- Els dies de partit arribaré a les instal·lacions puntualment.
- Escalfaré abans de començar per minimitzar el risc de lesió.
- Duré calçat específic de pàdel/tennis, en cas contrari m'arrisco a practicar patinatge artístic.
- Duré sempre un joc de 3 pilotes homologades de pàdel. Si els 4 jugadors confien sempre que siguin els altres qui les portin, no hi haurà pilotes. No ball = No match.
- Duré sempre una ampolla d'aigua a la pista. No ho confondré amb cervesa. Aquesta la podré prendre un cop finalitzat el partit.
- No fumaré ni abans, ni durant ni després del partit.
- Abans de començar em presentaré als meus contraris/oponents.
- Abans d'iniciar un punt diré el resultat clarament en veu alta.
- Quan canti una pilota fora ho faré en veu prou alta perquè els meus rivals em sentin.
- Mai faré un servei si hi ha una pilota dins dels límits de la pista.
- Sempre començaré el punt amb dues pilotes per fer el servei.
- No jugaré pendent del telèfon mòbil i molt menys contestaré i em posaré a parlar durant el partit.
- Seré un exemple d'esportivitat i "fair-play" i si totes les pilotes dubtoses dels contraris les veig dolentes i totes les pilotes dubtoses de la meva parella o meves les veig bones és que tinc un problema de credibilitat o he d'acudir urgentment a l'oftalmòleg...
- En cas de dubte, faré cas del que diu la Federació.
- En acabar el partit sempre donaré la mà als altres jugadors, siguin contraris o parella. Si considero que la meva parella és la culpable de la derrota també li donaré la ma i l'animaré a fer-ho millor la propera vegada. No oblidaré que potser ell/a pensa el mateix...
- Únicament jo seré el responsable del meu equipament tenint cura de no deixar-ho mal endreçat tant a dins com a fora de la pista.
- Si jugo contra el meu comandament i aquest el més rodó que ha vist a la seva vida és un meló, no em deixaré guanyar.
- En acabar el partit valoraré si m'he esforçat o no. Això és el més important. No oblidaré però, que guanyant em sento millor...
- Encaixaré amb esportivitat i sentit de l'humor les cròniques que els corresponsals esportius fan dels partits.
- En cap cas intentaré acabar a les dutxes allò que no hagi estat capaç d'acabar a la pista...
- El pagament de la pista es reparteix a parts iguals entre els 4 jugadors.
- El pagament de la beguda isotònica de cibada posterior al partit serà sempre a càrrec de l'equip perdedor. En cas d'empat la cosa ja es complica més...
30 d’abril del 2010
29 d’abril del 2010
Pena, penita, pena...
Nasarre McEnroe & Marc Connors 6 6
Croqueta Team: Paco Noah & Devesa Lendl 1 0
Abans de fer algun comentari sobre el partir d’ahir cal reconèixer l’excel•lent crònica realitzada pel meu company professional Butanito Garcia, que aquesta temporada va directe al premi Pulitzer.
Malgrat el llistó que ha marcat Butanito, intentaré fer algun humil comentari sobre l’espectacle que hem patit. En primer lloc indicar que gràcies a la solitud dels jugadors en la canxa -no hi havia ni Dèu a les graderies- varen poder sortir sense cap més dificultat, doncs el que es va veure ahir és per oblidar, esborrar, control+alt+supr, delete *.* i tot el que vostès vulguin, es a dir, un senzill “apaga y vámonos”. Si el públic hagués assistit ahir a l’espectacle viscut, avui estaríem fent guàrdia davant l’Hospital Memorial Bellvitge University esperant el part mèdic, continuo ??
El resultat ho diu tot, i si mirem el temps encara més: 25 “minutillos” i liquidats. Per una banda uns estranys Marc Connors & Nasarre McEnroe desenvolupant un joc “toca nassos” més propi d’un partidet paxanguero de platja, d’aquells de desprès de dinar amb “carajillo” inclòs, que d’un partit d’aquest prestigiós torneig. Però val a dir també que la parella contrària, aquesta que tant esperem d’ells, que sempre hem dit que han d’explotar en qualsevol moment, que han de donar la campanada ja... uns Paco Noah & Devesa Lendl, van estar lamentables, lents, desenvolupant un joc entre “lo humano y lo divino”: total “otro revolcón”, comencem a pensar que el nostre diagnòstic inicial estava molt errat.
De fonts fidedignes i contrastades sabem que tres del quatre dels jugadors d’avui varen tenir una sessió especial d’entrenament el dilluns... doncs menys mal que varen entrenar !!!! ja que de poc els ha servit. Però anem 1 x1, que aquest cop és difícil:
Paco Noah: Canvi d’espònsor, ara és Telefònica –cosa que no acabem d’entendre- però que al pas que va, aviat tornarem a veure un nou passerell fent aquesta tasca de “pagano”. L’entrenament especial del dilluns l’ha perjudicat encara més... Si abans els seus cops anaven tots fora de pista, ara la majoria es queden a la xarxa. Lluitador incansable, moral alta (la necessita) però sense resultats.
Devesa Lendl: Ara ja ho tinc clar, aquest jugador és únic en el món, estic segur. Espècimen estrany que és capaç de presentar-se a un partit amb dues samarretes posades –una de màniga llarga- a on la temperatura de la pista rondava tranquil•lament els 25 graus, bellugar-se relativament i sortir de la canxa sense una gota de suor, això és para-normal. El seu joc ha estat místic, amb apunts metafísics, si continua així el proper partit el veurem presentar-se a la canxa amb la indumentària del Hare-krishna, com mínim.
Marc Connors: Continua en la fase de retrobar-se amb ell mateix, ha comés errades impensables, i ha jugat més pel contrari –ha tornat el “caballero español”- que pel seu propi company. Sempre ha estat segur de la victòria i s’ha dedicat més a provar alguna de les tècniques apreses en la sessió especial d’entrenament del dilluns.
Nasarre McEnroe: Més o menys com sempre, abusant de la sacada de revés, ha mostrat una cara més agressiva, fins i tot s’ha permès algun cop de volea esporàdic. Continua insegur i “fofo”, malgrat que es presenta a cada partit amb el catàleg de proteccions penjat a sobre.
En resum, de pena, penita, pena, millor oblidem el que hem vist i sempre queda allò de poden millorar.
Ludovichi Corleone.
Croqueta Team: Paco Noah & Devesa Lendl 1 0
Abans de fer algun comentari sobre el partir d’ahir cal reconèixer l’excel•lent crònica realitzada pel meu company professional Butanito Garcia, que aquesta temporada va directe al premi Pulitzer.
Malgrat el llistó que ha marcat Butanito, intentaré fer algun humil comentari sobre l’espectacle que hem patit. En primer lloc indicar que gràcies a la solitud dels jugadors en la canxa -no hi havia ni Dèu a les graderies- varen poder sortir sense cap més dificultat, doncs el que es va veure ahir és per oblidar, esborrar, control+alt+supr, delete *.* i tot el que vostès vulguin, es a dir, un senzill “apaga y vámonos”. Si el públic hagués assistit ahir a l’espectacle viscut, avui estaríem fent guàrdia davant l’Hospital Memorial Bellvitge University esperant el part mèdic, continuo ??
El resultat ho diu tot, i si mirem el temps encara més: 25 “minutillos” i liquidats. Per una banda uns estranys Marc Connors & Nasarre McEnroe desenvolupant un joc “toca nassos” més propi d’un partidet paxanguero de platja, d’aquells de desprès de dinar amb “carajillo” inclòs, que d’un partit d’aquest prestigiós torneig. Però val a dir també que la parella contrària, aquesta que tant esperem d’ells, que sempre hem dit que han d’explotar en qualsevol moment, que han de donar la campanada ja... uns Paco Noah & Devesa Lendl, van estar lamentables, lents, desenvolupant un joc entre “lo humano y lo divino”: total “otro revolcón”, comencem a pensar que el nostre diagnòstic inicial estava molt errat.
De fonts fidedignes i contrastades sabem que tres del quatre dels jugadors d’avui varen tenir una sessió especial d’entrenament el dilluns... doncs menys mal que varen entrenar !!!! ja que de poc els ha servit. Però anem 1 x1, que aquest cop és difícil:
Paco Noah: Canvi d’espònsor, ara és Telefònica –cosa que no acabem d’entendre- però que al pas que va, aviat tornarem a veure un nou passerell fent aquesta tasca de “pagano”. L’entrenament especial del dilluns l’ha perjudicat encara més... Si abans els seus cops anaven tots fora de pista, ara la majoria es queden a la xarxa. Lluitador incansable, moral alta (la necessita) però sense resultats.
Devesa Lendl: Ara ja ho tinc clar, aquest jugador és únic en el món, estic segur. Espècimen estrany que és capaç de presentar-se a un partit amb dues samarretes posades –una de màniga llarga- a on la temperatura de la pista rondava tranquil•lament els 25 graus, bellugar-se relativament i sortir de la canxa sense una gota de suor, això és para-normal. El seu joc ha estat místic, amb apunts metafísics, si continua així el proper partit el veurem presentar-se a la canxa amb la indumentària del Hare-krishna, com mínim.
Marc Connors: Continua en la fase de retrobar-se amb ell mateix, ha comés errades impensables, i ha jugat més pel contrari –ha tornat el “caballero español”- que pel seu propi company. Sempre ha estat segur de la victòria i s’ha dedicat més a provar alguna de les tècniques apreses en la sessió especial d’entrenament del dilluns.
Nasarre McEnroe: Més o menys com sempre, abusant de la sacada de revés, ha mostrat una cara més agressiva, fins i tot s’ha permès algun cop de volea esporàdic. Continua insegur i “fofo”, malgrat que es presenta a cada partit amb el catàleg de proteccions penjat a sobre.
En resum, de pena, penita, pena, millor oblidem el que hem vist i sempre queda allò de poden millorar.
Ludovichi Corleone.
27 d’abril del 2010
No hubo sorpresa...
Nasarre "dejaditas" McEnroe & Marc "globitos" Connors 6 6
Paco "y dale con la pared" Noah & Devesa "relajación y serenidad" Lendl 1 0
Ni la fabulosa climatología ha podido servir de motivación para llenar unas gradas medio vacías de una afición que está pensando más en el duelo de mañana frente a "Mourinho is a translator" que en pádel. Se acusó especialmente la ausencia de las aficionadas que la semana anterior mostraran su apoyo incondicional a sus colores.
El partido no tuvo más historia. McEnroe y Connors juegan en 3ª División Nacional y Noah y Devesa en 3ª Regional. En cualquier caso, los 4 demostraron que les queda un abismo si pretenden jugar algun día en División de Honor.
Algunos apuntaron que se podía dar la sorpresa recordando el patético espectáculo, tildado por periodistillos del tres al cuarto de circense, que ofrecieron la semana anterior los "Sun Glasses Men". Pero ayer no se dejaron sorprender y fueron a por faena.
Como les gusta, Nasarre McEnroe y Marc Connors, se sitúan líderes en solitario de la liga núm. 3 y, como más tarde aseguraron a los medios, estan dispuestos a seguir viendo al resto por el retrovisor.
Aprovecharon para lanzar un mensaje envenenado a Corredera "ai ai ai a ver que me rompo esta vez" Agassi y Xavipova "ui ui ui pues yo ahora pinto y tengo agujetas" Germà: "Decirle a ese par de mequetrefes que si tienen lo que hay que tener, vuelvan al campeonato del que desaparecieron con la cola entre piernas" (y no nos estamos refiriendo a la cola que a ellos les gustaría, en ese caso hablaríamos de colilla...).
Por otro lado, Paco Noah y Devesa Lendl, acudieron al Servicio Estación más próximo, en busca de un juego de baterías (ver imagen adjunta) para cargar sus piernas y brazos. Mucho litio necesita este equipo si quiere jugar al nivel competitivo que requiere el CIPCH.
Recuerden, el tiempo, ese dueño y señor, que quita y da razones...
Butanito García
Paco "y dale con la pared" Noah & Devesa "relajación y serenidad" Lendl 1 0
Ni la fabulosa climatología ha podido servir de motivación para llenar unas gradas medio vacías de una afición que está pensando más en el duelo de mañana frente a "Mourinho is a translator" que en pádel. Se acusó especialmente la ausencia de las aficionadas que la semana anterior mostraran su apoyo incondicional a sus colores.
El partido no tuvo más historia. McEnroe y Connors juegan en 3ª División Nacional y Noah y Devesa en 3ª Regional. En cualquier caso, los 4 demostraron que les queda un abismo si pretenden jugar algun día en División de Honor.
Algunos apuntaron que se podía dar la sorpresa recordando el patético espectáculo, tildado por periodistillos del tres al cuarto de circense, que ofrecieron la semana anterior los "Sun Glasses Men". Pero ayer no se dejaron sorprender y fueron a por faena.
Como les gusta, Nasarre McEnroe y Marc Connors, se sitúan líderes en solitario de la liga núm. 3 y, como más tarde aseguraron a los medios, estan dispuestos a seguir viendo al resto por el retrovisor.
Aprovecharon para lanzar un mensaje envenenado a Corredera "ai ai ai a ver que me rompo esta vez" Agassi y Xavipova "ui ui ui pues yo ahora pinto y tengo agujetas" Germà: "Decirle a ese par de mequetrefes que si tienen lo que hay que tener, vuelvan al campeonato del que desaparecieron con la cola entre piernas" (y no nos estamos refiriendo a la cola que a ellos les gustaría, en ese caso hablaríamos de colilla...).
Por otro lado, Paco Noah y Devesa Lendl, acudieron al Servicio Estación más próximo, en busca de un juego de baterías (ver imagen adjunta) para cargar sus piernas y brazos. Mucho litio necesita este equipo si quiere jugar al nivel competitivo que requiere el CIPCH.
Recuerden, el tiempo, ese dueño y señor, que quita y da razones...
Butanito García
21 d’abril del 2010
Cura de humildad
Xavi “Muñeca de seda” Edberg Sanz & González “Muro” Vilas 6 6 2
Marc “Melones” Connors & Nasarre “Pedradas” McEnroe 3 3 0
Como le ocurrió ayer al equipo blaugrana en el Giusseppe Meazza, donde un Inter muy sólido pasó por encima del mejor equipo del mundo, eso sí, ayudado por un arbitraje parcial y malintencionado, ayer Edberg Sanz y González Vilas pasaron “por la piedra” a unos desconocidos Nasarre McEnroe y Marc Connors.
Y es que ayer no sólo había en juego una semi-final de la Champions League, no, ayer había muchas más cosas en juego, como era conocer a los campeones de la liga núm. 2 del CIPCH.
Llegaron pronto a su cita Nasarre y Marc, y allí empezó su caída a los infiernos. ¿A qué nos estamos refiriendo? Muy fácil, una vez vestidos de corto, al descubierto sus fibrados gemelos y poderos cuádriceps, salieron a la cancha enfundados en sus gafas de sol con la intención de esperar a sus rivales y empezar a ganar la partida psicológica. En las gradas, una rubia y una morena les estaban esperando para mostrar su apoyo incondicional y, como le ocurre al engominado de Cristiano Ronaldo y al “Pim Pam” fiestero de Guti, McEnroe y Connors quisieron lucir palmito y así les fue. ¡¡Vaya par de fantasmas!! El calentamiento, lo mejor de su juego, el resto, para olvidar.
Llegaron puntuales a su cita González y Sanz, y pronto se vio que venían a “por faena”. Serios, concentrados, disciplinados y muy cohesionados, no dieron opción a sus rivales, porque siempre fueron por delante en el marcador.
González Vilas estuvo soberbio y lo devolvió todo. Gran progresión la de este jugador desde que empezara su andadura en el torneo.
Edberg Sanz demostró ser el cabeza de serie del torneo. Su muñeca prodigiosa dejó en la retina de los espectadores precisas y coloristas dejadas.
Nasarre McEnroe pareció haber olvidado todo lo aprendido meses atrás, y se entestó en golpear con violencia una pelota que unas veces se estrellaba contra la pared, otras salía disparada fuera invadiendo la zona reserva a las pista de tennis. Errores no forzados: 37.
Marc “posturitas” Connors, más pendiente de lucir palmito delante del público femenino que de realizar un juego en condiciones, no entró nunca en el partido y su única batalla, por cierto perdida, fue con la red. Errores no forzados: 42.
Lo patético fue lo vivido en la zona mixta, cuando los perdedores atribuían la culpa de la derrota el uno al otro. ¿Qué le ha pasado a este equipo que tantas tardes de gloria nos ha dado? Su entrenador tiene doble trabajo: levantarles la moral y enseñarles los capítulos de Barrio Sésamo en los que se explica la diferencia entre “Dentro y Fuera”…
Felicitar a los vencedores por su juego y estadísticas: errores no forzados: 0.
Butanito García
---------------------------------------------------------------
Carles Borj & Sampras Rivas 6 6
Ito Sánchez-Vicario & Wilander Vidal 0 2
Serio correctivo para la pareja mixta que acusó los nervios de su primer partido juntos.
Marc “Melones” Connors & Nasarre “Pedradas” McEnroe 3 3 0
Como le ocurrió ayer al equipo blaugrana en el Giusseppe Meazza, donde un Inter muy sólido pasó por encima del mejor equipo del mundo, eso sí, ayudado por un arbitraje parcial y malintencionado, ayer Edberg Sanz y González Vilas pasaron “por la piedra” a unos desconocidos Nasarre McEnroe y Marc Connors.
Y es que ayer no sólo había en juego una semi-final de la Champions League, no, ayer había muchas más cosas en juego, como era conocer a los campeones de la liga núm. 2 del CIPCH.
Llegaron pronto a su cita Nasarre y Marc, y allí empezó su caída a los infiernos. ¿A qué nos estamos refiriendo? Muy fácil, una vez vestidos de corto, al descubierto sus fibrados gemelos y poderos cuádriceps, salieron a la cancha enfundados en sus gafas de sol con la intención de esperar a sus rivales y empezar a ganar la partida psicológica. En las gradas, una rubia y una morena les estaban esperando para mostrar su apoyo incondicional y, como le ocurre al engominado de Cristiano Ronaldo y al “Pim Pam” fiestero de Guti, McEnroe y Connors quisieron lucir palmito y así les fue. ¡¡Vaya par de fantasmas!! El calentamiento, lo mejor de su juego, el resto, para olvidar.
Llegaron puntuales a su cita González y Sanz, y pronto se vio que venían a “por faena”. Serios, concentrados, disciplinados y muy cohesionados, no dieron opción a sus rivales, porque siempre fueron por delante en el marcador.
González Vilas estuvo soberbio y lo devolvió todo. Gran progresión la de este jugador desde que empezara su andadura en el torneo.
Edberg Sanz demostró ser el cabeza de serie del torneo. Su muñeca prodigiosa dejó en la retina de los espectadores precisas y coloristas dejadas.
Nasarre McEnroe pareció haber olvidado todo lo aprendido meses atrás, y se entestó en golpear con violencia una pelota que unas veces se estrellaba contra la pared, otras salía disparada fuera invadiendo la zona reserva a las pista de tennis. Errores no forzados: 37.
Marc “posturitas” Connors, más pendiente de lucir palmito delante del público femenino que de realizar un juego en condiciones, no entró nunca en el partido y su única batalla, por cierto perdida, fue con la red. Errores no forzados: 42.
Lo patético fue lo vivido en la zona mixta, cuando los perdedores atribuían la culpa de la derrota el uno al otro. ¿Qué le ha pasado a este equipo que tantas tardes de gloria nos ha dado? Su entrenador tiene doble trabajo: levantarles la moral y enseñarles los capítulos de Barrio Sésamo en los que se explica la diferencia entre “Dentro y Fuera”…
Felicitar a los vencedores por su juego y estadísticas: errores no forzados: 0.
Butanito García
---------------------------------------------------------------
Carles Borj & Sampras Rivas 6 6
Ito Sánchez-Vicario & Wilander Vidal 0 2
Serio correctivo para la pareja mixta que acusó los nervios de su primer partido juntos.
Había una vez... Un circo...
González Vilas & Edberg Sanz 6 6 2
Papanates Team (Marc Connors & Nasarre McEnroe) 3 3 0
Què .... recordeu la cançó de TV..... segur que sí, i això és el que hem vist avui: un veritable circ.
Però anem per parts. Nombrós públic el dia d’avui en les instal•lacions del Stadium Pàdel de l’Hospitalet, especialment femení, suposem motivat per veure un partit interessant sobre el paper, i alhora comprovar l’enfrontament dels número 1 de cada parella: Edberg Sanz versus Marc Connors. Tarda plàcida, bona temperatura, públic motivat, etc. es a dir, tots els elements disposats i preparats per veure una bona tarda de pàdel. Ah!!! Per cert, hem pogut constatar la presència de les famoses actrius Anna Carpenova i Daria Rubiek, aquest any candidates a dos Oscars, i per la seva interpretació en la pel•lícula de moda “amorICOs locos”. La seva presència ha generat un gran revolt entre els mtijans de comunicació, especialment de l’anomenada premsa rosa... per què serà ????.
Bé, tornem a la crònica esportiva. Tal com dèiem molt bon joc d’un Marc Connors que retornava a la competició desprès d’una nova lesió i un agressiu Nasarre McEnroe que han arrancat més d’un aplaudiment del públic. Cops amb potència i col•locació, bon joc de cames d’en Marc Connors i bones restades d’en Nasarre McEnroe.... però resulta que estaven en el període d’escalfament !!!!. Tant punt s’ha iniciat el partit real, la presència de la “nada”, el buit, la solitud i la desesperació s’han apoderat d’aquesta parella de putxinel•lis, convertint el partit en un circ, on els domadors han estat uns González Vilas & Edberg Sanz amb un joc cohesionat, profund i consistent, davant del que uns passerells Marc Connors & Nasarre McEnroe res han pogut fer i han desenvolupat a la perfecció el paper dels “payasos tontos” del circ.
El resultat reflexa el que ha passat a la pista sense cap mena de disculpa, tan sols a l’inici del segon set semblava que Marc Connors & Nasarre McEnroe s’havien posat les piles, col•locant-se amb un 3-1 al seu favor... però uns González Vilas & Edberg Sanz en estat de gràcia han infringit un parcial de 5-0, per tant resultat final, corta i pega del primer, un 6-3 sense pietat.
Ja amb el temps exhaurit i amb el resultat decidit cara al campionat s’han jugat 2 jocs del tercer set. Ni això han pogut empatar aquest penós duet que es veia campió de la segona lliga... doncs ja tenim nous líders i parella a batre: González Vilas & Edberg Sanz.
Analitzem 1 x 1.
Edberg Sanz: Seriós, grandiós, pressionant a la xarxa a la mínima opció, ha estat contundent en les esmaixades, amb errors mínims i màxima efectivitat. En resum excel•lent.
González Vilas: Fidel escuder, ha estat molt regular, retornant boles impossibles, ha resolt el seu paper amb escreix, aplicant seguretat i picardia. Tan sols ha comés un parell d’errades no forçades. En resum Notable alt.
Marc Connors: Raro, raro, raro. Ha estat capaç de retornar més d’una esmaixada espectacular i a continuació fallar com un principiant. Dobles faltes, cops errats no forçats, insegur, inquiet i desconcentrat ha contagiat també al seu company d’aquesta nova forma d’entendre el pàdel, en definitiva desconegut avui. En resum: deficient i molt ha de millorar si continua així.
Nasarre McEnroe: Massa precipitat, ha desenvolupat un joc avorrit, sense profunditat i no ha trobat la forma de superar a un Edberg Sanz enganxat a la xarxa que l’ha desesperat en més d’una ocasió. Avui ens ha presentat un veritable catàleg d’errades per emmarcar. En resum: Molt deficient, i quan un arriba a aquestes cotes de joc, suposem que només queda que millorar... ja veurem.
Ja en el vestuari la tensió acumulada en aquest estrany partit s’ha posat de manifest, quan un Carles Borj ha emès un comentari que Nasarre McEnroe ha interpretat com un atac i sort que la resta de jugadors presents han intervingut i la situació s’ha quedat en finalment en anècdota.
Conclusió: Tenim una nova parella a batre: González Vilas & Edberg Sanz que han jubilat sense contemplació als fins ara campions de la primera lliga, per tant apliquem la famosa frase de: “El rei ha mort. Visca el Rei !!!!”.
En el moment de tancament d’aquesta crònica s’ha rebut en la nostra redacció, i de fonts ben informades, que tant Marc Connors com Nasarre McEnroe s’han adreçat als monjos tibetans demanant ajut moral per retrobar-se amb ells mateixos, tant a nivell individual com parella esportiva. Veurem com tornen d’aquesta estada en els propers partits... de totes formes pitjor impossible.
21/4/2010
Ludovichi Corleone.
Papanates Team (Marc Connors & Nasarre McEnroe) 3 3 0
Què .... recordeu la cançó de TV..... segur que sí, i això és el que hem vist avui: un veritable circ.
Però anem per parts. Nombrós públic el dia d’avui en les instal•lacions del Stadium Pàdel de l’Hospitalet, especialment femení, suposem motivat per veure un partit interessant sobre el paper, i alhora comprovar l’enfrontament dels número 1 de cada parella: Edberg Sanz versus Marc Connors. Tarda plàcida, bona temperatura, públic motivat, etc. es a dir, tots els elements disposats i preparats per veure una bona tarda de pàdel. Ah!!! Per cert, hem pogut constatar la presència de les famoses actrius Anna Carpenova i Daria Rubiek, aquest any candidates a dos Oscars, i per la seva interpretació en la pel•lícula de moda “amorICOs locos”. La seva presència ha generat un gran revolt entre els mtijans de comunicació, especialment de l’anomenada premsa rosa... per què serà ????.
Bé, tornem a la crònica esportiva. Tal com dèiem molt bon joc d’un Marc Connors que retornava a la competició desprès d’una nova lesió i un agressiu Nasarre McEnroe que han arrancat més d’un aplaudiment del públic. Cops amb potència i col•locació, bon joc de cames d’en Marc Connors i bones restades d’en Nasarre McEnroe.... però resulta que estaven en el període d’escalfament !!!!. Tant punt s’ha iniciat el partit real, la presència de la “nada”, el buit, la solitud i la desesperació s’han apoderat d’aquesta parella de putxinel•lis, convertint el partit en un circ, on els domadors han estat uns González Vilas & Edberg Sanz amb un joc cohesionat, profund i consistent, davant del que uns passerells Marc Connors & Nasarre McEnroe res han pogut fer i han desenvolupat a la perfecció el paper dels “payasos tontos” del circ.
El resultat reflexa el que ha passat a la pista sense cap mena de disculpa, tan sols a l’inici del segon set semblava que Marc Connors & Nasarre McEnroe s’havien posat les piles, col•locant-se amb un 3-1 al seu favor... però uns González Vilas & Edberg Sanz en estat de gràcia han infringit un parcial de 5-0, per tant resultat final, corta i pega del primer, un 6-3 sense pietat.
Ja amb el temps exhaurit i amb el resultat decidit cara al campionat s’han jugat 2 jocs del tercer set. Ni això han pogut empatar aquest penós duet que es veia campió de la segona lliga... doncs ja tenim nous líders i parella a batre: González Vilas & Edberg Sanz.
Analitzem 1 x 1.
Edberg Sanz: Seriós, grandiós, pressionant a la xarxa a la mínima opció, ha estat contundent en les esmaixades, amb errors mínims i màxima efectivitat. En resum excel•lent.
González Vilas: Fidel escuder, ha estat molt regular, retornant boles impossibles, ha resolt el seu paper amb escreix, aplicant seguretat i picardia. Tan sols ha comés un parell d’errades no forçades. En resum Notable alt.
Marc Connors: Raro, raro, raro. Ha estat capaç de retornar més d’una esmaixada espectacular i a continuació fallar com un principiant. Dobles faltes, cops errats no forçats, insegur, inquiet i desconcentrat ha contagiat també al seu company d’aquesta nova forma d’entendre el pàdel, en definitiva desconegut avui. En resum: deficient i molt ha de millorar si continua així.
Nasarre McEnroe: Massa precipitat, ha desenvolupat un joc avorrit, sense profunditat i no ha trobat la forma de superar a un Edberg Sanz enganxat a la xarxa que l’ha desesperat en més d’una ocasió. Avui ens ha presentat un veritable catàleg d’errades per emmarcar. En resum: Molt deficient, i quan un arriba a aquestes cotes de joc, suposem que només queda que millorar... ja veurem.
Ja en el vestuari la tensió acumulada en aquest estrany partit s’ha posat de manifest, quan un Carles Borj ha emès un comentari que Nasarre McEnroe ha interpretat com un atac i sort que la resta de jugadors presents han intervingut i la situació s’ha quedat en finalment en anècdota.
Conclusió: Tenim una nova parella a batre: González Vilas & Edberg Sanz que han jubilat sense contemplació als fins ara campions de la primera lliga, per tant apliquem la famosa frase de: “El rei ha mort. Visca el Rei !!!!”.
En el moment de tancament d’aquesta crònica s’ha rebut en la nostra redacció, i de fonts ben informades, que tant Marc Connors com Nasarre McEnroe s’han adreçat als monjos tibetans demanant ajut moral per retrobar-se amb ells mateixos, tant a nivell individual com parella esportiva. Veurem com tornen d’aquesta estada en els propers partits... de totes formes pitjor impossible.
21/4/2010
Ludovichi Corleone.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)