EL PÁDEL ES LA VIDA O LA MUERTE; NO HAY TÉRMINO MEDIO.

Marc Connors & Wilander Vidal 6 4 8 punts
Carles López Borj & McEnroe Nasarre 4 6 10 punts


Com diu el nostre titular d’avui: vida o mort, és el que s’ha desenvolupat en la pista en la tarda d’avui. Però també podríem exclamar allò de: riure per no plorar, si parlem del joc desenvolupat.

Ajustadíssim partit el d’avui entre dos noves parelles que han donat un joc molt irregular però que l’incertesa del marcador l’ha convertit en entretingut.

Avui es jugava molt més que un partit, que una derrota o una victòria, i és que els antuvi companys Wilander Vidal i McEnroe Nasarre, ara s’enfrontaven entre ells. Per altra banda Marc Connors reclamava més respecte pel seu joc, i Carles L. Borj retornava a la competició amb certs dubtes sobre la seva impaciència.

El partit, no ha estat brillant, més aviat ha estat un partit massa defensiu per ambdós costats, el tema semblava clar des del primer punt: Que falli el contrari. Ni un xic de joc arriscat, cap intenció d’anar més enllà i esperar, esperar i esperar l’errada del contrari.

De totes formes ha començat el partit prou encarat per Carles L. Borj i McEnroe Nasarre que s’han col·locat amb un marcador favorable de 3-0, però han començat a fallar estrepitosament, especialment un McEnroe Nasarre desfigurat últimament. Total, amb un joc avorrit de nassos la parella Marc Connors i Wilander Vidal s’han emportat el primer set amb comoditat. El somriure i la confiança han aparegut en els rostres i en la moral de M. Connors i W.Vidal. Gran error !!!!!

El segon ha estat diferent. La concentració màxima ha estat del costat dels Carles L. Borj i McEnroe Nasarre i s’han aplicat la regla del dia d’avui: primer entrar la bola i desprès esperar. Res a dir en el marcador i per tant justa victòria en el segon set.

Amb un empat en el marcador i a manca de temps per concloure el partit, s’ha acordat fer un únic joc al millor de 10 punts, estil tie-break, que deixés clar el guanyador d’avui, amb el resultat ja conegut. Anem a l’ 1 x 1:

Marc Connors: Estrany. Continua amb la seva litúrgia postural en la sacada. Ha mostrat bons cops, (pocs) i ha comés errades monumentals; com quasi sempre capaç del millor i del pitjor en una mateixa jugada. S’ha esforçat i ha corregut bastant, però no s’ha compenetrat en cap moment amb el seu company. Precisa trobar el seu nou entrenador i que el guií pel bon camí, en cas contrari acabarà jugant a pàdel amb la wii.

Wilander Vidal: Desfigurat. Si algú pensava que avui era el dia d’una nova etapa, retornant amb la seva contundència i seguretat, ens ha deparat un joc pobre i descentrat, malgrat en algun moment ha tingut alguna espurna de brillantor (“quien tuvo, retuvo”). No s’ha entès amb el seu company i tots dos han jugat un partit d’individuals junts. Precisa retrobar el seu karma personal, o pot acabar jugant a pàdel amb els del hare-krishna.

Carles López Borj: Notable. En la seva línia de bona sacada i contundència. Avui s’ha esforçat, i ho ha assolit, en controlar els seus cops, ha lluitat molt i ha portat el pes del partit. S’ha entès força bé amb el seu nou company i s’ha prodigat en pujades a la xarxa. El seu somriure al final del partit ho diu tot, per ell avui era quelcom més que un partit.

McEnroe Nasarre: Ni carn ni peix. Ni revés, ni res de res. No ha pogut apuntar-se cap punt per la seva iniciativa de joc i ha perdut la seva sacada en innumerables ocasions. Només podem dir que ha controlat la seva ira i prou. Ha estat molt lent, i malgrat s’ha entès amb el seu company, s’ha de dir que s’ha deixat portar. Continua erràtic, i sembla que estigui contaminat per alguna estranya força negativa. Si continua així, no haurà cap més remei que demani hora per un exorcisme.

En definitiva, el millor d’avui el resultat, just resultat, s’ha de dir. Dels jugadors salvem de la foguera a Carles L. Borj, deixem socarrimat a Marc Connors i deixem en estat de cendres a Wilander Vidal i McEnroe Nasarre.

Que la força divina doni llum a aquest torneig i als seus jugadors, que està a punt de convertir-se en un espectacle de fira ambulant.


10 de maig de 2011
Ludovichi Corleone.