El dolor es temporal, el orgullo para siempre.

Marc Connors & Paco Noah 5 2 6
Wilander Vidal & McEnroe Nasarre 7 6 4

Aquesta setmana els bons de Wilander i McEnroe han fet bo el titular anterior, recordeu? “Una derrota trabajada es mejor que una victoria casual”, i el nostre titular d’avui reflexa realment l’estat de concentració d’aquests dos veterans. Amb el dolor de la derrota anterior, avui l’orgull i rauxa, la paciència, el seny i una espectacular contundència de Wilander, recolzat encertadament per McEnroe, han doblegat, i amb inusitada facilitat, a uns Connors & Noah desconeguts, xerraires, més propers a uns firaires ambulants del pàdel, que el que aquest campionat es mereix.

Ja durant tot el matí, un Connors “charlatan” s’ha dedicat a intentar minvar la concentració i paciència dels seus contrincants, però justament ha obtingut els resultats contraris, s’han crescut encara més. Menys mal que el bo d’en Noah ha mantingut les formes, potser amb un clarivident presagi del desastre que els esperava.

I es que ha estat un partit ferm, sense fissures, amb bon joc de banda de Wilander & McEnroe front el pàdel “patera” dels Connors & Noah que feia aigües per totes bandes. Ah! m’oblidava, el tercer s’ha decantat en els punts decisius gràcies a la “caprichosa diosa de la fortuna” quan Connors i Noah han tingut de cara un parell de punts fonamentals estavellant dos cops a la xarxa, ball de la pilota sobre la cinta.... i “bingo”, va i es queda morta en el camp contrari.

Avui l’ 1 x 1 no és gaire fàcil:Marc Connors: Per començar ni s’ha dignat a treure’s el xandall, així no pot anar bé. Ha sortit a la pista amb la ressaca d’una borratxera de polvorons, massa xerraire, i encara que ha donat un parell de bons cops, ajustats i amb la potència justa, s’ha semblat més a un Cristiano Ronaldo del pàdel que al Messi que el mateix s’autoproclama. Pitjor és difícil... esperem que remunti el vol, però esta a punt de tenir que dedicar-se al pàdel de les catacumbes. En resum joc de caganer de pessebre nadalenc, la seca qualificació un suficient i gràcies.

Paco Noah: Si la setmana passada ens va deixar bocabadats, aquesta ha estat el Noah més o menys de sempre. Ha fallat en la sacada estrepitosament , no ha trobat el lloc en la pista en cap moment, però ha mantingut unes tallades força interessants i un parell de deixades que encara ara busquen els contraris. Caldrà veure la seva evolució, avui per avui és una incògnita. En el partit d’avui ha salvat al seu company. Qualificació: notable baix.

Wilander Vidal: Comencem per la qualificació: Sobresalient. Ha retornat als contrincants al seu lloc, contundent i segur des del fons de la pista, ha retornat totes les pilotes, fins i tot a pujat a la xarxa en diversos moments dels partits. Bona sacada, equilibri de joc i cobertura al seu company. Avui per gravar-ho com classe de pàdel. Aquest veterà te molta guerra que donar.

McEnroe Nasarre: Millor que en altres ocasions. La seva sacada entre fofa i tonta no aporta gaire. Malgrat tot, el seu joc defensiu es força segur, i ho torna quasi tot. Ha fer un parell de smatx espectaculars. Ha corregut bé i ha format un sòlid equip amb el seu company. En resum un altre veterà apuntat com “boina verde” del pàdel. Qualificatiu: Notable.

Finalment només un consell pels perdedors d’avui: sirope, sirope, sirope...


Ludovichi Corleone
18 de gener de 2011