i Ventafocs, i per tant esperaré l’arribada de la inspiració literària i començaré per parlar dels únics i veritables protagonistes de la tarda d’avui: Capità Amèrica i Superman.
Si ja de bon matí un Marc Connors, alies el “Tres Piernas”, ja feia sorna i broma sobre el partit de la tarda, mentre un variable Paco Noah guardava silenci de prudència, el que han fet aquesta tarda no te nom. S’han sortit en tots els aspectes, i per tant es mereixen un excel•lent “cum laude”, han jugat bé, s’han coordinat, han estat agressius quan corresponia i pacients en tots els moments, sense fissures, pujant i baixant, basculant, què segueixo o no cal ?.
Si Marc Connors amb les seves tres cames jugava amb avantatge, no s’ha quedat enrere Paco Noah, que ha demostrat que un “parón” de més de dos mesos només a fet que esborrar els dubtes del seu joc i afegir bones notes en tots els aspectes. Realment per treure’ns el barret tots plegats i posats en peus picar de mans fins que no tinguem forces. En resum parella sublim sobre la pista que han fet baixar dels núvols a uns erràtics Wilander i McEnroe.
Bé, sembla que la inspiració literària flueix amb dificultats però crec unes quantes frases al•legòriques definiran prou bé a Blancaneus i Ventafocs:
Primera: Han estat la parella ceba. Els veus i et poses a plorar.
Segona: Si parlem de velocitat, avui Wilander i McEnroe van a caçar cargols i se’ls escapen de les mans.
Tercera: Estratègicament s’han pensat que el sexe estava entre el cinquè i el setè.
Quarta i última: Aquest parell van a les Olimpíades i guanyen dos medalles. Una per tontos i l’altre per si perden la primera.
En definitiva desbordats i sense idees, res han pogut fer davant els veritables protagonistes de la xaranga d’avui. Que hi farem... Esperem que estiguin a temps de recuperar-se psicològicament d’aquesta impressionat patacada. No serà tasca fàcil.
Només queda l’esperança de que la setmana propera comenci el torneig oficial per veure una mica de pàdel i no la xarlotada descomunal d’una tarda per esborrar directament per uns i per recordar per altres, i es que la vida es així.
Ludovichi Corleone
20 de setembre de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada