LA ESPERANZA ES EL SUEÑO DE LOS QUE ESTÁN DESPIERTOS

Wilander Vidal & Nasarre McEnroe    9          6                     

Sampras Rivas & Ito Kournikova        7          7   (7-5 tie break)                   

Desprès del “parón” obligat d’aquestes últimes setmanes per raons tècniques i desprès de la deserció d’en Sampras Rivas en la darrera convocatòria deixant al seu company i als seus oponents a la pista en la més immensa solitud, avui s’ha reprès l’habitual partit setmanal amb un canvi obligat de parella a càrrec d’en Sampras Rivas. En aquesta ocasió s’ha fet acompanyar per Ito Kournikova per veure si pot, almenys per una vegada, doblegar a la complicada parella adversària que setmana a setmana, sense fer soroll, va obligant a Sampras Rivas i Paco Noah a refugiar-se en la esperança de les probabilitats matemàtiques.

I es que no podem oblidar en cap moment el titular d’aquesta humil crònica. Si, si, si, realment la esperança és el somni dels que estan desperts.

El partit d’avui, ple d’incertesa, doncs de tots es conegut l’altíssim nivell de joc desenvolupat per Ito Kournikova, i que a tall informatiu, és juntament amb Marc Connors les persones que han dilapidat (ells diuen que han invertit) part del seu capital econòmic en classes amb reconeguts jugadors, han realitzat estades fora del país i tot un munt d’accions per millorar el nivell de joc i d’espectacle... en fi, sense comentari. Doncs com deia, amb independència que cadascú pot cremar els euros com vulgui, també és de justícia reconèixer que alguna cosa han aprés i en especial la competitiva Ito Kournikova.

El partit s’ha desenvolupat de forma intensa des del primer joc, i com quasi sempre, els pacients Wilander Vidal & Nasarre McEnroe       han començat un tant freds, cosa que han aprofitat els contraris per avançar-se en el marcador amb un 2-0 en un plis plas. En aquest punt inicial del partit cal remarcar l’expressió de felicitat d’un Sampras Rivas, que veia la possibilitat d’apuntar-se una victòria i a més endossar als contraris un correctiu que pogués quedar reflectit en el marcador. Mentrestant Ito Kournikova anava apurant els seus puntets instal·lada –o millor di- ancorada a la xarxa, mentre que el seu company la deixat soleta allà davant en masses ocasions.

Però la insòlita parella mixta oblida fàcilment on radica realment la fortalesa dels contraris.... si lectors i lectores, aquells dos, altrament i reiteradament tractats com prejubilats i coixos, han tornat a demostrar el seu origen i esperit. Hi ha una frase a la pel·lícula 300 que resum la èpica d’aquesta parella: “Espartanos !!!! preparen su desayuno y coman abundantemente, porque esta noche cenaremos en el infierno !!!!.

En definitiva s’han deixat de romanços i han anat pel contrari, que en un combat desigual per la saviesa de Ito Kournikova i la seguretat avorrida d’en Sampras Rivas, no tenien altres possibilitats que la diferencia del valor afegit que dona l’abnegació i el sacrifici.

Al final remuntada en el marcador, i empat darrera empat, han assolit el set de forma merescuda, desprès de més d’una hora d’intens combat. Resultat just aquest 9-7 favorable als iaios Wilander Vidal & Nasarre McEnroe.

Canvi de pista, cares llargues en una part, i un cert somriure en l’altre, resultat de la satisfacció de la feina feta.

Quedant tant sols uns minsos 20 minuts per finalitzar el partit,  s’ha començat el segon set. Ara ja amb preses descarades en els perdedors del primer set, i relaxació en l’altre part; això sempre porta al fracàs... total que en 5 minuts tres jocs i un contundent  3-0 favorable a Ito Kournikova & Sampras Rivas que han començat francament bé.

De nou esforç incommensurable i empat a 3 !!! semblava que la història del primer set es repetia. El rellotge marcant ja l’hora de finalització del partit... però s’ha continuat jugant, 4-4, 5-5, 6-6.... i s’ha arribat a la decisió final... fem tie break ??? ... S’ha acordat aplicar el sistema de mort sobtada, i això és com els penaltis al futbol... Però si cal, i no em cansaré de narrar-ho,  destacar aquest esperit de competició i coratge dels pàdel-iaios. En aquest últim joc s’han posat per davant de forma clara Ito & Rivas amb un parcial de 5-1, tot semblava mort, i de nou, empat a 5 !!! quina meravella !!!!, però finalment han caigut per un 7-5.

En resum, bon partit el del dia d’avui, amb un resultat final just pel que hem vist i esperant el retorn del bon d’en Paco Noah.

Sampras Rivas: Segur com sempre, no ha acompanyat a la seva parella en el ball de puja-baixa. Ha prodigat el joc sobre Wilander Vidal, especialment quan ocupava la part esquerra cercant el revés del contrari. Ha d’aprofitar la seva alçada i envergadura per ocupar més pista. De totes formes bon partit el d’avui. Recomanació: Que demani a TV1 els vídeos de Epi i Blas, especialment els capítols de “arriba” – “abajo”.

Ito Kournikova: Ha posat en pràctica tot el seu catàleg de cops, suavitat quan cal i contundència si era el cas. Viu la xarxa com ningú, i procura ajustar els punts al màxim. S’ha divertit i sempre que juga contra els pàdel-iaios apareix un punt extra de motivació. Recomanació: Lectura obligada del llibre: “Còmo perder capital invirtiendo en pàdel: un ejemplo pràctico”. Editorial Collbató.

Wilander Vidal: S’ha notat al principi la manca de ritme de partit, a més ha tingut que suportar que els contraris han carregat de forma descarada i sense contemplació tot el seu joc sobre ell. S’ha defensat molt bé i ha mostrat un cop més que el seu drive és la seva arma més eficaç. S’ha prodigat en esmaixades amb resultat global positiu. Recomanació: Que resolgui l’enigma  “¿como un ser de izquierdas solo juega de derechas?”.

Nasarre McEnroe: Molt actiu durant tot el partit, s’ha precipitat més d’un cop per evitar el bombardeig al seu company, però sense gaire fortuna. Ha perdonat més d’un cop i això ha costat punts decisius en el partit. Motivat ha corregut malgrat el seu lamentable genoll dret i continua en línia ascendent en el seu joc. Recomanació: Lectura obligada del llibre: “Me cruzo o no me cruzo, segun las leyes deMendel i la pràctica del pàdel”. Editorial Cigró Negre.

L'Hospitalet, 10 de desembre de 2013.
Ludovichi Corleone.

CUANDO LAS LEYES DE LA MATEMÁTICA SE REFIEREN A LA REALIDAD, NO SON CIERTAS; CUANDO SON CIERTAS, NO SE REFIEREN A LA REALIDAD. (Albert Einstein).

Wilander Vidal & Nasarre McEnroe      6             6             6            

Sampras Rivas & Paco Noah                2             4             5            

Nova trobada esportiva, ja convertida en un clàssic, entre aquestes dues parelles. Realment és d’admirar la tenacitat de Sampras Rivas & Paco Noah en aquests partits. Com a mínim demostren ser infatigables al desànim i malgrat avui no han jugat malament, han tingut que tornar a la genuflexió setmanal habitual davant uns irregulars Wilander Vidal & Nasarre McEnroe.

Partit jugat en les novíssimes instal·lacions de FairPlay Stadium, aquest cop en la pista rosa que s’ha ennuegat a Wilander Vidal & Nasarre McEnroe, que, sense fer un mal partit, han facilitat als contraris masses alegries amb un joc un tant frívol, suposem influenciats per la “pàdel court pink”  on s’ha desenvolupat el match.

De fet el primer set ha estat normal. Es a dir, joc regular dels veterans W. Vidal & Nasarre McEnroe, que sense despentinar-se s’han polit als passerells Sampras Rivas & Paco Noah, que malgrat han allargat els punts no han estat a l’alçada per doblegar al seu oponent.

Malgrat això, en el segon i el tercer set (6-4 en el tie breack) els veterans s’han relaxat i per tant ha permès als eterns aspirants acostar-se en el marcador; però, senyors i senyores, la realitat s’imposa a les esperances i es que el partit estava decantat des del principi. Autocontrol en els moments decisius, qualitat i precisió quan ha calgut, han estat els elements que han mostrat els veterans per finalitzar el match com guanyadors sense discussió.

De fet sabem, per una filtració interna de l’entorn d’en Sampras Rivas & Paco Noah, que un d’aquest jugadors disposa de reconeguda formació en matemàtiques i estadística, i fent els càlculs, estaven convençuts que avui, o màxim el partit proper, toca guanyar per estadística pura. Obliden fàcilment que l’esport no és una ciència exacta, ni tampoc és d’aplicació les teories sobre probabilitats. 

Avui han degustat el dolç sabor de la derrota, han sortit satisfets amb ells mateixos i ja es conjuren per al partit proper, on creuen tenir la gran oportunitat de doblegar, encara que sigui per un únic cop, als seus rocosos i incòmodes oponents. Veurem que succeeix...

Sampras Rivas: Avui ha sortit de l’”armari” que és la seva parcel·la esquerra. Amb un joc més arriscat i un tant insolent, ha millorat. No acaba de pujar a la xarxa del tot però s’hi acosta a la posició adequada. Veurem que fa amb la volea, doncs és un cop desconegut per ell. Segur com sempre, ha desenvolupat un partit acceptable. Recomanació: lectura del llibre “Que narices hacer en la red y no con la red”, Editorial Pescanova.

Paco Noah: Incansable al desànim, en cada partit fa una marató particular, intentant abraçar tota la pista. Puja a la xarxa en tímida soledat  i s’ha sentit molts cops, això de “mía”... “tuya” que és el succeeix quan només un dels dos jugadors puja a la xarxa. Ha tornar a treure la seva temible sacada guillotinada i no ha comés tantes errades no forçades. En resum un bon partit, malgrat s’ha dedicat a regalar les pilotes del match al públic. Recomanació: lectura del llibre “Cómo subir a la red en linea recta”, Editorial Ziga-zaga.

Wilander Vidal: En la seva tònica dels últims partits, avui ha estat una mica més relaxat en el joc i ha comés errades involuntàries, combinades amb cops per veure repetits un i mil cops sense cansar-se. No ha estat tant contundent amb la sacada i ha estat més incòmode del normal quan ha tingut que ocupar l’esquerra de la seva pista, però quan a calgut deixar les coses clares ho fet sense contemplacions i amb seguretat. Recomanació: lectura del llibre “El revés, ese ser incomprendido”, Editorial Drive.

Nasarre McEnroe: Continua aplicant-ne una certa dosi de paciència en el seu joc, cosa impensable la temporada anterior, ha estat al mateix nivell del seu company de joc, compaginant cops quasi perfectes amb errades infantils. Joc tou cercant la col·locació de la bola i aplicant el seu cop natural que és el revés, malgrat s’ha prodigat amb potents esmatxades a la mínima oportunitat. Continua millorant amb el drive i sembla que estigui perdent la por amb aquest cop. Recomanació: lectura del llibre “El smatch al aire, un golpe de maestros”, Editorial ONCE.

Des de L’Hospitalet pel món, a 6 de novembre de 2013.

Ludovichi Corleone. 

LO IMPORTANTE NO ES PARTICIPAR, SINO GANAR AL CONTRARIO Y DEJARLO EN RIDÍCULO.

Wilander Vidal & Nasarre McEnroe      6             6            

Sampras Rivas & Paco Noah                 3             1            

Un nou partit en el dia d’avui entre aquestes dues clàssiques parelles que s’ha desenvolupat en unes noves instal·lacions, concretament en FairPlay Stadium, i que han complert totes les expectatives dels jugadors i del nombrós públic que omplien les grades, oferint unes pistes d’excel·lent qualitat, exquisit acabat,  respectuós tracte i amb les últimes tecnologies, enfront L’Hospitalet Paladium i els seus constants problemes, paupèrrimes instal·lacions, dubtós tracte, miopia de gestió i tecnològicament ubicats al paleolític inferior, que fins ara s’ha salvat gràcies a l’esforç i dedicació dels components de la vessant esportiva. Per tant, sembla que si no hi sorgeixen noves situacions els partits canvien d’ubicació al FairPlay Stadium.

Però “dicho lo dicho” anem al partit. Si més no s’ha de dir que els comentaris que havien regalat Sampras Rivas i Paco Noah als seus adversaris en les últimes setmanes tildant-los de “prejubilado” i “cojo” no s’han prodigat, desprès del sever correctiu que varen rebre en l’anterior partit. Per tant dosi de prudència per veure que passaria avui, però amb el seu convenciment intern que no podien perdre aquesta nova oportunitat, repetint-se internament que no podien perdre a mans de dos quasi iaios i que el succeït en el partit anterior només va ser fruit de la desgràcia.

Enfront, uns veteraníssims Wilander Vidal i Nasarre McEnroe, que partien amb dubtes, desprès de les molèsties en un genoll d’en W.Vidal que ha obligat a fer un descans de dues setmanes.

Tot això, adobat amb el canvi de pistes feia dipositar l’esperança de Sampras Rivas i Paco Noah màxim quan ha començat el primer set amb un joc igualat i guanyant el servei a la primera de canvi posant-se en el marcador amb un 0-2 al seu favor.

Però han oblidat massa ràpid que davant tenen a dos espartans del pàdel. Dos Leonides curtits en mil batalles, acostumats al patiment, però convençuts de les seves possibilitats. I el que tenia de passar.... que els  incauts i puerils Sampras Rivas i Paco Noah, malgrat no han desenvolupat un mal joc,  s’han tornat a estimbar contra una parella cohesionada i contundent que els ha passat per sobre sense pietat.

Sampras Rivas: Amagat en la seva parcel·la esquerra, no puja a la xarxa ni amb invitació. Ha deixat que el seu company portés el pes del partit i malgrat la seva seguretat no ha estat  suficient per doblegar a uns contraris combatius i actius. Ha de “soltarse la melena al viento”,  que com frase metafòrica queda bé però que poc podrà fer si ho porta al peu de la lletra. Recomanació: Tractament d’electroxoc genital urgent.

Paco Noah: El vestuari i aquest jugador és tema per analitzar a banda. Avui s’enfunda novament una gorra quan el partit s’ha desenvolupat entre plugim i a més es jugava amb llum artificial... Desprès del fiasco del canvi de raqueta, ha tornat al seu proveïdor de sempre, encara que tampoc s’ha notat gaire. Continua deambulant en solitari per tota la pista intentant atacar i guanyar el punt, mentre el seu company continua enganxat al vidre del fons. Avui ha estat en la seva tònica, amb encerts i errades monumentals, una mica erràtic amb la sacada, però incansable al desànim. Recomanació: Cal que es compri un GPS per no perdre`s per la pista.

Wilander Vidal: Si l’anterior partit va ser “el artillero”, avui ha estat “el cañonero”. Continua amb un drive profund i potent que ha doblegat les mans dels contraris. Ha mostrat una faceta molt combativa, ha millorat en el revés i continua amb una sacada molt ajustada i potent que ha suposat que els contraris anessin de més a menys en cada joc, mentre ell anava de menys a més. Recomanació: Spa relaxant i massatge tailandès a quatre mans. (El tema de final feliç és opcional).

Nasarre McEnroe: Bon partit en conjunt en el dia d’avui. Ha mostrat una mica més de serenor que conjuntament amb 9 quilos de menys li ha donat una mica més de rapidesa i alegria al seu joc. Sacada normal però sempre amb verí, ha mostrat contundència quan ha calgut i paciència en l’obtenció del punt. Revés en la seva línia però millora cada dia amb la seva gran dificultat el drive. S’ha entès molt bé amb la seva parella i han ballat un bonic vals dedicat als contraris. Recomanació: Magnesi cada dia per enfortir les articulacions i que continuï alleugerant pes.

Des de L’Hospitalet pel mon, a 29 d’octubre de 2013.

Ludovichi Corleone. 

NO ES MALO VIVIR EN LAS NUBES, LO MALO ES BAJAR

Wilander Vidal & Nasarre McEnroe             6             6             6

Sampras Rivas & Paco Noah                       1             4             1

Encara que tothom donava per enterrat aquest blog esportiu desprès de la sotragada que va suposar la marxa d’en Marc Connors i la “lleugera” predisposició d’algun dels jugadors anteriors (que no diré noms) a deixar-ho córrer, és de justícia i cal rendir l’honor i reconeixement  a la tenacitat de les fèmines i a un reducte de jugadors que han mantingut la flama  que de nou agafa  embranzida en aquesta nova temporada 2013-2014.

Si bé l’actual, i crec que perenne entorn de crisi, rebaixes, retalls, minoracions, davallades que ens porten sense remei ni dilació a la precarietat i al menyspreu humà, el fet de trobar un grup de persones amb il·lusió per continuar endavant és digne d’elogi.

I cal reconèixer, doncs, que han estat les noies, emulant a les vestals que custodien el foc sagrat, les que durant aquesta travessa han mantingut viu el foc del pàdel, i és més, han incrementat notablement el nombre de participants. Per tot gràcies i enhorabona !!!!.

Des de la vesant masculina han passat moltes coses... absències professionals fora del país, lesions esportives i tot un reguitzell d’infortunis i dificultats... però quan hi ha un fons sòlid com una roca, per molt que les onades xoquin la realitat és que perdura i perdura i l’erosió tants sols és l’eina per adaptar-se a la nova realitat.

També retorna un servidor, humil cronista, que intentarà narrar les peripècies dels continuadors (dones i homes) d’aquest estimat Padel-ICO. Ah!!! A més prenc el compromís de dedicar alguna que altre crònica a les vestals, on a part d’emetre la sempre objectiva i justa narració del partit, també dedicaré més d’un “piropo” al llampant i atractiu vestuari que ja s’ha vist desfilar per les deteriorades pistes del Pàdel Hospitalet.

En relació al partit, poques coses a dir. Si més no cal emmarcar l’entorn de joc, i és que tot just la setmana passada aquest jugadors ja es van veure les cares, amb un resultat clar d’un 6-3 i un 4-4 en el segon set favorables als ara segurs i més pacients Wilander Vidal & Nasarre McEnroe.

I no hi ha més error monumental a cometre que pensar que va ser un accident, que el resultat era enganyós, fruit de la casualitat, que fins i tot era injust... i amb aquest convenciment els “joves” Sampras Rivas & Paco Noah s’han dedicat a menyscabar la moral dels contraris. Hem viscut una setmana dura de comentaris, de crits de venjança, de deixar les coses clares d’una vegada i que, menys mal, no han trobat resposta en la parella  Wilander Vidal & Nasarre McEnroe.

I diem “joves” per què la frase d’aquesta setmana ha estat cruel i dura... “si un prejubilado y un cojo piensan que pueden ganar, es que no saben donde se han metido”.  I tenien raó !!! realment no sabien on es ficaven els passerells d’en  Sampras Rivas & Paco Noah. Senzillament han rebut un merescut bany, sense cap mena de dubte ni excusa. Pallissa i de les grans !!! i és què la burla no deixa de ser una falagueria amb enveja.

El marcador reflexa realment el que ha passat. Primer set clar i contundent, sortint endollats des de la primera bola uns Wilander Vidal & Nasarre McEnroe que no han deixat ni una ploma als contraris. Han desplegat un joc segur des del fons i han atacat la bola en totes les ocasions favorables, en resum 6-1 i “marchando”.

Segon set: La relaxació del resultat de primer set ha fet presència en el joc dels guanyadors i Sampras Rivas & Paco Noah han aprofitat per posar-se en un 2-0 al seu favor. Però nomes ha calgut un intercanvi de mirades, sense paraules, i novament Wilander Vidal & Nasarre McEnroe han agafat el partit, s’ha l’han fet seu i controlant el marcador en tot moment han assolit un còmode 6-4 del segon.

Però quan ja es donava per tancat el partit, uns agosarats Sampras Rivas & Paco Noah demanen que “esto no puede quedar asi” i continua el partit oficial amb un tercer set, transformant un partit al millor de tres sets, a un partit al millor de cinc sets, amb l’esperança de deixar el dubte novament a l’aire... i continuar novament amb la fal·làcia de la setmana anterior.

Però a pàdel ja sabem tots (menys Sampras Rivas & Paco Noah) que no guanya el més preparat, sinó el més llest. I, clar, els llestos són Wilander Vidal & Nasarre McEnroe, que han tornat a quallar un  tercer set millor que el primer. Bona forma física i repàs als contraris. Fí del partit i fi de la tonteria.

Sampras Rivas: És impossible que guany un punt, però es molt difícil que el perdi. Confinat al fons de la pista i a la banda esquerra no li agrada sortir d’aquesta demarcació i mentre el seu company ha pujat, baixat, creuat, ell ha continuat impassible. Curiosa sacada de reves intentant deixar la bola megacurta per tal que el “prejubilado y el cojo” no arribin. Ha d’arriscar una mica més. Partit en la seva tònica. Qualificació: coca-cola esbravada.

Paco Noah: Sorpresa novament, apareixent a la pista amb una gorra quan el cel amenaça pluja i no hem vist el sol ni per casualitat. Canvi de raqueta, proporcionada en aquest cas, pel campió Marc Connors. Sembla que no ha trobat el forat per posar-li les piles i ha jugat com sempre. S’ha fet un fart de córrer per la pista, sense rumb ni concert i això sí ha fet un parell de deixades que han trencat als contraris. Sacada clàssica estil Lluis XIV (guillotina) que quan ha entrat ha fet mal. Però clar, si entres dos de cent... Qualificació: gin tònic de garrafa amb tònica schweppes (això sí, sense trencar la bombolla).

Wilander Vidal: Avui “el artillero”. Des del fons de la pista i en un tercer set amb la sacada, ha massacrat als contraris que amb dificultats anaven tornant la bola com podien. Ha pujat a la mínima i s’ha entès força amb el seu soci. Ha millorat amb el seu revés i ha incrementat la seva seguretat i profunditat dels cops. Qualificació: Whisky Talisker (single malt scoth, 30 years old).

Nasarre McEnroe: Retorn al circuit d’aquest peculiar jugador, tot cor i generositat, a qui les lesions han castigat durament i l’han retirat de la competició en nombroses ocasions. En aquest retorn, hem continuat veient un reves acceptable i un drive més segur. Dur quan vol i tou quan cal sembla haver trobat l’equilibri i paciència justes per afrontar aquesta nova etapa i sense deixar de ser ell mateix. Qualificació: Cava Agustí Torelló Kripta Gran Reserva.

Esperarem a veure que ens depara la nova temporada !!! Ànims a totes i a tots!!! Que les noies ens deixaran tardes inoblidables.

L’Hospitalet, 10 d’octubre de 2013.

Ludovichi Corleone. 

Marc Connors: De cabeza de ratón a cola de león

“Despedida y cierre” d’una etapa per un jugador que temptat per les grans odissees esportives abandona el niu on l’han vist nàixer en això del pàdel.

“L’enfant terrible”  ha crescut en nivell esportiu i ha cregut convenient deixar el còmode status actual de cap de sèrie indiscutible, per combatre en dol esportiu amb millors jugadors. Perdem, doncs, un number one en aquest campionat, un jugador de caràcter, que ha donat grans tardes de joc i ha permès a qui escriu aquesta crònica el poder narrar les seves peripècies.

Sempre es fa difícil dir un adéu esportiu, però quan és per millorar, tot està entès, res a dir a aquesta decisió i per tant des d’aquí els nostres millors desitjos en aquesta nova etapa.  També costa trobar les paraules ajustades, aquelles que intentin deixar una empremta en el record de la persona, i per això no he tingut més remei que mirar en els meus records de joventut, i ben aviat m’ha vingut al meu pensament les lletres de les cançons d’un personatge sense parangó, un cantant especial i únic: Victor Jara que cantava:

... Tu amor revolucionario, te conduce a nueva empresa, donde esperan la firmeza, de tu brazo libertario...

Esperem que els nous companys gaudeixin tant com nosaltres amb tu, encara que segurament les coses mai són iguals. És més que segur, que la vessant jugador i sots capità d’aquest nou equip, prevaldrà per sobre de les tendències de CR7 i més val que així sigui, doncs el nou equip no és equip de nenets ben posadets,  de “mirame y no me toques”,  on Marc Connors es desenvolupava a les mil meravelles. Són jugadors aguerrits, que no perdonaran tonteries de “que guapo que soy”; per ells els resultats són importants.

També sembla que Butanito Garcia, el meu il·lustre rival de cròniques, deixa el rotatiu actual per enrolar-se en una nova etapa internacional, com enviat especial pel seguiment exclusiu del club PadeL’Hospi. Que hi farem !!! Són dos cops importants per un Pàdel-ICO que sempre li costa mantenir una continuïtat...

Però estimat Marc Connors, que sàpigues que aquí, en aquest modest i humil Pàdel-ICO, i com deia Victor Jara:

Aquí se queda la clara, la entrañable transparencia, de tu querida presencia, comandante Ché Guevara.

Amb la mirada enterbolida per la emoció de qui escriu aquesta crònica, només dir-te, amic nostre:      Hasta siempre Comandante !!!!!

Ludovichi Corleone.

28 de Gener de 2013.

Despedida

Buenas tardes,

Cuando el 3 de junio de 2009 inicié mi colaboración en este espacio, no podía imaginar que estaría tanto tiempo y tendría el placer de conocer a gente tan maja. Pero todo tiene un fin, y a partir de ahora, mi tiempo (del que no voy sobrado), mi esfuerzo, mi tesón y mi garra, van a destinarse a un nuevo proyecto que nace con toda la ilusión: https://lhclubpadel.blogspot.com/

De este modo, pongo punto y final a esta bonita etapa.

Este grupo, del que conservaremos todos gratos recuerdos que permanecerán en el ciber-espacio para los siglos de los siglos (siempre que la tecnología lo respete) tiene la obligación, por el bien de sus cuerpos serranos, por el bien de sus estresadas carreras profesionales y por el placer de tomar unas cañas bien frías una tarde a la semana después de un divertido partido de pádel, de tomar el relevo y emanciparse de un humilde servidor.

¡Un abrazo a todos y a todas y muy especialmente a Ludovichi Corleone, compañero de fatigas en la rotativa. Hasta siempre!

Butanito García (Fake)

Marc Jimbo Connors

CRGarcía