MÁS INÚTILES QUE UN TECLADO SIN INTRO
1 5 Marc Connors & Paco Noah
6 7 Wilander Vidal & McEnroe Nasarre
Alguna pregunta més??? I és que el titular d’avui ho diu tot i ben claret.
El “BATACAZO” que s’han donat Connors i Noah són dels que surten a les pífies televisives durant molt de temps.
I diem “BATACAZO” de... BAvejants, amb un joc de TAbalot, amb essències de CAbreta, que deixa un regust final de ZOmbi, perquè realment aquesta tarda ha estat especial. L’habitual estratègia psicològica de M. Connors va començar aquesta setmana molt aviat... sí, sí, molt aviat... que ara prenc sirope (estranya barreja de productes químics per incrementar el no sé què) que si 800 km de bicicleta, que si ara em deixo una “perilla”... però què cerca realment aquest jugador??
No es queda enrere el seu company P. Noah, que encara que continua amb la seva prudència habitual, avui es pensava que tornaria a ser el de fa dues setmanes. Però el temps sempre posa les coses en el seu lloc. Avui ha ressorgit amb inusitada freqüència el joc de la bèstia que porta a dins, i a pàdel això és mortífer la majoria de vegades.
Enfront, dos callats, endreçats, compenetrats i efectius jugadors, que el fet de la diferència d’edat (entre els dos sumen més d’un segle) amb els seus contrincants, no suposa cap impediment per oferir avui un excel·lent joc, i és que W.Vidal i McEnroe N. s’han lluït en la jornada d’avui, i han donat una veritable lliçó. Anem a l’1 x 1.
Paco Noah: Insegur, ha intentat forçar el punt a la primera, i ja sabem el que passa... errada encadenada. Ha fallat punts impossibles i la sacada ha estat sempre insuficient, fofa i erràtica. Ha retornat a la prehistòria del pàdel i no s’ha compenetrat en cap moment amb el company. Un espectre avui, en relació al jugador enlluernador de fa dues setmanes. Pel·lícula que el descriu: “Peor, imposible”. Qualificació: Insuficient baix.
Marc Connors: Si el mal joc té nom, avui es diu Marc Connors. Amb això està tot dit. Si la setmana passada ja s’anunciava mal temps, avui el que hem vist millor oblidar-ho. Quin desastre!! La sacada (molt bé les posturetes) ínfima, pueril, “fallona” i “regalapuntos”. El drive, ni “chicha” ni “limonada”, el revés no ha existit... seguim? Doncs continuem: No ha trobat el lloc durant tot el partit, i el pitjor és que ha portat el seu company també al despropòsit. Malgrat tot, estem segurs que avui han tocat fons, i només queda millorar properament. Pel·lícula que el descriu: “Los lunes al sol”. Qualificació: Molt insuficient.
Wilander Vidal: Segur, contundent, ha lluitat amb paciència i col·locació tots els seus cops i ha retornat pilotes amb molt mèrit. S’ha compenetrat força bé amb el company i s’han donat cobertura en tot moment. Sacada ferma, sense complicacions, i excel·lent drive ajustat, que ha fet molt mal als contrincants. Per fi ha deixat d’exercitar la volea des del fons de la pista, i això ha suposat un gran avanç. Suau i contundent, pacient i enèrgic, defensiu i agressiu, ha combinat perfectament aquests elements. En definitiva partit complet. Pel·lícula que el descriu: “Ironman”. Qualificació: Cum Laude.
McEnroe Nasarre: Per una vegada, i esperem que siguin moltes, ha jugat seriosament. Segur en els cops, ha defensat el partit fins la sacietat, no ha perdut el componiment ni la paciència i ha llegit molt bé el partit. Bona sacada en general, revés segur i mesurat, acompanyat pel drive (la seva particular bèstia negra) fàcil i col·locat. No s’ha prodigat com en altres ocasions per la xarxa i ha sortit, com el seu company, a guanyar el partit i deixar les coses ben aclarides. Per primera vegada en molts mesos, el somriure de la satisfacció personal s’ha dibuixat en el seu rostre. Felicitats !!! Pel·lícula que el descriu: “Taxi Driver”. Qualificació: Excel·lent.
Si això continua així, i tot apunta al sí, els veterans W. Vidal & McEnroe Nasarre donaran tardes inoblidables al públic assistent. Ja cal que s’entreni, i força, el bocamoll del Carles Borg López i el seu partner actual, Juan Pedro Sampras Rivas, alies el “Vale”.
25 gener de 2011
Ludovichi Corleone.
26 de gener del 2011
19 de gener del 2011
El dolor es temporal, el orgullo para siempre.
Marc Connors & Paco Noah 5 2 6
Wilander Vidal & McEnroe Nasarre 7 6 4
Aquesta setmana els bons de Wilander i McEnroe han fet bo el titular anterior, recordeu? “Una derrota trabajada es mejor que una victoria casual”, i el nostre titular d’avui reflexa realment l’estat de concentració d’aquests dos veterans. Amb el dolor de la derrota anterior, avui l’orgull i rauxa, la paciència, el seny i una espectacular contundència de Wilander, recolzat encertadament per McEnroe, han doblegat, i amb inusitada facilitat, a uns Connors & Noah desconeguts, xerraires, més propers a uns firaires ambulants del pàdel, que el que aquest campionat es mereix.
Ja durant tot el matí, un Connors “charlatan” s’ha dedicat a intentar minvar la concentració i paciència dels seus contrincants, però justament ha obtingut els resultats contraris, s’han crescut encara més. Menys mal que el bo d’en Noah ha mantingut les formes, potser amb un clarivident presagi del desastre que els esperava.
I es que ha estat un partit ferm, sense fissures, amb bon joc de banda de Wilander & McEnroe front el pàdel “patera” dels Connors & Noah que feia aigües per totes bandes. Ah! m’oblidava, el tercer s’ha decantat en els punts decisius gràcies a la “caprichosa diosa de la fortuna” quan Connors i Noah han tingut de cara un parell de punts fonamentals estavellant dos cops a la xarxa, ball de la pilota sobre la cinta.... i “bingo”, va i es queda morta en el camp contrari.
Avui l’ 1 x 1 no és gaire fàcil:Marc Connors: Per començar ni s’ha dignat a treure’s el xandall, així no pot anar bé. Ha sortit a la pista amb la ressaca d’una borratxera de polvorons, massa xerraire, i encara que ha donat un parell de bons cops, ajustats i amb la potència justa, s’ha semblat més a un Cristiano Ronaldo del pàdel que al Messi que el mateix s’autoproclama. Pitjor és difícil... esperem que remunti el vol, però esta a punt de tenir que dedicar-se al pàdel de les catacumbes. En resum joc de caganer de pessebre nadalenc, la seca qualificació un suficient i gràcies.
Paco Noah: Si la setmana passada ens va deixar bocabadats, aquesta ha estat el Noah més o menys de sempre. Ha fallat en la sacada estrepitosament , no ha trobat el lloc en la pista en cap moment, però ha mantingut unes tallades força interessants i un parell de deixades que encara ara busquen els contraris. Caldrà veure la seva evolució, avui per avui és una incògnita. En el partit d’avui ha salvat al seu company. Qualificació: notable baix.
Wilander Vidal: Comencem per la qualificació: Sobresalient. Ha retornat als contrincants al seu lloc, contundent i segur des del fons de la pista, ha retornat totes les pilotes, fins i tot a pujat a la xarxa en diversos moments dels partits. Bona sacada, equilibri de joc i cobertura al seu company. Avui per gravar-ho com classe de pàdel. Aquest veterà te molta guerra que donar.
McEnroe Nasarre: Millor que en altres ocasions. La seva sacada entre fofa i tonta no aporta gaire. Malgrat tot, el seu joc defensiu es força segur, i ho torna quasi tot. Ha fer un parell de smatx espectaculars. Ha corregut bé i ha format un sòlid equip amb el seu company. En resum un altre veterà apuntat com “boina verde” del pàdel. Qualificatiu: Notable.
Finalment només un consell pels perdedors d’avui: sirope, sirope, sirope...
Ludovichi Corleone
18 de gener de 2011
Wilander Vidal & McEnroe Nasarre 7 6 4
Aquesta setmana els bons de Wilander i McEnroe han fet bo el titular anterior, recordeu? “Una derrota trabajada es mejor que una victoria casual”, i el nostre titular d’avui reflexa realment l’estat de concentració d’aquests dos veterans. Amb el dolor de la derrota anterior, avui l’orgull i rauxa, la paciència, el seny i una espectacular contundència de Wilander, recolzat encertadament per McEnroe, han doblegat, i amb inusitada facilitat, a uns Connors & Noah desconeguts, xerraires, més propers a uns firaires ambulants del pàdel, que el que aquest campionat es mereix.
Ja durant tot el matí, un Connors “charlatan” s’ha dedicat a intentar minvar la concentració i paciència dels seus contrincants, però justament ha obtingut els resultats contraris, s’han crescut encara més. Menys mal que el bo d’en Noah ha mantingut les formes, potser amb un clarivident presagi del desastre que els esperava.
I es que ha estat un partit ferm, sense fissures, amb bon joc de banda de Wilander & McEnroe front el pàdel “patera” dels Connors & Noah que feia aigües per totes bandes. Ah! m’oblidava, el tercer s’ha decantat en els punts decisius gràcies a la “caprichosa diosa de la fortuna” quan Connors i Noah han tingut de cara un parell de punts fonamentals estavellant dos cops a la xarxa, ball de la pilota sobre la cinta.... i “bingo”, va i es queda morta en el camp contrari.
Avui l’ 1 x 1 no és gaire fàcil:Marc Connors: Per començar ni s’ha dignat a treure’s el xandall, així no pot anar bé. Ha sortit a la pista amb la ressaca d’una borratxera de polvorons, massa xerraire, i encara que ha donat un parell de bons cops, ajustats i amb la potència justa, s’ha semblat més a un Cristiano Ronaldo del pàdel que al Messi que el mateix s’autoproclama. Pitjor és difícil... esperem que remunti el vol, però esta a punt de tenir que dedicar-se al pàdel de les catacumbes. En resum joc de caganer de pessebre nadalenc, la seca qualificació un suficient i gràcies.
Paco Noah: Si la setmana passada ens va deixar bocabadats, aquesta ha estat el Noah més o menys de sempre. Ha fallat en la sacada estrepitosament , no ha trobat el lloc en la pista en cap moment, però ha mantingut unes tallades força interessants i un parell de deixades que encara ara busquen els contraris. Caldrà veure la seva evolució, avui per avui és una incògnita. En el partit d’avui ha salvat al seu company. Qualificació: notable baix.
Wilander Vidal: Comencem per la qualificació: Sobresalient. Ha retornat als contrincants al seu lloc, contundent i segur des del fons de la pista, ha retornat totes les pilotes, fins i tot a pujat a la xarxa en diversos moments dels partits. Bona sacada, equilibri de joc i cobertura al seu company. Avui per gravar-ho com classe de pàdel. Aquest veterà te molta guerra que donar.
McEnroe Nasarre: Millor que en altres ocasions. La seva sacada entre fofa i tonta no aporta gaire. Malgrat tot, el seu joc defensiu es força segur, i ho torna quasi tot. Ha fer un parell de smatx espectaculars. Ha corregut bé i ha format un sòlid equip amb el seu company. En resum un altre veterà apuntat com “boina verde” del pàdel. Qualificatiu: Notable.
Finalment només un consell pels perdedors d’avui: sirope, sirope, sirope...
Ludovichi Corleone
18 de gener de 2011
11 de gener del 2011
Una derrota peleada vale más que una victoria casual.
Marc Connors & Paco Noah 3 sets: 6 4 6 2 6
Wilander Vidal & McEnroe Nasarre 2 sets: 3 6 2 6 2
Estimades seguidores i benvolguts seguidors, avui ha estat un dia memorable. Memorable per dues situacions viscudes, desprès de la última crònica d’aquest servidor que te data 1 de novembre 2010. Si, si, han passat exactament dos mesos i deu dies de silenci, de callada espera, 71 dies, de travessa del desert, 1704 hores de viatge a Ítaca amb cants de sirenes, amb dificultats, però ferms en els nostres convenciments i per fi el primer raig de llum en la foscor, un nou partit del CIPCH, fora del calendari de competició, VISCA EL PÀDEL !!.
La segona situació a feia referència ha estat el propi partit. Senzillament podem dir que bocabadat i bavejant de satisfacció i admiració s’ha quedat el públic assistent en una tarda càlida i agradable per la pràctica del pàdel.
I es que avui tot a sigut maco, fins i tot virtuós. Expliquem, doncs, una mica el partit, llarg partit val a dir, amb dues hores llargues per resoldre aquest xoc de trens.
El primer set millor oblidar-lo per part de Wilander Vidal & McEnroe Nasarre, que més que freds han estat congelats. Per tant poc a dir, i passejada de Marc Connors & Paco Noah. A partir del segon s’han entonat els “diesel” del campionat, veterans en anys i bragats en mil batalles, i han pogut doblegar als seus contrincants. Alternança de cops, de marcador i de jugades, notable alt en conjunt, el marcador reflexa prou fidelment el que ha passat a la pista.
Amb un empat a dos, arribem al tercer i definitiu set. Aquí s’ha imposat la joventut de la solidíssima parella d’avui Connors & Noah, front els veterans Wilander & McEnroe que han defensat les seves opcions com Leónides a les Termopiles, però res han pogut fer... al final una derrota molt batallada que val més que la casualitat de la victòria dels contrincants.
Anem al clàssic 1 x 1:
Marc Connors: “Fallón” en la sacada, ha donat cobertura al seu company, però es nota la manca de ritme de partits. Un consell ha parlar menys i a jugar més. De totes formes “quien tuvo, retuvo” i això es nota. Notable alt.
Paco Noah: Sobresalient en tot. Sacada mortífera durant tot el partit, ha condicionat constantment el punt al seu favor quan a tingut la feina de treure. Còmode en la pista, ben coordinat amb el company, ha estat la sorpresa. Per fi sembla que ha trobat la forma d’obrir el pot del virtuosisme. Ha estat l’heroi del partit. Qualificatius: incommensurable, ferm, segur, precís, contundent i pacient, un 10 en resum.
Wilander Vidal: Notable alt, desprès de la seva lesió muscular. Es nota la manca de ritme, i com sempre, hauria de començar a jugar en el segon set. Els primers jocs se li entravessen massa. De totes formes ha estat segur quan ha agafat el ritme i ha tingut profunditat i contundència.
McEnroe Nasarre: Difícil de qualificar, queda entre suficient i bé. Capaç de treure la bola fora del camp i de fallar a l’hora de dir les vocals. Blanc o negre, cel o infern, mar o muntanya, és en definitiva un exemple de donar-ho tot a la pista, d’involucrar-se sempre en tots els partits, però li manca no sé que. Recomanació: Que demani l’adreça de l’entrenador de Paco Noah.
Però no tot es de color de rosa: un cop finalitzat el partit, i davant la raqueta d’or d’avui d’en Noah, les dubtes sobre el seu entrenador i la legalitat dels seus mètodes han fet saltar totes les alarmes.... veurem que passa en els propers partits... ha estat un miratge lo d’en Noah ?? o realment es un miracle... temps al temps.
11 gener 2011.
Ludovichi Corleone.
Marc Connors & Paco Noah 3 sets: 6 4 6 2 6
Wilander Vidal & McEnroe Nasarre 2 sets: 3 6 2 6 2
Estimades seguidores i benvolguts seguidors, avui ha estat un dia memorable. Memorable per dues situacions viscudes, desprès de la última crònica d’aquest servidor que te data 1 de novembre 2010. Si, si, han passat exactament dos mesos i deu dies de silenci, de callada espera, 71 dies, de travessa del desert, 1704 hores de viatge a Ítaca amb cants de sirenes, amb dificultats, però ferms en els nostres convenciments i per fi el primer raig de llum en la foscor, un nou partit del CIPCH, fora del calendari de competició, VISCA EL PÀDEL !!.
La segona situació a feia referència ha estat el propi partit. Senzillament podem dir que bocabadat i bavejant de satisfacció i admiració s’ha quedat el públic assistent en una tarda càlida i agradable per la pràctica del pàdel.
I es que avui tot a sigut maco, fins i tot virtuós. Expliquem, doncs, una mica el partit, llarg partit val a dir, amb dues hores llargues per resoldre aquest xoc de trens.
El primer set millor oblidar-lo per part de Wilander Vidal & McEnroe Nasarre, que més que freds han estat congelats. Per tant poc a dir, i passejada de Marc Connors & Paco Noah. A partir del segon s’han entonat els “diesel” del campionat, veterans en anys i bragats en mil batalles, i han pogut doblegar als seus contrincants. Alternança de cops, de marcador i de jugades, notable alt en conjunt, el marcador reflexa prou fidelment el que ha passat a la pista.
Amb un empat a dos, arribem al tercer i definitiu set. Aquí s’ha imposat la joventut de la solidíssima parella d’avui Connors & Noah, front els veterans Wilander & McEnroe que han defensat les seves opcions com Leónides a les Termopiles, però res han pogut fer... al final una derrota molt batallada que val més que la casualitat de la victòria dels contrincants.
Anem al clàssic 1 x 1:
Marc Connors: “Fallón” en la sacada, ha donat cobertura al seu company, però es nota la manca de ritme de partits. Un consell ha parlar menys i a jugar més. De totes formes “quien tuvo, retuvo” i això es nota. Notable alt.
Paco Noah: Sobresalient en tot. Sacada mortífera durant tot el partit, ha condicionat constantment el punt al seu favor quan a tingut la feina de treure. Còmode en la pista, ben coordinat amb el company, ha estat la sorpresa. Per fi sembla que ha trobat la forma d’obrir el pot del virtuosisme. Ha estat l’heroi del partit. Qualificatius: incommensurable, ferm, segur, precís, contundent i pacient, un 10 en resum.
Wilander Vidal: Notable alt, desprès de la seva lesió muscular. Es nota la manca de ritme, i com sempre, hauria de començar a jugar en el segon set. Els primers jocs se li entravessen massa. De totes formes ha estat segur quan ha agafat el ritme i ha tingut profunditat i contundència.
McEnroe Nasarre: Difícil de qualificar, queda entre suficient i bé. Capaç de treure la bola fora del camp i de fallar a l’hora de dir les vocals. Blanc o negre, cel o infern, mar o muntanya, és en definitiva un exemple de donar-ho tot a la pista, d’involucrar-se sempre en tots els partits, però li manca no sé que. Recomanació: Que demani l’adreça de l’entrenador de Paco Noah.
Però no tot es de color de rosa: un cop finalitzat el partit, i davant la raqueta d’or d’avui d’en Noah, les dubtes sobre el seu entrenador i la legalitat dels seus mètodes han fet saltar totes les alarmes.... veurem que passa en els propers partits... ha estat un miratge lo d’en Noah ?? o realment es un miracle... temps al temps.
11 gener 2011.
Ludovichi Corleone.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)