“No sòc d’eixe món...”

Tal com diu Raimon en la cançó “Diguem no”:  Ara que som tots junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem:  No, diguem no, nosaltres no som d’eixe món.

Quina barra !! tot just a 48 hores de la final, esperada final d’un torneig inacabable, resulta que l’amic Marc Connors es despenja i apareix en un torneig, o millor dit festival Super 3 del pàdel, amb l’únic al·licient de poder fer-se una foto amb el prestigiós jugador Miguel Lamperti.

Les tècniques que utilitza aquest jugador per condicionar, impressionar i menyscabar  la moral dels contraris és, sense cap mena de dubte, de difícil qualificatiu, doncs no he estat capaç de trobar una paraula que pogués evitar-me una querella judicial.

Però les coses no acaben aquí, que va !!!! Fa unes setmanes s’ha dedicat a pregonar als quatre vents que els favorits no són ells, que pot ser un partit igualat, que clar..., que fixa-t’hi... comentaris de llop amb vestit de caputxeta.

A més... us adoneu amb qui s’ha presentat al festival Super 3 del pàdel ???  Si, si, no dubteu, amb el Manolo Santana... què, us recordeu d’ell ???  aquest servidor si. 

Últim partit jugat el dia 26 de novembre de 2009 (quasi fa 3 anys) on va patir una lesió que, segons el mateix Manolo Santana, el va obligar a abandonar la competició... doncs mira per on !!!! reapareix i a més amb el causant (segons ell mateix) de la seva lesió. Com mínim incomprensible.  Ara cal estar preparats, diran que ha estat un partit casual, que com era un festival no contava... viure per veure.

Bé, un cop recuperats del xoc de la foto publicada, a més sense cap mena d’informació complementària, el que traspua la seva intencionalitat, i amb un senzill “Miguel Lamperti” i desprès dient “un crack dins i fora de la pista”, la primera qüestió és saber si això de crack es pel Sr. Lamperti o subliminalment s’està referint a Marc Connors. Pensem bé... però ja són massa vegades que, tot reconeixent que és un gran jugador i del milloret del campionat, la seva vena de Cristiano del Pàdel apareix més sovint i sense cap mena de pudor o control.

La segona qüestió és analitzar la instantània. No trobeu res estrany ?? tot es normal ?? Mireu, mireu.... ah !!! ara ja us heu adonat eh !!!!

On miren en Miguel Lamperti i Manolo Santana i on mira Marc Connors ??

Per què Manolo Santana sembla espantat i sembla que vulgui desaparèixer d’aquest escenari ??

On té la mà dreta, o que està tocant, Marc Connors ??

Per què Marc Connors té agafada la raqueta de pàdel com si fos un posseït per l’infern, quant la resta de partners fotogràfics un mostra seguretat i relaxació (Sr. Lamperti) i l’altre (Manolo Santana) està a la inòpia ??

Amics i lectors d’aquest humil cronista, això es impensable; no, nosaltres no som d’eixe món.

I per acabar aquest tortell de despropòsits resulta que en Xavi Sanz Edberg i Nasarre McEnroe mantenen el silenci i guarden les formes, afectats per un estrany virus intestinal i per una afecció respiratòria... quina casualitat també eh ?? o serà que algú vol assegurar-se el triomf, per si de cas. No, nosaltres no som d’eixe món.

Sort té Marc Connors de la bona tasca esportiva i de relacions públiques de la seva parella de joc, na Ito Sánchez Vicario, que està tapant tots els enrenous que genera allà on va.

Demà la final, si la salut no ho impedeix. Partit escalfat per les maniobres “torticeras” d’en Marc Connors que ha destapat el pot dels trons.

Salut, independència i il·lusió.

Catalunya, 24 d’octubre de 2012.

Ludovichi Corleone.