La razón y la lógica siempre se imponen a la utopía inalcanzable.

Carles Borg & McEnroe Nasarre 10
G.G.Svatetz Vilas & Paco Noah 5

Aquest campionat va agafant forma poc a poc, i es que sempre costa molt arrancar un gran projecte com és aquest nou Pàdel ICO League, per tant, amics, això és el més destacable de la jornada d’avui en la que uns Borg & McEnroe han estat més que relaxats enfront uns Svatetz Vilas & Paco Noah voluntariosos però que, des del primer joc, ja s’ha fet evident el que totes les estadístiques deien, i és que poc tenien a fer davant els seus oponents, i així s’explica un resultat que sembla que s’hagi plantat cara en algun moment, però no ha estat així en cap moment.

Per tant, partit sempre controlat per Carles Borg i McEnroe Nasarre que han arriscat massa en els punts i han mostrat impaciència a moments que els ha portat a cometre errors molt sovint, sempre des de la perspectiva de que tenien clar el seu domini.

Enfront una parella inèdita fins ara, que ha intentat jugar i coordinar-se, però les bones intencions no son suficients en aquesta competició.

Anem al ja clàssic 1 X 1:

G.G.Svatetz Vilas: Es nota, i molt, que fa temps que no ha pogut jugar i encara mostra un regust a pomes verdes en el seu joc. Això si, ha estat lluitador i amb una moral indestructible, però ha deixat al seu company massa pista i els contraris han trobat un bon forat pel ben mig del camp. Ha mostrat una sacada inusual de revés, que estèticament ha estat bé però poc efectiva cara al joc, que ha combinat amb un cop que té força controlat com és el globus defensiu creuat.
Avui no ha estat l’home paret que ho torna quasi tot, i això s’ha notat. De totes formes ha millorat en relació al seu últim partit. Resum: En progressió ascendent.

Paco Noah: Lluitador incansable ha fet el seu marató particular corrent per la pista, i s’ha carregat a l’esquena la responsabilitat del partit. Ha donat cobertura al seu company en tot moment i ha mostrat moltes ganes, tant d’agradar com d’obtenir resultats.
Continua amb el seu joc de caire primitiu però va prenent nota dels màsters del torneig i poc a poc deixa anar alguna “delicatesen”.
La seva sacada, (diuen que li va ensenyar un indi de la tribu dels sioux) de tipus destral, ha fet molt mal, especialment a un Carles Borg que estava desesperat, però no és suficient per encarar un partit. Resum: Sacrificat i bon company.

Carles Borg: Sembla no trobar-se còmode a la pista. S’ha entès molt bé amb el seu company i s’han donat cobertura mútua, però aporta cotes d’inseguretat al seu joc que no s’observava la temporada anterior. Tot apunta a que el canvi d’entrenador personal i les noves tecnologies introduïdes en la seva raqueta, especialment fabricada pel seu joc, no acaben de donar els fruits esperats.
Continua amb el seu drive profund i contundent com cop preferint que combinada amb una bona sacada ofereix un joc digne com a cap de sèrie, però s’espera molt més d’ell. El seu habitat natural es el fons de la pista on es troba més segur encara que ha pujat a la xarxa sempre que el seu company li ha demanat. Ha de controlar i temperar les seves descargues d’adrenalina de la que podria ser donant a altres que tenen mancança. Resum: massa impacient.

McEnroe Nasarre: Partit plàcid per començar el torneig, i a més amb una victòria que ja estava cantada abans d’antuvi. Sense aquesta pressió ja jugat un partir raonable, ha col•locat una mica més la seva bèstia personal, el drive, i encara que sense poc control ha intentat jugar amb ell i no contra ell. Sacada regular, buscant col•locació, i mostrant mobilitat dins la pista ha pujat i baixat força, aconseguint punts damunt la xarxa. Fins i tot a controlat l’excés de caràcter en el dia d’avui. Resum: Contundent a la xarxa i pacient al fons.

Epíleg: Poc més es pot dir d’un partit massa previsible i que no ha donat gaire espectacle, malgrat la presència de mitjans de comunicació que han fet un ampli reportatge gràfic i que esperem veure aviat per poder analitzar millor el seu contingut. Tanmateix s’ha vist “merodear” a un Jimmy Connors Garcia entre el públic, potser més preocupat pel seu lideratge i analitzant als contraris, que per veure el partit, i és que aquest jugador és un pou de sorpreses...

L’Hospitalet, 2 de novembre de 2011
Ludovichi Corleone.