Pena, penita, pena...

Nasarre McEnroe & Marc Connors 6 6
Croqueta Team: Paco Noah & Devesa Lendl 1 0

Abans de fer algun comentari sobre el partir d’ahir cal reconèixer l’excel•lent crònica realitzada pel meu company professional Butanito Garcia, que aquesta temporada va directe al premi Pulitzer.

Malgrat el llistó que ha marcat Butanito, intentaré fer algun humil comentari sobre l’espectacle que hem patit. En primer lloc indicar que gràcies a la solitud dels jugadors en la canxa -no hi havia ni Dèu a les graderies- varen poder sortir sense cap més dificultat, doncs el que es va veure ahir és per oblidar, esborrar, control+alt+supr, delete *.* i tot el que vostès vulguin, es a dir, un senzill “apaga y vámonos”. Si el públic hagués assistit ahir a l’espectacle viscut, avui estaríem fent guàrdia davant l’Hospital Memorial Bellvitge University esperant el part mèdic, continuo ??

El resultat ho diu tot, i si mirem el temps encara més: 25 “minutillos” i liquidats. Per una banda uns estranys Marc Connors & Nasarre McEnroe desenvolupant un joc “toca nassos” més propi d’un partidet paxanguero de platja, d’aquells de desprès de dinar amb “carajillo” inclòs, que d’un partit d’aquest prestigiós torneig. Però val a dir també que la parella contrària, aquesta que tant esperem d’ells, que sempre hem dit que han d’explotar en qualsevol moment, que han de donar la campanada ja... uns Paco Noah & Devesa Lendl, van estar lamentables, lents, desenvolupant un joc entre “lo humano y lo divino”: total “otro revolcón”, comencem a pensar que el nostre diagnòstic inicial estava molt errat.

De fonts fidedignes i contrastades sabem que tres del quatre dels jugadors d’avui varen tenir una sessió especial d’entrenament el dilluns... doncs menys mal que varen entrenar !!!! ja que de poc els ha servit. Però anem 1 x1, que aquest cop és difícil:

Paco Noah: Canvi d’espònsor, ara és Telefònica –cosa que no acabem d’entendre- però que al pas que va, aviat tornarem a veure un nou passerell fent aquesta tasca de “pagano”. L’entrenament especial del dilluns l’ha perjudicat encara més... Si abans els seus cops anaven tots fora de pista, ara la majoria es queden a la xarxa. Lluitador incansable, moral alta (la necessita) però sense resultats.

Devesa Lendl: Ara ja ho tinc clar, aquest jugador és únic en el món, estic segur. Espècimen estrany que és capaç de presentar-se a un partit amb dues samarretes posades –una de màniga llarga- a on la temperatura de la pista rondava tranquil•lament els 25 graus, bellugar-se relativament i sortir de la canxa sense una gota de suor, això és para-normal. El seu joc ha estat místic, amb apunts metafísics, si continua així el proper partit el veurem presentar-se a la canxa amb la indumentària del Hare-krishna, com mínim.

Marc Connors: Continua en la fase de retrobar-se amb ell mateix, ha comés errades impensables, i ha jugat més pel contrari –ha tornat el “caballero español”- que pel seu propi company. Sempre ha estat segur de la victòria i s’ha dedicat més a provar alguna de les tècniques apreses en la sessió especial d’entrenament del dilluns.

Nasarre McEnroe: Més o menys com sempre, abusant de la sacada de revés, ha mostrat una cara més agressiva, fins i tot s’ha permès algun cop de volea esporàdic. Continua insegur i “fofo”, malgrat que es presenta a cada partit amb el catàleg de proteccions penjat a sobre.

En resum, de pena, penita, pena, millor oblidem el que hem vist i sempre queda allò de poden millorar.

Ludovichi Corleone.