“Algunos sólo obtienen la victoria del resultado del partido, pero sólo los escogidos deleitan el sabor del triunfo del deber cumplido.”
Carles Borj & Paco Noah 10
Nasarre McEnroe & Gonzàlez Vilas 8
-------------------------------------------------------------
“Es imposible hacer historia cuando no hay nada que contar”
Carles Borj & Gonzàlez Vilas 3
Nasarre McEnroe & Paco Noah 10
Tarda de recuperació de partits pendents, on s’han aparellat, i desprès creuat, dos dels jugadors més veterans del torneig, i no per això han deixat d’oferir un bon nivell de joc i uns entretinguts partits, en especial el primer.
Era el primer cop que un Nasarre McEnroe tornava a les mítiques pistes de l’Hospitalet Stadium enfundat en una nova samarreta, la de Padelico-Badalona Club i cal dir que ha deixat alt el llistó. Si, senyores i senyors, avui l’hem vist en un dels seus millors dies.
Els partits han estat totalment diferents. En el primer un Carles Borj i Paco Noah s’han col•locat en un 5-1 favorable en un “plis plas” aprofitant-ne el lent despertar dels veterans, que quan han començat a jugar era tard i els hi ha mancat uns quants jocs més, i és que al final qui realment manava a la pista eren Nasarre McEnroe & Gonzàlez Vilas enfront uns encongits i tremolosos Carles Borj & Paco Noah, però ja sabem com es l’esport, el resultat és el que compte, i al final s’han portat el gat a l’aigua, donant gràcies a Deu totpoderós, doncs anaven a fer un “cero patatero” als contraris i si això dura un parell de jocs més acaben perdent.
El segon partit no ha tingut gaire història, el marcador reflexa fidelment el que s’ha vist a la pista, on Paco Noah ha estat més entonat i agressiu. Enfront Carles Borj & Gonzàlez Vilas que han jugat un partit d’individuals en lloc de ser una parella. No s’han comunicat el suficient i han jugat sense coordinació, massa ficats al fons de la pista i sense oferir sensacions de voler guanyar. Han sortit a la pista i prou, a veure si sonava la flauta, i així no és pot anar gaire lluny.
Anem a l’ 1 x 1
Carles Borj: Desprès del seu retorn a l’anterior proveïdor de raquetes i que li van donar un bon resultat en el partit anterior, avui no ha estat encertat. En el primer partit ha mostrat moltes ganes de guanyar, ha estat profund, com sempre, cercant contínuament el drive i evitant sempre que ha pogut el seu punt més feble avui, el revés. Ha parlat amb el seu company, s’han donat cobertura, i han pujat a la xarxa amb bons resultats en general. Partit acceptable. Altre cosa ha estat el segon, on s’ha donat per perdut el partit abans de jugar-lo. Ha comés errades importants i ha intentat jugar en tota la pista, ofegant territorialment al seu company de ball. S’ha precipitat en els punts i ja sabem tots que la pressa és mala companya per jugar a pàdel. Resumint, incisiu en el primer, precipitat en el segon.
Gonzàlez Vilas: Cal destacar d’aquest venerable jugador la seva fortalesa psíquica. Potser cal cercar-les en les seves arrels ètniques, però realment ha estat el més fort dels quatre a nivell psicològic. El primer partit, a excepció dels primers cinc jocs, on ell i el seu company han estat orsai, ha estat motivat, s’ha compenetrat força bé, ha defensat la seva parcel•la de terreny amb bones condicions i s’ha acomodat a la xarxa a la mínima oportunitat. Destacar el seu revés a dues mans, força interessant, i un drive “resultón”. Li ha costat molt aixecar les pilotes que li han enviat als peus i ha suportat durant una bona part del partit que els contraris el tinguessin en el seu punt de mira i li ha costat trobar les mides del camp. El segon partit no ha tingut gaire participació, i li ha costat entendre el joc del seu company, per tant no pogut trobar el seu lloc a la pista, malgrat ha intentat jugar, encara que també amb la convicció inicial de que res podrien fer enfront als seus contrincants. Resumint, agressiu en el primer, desorientat en el segon. Amb els resultats d’avui es postula com un ferm candidat al premi “molta moral”.
Paco Noah: Avui tenia un únic objectiu guanyar els dos partits, fos amb qui fos, i ha assolit la seva meta. Tindrem que veure la classificació per veure com queda... Malgrat el resultat, el primer partit no ha estat encertat, no ha trobat la forma de treure i això l’ha fet descentrar. Ha pujat a la xarxa en innumerables ocasions on ha guanyat punts, també ha mostrat un bon estat físic, doncs a retornat boles quasi impossibles, per després fallar-ne estrepitosament. Avui la frase que millor el reflexa és: si però no. Ha desitjat que acabés ja el primer partit, doncs clarament s’ha notat que començava a dubtar del resultat final. En el segon, amb el resultat favorable del primer partir, s’ha relaxat més, s’ha deixat anar una mica més, i a pesar de la tònica de la tarda d’avui, s’ha divertit una mica més. S’ha donat compte de les errades i això l’ha permès rectificar a temps. En general millor partir el segon que el primer, oferint el seu peculiar estil de joc, amb una drive tallat peculiar. Resumint, voluntariós en el primer i efectiu en el segon.
Nasarre McEnroe: Ha mostrat una de les seves millors cares en els dos partits. Si habitualment és un jugador de sang calenta, avui s’ha mostrat més fred i calculador. L’hem vist divertir-se i ha donat ànims al seu company en els dos partits. Ha passat de la força sense control, al control de la força, ha cercat les cantonades, ha estat pacient, amb el seu revés de qualitat contrastada de sempre, i amb un drive que cada cop va a més. A la xarxa ha estat seriós i no s’ha deixat portar per cants de sirena. Bon partit, si bon partit, tant el primer com el segon. Realment si continua amb aquesta actitud i bona col•locació a la pista posarà en dificultats a més d’un cap de sèrie, que per cert, continuen pensant que això serà un passeig... que despertin aviat si no volen dormir per sempre. Resumint, generós i líder natural en els dos partits que ha jugat.
De la redacció ens fan saber que Marc Connors, desprès de les seves ensopegades en la lliga Vall-Parc, ha decidit formar un nou torneig a veure si guanya alguna vegada. De fonts ben informades l’hem vist jugar amb tres nous jugadors, (tots ells per sobre dels 60 anys), a més sense experiència... realment sense comentari. Necessita dues coses urgentment: canviar d’estilista (cal veure’l amb la gorreta i tota la melena que surt... escandalós) i guanyar a pàdel sense pensar que està en una sessió fotogràfica del MACHOMEN.
Badalona, per l’Hospitalet, 13 de desembre de 2011
Ludovichi Corleone.
13 de desembre del 2011
23 de novembre del 2011
22 de novembre del 2011
Sólo los paladares escogidos saben disfrutar del dulce sabor de la derrota.
Carles Borj & Paco Noah 7
X.Sanz Edberg & McEnroe Nasarre 10
Tarda complexa i ombria des del punt de vista climatològic que ha fet dubtar fins l’últim moment la possibilitat de disputar el partit d’avui. Però Thor, deu dels trons, ha respectat als jugadors i els hi ha permès jugar.
Si la tarda es presentava gris, el partit d’avui ha estat totalment entonat amb aquest color per part de X. Sanz Edberg & McEnroe Nasarre, que han estat erràtics, poc concentrats i s’ha fet evident la manca partits jugats com parella.
Enfront uns eufòrics Carles Borj & Paco Noah, que es sabien en inferioritat en totes les enquestes i apostes, i que han jugat totalment desinhibits i relaxats, oferint un bon joc que ha sorprès als contraris, que també donaven el partit per guanyat abans de jugar, i ja sabem el que passa quan els mitjans de comunicació et col•loquen com favorit... que t’ho acabes creient. Per tant dolça derrota per uns, i victòria a seques, pels altres.
En trets generals s’ha vist un bon pàdel i el partit ha estat entretingut i llarg, sobrepassant l’hora de joc, amb un marcador just i ajustat fins el joc setè on les diferències han estat mínimes. A partir d’aquí X.Sanz Edberg s’ha carregat el partit a l’esquena i ha tirat del seu company, que han aconseguit un final de partit correcte i seriòs.
Anem a l’ 1 x 1:
Paco Noah: No deixa de sorprendre’ns. Capaç del millor i del pitjor en una mateixa jugada, ha mantingut la seva sacada mortífera durant tot el partit. Ha pujat a la xarxa i ha estat incisiu, fins i tot atacant la bola amb la seva volea. S’ha entès força amb el seu company i l’hem vist amb un joc senzill i alegre. En definitiva, bon partit el d’avui, i per tant el seu joc deixa per fi l’era de pedra i passa a la del bronze, encara que continua amb un estil molt peculiar i personal. Ja no es la caputxeta del grup i s’apunta directament a la categoria de llop.
Carles Borj: Desprès del que havíem vist en els darrers partits, semblava que Carles Borj precisava urgentment d’algun element revulsiu, i ja anunciàvem un possible canvi d’entrenador i de material esportiu. Avui s’han desvelat tots els dubtes, i l’hem vist de nou amb l’anterior material (raqueta antiga) i amb un nou posat a la pista. Ha estat agressiu, fins i tot massa, propiciant-ne errors un tant puerils, però no s’ha amilanat pujant a la xarxa, on ha conviscut una bona part del seu joc. Retorn, doncs, als orígens, amb bons resultats tant de joc com d’actitud i confiança. Veurem que passa en els propers partits. Ha fet bona la dita de “cualquier tiempo pasado fue mejor”.
X. Sanz Edberg: Ha començat força fred i sense gaire motivació, el que ha propiciat un marcador ajustat. No ha desenvolupat la seva habitual efectivitat a la xarxa i ha tingut que defensar-se, i molt, dels globus defensius que han enviat els contrincants. Malgrat un inici una mica fluix, s’ha anat entonant, i al final de partit ha decidit que no es podia continuar així i a trepitjat l’accelerador del seu joc. Continua amb una bona col•locació, un canell d’enveja i ha donat cobertura al seu company, retornant pilotes impossibles. Smatch guanyador a la mínima oportunitat. Ha jugat reservant-se i amaga alguna carta a la màniga... esperem que aviat descobreixi la sorpresa, però ha estat el millor jugador a la pista el dia d’avui.
McEnroe Nasarre: Avui era un partit especial. S’han barrejat histories, oportunitats, pensaments i sentiments... si amics meus, McEnroe Nasarre tenia un dia difícil. Desprès de més de cinc anys defensant l’equip de pàdel de l’Hospitalet, on ha desenvolupat una bona part de la seva trajectòria esportiva, avui era l’últim dia com jugador oficial de l’Hospitalet, per passar a defensar, això sí, sota el mateix espònsor, els colors d’un nou equip de pàdel, el de Badalona.
Ha jugat avui, amb tota aquesta pressió ambiental, coneixedor d’aquesta situació, i malgrat ha intentat esborrar-ho del seu cap, finalment no ha pogut. L’hem vist amb un regust agredolç, que l’ha portat a errades de principiant, especialment a la xarxa, on no ha donat una a dretes. Fins i tot el seu revés ha estat justet i prou. De totes formes s’ha deixat la pell, com sempre, agressiu i un tant impacient. S’ha entès bé amb el seu company i al final no ha desentonat molt. Des d’aquí desitjar-li el millor i dir amb el respecte degut “hasta siempre Comandante”.
La Federació ha sol•licitat a McEnroe Nasarre la confecció d’un estudi de mercat sobre les possibilitats d’ampliació del torneig a nivell internacional, amb la seva incorporació a la República Badalonina. Sabem que el seu cor portarà sempre els colors de l’Hospitalet, però també sabem que és suficientment gran i generós per compartir-los amb les noves responsabilitats esportives a les que ha estat cridat. Esperem les seves notícies.
22 de novembre de 2011.
Ludovichi Corleone.
X.Sanz Edberg & McEnroe Nasarre 10
Tarda complexa i ombria des del punt de vista climatològic que ha fet dubtar fins l’últim moment la possibilitat de disputar el partit d’avui. Però Thor, deu dels trons, ha respectat als jugadors i els hi ha permès jugar.
Si la tarda es presentava gris, el partit d’avui ha estat totalment entonat amb aquest color per part de X. Sanz Edberg & McEnroe Nasarre, que han estat erràtics, poc concentrats i s’ha fet evident la manca partits jugats com parella.
Enfront uns eufòrics Carles Borj & Paco Noah, que es sabien en inferioritat en totes les enquestes i apostes, i que han jugat totalment desinhibits i relaxats, oferint un bon joc que ha sorprès als contraris, que també donaven el partit per guanyat abans de jugar, i ja sabem el que passa quan els mitjans de comunicació et col•loquen com favorit... que t’ho acabes creient. Per tant dolça derrota per uns, i victòria a seques, pels altres.
En trets generals s’ha vist un bon pàdel i el partit ha estat entretingut i llarg, sobrepassant l’hora de joc, amb un marcador just i ajustat fins el joc setè on les diferències han estat mínimes. A partir d’aquí X.Sanz Edberg s’ha carregat el partit a l’esquena i ha tirat del seu company, que han aconseguit un final de partit correcte i seriòs.
Anem a l’ 1 x 1:
Paco Noah: No deixa de sorprendre’ns. Capaç del millor i del pitjor en una mateixa jugada, ha mantingut la seva sacada mortífera durant tot el partit. Ha pujat a la xarxa i ha estat incisiu, fins i tot atacant la bola amb la seva volea. S’ha entès força amb el seu company i l’hem vist amb un joc senzill i alegre. En definitiva, bon partit el d’avui, i per tant el seu joc deixa per fi l’era de pedra i passa a la del bronze, encara que continua amb un estil molt peculiar i personal. Ja no es la caputxeta del grup i s’apunta directament a la categoria de llop.
Carles Borj: Desprès del que havíem vist en els darrers partits, semblava que Carles Borj precisava urgentment d’algun element revulsiu, i ja anunciàvem un possible canvi d’entrenador i de material esportiu. Avui s’han desvelat tots els dubtes, i l’hem vist de nou amb l’anterior material (raqueta antiga) i amb un nou posat a la pista. Ha estat agressiu, fins i tot massa, propiciant-ne errors un tant puerils, però no s’ha amilanat pujant a la xarxa, on ha conviscut una bona part del seu joc. Retorn, doncs, als orígens, amb bons resultats tant de joc com d’actitud i confiança. Veurem que passa en els propers partits. Ha fet bona la dita de “cualquier tiempo pasado fue mejor”.
X. Sanz Edberg: Ha començat força fred i sense gaire motivació, el que ha propiciat un marcador ajustat. No ha desenvolupat la seva habitual efectivitat a la xarxa i ha tingut que defensar-se, i molt, dels globus defensius que han enviat els contrincants. Malgrat un inici una mica fluix, s’ha anat entonant, i al final de partit ha decidit que no es podia continuar així i a trepitjat l’accelerador del seu joc. Continua amb una bona col•locació, un canell d’enveja i ha donat cobertura al seu company, retornant pilotes impossibles. Smatch guanyador a la mínima oportunitat. Ha jugat reservant-se i amaga alguna carta a la màniga... esperem que aviat descobreixi la sorpresa, però ha estat el millor jugador a la pista el dia d’avui.
McEnroe Nasarre: Avui era un partit especial. S’han barrejat histories, oportunitats, pensaments i sentiments... si amics meus, McEnroe Nasarre tenia un dia difícil. Desprès de més de cinc anys defensant l’equip de pàdel de l’Hospitalet, on ha desenvolupat una bona part de la seva trajectòria esportiva, avui era l’últim dia com jugador oficial de l’Hospitalet, per passar a defensar, això sí, sota el mateix espònsor, els colors d’un nou equip de pàdel, el de Badalona.
Ha jugat avui, amb tota aquesta pressió ambiental, coneixedor d’aquesta situació, i malgrat ha intentat esborrar-ho del seu cap, finalment no ha pogut. L’hem vist amb un regust agredolç, que l’ha portat a errades de principiant, especialment a la xarxa, on no ha donat una a dretes. Fins i tot el seu revés ha estat justet i prou. De totes formes s’ha deixat la pell, com sempre, agressiu i un tant impacient. S’ha entès bé amb el seu company i al final no ha desentonat molt. Des d’aquí desitjar-li el millor i dir amb el respecte degut “hasta siempre Comandante”.
La Federació ha sol•licitat a McEnroe Nasarre la confecció d’un estudi de mercat sobre les possibilitats d’ampliació del torneig a nivell internacional, amb la seva incorporació a la República Badalonina. Sabem que el seu cor portarà sempre els colors de l’Hospitalet, però també sabem que és suficientment gran i generós per compartir-los amb les noves responsabilitats esportives a les que ha estat cridat. Esperem les seves notícies.
22 de novembre de 2011.
Ludovichi Corleone.
12 de novembre del 2011
Seguiment del blog...
En aquest mapa mundi podeu observar desde quins països és seguit el nostre blog...
9 de novembre del 2011
La glória y el fracaso penden de suaves hilos invisibles.
Carles Borg & McEnroe Nasarre 12
G.G.Svatetz Vilas & Edberg Sanz 10
Entretingut partit el d’avui, on inicialment les enquestes proclamaven com favorits a uns Carles Borg & McEnroe Nasarre , però que han guanyat apuradament i no sense un patiment de quasi 90 minuts de joc, doncs en cap moment, a excepció del final, s’han vist clarament guanyadors.
I és que Edberg Sanz s’ha multiplicat a la pista, ha motivat al seu entonat company d’avui, G.G.Svatetz Vilas, que ha millorat respecte d’altres partits. De fet Edberg Sanz avui ha emulat la gesta bèl•lica del rei Leónidas a la batalla de les Termópilas, secundat per un bon espartà, G.G.Svatetz Vilas.
No podem oblidar que la parella G.G.Svatetz Vilas & Edberg Sanz han perdut els dos partits que han jugat, però el seu resultat ha estat ajustadíssim... el proper partit seran encara més perillosos que el dia d’avui.
S’ha de remarcar que han tingut un marcador favorable de 10-9 però també hem de destacar que Carles Borg & McEnroe Nasarre són dos gladiadors nats, amb les cicatrius que proporciona l’experiència i així ho han demostrat en els jocs finals del partit, on s’han imposat per voluntat i joc.
Anem al ja clàssic 1 X 1:
G.G.Svatetz Vilas: Millor que en altres partits, es nota que va agafant ritme de competició. A més jugar al costat de Leonidas Edberg Sanz és un plus de motivació més. Ha de millorar el seu joc pel centre de la pista, doncs els contraris van trobar un forat negre que van aprofitar sense contemplacions. Segur amb el drive, el seu taló d’Aquiles és el revés, que ha de cuidar molt, doncs no sempre podrà donar cobertura el seu company al que ha cedit molt terreny a cobrir.
Edberg Sanz: Senzillament incommensurable. Ha lluitat fins el final i s’ha deixat la pell en tots els cops. Ha acabat esgotat per l’esforç i ha deixat clar que avui per avui ostenta el títol de cap de caps de sèrie sense cap mena de dubtes. La seva posició a la xarxa ha incomodat contínuament als contraris que han tingut d’enviar globus per evitar la seva mortífera volea.
Carles Borg: Capaç del millor i capaç del pitjor. Ha arribat molt just al partit, quan l’arbitre ja havia anunciat el primer avís als jugadors i estava a punt de declarar la incomparecència. Per tal preses inicials que s’han transferit al partit, a més continua la seva particular lluita amb el nou material que patrocina, i és que sembla a Fernando Alonso a McLaren. Fonts ben informades diuen que ha trencat el contracte i que torna al seu anterior espònsor... ja veurem.
Contundent com sempre, el seu habitat natural és el fons de la pista on es troba còmode i més segur. Ha donat cobertura a les pujades del seu company i s’han coordinat força bé. Sorprenentment ha tingut dificultats amb la seva sacada el que ha provocat encara més els tics d’impaciència. Avui no ha estat el cap de sèrie que tots esperem, però ha mostrat fermesa al final del partit.
McEnroe Nasarre: Molt motivat, estava a la pista 60 minuts abans de la convocatòria oficial, on l’hem vist escalfant suaument i fent els estiraments de rigor. Continua amb un revés interessant i opta al premi per aquest cop. S’ha mostrat molt agressiu pujant a la xarxa i confiant en el seu company que li ha donat suport des del fons, ha procurat mantenir la calma necessària en els punts més decisius i això s’ha notat en el final del partit. Per una vegada, i esperem que siguin moltes, l’hem vist satisfet amb ell mateix. Ja era hora !!!!
Al tancament d’aquesta edició, sembla confirmar-se la trencadissa del patrocinador de Carles Borg... veurem que passa en el proper partit.
Que continuí aquesta magna competició, on cada cop més el nivell de joc augmenta, i esperem la recuperació d’en Corredera Agassi, que properament inicia les sessions d’entrenament per estar disponible a finals de gener.
L’Hospitalet, 8 de novembre de 2011.
Ludovichi Corleone.
G.G.Svatetz Vilas & Edberg Sanz 10
Entretingut partit el d’avui, on inicialment les enquestes proclamaven com favorits a uns Carles Borg & McEnroe Nasarre , però que han guanyat apuradament i no sense un patiment de quasi 90 minuts de joc, doncs en cap moment, a excepció del final, s’han vist clarament guanyadors.
I és que Edberg Sanz s’ha multiplicat a la pista, ha motivat al seu entonat company d’avui, G.G.Svatetz Vilas, que ha millorat respecte d’altres partits. De fet Edberg Sanz avui ha emulat la gesta bèl•lica del rei Leónidas a la batalla de les Termópilas, secundat per un bon espartà, G.G.Svatetz Vilas.
No podem oblidar que la parella G.G.Svatetz Vilas & Edberg Sanz han perdut els dos partits que han jugat, però el seu resultat ha estat ajustadíssim... el proper partit seran encara més perillosos que el dia d’avui.
S’ha de remarcar que han tingut un marcador favorable de 10-9 però també hem de destacar que Carles Borg & McEnroe Nasarre són dos gladiadors nats, amb les cicatrius que proporciona l’experiència i així ho han demostrat en els jocs finals del partit, on s’han imposat per voluntat i joc.
Anem al ja clàssic 1 X 1:
G.G.Svatetz Vilas: Millor que en altres partits, es nota que va agafant ritme de competició. A més jugar al costat de Leonidas Edberg Sanz és un plus de motivació més. Ha de millorar el seu joc pel centre de la pista, doncs els contraris van trobar un forat negre que van aprofitar sense contemplacions. Segur amb el drive, el seu taló d’Aquiles és el revés, que ha de cuidar molt, doncs no sempre podrà donar cobertura el seu company al que ha cedit molt terreny a cobrir.
Edberg Sanz: Senzillament incommensurable. Ha lluitat fins el final i s’ha deixat la pell en tots els cops. Ha acabat esgotat per l’esforç i ha deixat clar que avui per avui ostenta el títol de cap de caps de sèrie sense cap mena de dubtes. La seva posició a la xarxa ha incomodat contínuament als contraris que han tingut d’enviar globus per evitar la seva mortífera volea.
Carles Borg: Capaç del millor i capaç del pitjor. Ha arribat molt just al partit, quan l’arbitre ja havia anunciat el primer avís als jugadors i estava a punt de declarar la incomparecència. Per tal preses inicials que s’han transferit al partit, a més continua la seva particular lluita amb el nou material que patrocina, i és que sembla a Fernando Alonso a McLaren. Fonts ben informades diuen que ha trencat el contracte i que torna al seu anterior espònsor... ja veurem.
Contundent com sempre, el seu habitat natural és el fons de la pista on es troba còmode i més segur. Ha donat cobertura a les pujades del seu company i s’han coordinat força bé. Sorprenentment ha tingut dificultats amb la seva sacada el que ha provocat encara més els tics d’impaciència. Avui no ha estat el cap de sèrie que tots esperem, però ha mostrat fermesa al final del partit.
McEnroe Nasarre: Molt motivat, estava a la pista 60 minuts abans de la convocatòria oficial, on l’hem vist escalfant suaument i fent els estiraments de rigor. Continua amb un revés interessant i opta al premi per aquest cop. S’ha mostrat molt agressiu pujant a la xarxa i confiant en el seu company que li ha donat suport des del fons, ha procurat mantenir la calma necessària en els punts més decisius i això s’ha notat en el final del partit. Per una vegada, i esperem que siguin moltes, l’hem vist satisfet amb ell mateix. Ja era hora !!!!
Al tancament d’aquesta edició, sembla confirmar-se la trencadissa del patrocinador de Carles Borg... veurem que passa en el proper partit.
Que continuí aquesta magna competició, on cada cop més el nivell de joc augmenta, i esperem la recuperació d’en Corredera Agassi, que properament inicia les sessions d’entrenament per estar disponible a finals de gener.
L’Hospitalet, 8 de novembre de 2011.
Ludovichi Corleone.
Classificació grup A
Carles Borj li pren el liderat a Paco Noah que es sitúa en una còmoda zona mitja.
Nasarre McEnroe presenta la seva candidatura en la lluita per les posicions d'honor del grup.
Edberg Sanz i González Vilas, la parella intractable en edicions anteriors d'aquest campionat, tanquen el grup de forma sorprenent.
3 de novembre del 2011
Classificació grup A
Paco Noah sigue líder gracias a su set-average más favorable.
Carles Borj le aprieta muy de cerca.
Nasarre McEnroe se sitúa en 3r puesto.
Sanz Edberg ocupa una posición que no refleja la realidad de su pádel.
González Vilas necesita puntuar como agua de Mayo.
La razón y la lógica siempre se imponen a la utopía inalcanzable.
Carles Borg & McEnroe Nasarre 10
G.G.Svatetz Vilas & Paco Noah 5
Aquest campionat va agafant forma poc a poc, i es que sempre costa molt arrancar un gran projecte com és aquest nou Pàdel ICO League, per tant, amics, això és el més destacable de la jornada d’avui en la que uns Borg & McEnroe han estat més que relaxats enfront uns Svatetz Vilas & Paco Noah voluntariosos però que, des del primer joc, ja s’ha fet evident el que totes les estadístiques deien, i és que poc tenien a fer davant els seus oponents, i així s’explica un resultat que sembla que s’hagi plantat cara en algun moment, però no ha estat així en cap moment.
Per tant, partit sempre controlat per Carles Borg i McEnroe Nasarre que han arriscat massa en els punts i han mostrat impaciència a moments que els ha portat a cometre errors molt sovint, sempre des de la perspectiva de que tenien clar el seu domini.
Enfront una parella inèdita fins ara, que ha intentat jugar i coordinar-se, però les bones intencions no son suficients en aquesta competició.
Anem al ja clàssic 1 X 1:
G.G.Svatetz Vilas: Es nota, i molt, que fa temps que no ha pogut jugar i encara mostra un regust a pomes verdes en el seu joc. Això si, ha estat lluitador i amb una moral indestructible, però ha deixat al seu company massa pista i els contraris han trobat un bon forat pel ben mig del camp. Ha mostrat una sacada inusual de revés, que estèticament ha estat bé però poc efectiva cara al joc, que ha combinat amb un cop que té força controlat com és el globus defensiu creuat.
Avui no ha estat l’home paret que ho torna quasi tot, i això s’ha notat. De totes formes ha millorat en relació al seu últim partit. Resum: En progressió ascendent.
Paco Noah: Lluitador incansable ha fet el seu marató particular corrent per la pista, i s’ha carregat a l’esquena la responsabilitat del partit. Ha donat cobertura al seu company en tot moment i ha mostrat moltes ganes, tant d’agradar com d’obtenir resultats.
Continua amb el seu joc de caire primitiu però va prenent nota dels màsters del torneig i poc a poc deixa anar alguna “delicatesen”.
La seva sacada, (diuen que li va ensenyar un indi de la tribu dels sioux) de tipus destral, ha fet molt mal, especialment a un Carles Borg que estava desesperat, però no és suficient per encarar un partit. Resum: Sacrificat i bon company.
Carles Borg: Sembla no trobar-se còmode a la pista. S’ha entès molt bé amb el seu company i s’han donat cobertura mútua, però aporta cotes d’inseguretat al seu joc que no s’observava la temporada anterior. Tot apunta a que el canvi d’entrenador personal i les noves tecnologies introduïdes en la seva raqueta, especialment fabricada pel seu joc, no acaben de donar els fruits esperats.
Continua amb el seu drive profund i contundent com cop preferint que combinada amb una bona sacada ofereix un joc digne com a cap de sèrie, però s’espera molt més d’ell. El seu habitat natural es el fons de la pista on es troba més segur encara que ha pujat a la xarxa sempre que el seu company li ha demanat. Ha de controlar i temperar les seves descargues d’adrenalina de la que podria ser donant a altres que tenen mancança. Resum: massa impacient.
McEnroe Nasarre: Partit plàcid per començar el torneig, i a més amb una victòria que ja estava cantada abans d’antuvi. Sense aquesta pressió ja jugat un partir raonable, ha col•locat una mica més la seva bèstia personal, el drive, i encara que sense poc control ha intentat jugar amb ell i no contra ell. Sacada regular, buscant col•locació, i mostrant mobilitat dins la pista ha pujat i baixat força, aconseguint punts damunt la xarxa. Fins i tot a controlat l’excés de caràcter en el dia d’avui. Resum: Contundent a la xarxa i pacient al fons.
Epíleg: Poc més es pot dir d’un partit massa previsible i que no ha donat gaire espectacle, malgrat la presència de mitjans de comunicació que han fet un ampli reportatge gràfic i que esperem veure aviat per poder analitzar millor el seu contingut. Tanmateix s’ha vist “merodear” a un Jimmy Connors Garcia entre el públic, potser més preocupat pel seu lideratge i analitzant als contraris, que per veure el partit, i és que aquest jugador és un pou de sorpreses...
L’Hospitalet, 2 de novembre de 2011
Ludovichi Corleone.
G.G.Svatetz Vilas & Paco Noah 5
Aquest campionat va agafant forma poc a poc, i es que sempre costa molt arrancar un gran projecte com és aquest nou Pàdel ICO League, per tant, amics, això és el més destacable de la jornada d’avui en la que uns Borg & McEnroe han estat més que relaxats enfront uns Svatetz Vilas & Paco Noah voluntariosos però que, des del primer joc, ja s’ha fet evident el que totes les estadístiques deien, i és que poc tenien a fer davant els seus oponents, i així s’explica un resultat que sembla que s’hagi plantat cara en algun moment, però no ha estat així en cap moment.
Per tant, partit sempre controlat per Carles Borg i McEnroe Nasarre que han arriscat massa en els punts i han mostrat impaciència a moments que els ha portat a cometre errors molt sovint, sempre des de la perspectiva de que tenien clar el seu domini.
Enfront una parella inèdita fins ara, que ha intentat jugar i coordinar-se, però les bones intencions no son suficients en aquesta competició.
Anem al ja clàssic 1 X 1:
G.G.Svatetz Vilas: Es nota, i molt, que fa temps que no ha pogut jugar i encara mostra un regust a pomes verdes en el seu joc. Això si, ha estat lluitador i amb una moral indestructible, però ha deixat al seu company massa pista i els contraris han trobat un bon forat pel ben mig del camp. Ha mostrat una sacada inusual de revés, que estèticament ha estat bé però poc efectiva cara al joc, que ha combinat amb un cop que té força controlat com és el globus defensiu creuat.
Avui no ha estat l’home paret que ho torna quasi tot, i això s’ha notat. De totes formes ha millorat en relació al seu últim partit. Resum: En progressió ascendent.
Paco Noah: Lluitador incansable ha fet el seu marató particular corrent per la pista, i s’ha carregat a l’esquena la responsabilitat del partit. Ha donat cobertura al seu company en tot moment i ha mostrat moltes ganes, tant d’agradar com d’obtenir resultats.
Continua amb el seu joc de caire primitiu però va prenent nota dels màsters del torneig i poc a poc deixa anar alguna “delicatesen”.
La seva sacada, (diuen que li va ensenyar un indi de la tribu dels sioux) de tipus destral, ha fet molt mal, especialment a un Carles Borg que estava desesperat, però no és suficient per encarar un partit. Resum: Sacrificat i bon company.
Carles Borg: Sembla no trobar-se còmode a la pista. S’ha entès molt bé amb el seu company i s’han donat cobertura mútua, però aporta cotes d’inseguretat al seu joc que no s’observava la temporada anterior. Tot apunta a que el canvi d’entrenador personal i les noves tecnologies introduïdes en la seva raqueta, especialment fabricada pel seu joc, no acaben de donar els fruits esperats.
Continua amb el seu drive profund i contundent com cop preferint que combinada amb una bona sacada ofereix un joc digne com a cap de sèrie, però s’espera molt més d’ell. El seu habitat natural es el fons de la pista on es troba més segur encara que ha pujat a la xarxa sempre que el seu company li ha demanat. Ha de controlar i temperar les seves descargues d’adrenalina de la que podria ser donant a altres que tenen mancança. Resum: massa impacient.
McEnroe Nasarre: Partit plàcid per començar el torneig, i a més amb una victòria que ja estava cantada abans d’antuvi. Sense aquesta pressió ja jugat un partir raonable, ha col•locat una mica més la seva bèstia personal, el drive, i encara que sense poc control ha intentat jugar amb ell i no contra ell. Sacada regular, buscant col•locació, i mostrant mobilitat dins la pista ha pujat i baixat força, aconseguint punts damunt la xarxa. Fins i tot a controlat l’excés de caràcter en el dia d’avui. Resum: Contundent a la xarxa i pacient al fons.
Epíleg: Poc més es pot dir d’un partit massa previsible i que no ha donat gaire espectacle, malgrat la presència de mitjans de comunicació que han fet un ampli reportatge gràfic i que esperem veure aviat per poder analitzar millor el seu contingut. Tanmateix s’ha vist “merodear” a un Jimmy Connors Garcia entre el públic, potser més preocupat pel seu lideratge i analitzant als contraris, que per veure el partit, i és que aquest jugador és un pou de sorpreses...
L’Hospitalet, 2 de novembre de 2011
Ludovichi Corleone.
31 d’octubre del 2011
Trofeus campionat 2011-2012
Trofeus "Campió", "Sots-campió" i "3r classificat" de la temporada 2011-2012.
27 d’octubre del 2011
Classificació grup A
El tiempo, ese juez insobornable, dueño y señor que quita y da razones, será el encargado de determinar si Paco Noah, el "Levante" del grupo A, es capaz de soportar la presión de un campeonato tan exigente...
19 d’octubre del 2011
Classificació grup B
Marc Connors segueix intractable.
Ito Sánchez-Vicario presenta la seva candidatura al títol.
Wilander Vidal segueix en la zona alta.
Corredera Agassi "en el dique seco" pendent de debutar.
Sampras Rivas lluita per la permanència.
13 d’octubre del 2011
10 d’octubre del 2011
CANVIS EN EL CALENDARI
Benvolguts/des,
L'esforç i intensitat dels entrenaments així com l'alt grau de competitivitat d'aquest Campionat ja ha fet de les seves en relació a lesions... tenim a Corredera Agassi fora de joc fins mitjants de gener i a X.Sanz Edberg en recuperació d'una o dues setmanes.
Aquesta situació ha aconsellat a la Federació reconsiderar un nou calendari, que adjuntem.
Us demanem que reviseu el vostre calendari de partits i anoteu els canvis.
Gràcies d'antuvi per la vostra col·laboració.
La Federació.
L'esforç i intensitat dels entrenaments així com l'alt grau de competitivitat d'aquest Campionat ja ha fet de les seves en relació a lesions... tenim a Corredera Agassi fora de joc fins mitjants de gener i a X.Sanz Edberg en recuperació d'una o dues setmanes.
Aquesta situació ha aconsellat a la Federació reconsiderar un nou calendari, que adjuntem.
Us demanem que reviseu el vostre calendari de partits i anoteu els canvis.
Gràcies d'antuvi per la vostra col·laboració.
La Federació.
27 de setembre del 2011
26 de setembre del 2011
Es la manera cómo tratas tus fracasos lo que determina la manera cómo consigues tus éxitos (D. Feherty)
Marc Connors & Wilander Vidal 10
Ito Sánchez-Vicario & Sampras Rivas 2
Sin prisa, pero sin pausa, se inició por fin el campeonato de pádel del ICO para la temporada 2011-2012. Se abandona la denominación "CIPCH" que nunca llegó a cuajar, ni en los jugadores ni en los medios de comunicación y se patenta la marca "Pàdel-ICO League", un campeonato social y amateur en el que la Federación, sin escatimar medio alguno, ha trabajado como nunca en la organización para situar a este campeonato y deporte en el lugar que les corresponde.
El sorteo ha querido que en el partido inaugural se vieran las caras tres jugadores y una jugadora que acumulan ya sobre sus piernas y muñecas una más que dilatada experiencia en las ediciones anteriores de este campeonato: Ito Sánchez-Vicario, la jugadora más ofensiva del circuito, Sampras Rivas, el "catenaccio" llevado a las canchas de pádel, Wilander Vidal, la transición de las dos ruedas a la raqueta y Marc Connors, las piernas más rápidas del circuito, mal que pese a algunos y aunque otros se esfuercen en adjudicarle nuevos apelativos...
El partido ha terminado con un resultado muy engañoso que no refleja el esfuerzo titánico que han realizado Ito Sánchez-Vicario y Sampras Rivas para ganar los puntos y los juegos. Este par de dos han desaprovechado más de una y más de dos bolas de ventaja para adjudicarse juegos que hubieren maquillado el marcador final del encuentro.
Uno x uno:
Ito Sánchez-Vicario: Voleadora. Su habitat natural es la red y así lo ha demostrado una y mil veces. No se lo piensa y en menos que canta un gallo la tienes atacando arriba, como mandan los cánones. Por sorpresa nuestra, hoy ha cometido más errores de lo que en ella viendo siendo habitual desde el fondo de la pista.
Sampras Rivas: "Amarrategui". Este jugador debe tomar una decisión urgente: o luchar por la permanencia o luchar por las posiciones que dan plaza europea. Si su decisión final es la primera, ningún problema, que siga igual, jugando a "soy una pared y lo devuelvo todo o casi todo", pero así, no siempre se ganan los puntos y, mucho menos los partidos. Ambición JP, el público te reclama a voces ambición. Este jugador necesita, como agua de mayo, arriesgar algo más, ni que sea un poquito, ¿vale?
Wilander Vidal: Competitivo. Despues del varapalo que recibió la semana pasada, este jugador se ha pasado toda la mañana advirtiendo a sus rivales que hoy iban a morder el polvo y así ha sido. Se ha acoplado perfectamente a su nueva raqueta Varlion High Tecnology de fibra de carbono y aleación de titanio y ha demostrado una concentración sin fisuras. Hay momentos del partido que sigue mostrando demasiada prisa por ganar los puntos y ello lo lleva a ese terreno tan peligroso que se llama precipitación, pero cuando la neurona consigue dominar a la hormona, desarrolla un pádel sin fisuras.
Marc Connors: sea cual sea el apelativo que utilice para describir a este jugador voy a ser acusado de hacer una campaña en su favor y, ciertamente, no he escondido nunca mi debilidad por este fenómeno de la naturaleza que, por fin, ahora sí, parece que ha encontrado el camino. Y es que nunca mejor dicho, desde que ha vuelto de su peregrinaje, este jugador ya no vuela en la pista, ahora es que levita! A su agilidad, velocidad y potencia, hay que sumarle un control absoluto del drive. Todo ello sumado, lo convierte en una pesadilla para sus rivales.
Un último apunte: le pedimos a la Federación que respete los tiempos: lo que no se puede permitir, bajo ningún concepto, es que los jugadores estén en la zona mixta atendiendo a los medios de comunicación y, la Federación, impaciente, se dedique desesperadamente a buscar un titular o una primicia con llamadas directas a los jugadores que aún necesitan hidratarse para pasar el correspondiente control anti-doping...
Butanito García
26.09.2011
Una vez finalizado el partido oficial, los jugadores han intercambiado las parejas y han realizado un partido de exhibición para deleite del numeroso público asistente:
Ito Sánchez-Vicario & Marc Connors 10
Sampras Rivas & Wilander Vidal 6
La casualidad ha querido que este emparejamiento sea el del próximo partido oficial. Viendo la intensidad, igualdad y tensión, no esperen mucho a comprar su entrada porque ya se están agotando...
Ito Sánchez-Vicario & Sampras Rivas 2
Sin prisa, pero sin pausa, se inició por fin el campeonato de pádel del ICO para la temporada 2011-2012. Se abandona la denominación "CIPCH" que nunca llegó a cuajar, ni en los jugadores ni en los medios de comunicación y se patenta la marca "Pàdel-ICO League", un campeonato social y amateur en el que la Federación, sin escatimar medio alguno, ha trabajado como nunca en la organización para situar a este campeonato y deporte en el lugar que les corresponde.
El sorteo ha querido que en el partido inaugural se vieran las caras tres jugadores y una jugadora que acumulan ya sobre sus piernas y muñecas una más que dilatada experiencia en las ediciones anteriores de este campeonato: Ito Sánchez-Vicario, la jugadora más ofensiva del circuito, Sampras Rivas, el "catenaccio" llevado a las canchas de pádel, Wilander Vidal, la transición de las dos ruedas a la raqueta y Marc Connors, las piernas más rápidas del circuito, mal que pese a algunos y aunque otros se esfuercen en adjudicarle nuevos apelativos...
El partido ha terminado con un resultado muy engañoso que no refleja el esfuerzo titánico que han realizado Ito Sánchez-Vicario y Sampras Rivas para ganar los puntos y los juegos. Este par de dos han desaprovechado más de una y más de dos bolas de ventaja para adjudicarse juegos que hubieren maquillado el marcador final del encuentro.
Uno x uno:
Ito Sánchez-Vicario: Voleadora. Su habitat natural es la red y así lo ha demostrado una y mil veces. No se lo piensa y en menos que canta un gallo la tienes atacando arriba, como mandan los cánones. Por sorpresa nuestra, hoy ha cometido más errores de lo que en ella viendo siendo habitual desde el fondo de la pista.
Sampras Rivas: "Amarrategui". Este jugador debe tomar una decisión urgente: o luchar por la permanencia o luchar por las posiciones que dan plaza europea. Si su decisión final es la primera, ningún problema, que siga igual, jugando a "soy una pared y lo devuelvo todo o casi todo", pero así, no siempre se ganan los puntos y, mucho menos los partidos. Ambición JP, el público te reclama a voces ambición. Este jugador necesita, como agua de mayo, arriesgar algo más, ni que sea un poquito, ¿vale?
Wilander Vidal: Competitivo. Despues del varapalo que recibió la semana pasada, este jugador se ha pasado toda la mañana advirtiendo a sus rivales que hoy iban a morder el polvo y así ha sido. Se ha acoplado perfectamente a su nueva raqueta Varlion High Tecnology de fibra de carbono y aleación de titanio y ha demostrado una concentración sin fisuras. Hay momentos del partido que sigue mostrando demasiada prisa por ganar los puntos y ello lo lleva a ese terreno tan peligroso que se llama precipitación, pero cuando la neurona consigue dominar a la hormona, desarrolla un pádel sin fisuras.
Marc Connors: sea cual sea el apelativo que utilice para describir a este jugador voy a ser acusado de hacer una campaña en su favor y, ciertamente, no he escondido nunca mi debilidad por este fenómeno de la naturaleza que, por fin, ahora sí, parece que ha encontrado el camino. Y es que nunca mejor dicho, desde que ha vuelto de su peregrinaje, este jugador ya no vuela en la pista, ahora es que levita! A su agilidad, velocidad y potencia, hay que sumarle un control absoluto del drive. Todo ello sumado, lo convierte en una pesadilla para sus rivales.
Un último apunte: le pedimos a la Federación que respete los tiempos: lo que no se puede permitir, bajo ningún concepto, es que los jugadores estén en la zona mixta atendiendo a los medios de comunicación y, la Federación, impaciente, se dedique desesperadamente a buscar un titular o una primicia con llamadas directas a los jugadores que aún necesitan hidratarse para pasar el correspondiente control anti-doping...
Butanito García
26.09.2011
Una vez finalizado el partido oficial, los jugadores han intercambiado las parejas y han realizado un partido de exhibición para deleite del numeroso público asistente:
Ito Sánchez-Vicario & Marc Connors 10
Sampras Rivas & Wilander Vidal 6
La casualidad ha querido que este emparejamiento sea el del próximo partido oficial. Viendo la intensidad, igualdad y tensión, no esperen mucho a comprar su entrada porque ya se están agotando...
20 de setembre del 2011
“La victoria es por naturaleza insolente y arrogante”
Marc Connors & Paco Noah (Capità Amèrica i Superman) 10 10
Àngel Wilander & McEnroe Nasarre (Blancaneus i Ventafocs) 2 4
Dia difícil pels veterans... avui poc es pot escriure d’un partit que no ha existit. Uns incommensurables Connors i Noah han enviat al pou més fons mai vist a uns desdibuixats Wilander i McEnroe. Queda clar, no ?
Costa trobar un adjectiu qualificatiu per valorar el que han fet Blancaneus i Ventafocs, i per tant esperaré l’arribada de la inspiració literària i començaré per parlar dels únics i veritables protagonistes de la tarda d’avui: Capità Amèrica i Superman.
Si ja de bon matí un Marc Connors, alies el “Tres Piernas”, ja feia sorna i broma sobre el partit de la tarda, mentre un variable Paco Noah guardava silenci de prudència, el que han fet aquesta tarda no te nom. S’han sortit en tots els aspectes, i per tant es mereixen un excel•lent “cum laude”, han jugat bé, s’han coordinat, han estat agressius quan corresponia i pacients en tots els moments, sense fissures, pujant i baixant, basculant, què segueixo o no cal ?.
Si Marc Connors amb les seves tres cames jugava amb avantatge, no s’ha quedat enrere Paco Noah, que ha demostrat que un “parón” de més de dos mesos només a fet que esborrar els dubtes del seu joc i afegir bones notes en tots els aspectes. Realment per treure’ns el barret tots plegats i posats en peus picar de mans fins que no tinguem forces. En resum parella sublim sobre la pista que han fet baixar dels núvols a uns erràtics Wilander i McEnroe.
Bé, sembla que la inspiració literària flueix amb dificultats però crec unes quantes frases al•legòriques definiran prou bé a Blancaneus i Ventafocs:
Primera: Han estat la parella ceba. Els veus i et poses a plorar.
Segona: Si parlem de velocitat, avui Wilander i McEnroe van a caçar cargols i se’ls escapen de les mans.
Tercera: Estratègicament s’han pensat que el sexe estava entre el cinquè i el setè.
Quarta i última: Aquest parell van a les Olimpíades i guanyen dos medalles. Una per tontos i l’altre per si perden la primera.
En definitiva desbordats i sense idees, res han pogut fer davant els veritables protagonistes de la xaranga d’avui. Que hi farem... Esperem que estiguin a temps de recuperar-se psicològicament d’aquesta impressionat patacada. No serà tasca fàcil.
Només queda l’esperança de que la setmana propera comenci el torneig oficial per veure una mica de pàdel i no la xarlotada descomunal d’una tarda per esborrar directament per uns i per recordar per altres, i es que la vida es així.
Ludovichi Corleone
20 de setembre de 2011
Àngel Wilander & McEnroe Nasarre (Blancaneus i Ventafocs) 2 4
Dia difícil pels veterans... avui poc es pot escriure d’un partit que no ha existit. Uns incommensurables Connors i Noah han enviat al pou més fons mai vist a uns desdibuixats Wilander i McEnroe. Queda clar, no ?
Costa trobar un adjectiu qualificatiu per valorar el que han fet Blancaneus i Ventafocs, i per tant esperaré l’arribada de la inspiració literària i començaré per parlar dels únics i veritables protagonistes de la tarda d’avui: Capità Amèrica i Superman.
Si ja de bon matí un Marc Connors, alies el “Tres Piernas”, ja feia sorna i broma sobre el partit de la tarda, mentre un variable Paco Noah guardava silenci de prudència, el que han fet aquesta tarda no te nom. S’han sortit en tots els aspectes, i per tant es mereixen un excel•lent “cum laude”, han jugat bé, s’han coordinat, han estat agressius quan corresponia i pacients en tots els moments, sense fissures, pujant i baixant, basculant, què segueixo o no cal ?.
Si Marc Connors amb les seves tres cames jugava amb avantatge, no s’ha quedat enrere Paco Noah, que ha demostrat que un “parón” de més de dos mesos només a fet que esborrar els dubtes del seu joc i afegir bones notes en tots els aspectes. Realment per treure’ns el barret tots plegats i posats en peus picar de mans fins que no tinguem forces. En resum parella sublim sobre la pista que han fet baixar dels núvols a uns erràtics Wilander i McEnroe.
Bé, sembla que la inspiració literària flueix amb dificultats però crec unes quantes frases al•legòriques definiran prou bé a Blancaneus i Ventafocs:
Primera: Han estat la parella ceba. Els veus i et poses a plorar.
Segona: Si parlem de velocitat, avui Wilander i McEnroe van a caçar cargols i se’ls escapen de les mans.
Tercera: Estratègicament s’han pensat que el sexe estava entre el cinquè i el setè.
Quarta i última: Aquest parell van a les Olimpíades i guanyen dos medalles. Una per tontos i l’altre per si perden la primera.
En definitiva desbordats i sense idees, res han pogut fer davant els veritables protagonistes de la xaranga d’avui. Que hi farem... Esperem que estiguin a temps de recuperar-se psicològicament d’aquesta impressionat patacada. No serà tasca fàcil.
Només queda l’esperança de que la setmana propera comenci el torneig oficial per veure una mica de pàdel i no la xarlotada descomunal d’una tarda per esborrar directament per uns i per recordar per altres, i es que la vida es així.
Ludovichi Corleone
20 de setembre de 2011
19 de setembre del 2011
Nou Calendari
Benvolguts/des,
La Federació ha decidit el nou calendari, que permet enquibir els canvis que anteriorment s'havien anunciat. S'ha intentat afectar el menys possible el calendari inicial per tal que les vostres agendes no pateixin canvis significatius.
Volem aprofitar l’avinentesa per informar-vos que a partir del dijous dia 22 de setembre ja tindreu disponible el pot de pilotes oficials que correspon a cada jugador, amb les que es jugarà el campionat.
Només resta, doncs, iniciar el torneig i que els valors de Pierre de Fredi, baró de Coubertin, ens guiïn com filosofia de vida que combina les qualitats del cos, la voluntat i l’esperit. Endavant !!!! i molta sort.
La Federació ha decidit el nou calendari, que permet enquibir els canvis que anteriorment s'havien anunciat. S'ha intentat afectar el menys possible el calendari inicial per tal que les vostres agendes no pateixin canvis significatius.
Volem aprofitar l’avinentesa per informar-vos que a partir del dijous dia 22 de setembre ja tindreu disponible el pot de pilotes oficials que correspon a cada jugador, amb les que es jugarà el campionat.
Només resta, doncs, iniciar el torneig i que els valors de Pierre de Fredi, baró de Coubertin, ens guiïn com filosofia de vida que combina les qualitats del cos, la voluntat i l’esperit. Endavant !!!! i molta sort.
14 de setembre del 2011
Temporada 2011-2012
Estimats/des jugadors/es,
Un cop més la Federació amb l'esforç i de la seva Junta Directiva i amb l'ampli bagatge esportiu que l’empara, ha aprovat la confecció d'un nou reglament així com un calendari de partits.
Per dur aquesta tasca la Federació a agrupat als jugadors en dos grups (Grup A i Grup B) i alhora ha designat dos cap de sèrie per cada grup. Amb aquesta combinació hem aconseguit una distribució homogènia i equitativa de tothom. Com veureu els caps de sèrie no formen parella de joc, a excepció de quan juguen amb els caps de sèrie de l'altre grup.
Recordar que la fase classificatòria és individual, per tant, la fase final es composa pels quatre primers classificats de cada grup segons la puntuació obtinguda. Seran aquests qui jugaran la fase final, creuant-ne els primers classificats amb els segons classificats de l'altre grup.
Us fem arribar els esquemes del que hem intentat explicar suscintament per la vostra informació.
Rebeu una cordial salutació.
La Federació.
Setembre 2011
Un cop més la Federació amb l'esforç i de la seva Junta Directiva i amb l'ampli bagatge esportiu que l’empara, ha aprovat la confecció d'un nou reglament així com un calendari de partits.
Per dur aquesta tasca la Federació a agrupat als jugadors en dos grups (Grup A i Grup B) i alhora ha designat dos cap de sèrie per cada grup. Amb aquesta combinació hem aconseguit una distribució homogènia i equitativa de tothom. Com veureu els caps de sèrie no formen parella de joc, a excepció de quan juguen amb els caps de sèrie de l'altre grup.
Recordar que la fase classificatòria és individual, per tant, la fase final es composa pels quatre primers classificats de cada grup segons la puntuació obtinguda. Seran aquests qui jugaran la fase final, creuant-ne els primers classificats amb els segons classificats de l'altre grup.
Us fem arribar els esquemes del que hem intentat explicar suscintament per la vostra informació.
Rebeu una cordial salutació.
La Federació.
Setembre 2011
10 d’agost del 2011
¿Para cuándo el ojo del halcón en el pádel?
Wilander Vidal & Marc Connors 10
Nasarre McEnroe & Corredera Agassi 8
Queridos lectores, hoy no vamos a hacer leña del árbol caído, de modo que tan sólo quiero hacer dos apuntes:
1º- El gremio de jugadores de pádel reclama la tecnología (ojo de halcón) para la celebración de los partidos. En caso contrario, se exige la presencia de árbitros internacionales de dilatada e inmaculada reputación .
2º- Celebramos la incorporación de Gerard Carlin a nuestro boletín cibernético. Su primera crónica puede leerse más abajo…
Butanito García
10.08.2011
Nasarre McEnroe & Corredera Agassi 8
Queridos lectores, hoy no vamos a hacer leña del árbol caído, de modo que tan sólo quiero hacer dos apuntes:
1º- El gremio de jugadores de pádel reclama la tecnología (ojo de halcón) para la celebración de los partidos. En caso contrario, se exige la presencia de árbitros internacionales de dilatada e inmaculada reputación .
2º- Celebramos la incorporación de Gerard Carlin a nuestro boletín cibernético. Su primera crónica puede leerse más abajo…
Butanito García
10.08.2011
Les tres lleis de Newton
1ª Llei: Llei de la inèrcia:
Tot cos lliure, sobre el qual no actua cap força, manté el seu estat de moviment, ja sigui en repòs, o ja sigui en moviment rectilini uniforme. (També anomenada principi de Galileu.)
El principi d'inèrcia es compleix quan no actuen forces sobre un cos o quan les forces que actuen es contraresten entre elles. En aquests casos és quan diem que el cos està en equilibri. Segons el que diu aquesta llei podríem dir que l'efecte de les forces no és mantenir el moviment, com pensava Aristòtil, sinó modificar-lo, es a dir, accelerar-lo.
Una dificultat perquè el principi d'inèrcia s'aprovés va ser que els cossos a la terra no es mantenen mai indefinidament en moviment. Tots els mòbils perden la velocitat i s'acaben parant. Es va pensar que aquesta desacceleració podria estar provocada per falta d'una força. Però Galileu va raonar que era a causa d'una altre força que els frena. Aquestes forces son les anomenades forces de fregament, que si no fos per elles els cossos de la terra es mourien indefinidament.
2ª llei: La llei fonamental de la dinàmica:
Tot cos sobre el qual actua una força
on m es la massa,
Si diverses forces actuen simultàniament sobre un cos, també podrem aplicar la fórmula fonamental de
La segona llei de Newton inclou el principi d'inèrcia.
3ª llei: Llei d' acció i reacció:
Sempre que un cos exerceix una força sobre un altre, aquest segon cos exerceix una força igual i de sentit contrari sobre el primer. Matemàticament es pot expressar de la següent manera:
A més a més, aquestes dues forces es troben sobre la línia que uneix el centre de massa dels dos cossos. No hem d'oblidar que aquestes dues forces, tot i que tenen el mòdul i la direcció iguals i el sentit oposat, no es contraresten, ja que estan aplicades sobres cossos diferents.
Gerard Carlin
10.08.2011
9 d’agost del 2011
3 d’agost del 2011
Se entrena como se juega. Se juega como se entrena
Wilander Vidal & Marc Connors 10
Nasarre McEnroe & Corredera Agassi 7
Disputado partido el que pudimos presenciar ayer cuando los equipos se encuentran en plena pretemporada antes que arranque definitivamente el tercer campeonato del CIPCH que, sin lugar a dudas, este año se prevé más caliente que nunca. Y es precisamente en este aspecto físico, donde pudo verse lo preparados que ya están algunos, lo verdes que siguen los otros.
En la fase inicial del partido, Nasarre McEnroe y Corredera Agassi parecían llevar la iniciativa consiguiendo parciales ventajas en el marcador, pero Wilander Vidal y Marc Connors nunca dieron su brazo a torcer y, aún cuando no estaban practicando su mejor pádel, supieron leer el partido y llevarlo al terreno que más les interesaba, aquél en el que a algunos se les encoje el brazo o se les agarrota la muñeca, porque la presión de los puntos ya no les permite practicar su mejor pádel.
De modo que en la recta final, Vidal y Marc pusieron la 5ª marcha y vieron alejarse por el retrovisor a sus rivales.
Uno x uno:
Nasarre McEnroe: Irregular. Mejoró su nivel de las últimas semanas y estuvo agresivo como en él viendo siendo ya habitual. Su resto cruzado y cortado de revés es puñetero de narices, pero necesita mejorar el servicio y la volea si quiere mantenerse en el top ten.
Corredera Agassi: Bluf. El Callejón del pádel. El joven, guapo y atlético jugador empezó bien, pero poco a poco se fue desplomando hasta convertirse en un juguete roto para sus rivales. Fuera de forma, abusó de su golpe de “pluma”. Debería replantearse muy seriamente los métodos utilizados en su pretemporada, más aún si pretende que su carrera como coach tenga más duración que 4 partidos…
Wilander Vidal: Ascendente. Recién llegado de vacaciones por sus compromisos internacionales, se le notó la falta de ritmo al inicio con errores infantiles. A base de disciplina y concentración consiguió sacar su mejor pádel en el momento que el partido lo requería.
Marc Connors: Ganador. Cuando salió a la pista recordaba su lamentable último partido y se juró a si mismo que eso no se iba a repetir. Su estado de forma es envidiable y cuando enfrente tiene a los rivales que tuvo ayer, le sobra motivación. Poco más que añadir.
Butanito García
03.08.2011
Nasarre McEnroe & Corredera Agassi 7
Disputado partido el que pudimos presenciar ayer cuando los equipos se encuentran en plena pretemporada antes que arranque definitivamente el tercer campeonato del CIPCH que, sin lugar a dudas, este año se prevé más caliente que nunca. Y es precisamente en este aspecto físico, donde pudo verse lo preparados que ya están algunos, lo verdes que siguen los otros.
En la fase inicial del partido, Nasarre McEnroe y Corredera Agassi parecían llevar la iniciativa consiguiendo parciales ventajas en el marcador, pero Wilander Vidal y Marc Connors nunca dieron su brazo a torcer y, aún cuando no estaban practicando su mejor pádel, supieron leer el partido y llevarlo al terreno que más les interesaba, aquél en el que a algunos se les encoje el brazo o se les agarrota la muñeca, porque la presión de los puntos ya no les permite practicar su mejor pádel.
De modo que en la recta final, Vidal y Marc pusieron la 5ª marcha y vieron alejarse por el retrovisor a sus rivales.
Uno x uno:
Nasarre McEnroe: Irregular. Mejoró su nivel de las últimas semanas y estuvo agresivo como en él viendo siendo ya habitual. Su resto cruzado y cortado de revés es puñetero de narices, pero necesita mejorar el servicio y la volea si quiere mantenerse en el top ten.
Corredera Agassi: Bluf. El Callejón del pádel. El joven, guapo y atlético jugador empezó bien, pero poco a poco se fue desplomando hasta convertirse en un juguete roto para sus rivales. Fuera de forma, abusó de su golpe de “pluma”. Debería replantearse muy seriamente los métodos utilizados en su pretemporada, más aún si pretende que su carrera como coach tenga más duración que 4 partidos…
Wilander Vidal: Ascendente. Recién llegado de vacaciones por sus compromisos internacionales, se le notó la falta de ritmo al inicio con errores infantiles. A base de disciplina y concentración consiguió sacar su mejor pádel en el momento que el partido lo requería.
Marc Connors: Ganador. Cuando salió a la pista recordaba su lamentable último partido y se juró a si mismo que eso no se iba a repetir. Su estado de forma es envidiable y cuando enfrente tiene a los rivales que tuvo ayer, le sobra motivación. Poco más que añadir.
Butanito García
03.08.2011
5 de juliol del 2011
Ito Sánchez-Vicario & Marc Connors Vs Wilander Vidal & Paco Noah
Ito Sánchez-Vicario & Marc Connors 6 6
Wilander Vidal & Paco Noah 3 4
Wilander Vidal & Paco Noah 3 4
7 de juny del 2011
"El cadáver del enemigo siempre huele bien”.
La crònica d’avui contempla dos partits, amb un únic i indiscutible guerrer i just guanyador: McEnroe Nasarre.
Resultats dels dos partits:
Marc Connors & McEnroe Nasarre 10
Carles Borj & Sampras Rivas 2
Marc Connors & Sampras Rivas 3
Carles Borj & McEnroe Nasarre 6
Amb una climatologia que anunciava pluja, s’ha iniciat el primer partit que per causes de disponibilitat de temps de pista s’ha acordat entre els jugadors disputar-ho a un sol set a 10 jocs. Però realment ha sobrat una eternitat i s’ha pogut fer un nou partit amb canvi de parelles inclòs. M’explicaré.
Primer partit: Senzillament sense història. Uns fora de sèrie Marc Connors & McEnroe Nasarre han exterminat sense pietat a uns innocents, impacients i brètols Carles Borj & Sampras Rivas.
Mentre els guanyadors parlaven, es donaven cobertura, actuaven com un únic jugador, sense fissures ni errades, els pardalets de Carles Borj i Sampras Rivas esperaven que la mort els hi arribés el més aviat possible. I així ha estat. Realment una escombrada per oblidar.
1 x 1 del primer partit:
Carles Borj: Descentrat i impacient. Quan a vist el marcador amb un 4-0 ha tirat literalment el partit. Ha forçat tant que no ha ficat una dintre, el camp per ell tenia les mides d’un camp de futbol... amb això està tot dit.
Sampras Rivas: Influenciat. El seu company li ha menjat l’espai i la moral. Ha jugat encongit i molt gelatinós. Res ha pogut fer davant el vendaval de joc dels contrincants.
Marc Connors: Segur i efectiu. Ha jugat un bon partit, recolzant en tot moment al seu company de joc, i marcant la línia del partit. Segur amb el drive i amb el revés, ajustant el cops i bona visió i anticipació de la jugada, ha marcat el ritme de partit i dels punts, i s’ha entès com mai amb el seu company de joc.
McEnroe Nasarre: Guerrer invencible. Per fi un partit seriós i centrat. Ha jugat esplèndidament, segur amb el drive i incisiu amb el revés (el seu millor cop), ha pujat i baixat coordinat amb el seu company i ha mostrat un estat de forma més acceptable que en altres ocasions. També ha mostrat paciència i visió de la jugada. Ha pressionat moltísim a un Sampras Rivas que s’ha vist arraconat un cop i un altre.
Segon partit: Canvi de parelles per animar la tarda, ja que si continuaven els mateixos jugadors es corria el perill que els apallissats Carles Borj & Sampras Rivas acabessin a urgències de psiquiatria, doncs no hi ha paraules per descriure el severíssim correctiu que han rebut.
Per tant, s’iniciava de fet un nou escenari, una nova situació, amb parelles inèdites fins ara, i per tant es partia de zero. Repartiment entre implacables vencedors i desmoralitzats perdedors. El tema d’aquest partit era veure qui podia més dels guanyadors anteriors.
El partit s’ha desenvolupat amb alta intensitat per part de tots el jugadors, tothom tenia ganes de guanyar i ningú volia sortir amb la cua entre cames en aquest segon partit. Però novament un enlluernador McEnroe Nasarre ha encarrilat el vigor i ràbia continguda del seu company Carles Borj, que ha quallat un bon segon partit, retornat al conegut jugador de sempre.
Davant un Marc Connors que ha lluitat, un Sampras Rivas que no s’ha entès amb el seu company (ho tenia difícil després de la lliçó de compenetració anterior), i que ha continuat amb la gelatina, però que res podien fer davant un altra exhibició de control i seny d’uns efectius, contundents i justos guanyadors Carles Borj i McEnroe Nasarre.
1 x 1 del segon partit:
Carles Borj: Ha retornat a recuperar la calma necessària per desenvolupar el seu joc, ben aconsellat pel seu company McEnroe Nasarre. Ha pujat (de vegades fora de temps) a la xarxa en innumerables ocasions, cosa que en el partit anterior no havia fet. Continua amb un excel·lent drive i no ha fallat en els moments clau. Qualificatiu: Lluitador.
McEnroe Nasarre: Si el primer partit ha jugat bé, el segon, ha estat decisiu en la victòria. Segur, profund i pacient, ha col·locat la bola en el lloc que ha volgut. Ha manat en la parella, i ha conduit el joc del seu company. Ha mostrat un drive acceptable i continua amb un revés sensacional. S’ha retrobat amb ell mateix i ha jugat com mai l’hem vist. És el jugador de la jornada. Qualificatiu: Celestial.
Sampras Rivas: Ha intentat esborrar de la seva retina i de la seva memòria l’anterior partit però no ha pogut. Si a més li posem el joc desenvolupat pels contraris, “ni te cuento”... joc feble, encara que segur, ha estat pressionat i molt per McEnroe Nasarre que no l’ha deixat quasi respirar, no ha pujat ni un sol cop a la xarxa i ha deixat sol el seu company en aquesta aventura. Qualificatiu: “Flan chino mandarín”.
Marc Connors: S’ha dormit, pensant que continuava en l’anterior partit, o al menys això volem pensar. Realment no ha pogut amb l’huracà contrari, i s’ha dissolt com un gelat al Sàhara, és a dir, en un tres i no res. Malgrat el seu bon servei i un drive i revés molt acceptables, el seu joc a la xarxa ha estat trist i sense convicció, i s’ha vist superat sense pal·liatius pels contraris. Qualificatiu: “Fes-t’ho mirar”.
En definitiva, avui hem vist pàdel i del bo, sí senyor. A destacar un McEnroe Nasarre que ha gaudit del flaire de la victòria, tan esquerpa últimament, i a més el seu joc ha estat quasi perfecte, deixant al seu pas cadàvers esportius. El descans que s’ha imposat ha donat els seus fruits.
Mentrestant, tenim constància que la seva parella habitual fins el moment també s’ha premiat amb un descans i diuen que l’han vist pel nord del país fent xerinola i festassa grossa damunt d’una bicicleta...
No entenem res... no serà que està entrenant per un numeret al Cirque du Soleil ???
Ludovichi Corleone.
7 juny 2011.
Resultats dels dos partits:
Marc Connors & McEnroe Nasarre 10
Carles Borj & Sampras Rivas 2
Marc Connors & Sampras Rivas 3
Carles Borj & McEnroe Nasarre 6
Amb una climatologia que anunciava pluja, s’ha iniciat el primer partit que per causes de disponibilitat de temps de pista s’ha acordat entre els jugadors disputar-ho a un sol set a 10 jocs. Però realment ha sobrat una eternitat i s’ha pogut fer un nou partit amb canvi de parelles inclòs. M’explicaré.
Primer partit: Senzillament sense història. Uns fora de sèrie Marc Connors & McEnroe Nasarre han exterminat sense pietat a uns innocents, impacients i brètols Carles Borj & Sampras Rivas.
Mentre els guanyadors parlaven, es donaven cobertura, actuaven com un únic jugador, sense fissures ni errades, els pardalets de Carles Borj i Sampras Rivas esperaven que la mort els hi arribés el més aviat possible. I així ha estat. Realment una escombrada per oblidar.
1 x 1 del primer partit:
Carles Borj: Descentrat i impacient. Quan a vist el marcador amb un 4-0 ha tirat literalment el partit. Ha forçat tant que no ha ficat una dintre, el camp per ell tenia les mides d’un camp de futbol... amb això està tot dit.
Sampras Rivas: Influenciat. El seu company li ha menjat l’espai i la moral. Ha jugat encongit i molt gelatinós. Res ha pogut fer davant el vendaval de joc dels contrincants.
Marc Connors: Segur i efectiu. Ha jugat un bon partit, recolzant en tot moment al seu company de joc, i marcant la línia del partit. Segur amb el drive i amb el revés, ajustant el cops i bona visió i anticipació de la jugada, ha marcat el ritme de partit i dels punts, i s’ha entès com mai amb el seu company de joc.
McEnroe Nasarre: Guerrer invencible. Per fi un partit seriós i centrat. Ha jugat esplèndidament, segur amb el drive i incisiu amb el revés (el seu millor cop), ha pujat i baixat coordinat amb el seu company i ha mostrat un estat de forma més acceptable que en altres ocasions. També ha mostrat paciència i visió de la jugada. Ha pressionat moltísim a un Sampras Rivas que s’ha vist arraconat un cop i un altre.
Segon partit: Canvi de parelles per animar la tarda, ja que si continuaven els mateixos jugadors es corria el perill que els apallissats Carles Borj & Sampras Rivas acabessin a urgències de psiquiatria, doncs no hi ha paraules per descriure el severíssim correctiu que han rebut.
Per tant, s’iniciava de fet un nou escenari, una nova situació, amb parelles inèdites fins ara, i per tant es partia de zero. Repartiment entre implacables vencedors i desmoralitzats perdedors. El tema d’aquest partit era veure qui podia més dels guanyadors anteriors.
El partit s’ha desenvolupat amb alta intensitat per part de tots el jugadors, tothom tenia ganes de guanyar i ningú volia sortir amb la cua entre cames en aquest segon partit. Però novament un enlluernador McEnroe Nasarre ha encarrilat el vigor i ràbia continguda del seu company Carles Borj, que ha quallat un bon segon partit, retornat al conegut jugador de sempre.
Davant un Marc Connors que ha lluitat, un Sampras Rivas que no s’ha entès amb el seu company (ho tenia difícil després de la lliçó de compenetració anterior), i que ha continuat amb la gelatina, però que res podien fer davant un altra exhibició de control i seny d’uns efectius, contundents i justos guanyadors Carles Borj i McEnroe Nasarre.
1 x 1 del segon partit:
Carles Borj: Ha retornat a recuperar la calma necessària per desenvolupar el seu joc, ben aconsellat pel seu company McEnroe Nasarre. Ha pujat (de vegades fora de temps) a la xarxa en innumerables ocasions, cosa que en el partit anterior no havia fet. Continua amb un excel·lent drive i no ha fallat en els moments clau. Qualificatiu: Lluitador.
McEnroe Nasarre: Si el primer partit ha jugat bé, el segon, ha estat decisiu en la victòria. Segur, profund i pacient, ha col·locat la bola en el lloc que ha volgut. Ha manat en la parella, i ha conduit el joc del seu company. Ha mostrat un drive acceptable i continua amb un revés sensacional. S’ha retrobat amb ell mateix i ha jugat com mai l’hem vist. És el jugador de la jornada. Qualificatiu: Celestial.
Sampras Rivas: Ha intentat esborrar de la seva retina i de la seva memòria l’anterior partit però no ha pogut. Si a més li posem el joc desenvolupat pels contraris, “ni te cuento”... joc feble, encara que segur, ha estat pressionat i molt per McEnroe Nasarre que no l’ha deixat quasi respirar, no ha pujat ni un sol cop a la xarxa i ha deixat sol el seu company en aquesta aventura. Qualificatiu: “Flan chino mandarín”.
Marc Connors: S’ha dormit, pensant que continuava en l’anterior partit, o al menys això volem pensar. Realment no ha pogut amb l’huracà contrari, i s’ha dissolt com un gelat al Sàhara, és a dir, en un tres i no res. Malgrat el seu bon servei i un drive i revés molt acceptables, el seu joc a la xarxa ha estat trist i sense convicció, i s’ha vist superat sense pal·liatius pels contraris. Qualificatiu: “Fes-t’ho mirar”.
En definitiva, avui hem vist pàdel i del bo, sí senyor. A destacar un McEnroe Nasarre que ha gaudit del flaire de la victòria, tan esquerpa últimament, i a més el seu joc ha estat quasi perfecte, deixant al seu pas cadàvers esportius. El descans que s’ha imposat ha donat els seus fruits.
Mentrestant, tenim constància que la seva parella habitual fins el moment també s’ha premiat amb un descans i diuen que l’han vist pel nord del país fent xerinola i festassa grossa damunt d’una bicicleta...
No entenem res... no serà que està entrenant per un numeret al Cirque du Soleil ???
Ludovichi Corleone.
7 juny 2011.
18 de maig del 2011
El pádel es como la vida, no se ha hecho para comprenderlo, sino para vivirlo.
Àngel Wilander & McEnroe Nasarre 6 2 5
Marc Connors & Paco Noah 2 6 7
Tarda ventosa i sol radiant el dia d’avui. De fet són les úniques coses destacables del partit que, senzillament, ha estat indigest per quasi tothom, i diem quasi, per què l’únic que podem salvar de les flames és a Paco Noah.
Ha començat bé el partit, això s’ha de dir. Una parella entonada i convincent (Àngel Wilander-McEnroe Nasarre), ha jugat força bé, no sabem si ajudats pel vent, però la realitat és que han estat bé. Això sumat a un joc desastrós d’un Marc Connors i un fred Paco Noah han decantat ràpidament el primer set.
Però com a la joguina que de sobte es queda sense piles, Angel Wilander i McEnroe Nasarre han començat a grinyolar, a no entendre el joc, a fallar cop darrera cop, a intentar comprendre que passava, a forçar el cop, a lluitar contra el vent, a lluitar contra tot, en resum el mateix que el primer set però a la inversa. Sense comentaris.
Fins aquí l’únic interessant el resultat. El joc ni comentar-lo, per què és impossible fer qualsevol referència a un joc inexistent per part de tres, dels quatre, jugadors.
1X1 = zero “patatero”
Àngel Wilander: En el primer set ha estat el dels bons temps: segur, contundent i profund. A partir d’aquí res de res. Ha tornat a la indecisió, dels últims partits i s’han contagiat i potenciat mútuament amb la seva parella del desencant i manca de motivació. El punt positiu: hem vist espurnes de brillantor en el primer set.
Paco Noah: És com un motor diesel dels antics. Ha mantingut el seu ritme, i malgrat ha fallat punts de parvulari, no s’ha deixat portar per un clima enrarit a la pista i ha jugat el seu partit. De fet, i sense adonar-se, ha ajudat al seu company. El punt positiu: incansable físicament i moralment.
Marc Connors: Sembla impossible entendre’l. No sabem com un dia és el “puto amo” del partit i al dia següent cau en un sot profund i fosc. De totes formes a anat de menys a més i s’ha prodigat en smatxos enviant la bola fora de la pista i en bons cops de dreta. El punt positiu: continua sense perdre amb les sabates encantades.
McEnroe Nasarre: Ha començat centrat i ha acabat trist, desolat i enfadat amb el mon. És la pura imatge del titular d’avui. Ha jugat un primer set acceptable, fins i tot amb el drive. Però el segon set, i especialment el desenvolupament de tercer li ha trencat tots els esquemes, i la seva particular esquizofrènia paranoide ha sortir a relluir. Ha estat lent física i psicològicament, i res ha fet per resoldre els seus conflictes interns.
Àngel Wilander & McEnroe Nasarre 6 2 5
Marc Connors & Paco Noah 2 6 7
Tarda ventosa i sol radiant el dia d’avui. De fet són les úniques coses destacables del partit que, senzillament, ha estat indigest per quasi tothom, i diem quasi, per què l’únic que podem salvar de les flames és a Paco Noah.
Ha començat bé el partit, això s’ha de dir. Una parella entonada i convincent (Àngel Wilander-McEnroe Nasarre), ha jugat força bé, no sabem si ajudats pel vent, però la realitat és que han estat bé. Això sumat a un joc desastrós d’un Marc Connors i un fred Paco Noah han decantat ràpidament el primer set.
Però com a la joguina que de sobte es queda sense piles, Angel Wilander i McEnroe Nasarre han començat a grinyolar, a no entendre el joc, a fallar cop darrera cop, a intentar comprendre que passava, a forçar el cop, a lluitar contra el vent, a lluitar contra tot, en resum el mateix que el primer set però a la inversa. Sense comentaris.
Fins aquí l’únic interessant el resultat. El joc ni comentar-lo, per què és impossible fer qualsevol referència a un joc inexistent per part de tres, dels quatre, jugadors.
1X1 = zero “patatero”
Àngel Wilander: En el primer set ha estat el dels bons temps: segur, contundent i profund. A partir d’aquí res de res. Ha tornat a la indecisió, dels últims partits i s’han contagiat i potenciat mútuament amb la seva parella del desencant i manca de motivació. El punt positiu: hem vist espurnes de brillantor en el primer set.
Paco Noah: És com un motor diesel dels antics. Ha mantingut el seu ritme, i malgrat ha fallat punts de parvulari, no s’ha deixat portar per un clima enrarit a la pista i ha jugat el seu partit. De fet, i sense adonar-se, ha ajudat al seu company. El punt positiu: incansable físicament i moralment.
Marc Connors: Sembla impossible entendre’l. No sabem com un dia és el “puto amo” del partit i al dia següent cau en un sot profund i fosc. De totes formes a anat de menys a més i s’ha prodigat en smatxos enviant la bola fora de la pista i en bons cops de dreta. El punt positiu: continua sense perdre amb les sabates encantades.
McEnroe Nasarre: Ha començat centrat i ha acabat trist, desolat i enfadat amb el mon. És la pura imatge del titular d’avui. Ha jugat un primer set acceptable, fins i tot amb el drive. Però el segon set, i especialment el desenvolupament de tercer li ha trencat tots els esquemes, i la seva particular esquizofrènia paranoide ha sortir a relluir. Ha estat lent física i psicològicament, i res ha fet per resoldre els seus conflictes interns.
Epíleg: Desastrós partit el d’avui, amb un marcador ajustat i just que reflexa les penes que hem vist. Sabem de bona tinta que McEnroe Nasarre ha decidit agafar-se un període d’inactivitat per analitzar la seva trajectòria i decidir el seu futur més proper... que passarà ??? com es conformaran temporalment les noves parelles de joc ??? temps al temps. Només desitgem el millor a aquest jugador que tant esforç i “pundonor” ha demostrat sempre... t’esperem Mc.
L’Hospitalet, 17 de maig de 2011
Ludovichi Corleone.
L’Hospitalet, 17 de maig de 2011
Ludovichi Corleone.
10 de maig del 2011
EL PÁDEL ES LA VIDA O LA MUERTE; NO HAY TÉRMINO MEDIO.
Marc Connors & Wilander Vidal 6 4 8 punts
Carles López Borj & McEnroe Nasarre 4 6 10 punts
Com diu el nostre titular d’avui: vida o mort, és el que s’ha desenvolupat en la pista en la tarda d’avui. Però també podríem exclamar allò de: riure per no plorar, si parlem del joc desenvolupat.
Ajustadíssim partit el d’avui entre dos noves parelles que han donat un joc molt irregular però que l’incertesa del marcador l’ha convertit en entretingut.
Avui es jugava molt més que un partit, que una derrota o una victòria, i és que els antuvi companys Wilander Vidal i McEnroe Nasarre, ara s’enfrontaven entre ells. Per altra banda Marc Connors reclamava més respecte pel seu joc, i Carles L. Borj retornava a la competició amb certs dubtes sobre la seva impaciència.
El partit, no ha estat brillant, més aviat ha estat un partit massa defensiu per ambdós costats, el tema semblava clar des del primer punt: Que falli el contrari. Ni un xic de joc arriscat, cap intenció d’anar més enllà i esperar, esperar i esperar l’errada del contrari.
De totes formes ha començat el partit prou encarat per Carles L. Borj i McEnroe Nasarre que s’han col·locat amb un marcador favorable de 3-0, però han començat a fallar estrepitosament, especialment un McEnroe Nasarre desfigurat últimament. Total, amb un joc avorrit de nassos la parella Marc Connors i Wilander Vidal s’han emportat el primer set amb comoditat. El somriure i la confiança han aparegut en els rostres i en la moral de M. Connors i W.Vidal. Gran error !!!!!
El segon ha estat diferent. La concentració màxima ha estat del costat dels Carles L. Borj i McEnroe Nasarre i s’han aplicat la regla del dia d’avui: primer entrar la bola i desprès esperar. Res a dir en el marcador i per tant justa victòria en el segon set.
Amb un empat en el marcador i a manca de temps per concloure el partit, s’ha acordat fer un únic joc al millor de 10 punts, estil tie-break, que deixés clar el guanyador d’avui, amb el resultat ja conegut. Anem a l’ 1 x 1:
Marc Connors: Estrany. Continua amb la seva litúrgia postural en la sacada. Ha mostrat bons cops, (pocs) i ha comés errades monumentals; com quasi sempre capaç del millor i del pitjor en una mateixa jugada. S’ha esforçat i ha corregut bastant, però no s’ha compenetrat en cap moment amb el seu company. Precisa trobar el seu nou entrenador i que el guií pel bon camí, en cas contrari acabarà jugant a pàdel amb la wii.
Wilander Vidal: Desfigurat. Si algú pensava que avui era el dia d’una nova etapa, retornant amb la seva contundència i seguretat, ens ha deparat un joc pobre i descentrat, malgrat en algun moment ha tingut alguna espurna de brillantor (“quien tuvo, retuvo”). No s’ha entès amb el seu company i tots dos han jugat un partit d’individuals junts. Precisa retrobar el seu karma personal, o pot acabar jugant a pàdel amb els del hare-krishna.
Carles López Borj: Notable. En la seva línia de bona sacada i contundència. Avui s’ha esforçat, i ho ha assolit, en controlar els seus cops, ha lluitat molt i ha portat el pes del partit. S’ha entès força bé amb el seu nou company i s’ha prodigat en pujades a la xarxa. El seu somriure al final del partit ho diu tot, per ell avui era quelcom més que un partit.
McEnroe Nasarre: Ni carn ni peix. Ni revés, ni res de res. No ha pogut apuntar-se cap punt per la seva iniciativa de joc i ha perdut la seva sacada en innumerables ocasions. Només podem dir que ha controlat la seva ira i prou. Ha estat molt lent, i malgrat s’ha entès amb el seu company, s’ha de dir que s’ha deixat portar. Continua erràtic, i sembla que estigui contaminat per alguna estranya força negativa. Si continua així, no haurà cap més remei que demani hora per un exorcisme.
En definitiva, el millor d’avui el resultat, just resultat, s’ha de dir. Dels jugadors salvem de la foguera a Carles L. Borj, deixem socarrimat a Marc Connors i deixem en estat de cendres a Wilander Vidal i McEnroe Nasarre.
Que la força divina doni llum a aquest torneig i als seus jugadors, que està a punt de convertir-se en un espectacle de fira ambulant.
10 de maig de 2011
Ludovichi Corleone.
Marc Connors & Wilander Vidal 6 4 8 punts
Carles López Borj & McEnroe Nasarre 4 6 10 punts
Com diu el nostre titular d’avui: vida o mort, és el que s’ha desenvolupat en la pista en la tarda d’avui. Però també podríem exclamar allò de: riure per no plorar, si parlem del joc desenvolupat.
Ajustadíssim partit el d’avui entre dos noves parelles que han donat un joc molt irregular però que l’incertesa del marcador l’ha convertit en entretingut.
Avui es jugava molt més que un partit, que una derrota o una victòria, i és que els antuvi companys Wilander Vidal i McEnroe Nasarre, ara s’enfrontaven entre ells. Per altra banda Marc Connors reclamava més respecte pel seu joc, i Carles L. Borj retornava a la competició amb certs dubtes sobre la seva impaciència.
El partit, no ha estat brillant, més aviat ha estat un partit massa defensiu per ambdós costats, el tema semblava clar des del primer punt: Que falli el contrari. Ni un xic de joc arriscat, cap intenció d’anar més enllà i esperar, esperar i esperar l’errada del contrari.
De totes formes ha començat el partit prou encarat per Carles L. Borj i McEnroe Nasarre que s’han col·locat amb un marcador favorable de 3-0, però han començat a fallar estrepitosament, especialment un McEnroe Nasarre desfigurat últimament. Total, amb un joc avorrit de nassos la parella Marc Connors i Wilander Vidal s’han emportat el primer set amb comoditat. El somriure i la confiança han aparegut en els rostres i en la moral de M. Connors i W.Vidal. Gran error !!!!!
El segon ha estat diferent. La concentració màxima ha estat del costat dels Carles L. Borj i McEnroe Nasarre i s’han aplicat la regla del dia d’avui: primer entrar la bola i desprès esperar. Res a dir en el marcador i per tant justa victòria en el segon set.
Amb un empat en el marcador i a manca de temps per concloure el partit, s’ha acordat fer un únic joc al millor de 10 punts, estil tie-break, que deixés clar el guanyador d’avui, amb el resultat ja conegut. Anem a l’ 1 x 1:
Marc Connors: Estrany. Continua amb la seva litúrgia postural en la sacada. Ha mostrat bons cops, (pocs) i ha comés errades monumentals; com quasi sempre capaç del millor i del pitjor en una mateixa jugada. S’ha esforçat i ha corregut bastant, però no s’ha compenetrat en cap moment amb el seu company. Precisa trobar el seu nou entrenador i que el guií pel bon camí, en cas contrari acabarà jugant a pàdel amb la wii.
Wilander Vidal: Desfigurat. Si algú pensava que avui era el dia d’una nova etapa, retornant amb la seva contundència i seguretat, ens ha deparat un joc pobre i descentrat, malgrat en algun moment ha tingut alguna espurna de brillantor (“quien tuvo, retuvo”). No s’ha entès amb el seu company i tots dos han jugat un partit d’individuals junts. Precisa retrobar el seu karma personal, o pot acabar jugant a pàdel amb els del hare-krishna.
Carles López Borj: Notable. En la seva línia de bona sacada i contundència. Avui s’ha esforçat, i ho ha assolit, en controlar els seus cops, ha lluitat molt i ha portat el pes del partit. S’ha entès força bé amb el seu nou company i s’ha prodigat en pujades a la xarxa. El seu somriure al final del partit ho diu tot, per ell avui era quelcom més que un partit.
McEnroe Nasarre: Ni carn ni peix. Ni revés, ni res de res. No ha pogut apuntar-se cap punt per la seva iniciativa de joc i ha perdut la seva sacada en innumerables ocasions. Només podem dir que ha controlat la seva ira i prou. Ha estat molt lent, i malgrat s’ha entès amb el seu company, s’ha de dir que s’ha deixat portar. Continua erràtic, i sembla que estigui contaminat per alguna estranya força negativa. Si continua així, no haurà cap més remei que demani hora per un exorcisme.
En definitiva, el millor d’avui el resultat, just resultat, s’ha de dir. Dels jugadors salvem de la foguera a Carles L. Borj, deixem socarrimat a Marc Connors i deixem en estat de cendres a Wilander Vidal i McEnroe Nasarre.
Que la força divina doni llum a aquest torneig i als seus jugadors, que està a punt de convertir-se en un espectacle de fira ambulant.
10 de maig de 2011
Ludovichi Corleone.
5 de maig del 2011
"Las cicatrices nos enseñan que el pasado fue real".
(Anthony Hopkins, en la pel·licula “Dragón Rojo”)
Àngel Wilander & McEnroe Nasarre 5 2
Marc Connors & Paco Noah 10 5
Fins i tot la climatologia s’ha alineat amb el que, per desgràcia, ens ha tocat veure en el partit d’avui. Trons i llampecs, gotellades i uns núvols que han tapat el cel, una foscor prematura s’ha imposat en una tarda que ha començat amb un sol discret. Però la crònica d’avui podria fer-la tranquil·lament l’home del temps i no desentonaria ni un mil·límetre.
Si ja pensàvem que Àngel Wilander & McEnroe Nasarre havien tocat fons, avui s’ha demostrat que això és més seriós del que semblava. Realment el correctiu que han rebut avui és per reflexionar, i molt.
Comença a evidenciar-se que el seu joc pertany més a un passat real i gloriós, que una expectativa de millora i de futur. Prova del seu passat són les cicatrius de l’experiència, però mostren signes evidents de manca de motivació, amb tocs de frustració i pinzellades de desencant. Mals ingredients per cuinar un bon plat de pádel.
Que està passant amb el joc d’Àngel Wilander ?? Per què antuvi gladiador en mil batalles, incansable al desànim, ara mostra una pobre imatge en la pista?? Per què juga amb el braç engarrotat, quasi “enguixat” ?? Per què continua sense trobar una espurna de seguretat ?? Per què es mostra tant tou amb el seu drive ?? Per què el seu revés és ara tant poc convincent ?? Per què ??
Però no pensin que el seu company està millor. McEnroe Nasarre ha passat d’”enfant terrible” del circuit pàdel, a un jugador espectral que deambula per la pista sense ubicació ni orientació. Tant és així que ja no externalitza la seva ràbia, com fins ara ens tenia acostumats. Per què ??
I per acabar aquest “pastís”, enfront dos jugadors consolidats, que tenien bona premsa fins avui, però que en el partit (per dir alguna cosa) han aparegut com dos titellaires del pàdel, en lloc de dos jugadors. Per una banda un Marc Connors més semblant a una ballarina de ballet, marcant estilisme en cada cop, i pensant més que estava en una sessió eròtic-fotogràfica que en un partit del CIPCH. Per què ??
Amb aquest panorama ja hem diran vostès quin ha estat el paper d’en Paco Noah. Ha intentat jugar, fins i tot ha començat amb una sacada espectacular, però aviat s’ha sumat a la festa i cap problema, fot-li que és de Reus !!!! Per què ??
En resum, avui no hem gaudit del partit. No senyor. Ha estat una veritable obscenitat per ambdues parelles. Potser salvem a Paco Noah però justet, justet, i encara gràcies.
Tant és la indecència viscuda que no faré l’habitual 1 x 1 i tant sols intentaré posar una sola frase, intentem-m’ho:
Àngel Wilander: El seu joc s’ha esvaït com la mantega en una paella calenta.
Nasarre McEnroe: Avui ha mostrat una faceta de jugador híbrid entre un zoombie i Alien.
Paco Noah: Ho ha intentat, però ha caigut en la temptació i ha estat un comparsa més de la colla de brètols que avui, diuen, que han jugat a pàdel.
Marc Connors: Té un excés de feromones primaverals i precisa urgentment clarificar el seu paper: o ballarina o jugador de pàdel.
Oblidem doncs aquesta tarda nefasta i esperem una nova imatge de tots els jugadors... que hi farem.
3 maig 2011
Ludovichi Corleone
(Anthony Hopkins, en la pel·licula “Dragón Rojo”)
Àngel Wilander & McEnroe Nasarre 5 2
Marc Connors & Paco Noah 10 5
Fins i tot la climatologia s’ha alineat amb el que, per desgràcia, ens ha tocat veure en el partit d’avui. Trons i llampecs, gotellades i uns núvols que han tapat el cel, una foscor prematura s’ha imposat en una tarda que ha començat amb un sol discret. Però la crònica d’avui podria fer-la tranquil·lament l’home del temps i no desentonaria ni un mil·límetre.
Si ja pensàvem que Àngel Wilander & McEnroe Nasarre havien tocat fons, avui s’ha demostrat que això és més seriós del que semblava. Realment el correctiu que han rebut avui és per reflexionar, i molt.
Comença a evidenciar-se que el seu joc pertany més a un passat real i gloriós, que una expectativa de millora i de futur. Prova del seu passat són les cicatrius de l’experiència, però mostren signes evidents de manca de motivació, amb tocs de frustració i pinzellades de desencant. Mals ingredients per cuinar un bon plat de pádel.
Que està passant amb el joc d’Àngel Wilander ?? Per què antuvi gladiador en mil batalles, incansable al desànim, ara mostra una pobre imatge en la pista?? Per què juga amb el braç engarrotat, quasi “enguixat” ?? Per què continua sense trobar una espurna de seguretat ?? Per què es mostra tant tou amb el seu drive ?? Per què el seu revés és ara tant poc convincent ?? Per què ??
Però no pensin que el seu company està millor. McEnroe Nasarre ha passat d’”enfant terrible” del circuit pàdel, a un jugador espectral que deambula per la pista sense ubicació ni orientació. Tant és així que ja no externalitza la seva ràbia, com fins ara ens tenia acostumats. Per què ??
I per acabar aquest “pastís”, enfront dos jugadors consolidats, que tenien bona premsa fins avui, però que en el partit (per dir alguna cosa) han aparegut com dos titellaires del pàdel, en lloc de dos jugadors. Per una banda un Marc Connors més semblant a una ballarina de ballet, marcant estilisme en cada cop, i pensant més que estava en una sessió eròtic-fotogràfica que en un partit del CIPCH. Per què ??
Amb aquest panorama ja hem diran vostès quin ha estat el paper d’en Paco Noah. Ha intentat jugar, fins i tot ha començat amb una sacada espectacular, però aviat s’ha sumat a la festa i cap problema, fot-li que és de Reus !!!! Per què ??
En resum, avui no hem gaudit del partit. No senyor. Ha estat una veritable obscenitat per ambdues parelles. Potser salvem a Paco Noah però justet, justet, i encara gràcies.
Tant és la indecència viscuda que no faré l’habitual 1 x 1 i tant sols intentaré posar una sola frase, intentem-m’ho:
Àngel Wilander: El seu joc s’ha esvaït com la mantega en una paella calenta.
Nasarre McEnroe: Avui ha mostrat una faceta de jugador híbrid entre un zoombie i Alien.
Paco Noah: Ho ha intentat, però ha caigut en la temptació i ha estat un comparsa més de la colla de brètols que avui, diuen, que han jugat a pàdel.
Marc Connors: Té un excés de feromones primaverals i precisa urgentment clarificar el seu paper: o ballarina o jugador de pàdel.
Oblidem doncs aquesta tarda nefasta i esperem una nova imatge de tots els jugadors... que hi farem.
3 maig 2011
Ludovichi Corleone
25 d’abril del 2011
“No hay pádel sin disciplina, ni disciplina sin sacrificio”.
Àngel Wilander & Corredera Agassi 3 3 0
Marc Connors & McEnroe Nasarre 6 6 6
Si haguéssim de posar una música de fons a la crònica d’avui sense cap mena de dubte escolliríem a Rosario Flores amb aquella cançó que diu: Mi gato hace uy, uy, uy, uy, mi gato hace ay, ay, ay, ay... ja que la parella Àngel Wilander & Corredera Agassi ens han deparat un lamentable, per dir-ho generosament, espectacle de joc i coordinació.
Àngel Wilander & Corredera Agassi han començat el partit amb il·lusió i fins i tot amb símptomes de motivació, però poc ha durat aquesta actitud enfront d’uns Marc Connors & McEnroe Nasarre seriosos i ben aposentats a la pista, que han produït en els contraris clars signes de frustració, davant, un Marc Connors que avui li ha entrat un drive endimoniat, ajustadíssim, mesurat, col·locat i profund, i una sacada com feia temps que no veiem. I ja sabem, quan el company està en “racha” això es contagiós, i McEnroe Nasarre, sense brillar, ha estat a l’alçada i s’ha deixat portar pel bon joc del seu company.
Si a més sumem la nul·la comunicació entre la parella Wilander-Agassi, que han estat més pendents de les seves respectives parcel·la de joc deixant constantment un espai central buit, que han aprofitat, i molt, els contraris, la desfeta està servida.
Anem a l’ 1 x 1:
Àngel Wilander: Continua la seva baixada sense frens. No ha sabut aprofitar el canvi de parella i ha mostrat la seva cara més feble i voluble. Joc tristó i pobre de cops i continguts, ha fallat en la sacada i en la restada, i no hem trobat cap aspecte positiu. Avui, ha fallat en allò en que és més fort: la mentalitat. En resum: dia per oblidar, i ràpid.
Corredera Agassi: Estrany. Ha començat motivat i s’ha desinflat massa ràpid. Ha intentat carregar-se el partit a l’esquena, i no ha pogut suportar tot el pes, que finalment l’ha esclafat sense pietat. Ha fallat cops impensables en ell, i conjuntament amb el seu company s’han desfet com un gelat al sol del trópic, deixant un regalim d’avorriment i cansament. En resum: S’ha trobat incòmode i ha mostrat que també pot ser lent i “torpón”; s’ha evidenciat precisa un descans.
Marc Connors: La Santíssima Trinitat. I no ho diem per allò de “Padre, Hijo y Espíritu Santo”, sinó per la trilogia de: Sacada, Drive tallat i Col·locació. Ha jugat un dels millors partits que l’hem vist en les pistes del Stadium Hospitalet. Dia complet, sense fissures evidents, ha desplegat tot un catàleg de bon joc, especialment amb la seva dreta, retrobant-se de nou (i ja era hora) amb una bona sacada. Ha donat cobertura al seu company i ha manat en la pista. En resum: demostració del seu bon estat de forma física i partit rodó en el seu joc.
McEnroe Nasarre: Sempre és fàcil jugar quan el company “está que se sale”. Per tant, joc segur en general; com sempre, un bon revés, que avui ha demostrat en diverses ocasions que ha fet molt mal i una bona sacada, especialment de revés i des de la dreta (de moment és l’únic jugador del circuit que exercita aquesta tècnica). Ha pujat a la xarxa en múltiples ocasions amb la seguretat de la cobertura del seu company, obligant als contraris a jugar amb mitja pista o forçar globus defensius. En resum: seriós i pacient.
Epíleg: Que la Pasqua, temps de recolliment i oració, aporti la serenitat que avui no han tingut la parella Àngel Wilander & Corredera Agassi, transformats en uns pallassos del pàdel amb un “descalabro monumental”, recollint un “rosco” en el seu marcador. Pel contrari, que la temptació del triomf no faci girar la vista enrere als bons de Marc Connors & McEnroe Nasarre i els converteixi en estàtues de sal, tal com diuen les Sagrades Escriptures.
L’Hospitalet, 20 d’abril de 2011
Ludovichi Corleone.
Àngel Wilander & Corredera Agassi 3 3 0
Marc Connors & McEnroe Nasarre 6 6 6
Si haguéssim de posar una música de fons a la crònica d’avui sense cap mena de dubte escolliríem a Rosario Flores amb aquella cançó que diu: Mi gato hace uy, uy, uy, uy, mi gato hace ay, ay, ay, ay... ja que la parella Àngel Wilander & Corredera Agassi ens han deparat un lamentable, per dir-ho generosament, espectacle de joc i coordinació.
Àngel Wilander & Corredera Agassi han començat el partit amb il·lusió i fins i tot amb símptomes de motivació, però poc ha durat aquesta actitud enfront d’uns Marc Connors & McEnroe Nasarre seriosos i ben aposentats a la pista, que han produït en els contraris clars signes de frustració, davant, un Marc Connors que avui li ha entrat un drive endimoniat, ajustadíssim, mesurat, col·locat i profund, i una sacada com feia temps que no veiem. I ja sabem, quan el company està en “racha” això es contagiós, i McEnroe Nasarre, sense brillar, ha estat a l’alçada i s’ha deixat portar pel bon joc del seu company.
Si a més sumem la nul·la comunicació entre la parella Wilander-Agassi, que han estat més pendents de les seves respectives parcel·la de joc deixant constantment un espai central buit, que han aprofitat, i molt, els contraris, la desfeta està servida.
Anem a l’ 1 x 1:
Àngel Wilander: Continua la seva baixada sense frens. No ha sabut aprofitar el canvi de parella i ha mostrat la seva cara més feble i voluble. Joc tristó i pobre de cops i continguts, ha fallat en la sacada i en la restada, i no hem trobat cap aspecte positiu. Avui, ha fallat en allò en que és més fort: la mentalitat. En resum: dia per oblidar, i ràpid.
Corredera Agassi: Estrany. Ha començat motivat i s’ha desinflat massa ràpid. Ha intentat carregar-se el partit a l’esquena, i no ha pogut suportar tot el pes, que finalment l’ha esclafat sense pietat. Ha fallat cops impensables en ell, i conjuntament amb el seu company s’han desfet com un gelat al sol del trópic, deixant un regalim d’avorriment i cansament. En resum: S’ha trobat incòmode i ha mostrat que també pot ser lent i “torpón”; s’ha evidenciat precisa un descans.
Marc Connors: La Santíssima Trinitat. I no ho diem per allò de “Padre, Hijo y Espíritu Santo”, sinó per la trilogia de: Sacada, Drive tallat i Col·locació. Ha jugat un dels millors partits que l’hem vist en les pistes del Stadium Hospitalet. Dia complet, sense fissures evidents, ha desplegat tot un catàleg de bon joc, especialment amb la seva dreta, retrobant-se de nou (i ja era hora) amb una bona sacada. Ha donat cobertura al seu company i ha manat en la pista. En resum: demostració del seu bon estat de forma física i partit rodó en el seu joc.
McEnroe Nasarre: Sempre és fàcil jugar quan el company “está que se sale”. Per tant, joc segur en general; com sempre, un bon revés, que avui ha demostrat en diverses ocasions que ha fet molt mal i una bona sacada, especialment de revés i des de la dreta (de moment és l’únic jugador del circuit que exercita aquesta tècnica). Ha pujat a la xarxa en múltiples ocasions amb la seguretat de la cobertura del seu company, obligant als contraris a jugar amb mitja pista o forçar globus defensius. En resum: seriós i pacient.
Epíleg: Que la Pasqua, temps de recolliment i oració, aporti la serenitat que avui no han tingut la parella Àngel Wilander & Corredera Agassi, transformats en uns pallassos del pàdel amb un “descalabro monumental”, recollint un “rosco” en el seu marcador. Pel contrari, que la temptació del triomf no faci girar la vista enrere als bons de Marc Connors & McEnroe Nasarre i els converteixi en estàtues de sal, tal com diuen les Sagrades Escriptures.
L’Hospitalet, 20 d’abril de 2011
Ludovichi Corleone.
6 d’abril del 2011
“Dos tontos muy tontos"
- Carles Borj & Sampras Rivas 11 6
- Àngel Wilander & McEnroe Nasarre 9 3
- Amb el partit d’avui s’estrenava el nou Metropolitan Stadium, amb unes molt bones instal·lacions, encara que per a aquest cronista, la pista de pàdel no està al mateix nivell que la resta de serveis d’aquest nou complex de la ciutat.
- Però anem al que interessa... Si desprès del tsunami de joc de la setmana passada, que va escombrar literalment a la parella Àngel Wilander & McEnroe Nasarre, portant-los “al lado oscuro de la fuerza”, avui uns efectius i pacients Carles Borj & Sampras Rivas s’han encarregat d’acabar d’estovar la situació.
- Carles Borj & Sampras Rivas s’han preparat una estratègia de joc abans del partit, això està clar. Han repassat una i mil vegades el vídeo de l’anterior partit, i han estudiat minuciosament els punts febles dels contraris. Han carregat tot el joc sobre Àngel Wilander, especialment amb un joc profund, intentant ofegar la restada, alhora han desencadenat pujades quasi suïcides d’en McEnroe Nasarre a la xarxa per trencar el joc dels contraris, però no ha estat suficient per compensar el partit.
- Si a això sumem una tarda per oblidar d’un desconegut Àngel Wilander, tenim el plat del desastre a punt de portar a taula. Malgrat tot, dues hores bones de partit, amb punts disputats per ambdós costats. En definitiva res a dir del resultat que crec reflexa raonablement el que s’ha vist a la pista, malgrat un inici fulgurant d’ Àngel Wilander & McEnroe Nasarre col·locant-ne el marcador en el primer set amb contundent 4-0, però fins aquí i prou.
- Anem a l’ 1 x 1:
- Sampras Rivas: Segur i persistent. Ha desenvolupat el seu joc, poc vistós i una mica tou però força efectiu, i amb paciència ha retornat quasi tot. Es troba mes confortable al fons de la pista i no puja a la xarxa ni amb invitació. S’ha vist intimidat per les pujades a la xarxa d’un agressiu McEnroe Nasarre en més d’una ocasió.
- Carles Borj: Contundent i precís. Ha tornat a tenir la sacada millor del partit per la seva duresa i col·locació, que ha fet molt mal a un Àngel Wilander que ja no sabia com posar-se a la pista. S’ha permès el luxe de pujar a la xarxa com no ho havia fet mai, i encara que no és el seu lloc preferit ha obligat als contraris a defensar-se. S’ha compenetrat bé amb el seu company però continuen mancats de coordinació en el centre de la pista.
- Àngel Wilander: Senzillament avui s’ha d’aplicar allò de “pasa palabra”. Imprecís, “fallón” i tou. En definitiva, que no és Àngel Wilander, avui un espectre de jugador en relació al que ens te acostumats a veure. Hores d’ara es continua preguntant que m’ha passat ??. Sabem de bona tinta que es retira uns dies a un temple budista per practicar la meditació i retornar amb renovada energia. Que així sigui !!!.
- McEnroe Nasarre: Agressiu i contundent. Continua sent el millor revés del partit i quasi del circuit, i el seu drive va entrant poc a poc. Ha intentat trencar el descarat joc dels contraris sobre el seu company, i ha pujat a la xarxa a la mínima ocasió, fins i tot quan no tocava. Ha esmaixat tot el que ha pogut, i ha comés errades de criatura en més d’una ocasió. En resum no ha fet un mal partit i s’ha mostrat lluitador i motivat.
- En conclusió, dos derrotes consecutives a les esquenes d’ Àngel Wilander & McEnroe Nasarre que els han col·locat en caiguda lliure, i primera victòria de Carles Borj & Sampras Rivas que ja pensaven que mai guanyarien un partit. Veurem que ens depara el futur proper... els veterans, bregats en mil batalles, no deixaran les coses així...
L’Hospitalet, 5/4/2011. Ludovichi Corleone.
4 d’abril del 2011
Serio correctivo
Jóvenes y atléticos 6 6 6 Trombocid sabiduría 1 0 1 Cuando Paco Noah causó baja por motivos personales, Marc Connors tiró de agenda y no lo hizo nada mal. En su lugar, incorporó al sex-simbol nacional Corredera Agassi, un deportista de alto nivel, aunque su larga ausencia del CIPCH generaba tantas expectativas como dudas en su juego. Las dudas fueron despejadas en menos que canta un gallo. No puedo iniciar la descripción de lo acontecido sin antes hacer constar en acta que la Federación insistió una y otra vez en el cruce de emparejamientos, con ninguna otra intención que no fuera el equilibrio de fuerzas. Pero no, Wilander Vidal y Nasarre McEnroe vivían en su nube, esa que está arriba, muy arriba, tanto que cuando se cae, uno se lastima el cuerpo y el alma. Querían una batalla sin cuartel, a muerte, cuchillo en boca, pero aún no saben ni como, ni cuando, ni donde ni por qué sucedió todo… Uno x uno: Wilander Vidal: frío y descentrado. No logró jamás entrar en el partido. Lo intentó todo, pero no era su tarde. Pagar las cervezas fue lo mejor que hizo en toda la velada. Nasarre McEnroe: la potencia sin control no sirve de nada. Al maño jugador poco se le puede achacar porque se partió literalmente la cara en busca de una bola imposible, pero a estas alturas del campeonato, debería saber ya que de nada sirve soltar el brazo y pegarle a todo. Corredera Agassi: espectacular. Su obsesión por tocar bola le llevó a invadir una y otra vez la zona reservada a su pareja de baile. Esto y otros adornos innecesarios con el ánimo de agradar y agradarse, llevaron a esta pareja a representar escenas caprichosas de niños malcriados, pero en cómputo general, realizó un excelente partido. Marc Connors: el resurgir de las piernas más rápidas del circuito. Ya advirtió a sus rivales que jugaría con su calzado de la suerte, el mismo con el que consiguió meter 7 goles en una de sus célebres tardes de gloria. Volvió a ser el que era y se ha prometido a él y a su fiel hinchada femenina que jamás dejará de serlo. Fuentes no contrastadas apuntan que se quiere revancha, pero lo más sensato sería terminar el parcial de 4 a 2 entre Nasarre McEnroe & Marc Chang y Wilander Vidal & Corredera Agassi, básicamente porque los dos jóvenes, atléticos y fantasmas jugadores necesitan dejar constancia de, en ausencia del talentoso Edberg Sanz, quien es el que corona el torneo. Por otro lado, Carles Borj y Sampras Rivas, esperan enfrentarse a Wilander Vidal y Nasarre McEnroe la próxima semana. Cuidado chicos, no hay nada más peligroso que un animal herido… Butanito García 31.03.2011
29 de març del 2011
MÉS QUE UNA CRÒNICA... UNA NECROLÒGICA. Marc Connors & Corredera Agassi 6 6 6 Flan Dhul (Wilander Vidal)& Gelatina Royal (McEnroe Nasarre) 1 0 1
Com diu Pedro Piqueras: “terrible, apocalíptico, espeluznante” el que avui hem viscut a la pista central. Sense color i sense cap rèplica possible al contundent, clar i merescut triomf de la parella de “tango” Connors i Agassi. Quasi sense despentinar-se s’han polit en un no res a la parella de veterans que tanta glòria i resultats venien recollint últimament. Avui ha estat un dia nefast per uns Wilander Vidal i McEnroe Nasarre desconeguts, descentrats i poc efectius. No han pogut en cap moment desenvolupar el seu joc i han estat sotmesos al joc dels contraris, convertint-se en marionetes de paper... confiem en la seva veterania i experiència per encaixar aquest sever correctiu. De totes maneres a part del bon joc aportat avui pels guanyadors, la cerca de la sort també ha estat del seu costat... 5 boles a la cinta i mortes en el camp dels Flan-Gelantina man. Res ha pogut fer quan es lluita contra el destí.
Anem 1 x 1:
Corredera Agassi: Jugador que venia d’un “parón” important i per tant presentava certs dubtes sobre el seu toc de la bola, que no en la seva forma física. Però tot ha estat un dubte inicial, ja en l’escalfament ha posat les coses clares. Concentració, bon toc de la bola, excel·lent col·locació, potència justa i bona sacada... en definitiva sense fissures, i si ha fallat algun cop ha estat més cercant la plàstica que no pel joc desenvolupat pels contraris. No hem observat cap element a corregir, per tant felicitats, i partit rodó sense treure gaires remeis del pot dels encanteris. Avui s’ha semblat a Aquil·les, heroi de la guerra de Troia.
Marc Connors: Està clar, desprès de la tempesta surt el sol. Desprès d’un veritable calvari de mal joc, avui ha destapat el pot de les essències del pàdel i ha estat incommensurable, quasi sublim. Ja ha començat la tarda amb un ritual: el canvi de les sabates esportives, dient: “amb aquestes sabates mai he perdut un partit”, i així ha estat. No podem esbrinar qui ha contagiat a qui, però la realitat és que hem retrobat el jugador pacient, ajustat, amb seguretat en la sacada, i forçant un cop i un altre als contraris, fins extrems impensables. Lluitador incansable ha retornat totes les esmaixades enverinades de ràbia i impotència que l’ha enviat un superat Nasarre McEnroe. Per fi s’ha trobat amb ell mateix; amb el seu drive... doncs que duri i molt aquesta retrobada. Avui s’ha semblat a Zeus, sobirà d’homes i deus.
Wilander Vidal: Si abans dèiem que desprès de la tempesta surt el sol, ara toca viure el costat fosc de la força. Avui Wilander Vidal senzillament no ha existit. Descentrat, no s’ha trobat a gust en cap moment. La seva habitual contundència i seguretat en el fons de la pista avui s’han transformat en el seu martiri particular, a errat cops impensables la setmana passada, però ha estat lluitador. Malgrat el resultat, ha mantingut un raig d’esperança en el segon set, però aviat la realitat del marcador l’ha fet veure que avui no era el dia. Lluitar contra una avalantxa és impossible, si a més el joc aportat és escàs, “ni te cuento”. Resignació al final, felicitació als contraris i al vestuari amb la vista perduda entre dubtes i pensaments... Avui s’ha semblat més a un personatge del còmic, que a un Deu de la mitologia: a cavall entre Mortadelo i Pedro (Heidi).
McEnroe Nasarre: Com el seu company avui ha traspassat la línea i ha viscut en “el lado oscuro de la fuerza”. Ràbia i impotència és el que ha mostrat el seu rostre, ha intentat portar el pes del partit, i s’ha precipitat una vegada i una altre. Ha pujat a la xarxa a la desesperada, i els seus contrincants l’han superat cada cop. Ni revés, ni drive, ni smash han funcionat, semblava que no tenia les mides del camp, total un gran desastre. Malgrat tot, ha estat un gladiador que sap que morirà en la sorra del circ romà, que és en el que s’ha convertit avui la pista central, i prova d’això ha estat l’esforç i abnegació d’aquest jugador, que avui s’ha trencat, literalment, la cara en una jugada fortuïta, que ha fet disparar totes les alarmes, per la espectacularitat del cop; però la seva rauxa l’ha fet continuar fins al final. De fonts ben informades, sembla que només ha estat el cop i que no pateix cap lesió d’importància. Avui s’ha semblat més a un personatge del còmic, que a un Deu de la mitologia: a cavall entre Filemón i Botones Sacarino.
Bé, crònica d’un dia negre per uns i meravellosa per altres... això és el pàdel i l’esport en general. Esperem tornar a veure el bon joc desenvolupat pels guanyadors, i que no hagi estat una mera il·lusió, així com la recuperació moral dels perdedors d’avui, desprès de tantes tardes per recordar.
L’Hospitalet, 29 de març de 2011
Ludovichi Corleone
Subscriure's a:
Missatges (Atom)