Carles Borj & Nasarre McEnroe 9 (9)
Marc Connors & Ito Sánchez Vicario 8 (7)
Expectació inicial per veure novament a la parella Marc Connors & Ito Sánchez Vicario, batejada ja com Pla d’Igualtat en el circuit. Aquest cop davant d’un clàssic en els partits d’exhibició, Nasarre McEnroe que es presentava acompanyat d’un Carles Borj, que ha mostrat la seva cara més agressiva en el joc desenvolupat el dia d’avui.
Val a dir que abans del partit es va poder observar la motivació d’un Marc Connors davant d’un Nasarre McEnroe un tant tímid amb la paraula (cosa extranya), però que en la seva mirada ho va transmetre tot: ahir parella de ball, avui contrincants sense pietat que es coneixen massa.
El partit ha estat per emmarcar. La emoció i la incertesa del marcador ho ha demostrat, a excepció de l’inici, en el que la parella Carles Borj & Nasarre McEnroe no trobaven les mides de la pista i mes que jugar a pàdel s’han dedicat a jugar al frontó. D’aquesta manera han transcorregut els tres primers joc i prou. A partir d’aquest moment el bon joc d’ambdues parelles ha estat la nota principal del partit, punts llargs, alternativa d’iniciatives, diversitat de cops, deixades, total de tot i bo. Però anem un a un....
Ito Sánchez Vicario: Excel•lent cum laude. Ha demostrat que ha millorat des del seu últim partit, amb un joc consistent, retornat pilotes quasi impossibles, amb pujades descarades a la xarxa i amb un revés a dues mans espectacular. Es nota que el dur entrenament (a porta tancada i no sabem amb quin entrenador...) han donat els seus fruits.
Marc Connors: Notable alt. Molt bé en general, ha donat cobertura a la seva companya de joc quan ha estat necessari i ha sigut el motivador nat en la parella, però ha estat una mica lent i “torpón” en moments clau, i això es paga molt car amb la parella que tenia davant.
Carles Borj: Excel•lent. Descontrolat a l’inici, ha millorat al llarg del partit. La seva sacada és una peça fonamental en el seu joc i ha pujat a la xarxa a la mínima ocasió amb cops profundíssims i potents.
Nasarre McEnroe: Bé alt. En la seva línia, una mica més segur que en altres ocasions, i amb un joc “irritante-blandengue” però que recull els seus fruits en el marcador. Ha abusat del revés liftat i en les seves pujades ha comés errades de parvulari.
Si cal dir que Carles Borj ha forçat la màquina fins extrems inusitats, intentant cops amb una profunditat que ha inquietat constantment a un Nasarre McEnroe, que reclamava paciència i seguretat en els cops, però un tossut Carles Borj ha continuat exercitant el seu joc que ha permès arribar al marcador que es reflexa en el resultat del partit.
En el partit d’avui tan sols podem criticar una jugada que es va calcar anteriorment i es correspon amb el “caballero espanyol” Marc Connors, que en una bola ha protagonitzat novament la famosa situació de: “dale tú”.... “uy no, dale tú por fa” .... total punt perdut. Val a dir que només ha estat una jugada i prou.
En resum, recomanem que comprin el proper número de la revista “Internacional Padel Extrem” que ja anunciat que lliurarà un dvd amb la grabación completa del partit, que passarà als anals d’aquest esport com un exemple a seguir per les noves generacions.
Cal reconèixer que tots els jugadors han posat en la pista tots el seu caràcter, finalitzant el partit en una jugada realment de fortuna per uns i desgràcia pels altres, i que no ha merescut el conjunt del partit, quan una bola s’ha passejat literalment per la cinta de la xarxa, com equilibrista en la corda fluixa.
Ludovichi Corleone.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada