NO ES MALO VIVIR EN LAS NUBES, LO MALO ES BAJAR

Wilander Vidal & Nasarre McEnroe             6             6             6

Sampras Rivas & Paco Noah                       1             4             1

Encara que tothom donava per enterrat aquest blog esportiu desprès de la sotragada que va suposar la marxa d’en Marc Connors i la “lleugera” predisposició d’algun dels jugadors anteriors (que no diré noms) a deixar-ho córrer, és de justícia i cal rendir l’honor i reconeixement  a la tenacitat de les fèmines i a un reducte de jugadors que han mantingut la flama  que de nou agafa  embranzida en aquesta nova temporada 2013-2014.

Si bé l’actual, i crec que perenne entorn de crisi, rebaixes, retalls, minoracions, davallades que ens porten sense remei ni dilació a la precarietat i al menyspreu humà, el fet de trobar un grup de persones amb il·lusió per continuar endavant és digne d’elogi.

I cal reconèixer, doncs, que han estat les noies, emulant a les vestals que custodien el foc sagrat, les que durant aquesta travessa han mantingut viu el foc del pàdel, i és més, han incrementat notablement el nombre de participants. Per tot gràcies i enhorabona !!!!.

Des de la vesant masculina han passat moltes coses... absències professionals fora del país, lesions esportives i tot un reguitzell d’infortunis i dificultats... però quan hi ha un fons sòlid com una roca, per molt que les onades xoquin la realitat és que perdura i perdura i l’erosió tants sols és l’eina per adaptar-se a la nova realitat.

També retorna un servidor, humil cronista, que intentarà narrar les peripècies dels continuadors (dones i homes) d’aquest estimat Padel-ICO. Ah!!! A més prenc el compromís de dedicar alguna que altre crònica a les vestals, on a part d’emetre la sempre objectiva i justa narració del partit, també dedicaré més d’un “piropo” al llampant i atractiu vestuari que ja s’ha vist desfilar per les deteriorades pistes del Pàdel Hospitalet.

En relació al partit, poques coses a dir. Si més no cal emmarcar l’entorn de joc, i és que tot just la setmana passada aquest jugadors ja es van veure les cares, amb un resultat clar d’un 6-3 i un 4-4 en el segon set favorables als ara segurs i més pacients Wilander Vidal & Nasarre McEnroe.

I no hi ha més error monumental a cometre que pensar que va ser un accident, que el resultat era enganyós, fruit de la casualitat, que fins i tot era injust... i amb aquest convenciment els “joves” Sampras Rivas & Paco Noah s’han dedicat a menyscabar la moral dels contraris. Hem viscut una setmana dura de comentaris, de crits de venjança, de deixar les coses clares d’una vegada i que, menys mal, no han trobat resposta en la parella  Wilander Vidal & Nasarre McEnroe.

I diem “joves” per què la frase d’aquesta setmana ha estat cruel i dura... “si un prejubilado y un cojo piensan que pueden ganar, es que no saben donde se han metido”.  I tenien raó !!! realment no sabien on es ficaven els passerells d’en  Sampras Rivas & Paco Noah. Senzillament han rebut un merescut bany, sense cap mena de dubte ni excusa. Pallissa i de les grans !!! i és què la burla no deixa de ser una falagueria amb enveja.

El marcador reflexa realment el que ha passat. Primer set clar i contundent, sortint endollats des de la primera bola uns Wilander Vidal & Nasarre McEnroe que no han deixat ni una ploma als contraris. Han desplegat un joc segur des del fons i han atacat la bola en totes les ocasions favorables, en resum 6-1 i “marchando”.

Segon set: La relaxació del resultat de primer set ha fet presència en el joc dels guanyadors i Sampras Rivas & Paco Noah han aprofitat per posar-se en un 2-0 al seu favor. Però nomes ha calgut un intercanvi de mirades, sense paraules, i novament Wilander Vidal & Nasarre McEnroe han agafat el partit, s’ha l’han fet seu i controlant el marcador en tot moment han assolit un còmode 6-4 del segon.

Però quan ja es donava per tancat el partit, uns agosarats Sampras Rivas & Paco Noah demanen que “esto no puede quedar asi” i continua el partit oficial amb un tercer set, transformant un partit al millor de tres sets, a un partit al millor de cinc sets, amb l’esperança de deixar el dubte novament a l’aire... i continuar novament amb la fal·làcia de la setmana anterior.

Però a pàdel ja sabem tots (menys Sampras Rivas & Paco Noah) que no guanya el més preparat, sinó el més llest. I, clar, els llestos són Wilander Vidal & Nasarre McEnroe, que han tornat a quallar un  tercer set millor que el primer. Bona forma física i repàs als contraris. Fí del partit i fi de la tonteria.

Sampras Rivas: És impossible que guany un punt, però es molt difícil que el perdi. Confinat al fons de la pista i a la banda esquerra no li agrada sortir d’aquesta demarcació i mentre el seu company ha pujat, baixat, creuat, ell ha continuat impassible. Curiosa sacada de reves intentant deixar la bola megacurta per tal que el “prejubilado y el cojo” no arribin. Ha d’arriscar una mica més. Partit en la seva tònica. Qualificació: coca-cola esbravada.

Paco Noah: Sorpresa novament, apareixent a la pista amb una gorra quan el cel amenaça pluja i no hem vist el sol ni per casualitat. Canvi de raqueta, proporcionada en aquest cas, pel campió Marc Connors. Sembla que no ha trobat el forat per posar-li les piles i ha jugat com sempre. S’ha fet un fart de córrer per la pista, sense rumb ni concert i això sí ha fet un parell de deixades que han trencat als contraris. Sacada clàssica estil Lluis XIV (guillotina) que quan ha entrat ha fet mal. Però clar, si entres dos de cent... Qualificació: gin tònic de garrafa amb tònica schweppes (això sí, sense trencar la bombolla).

Wilander Vidal: Avui “el artillero”. Des del fons de la pista i en un tercer set amb la sacada, ha massacrat als contraris que amb dificultats anaven tornant la bola com podien. Ha pujat a la mínima i s’ha entès força amb el seu soci. Ha millorat amb el seu revés i ha incrementat la seva seguretat i profunditat dels cops. Qualificació: Whisky Talisker (single malt scoth, 30 years old).

Nasarre McEnroe: Retorn al circuit d’aquest peculiar jugador, tot cor i generositat, a qui les lesions han castigat durament i l’han retirat de la competició en nombroses ocasions. En aquest retorn, hem continuat veient un reves acceptable i un drive més segur. Dur quan vol i tou quan cal sembla haver trobat l’equilibri i paciència justes per afrontar aquesta nova etapa i sense deixar de ser ell mateix. Qualificació: Cava Agustí Torelló Kripta Gran Reserva.

Esperarem a veure que ens depara la nova temporada !!! Ànims a totes i a tots!!! Que les noies ens deixaran tardes inoblidables.

L’Hospitalet, 10 d’octubre de 2013.

Ludovichi Corleone.