29 d’octubre del 2012

Entrega de Trofeus

Ito: la campiona i jugadora revelació del torneig


Marc: el campió i el CR7 del torneig ("me tienen envídia porque soy gran jugador, guapo y rico")


 Nasarre: el sots-campió i McEnroe del campionat


 Xavi: el sots-campió tot talent, tot classe


 Paco: 3r classificat amb el revés més rígid del paneta


 Carles: 3r classificat amb el servei més demolidor


 Àngel: 4t classificat, el biker amb raqueta


 Juan Pedro: 4t classificat "qui no s'arrisca, no pisca"


Final Pàdel-ICO League 2011-2012

Campions: Ito Reche & Marc Garcia

Sots-campions: Xavi Sanz & Toni Nasarre


Ito Sánchez-Vicario & Marc Connors  10
Edberg Sanz & Nasarre McEnroe  4

Final de consolació

3rs classificats: Carles López & Paco Luque

4ts classificats: Àngel Vidal & Juan Pedro Rivas


Carles Borj & Paco Noah             10
Wilander Vidal & Sampras Rivas  8

25 d’octubre del 2012

A la deriva...


¿Recuerdan ustedes a Remedios Amaya? Sí, exacto, la gitana que en 1983 representó a España, con más pena que gloria, en el festival de eurovisión con la canción…

Ay, ¿quién maneja mi barca, quién?
Que a la deriva me lleva, ¿quién?

Nunca el título de una canción, ya que tanto le gustan al bueno de Corleone, había descrito con tanta exactitud el estado en el que se encuentra Nasarre McEnroe.

Ahora resulta que Marc Connors y Manolo Santana, dos grandes y míticos jugadores a los que su carrera merece, no sólo respeto, sino reverencias, no pueden hacer bolos fuera de la Pádel-ICO League… ¡¡Qué despropósito, por Dios!!

En cualquier campeonato y/o disciplina deportiva, un equipo formado por 2 barones va a ser siempre favorito contra un equipo mixto (barón y doncella). Esto aquí y en Pernambuco. Otra cosa es lo que nos quiera vender Mac, que de todos es conocida su facilidad para vender hielo a un esquimal…

En relación a la duda que tanto preocupa a Don Ludovichi, aclararle que la cantidad de medios desplegados en el acto era de tal magnitud, que Marc Connors, en un bonito gesto de caballerosidad, dirigió su mirada a la bonita reportera. Manolo y Miguel escogieron otras opciones…

Hoy, 25 de octubre de 2012, sí finalmente los astros no juegan de nuevo una mala pasada, se celebraran la final y final de consolación de un campeonato que empieza a ser eterno...

Butanito García
25.10.2012

24 d’octubre del 2012

“No sòc d’eixe món...”


Tal com diu Raimon en la cançó “Diguem no”:  Ara que som tots junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem:  No, diguem no, nosaltres no som d’eixe món.
Quina barra !! tot just a 48 hores de la final, esperada final d’un torneig inacabable, resulta que l’amic Marc Connors es despenja i apareix en un torneig, o millor dit festival Super 3 del pàdel, amb l’únic al·licient de poder fer-se una foto amb el prestigiós jugador Miguel Lamperti.
Les tècniques que utilitza aquest jugador per condicionar, impressionar i menyscabar  la moral dels contraris és, sense cap mena de dubte, de difícil qualificatiu, doncs no he estat capaç de trobar una paraula que pogués evitar-me una querella judicial.
Però les coses no acaben aquí, que va !!!! Fa unes setmanes s’ha dedicat a pregonar als quatre vents que els favorits no són ells, que pot ser un partit igualat, que clar..., que fixa-t’hi... comentaris de llop amb vestit de caputxeta.
A més... us adoneu amb qui s’ha presentat al festival Super 3 del pàdel ???  Si, si, no dubteu, amb el Manolo Santana... què, us recordeu d’ell ???  aquest servidor si. 
Últim partit jugat el dia 26 de novembre de 2009 (quasi fa 3 anys) on va patir una lesió que, segons el mateix Manolo Santana, el va obligar a abandonar la competició... doncs mira per on !!!! reapareix i a més amb el causant (segons ell mateix) de la seva lesió. Com mínim incomprensible.  Ara cal estar preparats, diran que ha estat un partit casual, que com era un festival no contava... viure per veure.
Bé, un cop recuperats del xoc de la foto publicada, a més sense cap mena d’informació complementària, el que traspua la seva intencionalitat, i amb un senzill “Miguel Lamperti” i desprès dient “un crack dins i fora de la pista”, la primera qüestió és saber si això de crack es pel Sr. Lamperti o subliminalment s’està referint a Marc Connors. Pensem bé... però ja són massa vegades que, tot reconeixent que és un gran jugador i del milloret del campionat, la seva vena de Cristiano del Pàdel apareix més sovint i sense cap mena de pudor o control.
La segona qüestió és analitzar la instantània. No trobeu res estrany ?? tot es normal ?? Mireu, mireu.... ah !!! ara ja us heu adonat eh !!!!
On miren en Miguel Lamperti i Manolo Santana i on mira Marc Connors ??
Per què Manolo Santana sembla espantat i sembla que vulgui desaparèixer d’aquest escenari ??
On té la mà dreta, o que està tocant, Marc Connors ??
Per què Marc Connors té agafada la raqueta de pàdel com si fos un posseït per l’infern, quant la resta de partners fotogràfics un mostra seguretat i relaxació (Sr. Lamperti) i l’altre (Manolo Santana) està a la inòpia ??
Amics i lectors d’aquest humil cronista, això es impensable; no, nosaltres no som d’eixe món.
I per acabar aquest tortell de despropòsits resulta que en Xavi Sanz Edberg i Nasarre McEnroe mantenen el silenci i guarden les formes, afectats per un estrany virus intestinal i per una afecció respiratòria... quina casualitat també eh ?? o serà que algú vol assegurar-se el triomf, per si de cas. No, nosaltres no som d’eixe món.
Sort té Marc Connors de la bona tasca esportiva i de relacions públiques de la seva parella de joc, na Ito Sánchez Vicario, que està tapant tots els enrenous que genera allà on va.
Demà la final, si la salut no ho impedeix. Partit escalfat per les maniobres “torticeras” d’en Marc Connors que ha destapat el pot dels trons.
Salut, independència i il·lusió.
Catalunya, 24 d’octubre de 2012.
Ludovichi Corleone.

3 d’octubre del 2012

SEMI-FINALS I FINALS

SEMIFINALS:
        
  grup "A" grup "B"   
 1rX. Sanz Edberg10Wilander Vidal3r7 
 2nNasarre McEnroeSampras Rivas4t 
        
  grup "A" grup "B"   
 3rPaco  Noah3Ito Sánchez-Vicario1r10 
 4tCarles BorjMarc Connors2n 
        


FINAL:
        
  grup "A" grup "B"   
  X. Sanz Edberg Ito Sánchez-Vicario   
  Nasarre McEnroeMarc Connors  
        


FINAL DE CONSOLACIÓ:
        
  grup "A" grup "B"   
  Paco  Noah Wilander Vidal   
  Carles BorjSampras Rivas  
        

25 de setembre del 2012

El hombre tiene ilusiones como el pájaro alas. Eso es lo que lo sostiene. (Blas Pascal)

Possiblement moltes persones pensaven que això s’ha acabat, que es dona irremediablement per perdut tot un any d’esforç i de joc, d’esperances, de lluita, d’alegries i també de desencisos... però companys quan una Federació resta sempre plena d’il·lusions manté el caliu per tornar a avivar el foc de la competició.

I això és on estem hores d’ara. La Federació acaba d’anunciar segons un comunicat de la agència EFF la data de celebració de les dues semifinals, desprès d’una atura obligatòria per període estival i desprès de que l’ infortuni fes de les seves en el bon d’en Marc Connors.

Les semifinals es jugaran el proper dia 2 d’octubre de 2012 a partir de les 17:30 hores i la final el dia 9 del mateix mes a la mateixa hora.

Amb una aplicació del vigent Reglament s’han conformat les següents semifinals:

X.Sanz Edberg i Nasarre McEnroe  Vs  Wilander Vidal i Sampras Rivas

Paco Noah i Carles Borj  Vs  Ito Sanchez Vicario i Marc Connors

No cal dir que la final previsible ha de creuar a Sanz Edberg i Nasarre McEnroe amb la parella favorita per endur-se el magnífic trofeu, ens referim a Ito Sánchez Vicario i Marc Connors.

Per cert, de fonts ben informades, s’ha vist a Marc Connors entrenant-se durament aquests últims dies, suposem que sabedor de les cites previstes per primers del mes proper.

Si fins ara fèiem l’ 1 x 1 a posteriori de cada partit, fem un avant desprès de tant de temps.

X.Sanz Edberg: Quan es combinen dos esports tan diferents (pàdel i futbol) els acabes confonen i barrejant alhora, per tant tindrem que esperar com desenvolupa el seu partit de semifinal per jutjar el seu nivell de joc.

Nasarre McEnroe: De tots és conegut la personalitat d’aquest jugador, a qui li agrada la bona vida i el bon menjar, veurem com torna a la competició desprès d’un llarg estiu on la cervesa ha pogut fer de les seves...

Wilander Vidal: D’aquest jugador tenim inputs recents, doncs ha jugat diversos cops en torneigs de pretemporada i val a dir que ha consolidat un joc contundent des del fons de la pista i ha millorat la seva forma física, per tant no serà fàcil tombar-lo a la primera de canvi.

Sampras Rivas: Si d’alguna cosa estem segurs és del joc que desenvoluparà el bo d’en Juan Pedro. Continuarà amb el seu joc conservador al fons de la pista, retornant totes les boles i esperant que el seu company de torn finalitzi el punt. Serà un valor segur, però dubtem si aquest és el joc que convé en la disputa d’una semifinal. Potser que tinguem una sorpresa i presenti i canvi d’estil però pensem que la continuïtat serà la seva tònica.

Paco Noah: El seu fons físic i moral continuen sent la seva vàlua. Es mostra incansable tant físicament, com als resultats adversos. El seu joc es desenvolupa segons va la sacada que fa. M’explicaré: si entra és un cop important per rematar el punt, doncs el peculiar estil emprat fa que la bola rodi a una velocitat endimoniada i vagi ajustadíssima, en canvi, si no entra, la cosa es complica per ell i per la seva parella, on queden venuts massa vegades.

Carles Borj: Sempre ha demostrat un joc peculiar, dur des del fons, i amb ganes de trencar al contrari a la mínima. Ha mancat fins ara una mica de paciència en el punts, pensant que con un “dale, dale fuerte” és suficient. I així ha estat moltes vegades, però cada cop més, l’estratègia, la col·locació, la potencia mesurada a la necessitat se’n porten els punts. Suposem que s’ha entrenat durament al Garraf  adquirint-ne fons físic. Si el seu company te un dia inspirat tenen possibilitats.

Ito Sanchez Vicario: La dama del torneig, també és la dama de ferro a la pista. S’ha cruspit a la majoria de contrincants, i es nota, i molt, la seva intensa preparació física i mental. Li agrada més la xarxa que a un pescador de l’Escala i a la mínima ja esta col·locada en el punt on realment es guanyen els punts. Juntament amb la seva parella són els veritables favorits sense cap mena de discussió.

Marc Connors: Torna d’una important lesió, per tant és una sorpresa. De totes formes, l’hem vist entrenar i no ha perdut cap de les seves virtuts. Potser manca una mica de velocitat, però manté el toc i l’ajust de potencia que sempre ha tingut. És un valor segur per una semifinal i a més juga amb la dama de ferro del campionat com a partner.
Si alguna cosa ha empitjorat és que cada cop més sembla “Cristiano del Pàdel”, per això de “guapo”, de “soy el mejor jugador”... que hi farem... ningú és perfecte.


Ludovichi Corleone.
25 de setembre de 2012.

13 de juny del 2012

LA SUERTE PARA UNOS, EL MÉRITO PARA OTROS.


Svatetz Vilas & Nasarre McEnroe   4 (el mérito)
Wilander Vidal & Sampras Rivas     5 (la suerte)

Si uns confiats Wilander Vidal & Sampras Rivas donaven el partit per guanyat des del vestuari i sense quasi despentinar-se, uns transformats Svatetz Vilas & Nasarre McEnroe, s’han tret tots els prejudicis i han començat a jugar sense contemplacions, convençuts de que aquest partit era altre història del disputat feia uns minuts abans.

I així ha estat, amb un marcador ajustat i on els punts s’han decantat de la banda de “la suerte” per pura casualitat i no pas per mèrits de joc. Per altra banda uns motivats
Svatetz Vilas & Nasarre McEnroe s’han multiplicat a la pista, han fet front a la climatologia adversa i han posat el joc, la precisió, les idees i la iniciativa, però ja sabem com és l’esport... de tot menys un exemple de justícia aplicada.

Amb aquest marcador la pregunta és fàcil qui ha guanyat? Doncs el reglament ho deixa ben clar, quan regula que en el cas que no es pugui finalitzar el partit per esgotar el temps de lloguer de la pista, s'estableix un sistema de puntuació alternatiu:

·         En cas d'empat a nombre de jocs, 1 punt per a cada equip.
·         Si finalitza el partit sense arribar a una victòria però un equip guanya en nombre de jocs, es donarà 1 punt a aquest.

Per tant, 1 punt per Wilander Vidal & Sampras Rivas i gràcies. Fins aquí els guanyadors oficials i el que constarà en tots els registres, però hi ha una classificació diferent, la classificació de l’honor i de la glòria, i en la que Svatetz Vilas & Nasarre McEnroe avui són els clars mereixedors.

1 x 1:
Svatetz Vilas: Sense toc al principi, s’ha centrat poc a poc, i s’ha trobat molt còmode pujant a la xarxa, cercant el punt. Concentrat al final del partit i convençut de les seves possibilitats, malgrat no ha tingut les mides de la pista en algun moment.
Nasarre McEnroe:  Per fi avui ha tornat el combatiu i resolutiu jugador de sempre. S’ha posat el partit a l’esquena i ha tivat del seu company, amb qui s’ha compenetrat molt bé. Bones pujades a la xarxa i fulminant cop de volea que no han pogut contrarestar els contraris en la majoria de casos. Ha lluitat totes les boles i ha millorat sensiblement dels últims partits.  
Wilander Vidal: No ha estat tant segur com ens te acostumats, i ha comés errades de precipitació. Ha estat més pendent del resultat que del partit, no entenia el marcador ajustat i ha donat signes de nerviosisme, cosa que fins ara no havíem observat.
Sampras Rivas: Cada vegada costa més escriure alguna cosa diferent del joc del “blandiblue” del grup. Joc segur del fons de la pista, ho torna quasi tot, etc. Es a dir, com sempre. No s’ha entès prou amb la seva parella i li ha deixat tot el lideratge al seu company. Molt haurà de millorar, doncs forma parella de ball amb Wilander Vidal en la fase classificatòria.    

Veurem que passa en la jornada final del calendari, previ a la fase final...

Barcelona, 12 de juny de 2012
Ludovichi Corleone