Una derrota peleada vale más que una victoria casual.

Marc Connors & Paco Noah 3 sets: 6 4 6 2 6
Wilander Vidal & McEnroe Nasarre 2 sets: 3 6 2 6 2


Estimades seguidores i benvolguts seguidors, avui ha estat un dia memorable. Memorable per dues situacions viscudes, desprès de la última crònica d’aquest servidor que te data 1 de novembre 2010. Si, si, han passat exactament dos mesos i deu dies de silenci, de callada espera, 71 dies, de travessa del desert, 1704 hores de viatge a Ítaca amb cants de sirenes, amb dificultats, però ferms en els nostres convenciments i per fi el primer raig de llum en la foscor, un nou partit del CIPCH, fora del calendari de competició, VISCA EL PÀDEL !!.

La segona situació a feia referència ha estat el propi partit. Senzillament podem dir que bocabadat i bavejant de satisfacció i admiració s’ha quedat el públic assistent en una tarda càlida i agradable per la pràctica del pàdel.

I es que avui tot a sigut maco, fins i tot virtuós. Expliquem, doncs, una mica el partit, llarg partit val a dir, amb dues hores llargues per resoldre aquest xoc de trens.

El primer set millor oblidar-lo per part de Wilander Vidal & McEnroe Nasarre, que més que freds han estat congelats. Per tant poc a dir, i passejada de Marc Connors & Paco Noah. A partir del segon s’han entonat els “diesel” del campionat, veterans en anys i bragats en mil batalles, i han pogut doblegar als seus contrincants. Alternança de cops, de marcador i de jugades, notable alt en conjunt, el marcador reflexa prou fidelment el que ha passat a la pista.

Amb un empat a dos, arribem al tercer i definitiu set. Aquí s’ha imposat la joventut de la solidíssima parella d’avui Connors & Noah, front els veterans Wilander & McEnroe que han defensat les seves opcions com Leónides a les Termopiles, però res han pogut fer... al final una derrota molt batallada que val més que la casualitat de la victòria dels contrincants.

Anem al clàssic 1 x 1:

Marc Connors: “Fallón” en la sacada, ha donat cobertura al seu company, però es nota la manca de ritme de partits. Un consell ha parlar menys i a jugar més. De totes formes “quien tuvo, retuvo” i això es nota. Notable alt.
Paco Noah: Sobresalient en tot. Sacada mortífera durant tot el partit, ha condicionat constantment el punt al seu favor quan a tingut la feina de treure. Còmode en la pista, ben coordinat amb el company, ha estat la sorpresa. Per fi sembla que ha trobat la forma d’obrir el pot del virtuosisme. Ha estat l’heroi del partit. Qualificatius: incommensurable, ferm, segur, precís, contundent i pacient, un 10 en resum.
Wilander Vidal: Notable alt, desprès de la seva lesió muscular. Es nota la manca de ritme, i com sempre, hauria de començar a jugar en el segon set. Els primers jocs se li entravessen massa. De totes formes ha estat segur quan ha agafat el ritme i ha tingut profunditat i contundència.
McEnroe Nasarre: Difícil de qualificar, queda entre suficient i bé. Capaç de treure la bola fora del camp i de fallar a l’hora de dir les vocals. Blanc o negre, cel o infern, mar o muntanya, és en definitiva un exemple de donar-ho tot a la pista, d’involucrar-se sempre en tots els partits, però li manca no sé que. Recomanació: Que demani l’adreça de l’entrenador de Paco Noah.

Però no tot es de color de rosa: un cop finalitzat el partit, i davant la raqueta d’or d’avui d’en Noah, les dubtes sobre el seu entrenador i la legalitat dels seus mètodes han fet saltar totes les alarmes.... veurem que passa en els propers partits... ha estat un miratge lo d’en Noah ?? o realment es un miracle... temps al temps.

11 gener 2011.
Ludovichi Corleone.