18 de juny del 2010

Cuando somos buenos, nadie nos recuerda, cuando somos malos, nadie nos olvida.

Gladiator’s men (Devesa Lendl & Marc Connors) 6 6 4
Mamarracho’s club (Nasarre McEnroe & Paco Noah) 0 3 2

Això és segurament el que estan pensant hores d’ara les respectives parelles, i es així, avui “los buenos” i “los malos” estan fàcilment identificables, tan sols mireu el resultat. Voleu més explicacions ??. Doncs endavant.

Desprès del calent prepartit viscut en relació a l’intercanvi i creuament de comentaris entre els participants, finalment hem tingut que suportar un delirant i soporífer partit.

El que hem vist no mereix la qualificació de partit, ha estat un veritable desastre, tant a nivell de joc com de cohesió... m’explicaré.

Ha començat el partit amb una gran tensió, especialment amb un Nasarre McEnroe que ha mostrat tot el seu catàleg de mal joc (i es ampli), així com el seu rostre més irritable, fent gala dels vells espectacles viscuts en el passat, i estimats lectors es.... que malament que porta aquest personatge el perdre!!!. Avui no ha perdut, l’han escombrat, millor dit l’han aspirat, com el borrissol que s’acumula sota un moble desprès del temps. Una dada: durada del primer set 13 minuts i regal d’un tortell de reis (rosco).... tot un rècord difícil de batre.

Ni un encertat Paco Noah, que ha millorat notablement en els últims partits, ha aconseguit calmar un imprecís, nerviós i desconegut únic soci i fundador del Mamarracho’s club, Nasarre McEnroe. Ho sento, sento ser tant aspre, però no hi ha per menys. Avui a la pista hem vist una parella, més o menys encertada, Devesa Lendl & Marc Connors, que s’han dedicat a esperar les errades del contrari, provocant constantment l’errada fàcil dels contrincants, millor dit, dels altres (avui no hem vist contrincants), que un cop i un altre, han ensopegat de quatre potes en aquest parany, fins i tot per primera vegada s’ha permès l’entrada de càmeres de vídeo que han enregistrat aquest desastre. Enfront dos jugadors individuals, per una banda Paco Noah intentant jugar com equip, i d’altre un Nasarre McEnroe que ha jugat ell sol contra tots, contra el mon, ocupant espais clars del seu company, amb moviments erràtics en la pista que obligaven al seu company a realitzar carreres innecessàries... prefereixo no continuar i oblidar, encara que no se si podré. Enfront uns Devesa Lendl & Marc Connors que s’han avorrit en el partit però que, en canvi, s’han partit literalment “el cul” de riure, tant és així que de fonts ben informades han tingut que sotmetre`s posteriorment a una sessió especial de massatge de la paret abdominal, sense comentaris.

Toca ara meditar, i molt, recordar que la glòria no consisteix en no caure sinó en aixecar-se cada cop que caus, que per gaudir cal començar per oblidar, que en l’esport no guanya el més preparat sinó el més llest. Està clar, no ??.
Anem al clàssic 1 x 1:

Devesa Lendl: Desconegut en relació a anteriors partits, ha deixat al vestuari l’uniforme del Hare-Krishna i s’ha enfundat el vestit de feina. Les dures crítiques sembla que hagin fet el seu efecte. Ha tramés seguretat i un sèrie de bons cops, encara li manca una mica de lectura de la bola i millorar la seva capacitat de reacció. Avui, un valor en clara ascensió. Que continuï així. Sobresalient.

Marc Connors: Les classes rebudes han servit per molt i s’ha notat en la pista. Ha exagerat fins l’extenuació la plàstica dels cops, suposem per l’entrada de les càmeres, però ha estat molt segur i pacient, oferint-nos un bon catàleg de cops, tant de revés com de drive. Només hem pogut comptabilitzar una errada monumental en un smatch, que ha fallat estrepitosament per intentar adornar-lo en excés. En resum: Excel•lent apuntant a la perfecció.

Paco Noah: Al igual que Marc Connors les classes rebudes han donat fruit. Més assentat a la pista, ha alternat grans cops, amb algunes errades de parvulari. Destacar novament el vestuari lluït en el partit, barreja de Lady Gaga i Madonna en versió masculina. Com no podia ser d’altre manera també amb la gorra... si us plau que algú aconselli a aquest bon home !!!!. Impossible avui fer res més amb el company que li ha tocat. En resum: Notable. Ha de continuar millorant, però ja no és el pàdel “cromañoide” de la temporada anterior. Endavant Paco !!!!.

Nasarre McEnroe: Ni classes, ni consells, ni res. Quan aquest personatge es fixa amb una idea no escolta a ningú, i pitjor encara, arrossega al company. Però que li ha passat avui ?? Es que els seus avantpassats “maños” de les muntanyes s’han despertat??. Aquest jugador que té un bon revés avui li ha sortit un partit així: del revés. Ni un cop ben dirigit, ni un cop guanyador, això si, força, mal geni i voluntat a petades, però prou, i tots sabem que el pàdel és un esport de paaaaciiiiiièèèèèèènnnnnnnnciaaaaaaa. Sembla que les classes rebudes li han aportat desaprendre el poc que havia avançat. En resum: Un zero “patatero” i es guanya el títol de “mamarracho” del torneig, esperem que millori... fer-ho pitjor sembla impossible.

Ludovichi Corleone.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada