26 de gener del 2011

MÁS INÚTILES QUE UN TECLADO SIN INTRO

1 5 Marc Connors & Paco Noah
6 7 Wilander Vidal & McEnroe Nasarre

Alguna pregunta més??? I és que el titular d’avui ho diu tot i ben claret.
El “BATACAZO” que s’han donat Connors i Noah són dels que surten a les pífies televisives durant molt de temps.


I diem “BATACAZO” de... BAvejants, amb un joc de TAbalot, amb essències de CAbreta, que deixa un regust final de ZOmbi, perquè realment aquesta tarda ha estat especial. L’habitual estratègia psicològica de M. Connors va començar aquesta setmana molt aviat... sí, sí, molt aviat... que ara prenc sirope (estranya barreja de productes químics per incrementar el no sé què) que si 800 km de bicicleta, que si ara em deixo una “perilla”... però què cerca realment aquest jugador??


No es queda enrere el seu company P. Noah, que encara que continua amb la seva prudència habitual, avui es pensava que tornaria a ser el de fa dues setmanes. Però el temps sempre posa les coses en el seu lloc. Avui ha ressorgit amb inusitada freqüència el joc de la bèstia que porta a dins, i a pàdel això és mortífer la majoria de vegades.

Enfront, dos callats, endreçats, compenetrats i efectius jugadors, que el fet de la diferència d’edat (entre els dos sumen més d’un segle) amb els seus contrincants, no suposa cap impediment per oferir avui un excel·lent joc, i és que W.Vidal i McEnroe N. s’han lluït en la jornada d’avui, i han donat una veritable lliçó. Anem a l’1 x 1.

Paco Noah: Insegur, ha intentat forçar el punt a la primera, i ja sabem el que passa... errada encadenada. Ha fallat punts impossibles i la sacada ha estat sempre insuficient, fofa i erràtica. Ha retornat a la prehistòria del pàdel i no s’ha compenetrat en cap moment amb el company. Un espectre avui, en relació al jugador enlluernador de fa dues setmanes. Pel·lícula que el descriu: “Peor, imposible”. Qualificació: Insuficient baix.

Marc Connors: Si el mal joc té nom, avui es diu Marc Connors. Amb això està tot dit. Si la setmana passada ja s’anunciava mal temps, avui el que hem vist millor oblidar-ho. Quin desastre!! La sacada (molt bé les posturetes) ínfima, pueril, “fallona” i “regalapuntos”. El drive, ni “chicha” ni “limonada”, el revés no ha existit... seguim? Doncs continuem: No ha trobat el lloc durant tot el partit, i el pitjor és que ha portat el seu company també al despropòsit. Malgrat tot, estem segurs que avui han tocat fons, i només queda millorar properament. Pel·lícula que el descriu: “Los lunes al sol”. Qualificació: Molt insuficient.

Wilander Vidal: Segur, contundent, ha lluitat amb paciència i col·locació tots els seus cops i ha retornat pilotes amb molt mèrit. S’ha compenetrat força bé amb el company i s’han donat cobertura en tot moment. Sacada ferma, sense complicacions, i excel·lent drive ajustat, que ha fet molt mal als contrincants. Per fi ha deixat d’exercitar la volea des del fons de la pista, i això ha suposat un gran avanç. Suau i contundent, pacient i enèrgic, defensiu i agressiu, ha combinat perfectament aquests elements. En definitiva partit complet. Pel·lícula que el descriu: “Ironman”. Qualificació: Cum Laude.

McEnroe Nasarre: Per una vegada, i esperem que siguin moltes, ha jugat seriosament. Segur en els cops, ha defensat el partit fins la sacietat, no ha perdut el componiment ni la paciència i ha llegit molt bé el partit. Bona sacada en general, revés segur i mesurat, acompanyat pel drive (la seva particular bèstia negra) fàcil i col·locat. No s’ha prodigat com en altres ocasions per la xarxa i ha sortit, com el seu company, a guanyar el partit i deixar les coses ben aclarides. Per primera vegada en molts mesos, el somriure de la satisfacció personal s’ha dibuixat en el seu rostre. Felicitats !!! Pel·lícula que el descriu: “Taxi Driver”. Qualificació: Excel·lent.

Si això continua així, i tot apunta al sí, els veterans W. Vidal & McEnroe Nasarre donaran tardes inoblidables al públic assistent. Ja cal que s’entreni, i força, el bocamoll del Carles Borg López i el seu partner actual, Juan Pedro Sampras Rivas, alies el “Vale”.

25 gener de 2011
Ludovichi Corleone.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada