"La venganza no lo es todo....pero ayuda".(Robert Redford en “El Golpe”)
Marc Connors & Paco Noah 7
Àngel Wilander & McEnroe Nasarre 9

Primer partit amb la nova reglamentació de la Federació, que estableix que en partits a una hora de durada, es jugarà un únic set de 10 jocs, guanyant-se per diferència de dos. I és que avui només s’ha disposat d’una hora de pista, amb motiu dels diversos compromisos internacionals dels jugadors, avui presents en la pista central de l’Hospitalet Stadium.
Avui ha estat un partit emocionant, sí senyor. Molt bon joc en ambdós costats de la xarxa, punts llargs, diversitat de cops, alguna pífia per emmarcar i ganes, moltes ganes, de jugar a pàdel.
De fet avui Marc Connors estava convençut de la victòria, mentre que un prudent, Paco Noah apuntava a parlar millor desprès del partit, però lectors... que no coneixem a Marc Connors ?? és impossible que no aprofiti la mínima ocasió per pressionar al contrari i potser, de retruc, també al seu company de joc no ?. Un detall: les pilotes, aquestes no, que no boten prou... aquelles no, que tenen massa pels... algú porta pilotes noves ?...
Enfront, uns clàssics, uns veterans que només fan que donar més sorpreses cada dia. Recordeu que entre tots dos han donat 111 vegades la volta al Sol, i no deixen de demostrar en cada partit que el pàdel és un esport diferent, sorprenent, mental, de coordinació... això és el que avui han posat sobre la gespa en Àngel Wilander i McEnroe Nasarre.
Resultat just i sense rèplica possible, malgrat no s’ha pogut acabar el set, per tant reglament en mà, dels dos punts en joc, un punt pels guanyadors indiscutibles d’avui. Per cert, no es deixin influenciar per cròniques esportives d’altres mitjans de comunicació que es dediquin a destacar que no es va poder acabar el partit, etc. només son excuses i més excuses per justificar una nova derrota, però ja sabem com són les coses extradeportives.
Bé, analitzen l’ 1 x 1:
Paco Noah: Molt bé. Ha tornat a demostrar una sacada seriosa que ha posat als contrincants en situacions difícils. Ha realitzat varies deixades-tallades espectaculars en les que la bola no ha botat gens i que han fet molt mal. En contra seva uns quants punt perduts de forma pueril, en especial, una bola que ha passat plorant al seu camp, ell damunt, i quan només tenia que posar la raqueta, s’ha confiat, i ha tirar la bola i el punt contra la xarxa, el que dèiem: “infantiloide” per moments. De totes formes ha donat bona cobertura al seu company i ha format equip.
Marc Connors: Impredictible, i una mica “marronoso”. Ha estat descontrolat a la pista, sembla que precisi més espai, fins l’extrem de topar, millor dit envestir, espectacularment al seu company intentant retornar una bola, no s’ha prodigat prou en les pujades a la xarxa, i a brillat a estonetes (poques), no ha pogut superar en cap moment el foc dels contraris malgrat els seus esforços i demostració de bon estat físic. Però ja ho sabem: no cal corre per anar a cap lloc.
Àngel Wilander: Segur i contundent. Avui ha estat un dia molt complet: bona ubicació a la pista, ha cobert l’esquena del company en les seves pujades, ho ha retornat tot i això que els contraris han carregat, i força, el joc sobre aquest jugador, en definitiva un pàdel consistent, amb notes d’intens aroma de qualitat, i que deixa un gust afable i de satisfacció. Rallant l’excel·lència.
McEnroe Nasarre: Esplèndid. Hores d’ara Marc Connors no sap o està la bola d’una sacada liftada i amb un efecte diabòlic que li ha enviat McNasarre. Bona demostració de cops, amb el seu habitual revés, avui més segur que mai, i amb un drive que comença a funcionar. Ha pujat a la xarxa i ha esmaixat fins avorrir als contraris. La seva satisfacció es feia notar al final de partit, i és que aquest jugador és tot caràcter i passió. Felicitats.
Nota final: Partit per penjar a Youtube, ben jugat per ambdós costats i resultat, diguin el que diguin just.
Hospitalet, 22 de març de 2011
Ludovichi Corleone