Reflexiones en voz baja, reflexiones en silencio, reflexiones y algo más...
Amigues i amics, o això és el jo us considero, però no sé si vosaltres també tindreu la mateixa consideració després d'aquestes línees, però estic segur que compartireu amb mi aquestes reflexions en veu baixa, sense cridar, sense intentar res més que mostrar-vos el que últimament massa vegades ens passa pel cap en quant a aquest campionat.
Potser val la pena tornar a recordar que tenim un calendari publicat, que tenim un reglament, que intentem amb la més sana intenció trobar-nos plegats, fer una mica de xerinola i a més jugar una estoneta a alguna cosa semblant al pàdel, que fins i tot mantenim aquest blogg, però esteu segurs que tots vosaltres aporteu el vostre esforç per aquest campionat ? recordeu quin dia jugueu ? sabeu contra qui jugeu ? sabeu el telèfon per reservar la pista ? heu quedat amb els vostres contricants per concretar dia-hora-etc.?
Si les respostes són afirmatives, jo estic errat, i per tant, disculpes d'antuvi, però molt em temo que la majoria de respostes són: no ho sé... sí, jo vaig parlar fa un parell de setmanes amb... o realment és més còmode que algú ens truqui, que algú reservi pista, que algú pregunti pel resultat del partit, que algú...en definitiva ens faci això més fàcil, o millor dit, que ens ho faci gaire bé tot... perdoneu de nou la meva sinceritat, però això ha de millorar, i bastant.
Ha canviat l'hora i es fa de nit més aviat, jugarem amb llum artificial, farà més fred, per tant, hem de posar una mica més de nosaltres mateixos, de preocupar-nos per les nostres coses, per aprendre també en aquesta activitat lúdica a ser companys, o és que no ho som tampoc en la nostra vida laboral, que és a la fi l'element comú entre nosaltres?
Us demano, i us asseguro que no repetiré més cops aquesta crònica, que reflexioneu en silenci, i prengueu la vostra decisió en conseqüència. Un servidor ja no pot afegir res més, i com diu algú "todo el pescado esta vendido".
Finalment espero que la coincidència d'aquesta crònica amb el dia de Tots Sants no sigui un presagi del futur del nostre estimat campionat. Ànims i endavant !!! entre tots és més fàcil... o no ?
1 novembre 2010
Ludovichi Corleone
26 d’octubre del 2010
20 d’octubre del 2010
19 d’octubre del 2010
En el deporte se pueden tener las condiciones, pero no basta con eso, sino con tener el corazón.
CONDICIONES: Carlos González Vilas & Xavi Edberg Sanz 1 6 2
CORAZONES: Carles Borg Lopez & Toni McEnroe Nasarre 6 0 6
Entretingut partit el que hem pogut gaudir aquesta tarda a l’Stadium Hospitalet, i encara que sembli estrany, el resultat mostra el que hem vist a la pista.
Val a dir, que entre el nombrós públic, s’ha “colat” fins dins de la pista un “paparazzi” vestit de jugador... realment inèdit i sense precedents, caldrà veure quines fotos surten publicades.
El partit s’ha celebrat a títol d’exhibició i per tant fora de la competició, amb motiu de diverses lesions, que han obligat a conformar parelles diferents, com és el cas de Carles Borg & McEnroe Nasarre que s’enfrontaven a uns cohesionats González Vilas & Edberg Sanz, que són parella habitual.
No ha començat gaire bé el partit, ja que un retràs imperdonable de González Vilas ha enfurismat el públic assistent i s’ha emportat la primera bronca de la tarda. Del primer set poc a dir, concentració màxima en Borg & McEnroe que han escombrat a uns titellaires del pàdel, o al menys això han semblat els bons de González Vilas & Edberg Sanz. Fins i tot s’ha de dir que l’únic joc guanyat, ha estat més una concessió d’honor de Borg Lopez & Toni McEnroe, que no pas perquè hagin fet cap mèrit per guanyar.
Han estat realment malament. Han fallat fins avorrir a tothom, i si això ho sumem a un efectiu i encertat joc de la parella contrària, el resultat està cantat. Poc més de 20 minuts i 6-1 al marcador.
Ah!!!!! Però aquest resultat només ha fet que despertar la bèstia que tenen dins González Vilas & Xavi Edberg. Per altra banda, uns confiats i infantils Borg Lopez & Toni McEnroe, que pensaven que ja tenien el partit al sac, els ha sorprès un vendaval de “toma y calla”. Errades, ganes de finalitzar el punt sense paciència, poca sintonia, i un munt de cagades, amb perdó, dignes de l’anti-pàdel han portat al desastre del segon set. Un 6-0 clar i rotund, favorable a González Vilas & Xavi Edberg. I punt.
Nou canvi de pista, per afrontar el tercer i decisiu set. Sol de cara per uns sorpresos Carles Borg Lopez & Toni McEnroe Nasarre, que no entenien què havia passat en el set anterior. I vet aquí la grandesa de la mentalitat, de l’esforç, de demostrar el cor i la motivació, per sobre de les condicions, i com Ave Fènix han reprès el vol, i han tornat a mostrar la seva seguretat, paciència i contundència. Parcial inicial 3-0 al seu favor. Però “no estaba todo el pescado vendido”... reacció fulminant de Carlos González Vilas & Xavi Edberg Sanz, que es planten amb un 3-2, i augurant una remuntada de les que fan història. Però ha estat un miratge, una il·lusió, una reacció irreal, quasi un estentor, quan de nou s’han posat a jugar aquesta nova parella, Carles Borg Lopez & Toni McEnroe Nasarre, que s’han sortit en el últim i definitiu set.
1 x 1:
Carlos González Vilas: Descentrat i mancat del seu afany de xarxa, no ha trobat el seu lloc a la pista. Un qualificatiu: “Fallón”.
Xavi Edberg Sanz: Ha intentat cobrir els forats del seu company, ambiciós i contundent a la xarxa, ha fet gala d’un parell de deixades espectaculars. Un qualificatiu: “No es Dios”, per allò que no es pot estar a tot arreu.
Carles Borg Lopez: Lluitador incansable, ha donat molta cobertura al seu company, des del fons de la pista i fins i tot ha pujat algun cop a la xarxa. Com sempre cops profunds i contundents. Un qualificatiu: “Efectivo”.
Toni McEnroe Nasarre: Concentrat i desconcentrat, ha estat molt agressiu en el joc, continua la seva particular baralla amb el drive, s’ha conjuntat prou bé amb el seu company. Un qualificatiu: “Decisivo” quan ha calgut.
Ludovichi Corleone
19 octubre 2010
CONDICIONES: Carlos González Vilas & Xavi Edberg Sanz 1 6 2
CORAZONES: Carles Borg Lopez & Toni McEnroe Nasarre 6 0 6
Entretingut partit el que hem pogut gaudir aquesta tarda a l’Stadium Hospitalet, i encara que sembli estrany, el resultat mostra el que hem vist a la pista.
Val a dir, que entre el nombrós públic, s’ha “colat” fins dins de la pista un “paparazzi” vestit de jugador... realment inèdit i sense precedents, caldrà veure quines fotos surten publicades.
El partit s’ha celebrat a títol d’exhibició i per tant fora de la competició, amb motiu de diverses lesions, que han obligat a conformar parelles diferents, com és el cas de Carles Borg & McEnroe Nasarre que s’enfrontaven a uns cohesionats González Vilas & Edberg Sanz, que són parella habitual.
No ha començat gaire bé el partit, ja que un retràs imperdonable de González Vilas ha enfurismat el públic assistent i s’ha emportat la primera bronca de la tarda. Del primer set poc a dir, concentració màxima en Borg & McEnroe que han escombrat a uns titellaires del pàdel, o al menys això han semblat els bons de González Vilas & Edberg Sanz. Fins i tot s’ha de dir que l’únic joc guanyat, ha estat més una concessió d’honor de Borg Lopez & Toni McEnroe, que no pas perquè hagin fet cap mèrit per guanyar.
Han estat realment malament. Han fallat fins avorrir a tothom, i si això ho sumem a un efectiu i encertat joc de la parella contrària, el resultat està cantat. Poc més de 20 minuts i 6-1 al marcador.
Ah!!!!! Però aquest resultat només ha fet que despertar la bèstia que tenen dins González Vilas & Xavi Edberg. Per altra banda, uns confiats i infantils Borg Lopez & Toni McEnroe, que pensaven que ja tenien el partit al sac, els ha sorprès un vendaval de “toma y calla”. Errades, ganes de finalitzar el punt sense paciència, poca sintonia, i un munt de cagades, amb perdó, dignes de l’anti-pàdel han portat al desastre del segon set. Un 6-0 clar i rotund, favorable a González Vilas & Xavi Edberg. I punt.
Nou canvi de pista, per afrontar el tercer i decisiu set. Sol de cara per uns sorpresos Carles Borg Lopez & Toni McEnroe Nasarre, que no entenien què havia passat en el set anterior. I vet aquí la grandesa de la mentalitat, de l’esforç, de demostrar el cor i la motivació, per sobre de les condicions, i com Ave Fènix han reprès el vol, i han tornat a mostrar la seva seguretat, paciència i contundència. Parcial inicial 3-0 al seu favor. Però “no estaba todo el pescado vendido”... reacció fulminant de Carlos González Vilas & Xavi Edberg Sanz, que es planten amb un 3-2, i augurant una remuntada de les que fan història. Però ha estat un miratge, una il·lusió, una reacció irreal, quasi un estentor, quan de nou s’han posat a jugar aquesta nova parella, Carles Borg Lopez & Toni McEnroe Nasarre, que s’han sortit en el últim i definitiu set.
1 x 1:
Carlos González Vilas: Descentrat i mancat del seu afany de xarxa, no ha trobat el seu lloc a la pista. Un qualificatiu: “Fallón”.
Xavi Edberg Sanz: Ha intentat cobrir els forats del seu company, ambiciós i contundent a la xarxa, ha fet gala d’un parell de deixades espectaculars. Un qualificatiu: “No es Dios”, per allò que no es pot estar a tot arreu.
Carles Borg Lopez: Lluitador incansable, ha donat molta cobertura al seu company, des del fons de la pista i fins i tot ha pujat algun cop a la xarxa. Com sempre cops profunds i contundents. Un qualificatiu: “Efectivo”.
Toni McEnroe Nasarre: Concentrat i desconcentrat, ha estat molt agressiu en el joc, continua la seva particular baralla amb el drive, s’ha conjuntat prou bé amb el seu company. Un qualificatiu: “Decisivo” quan ha calgut.
Ludovichi Corleone
19 octubre 2010
5 d’octubre del 2010
Resum dels últims partits
El dolor es la dignidad de la desgracia
Wilander Vidal & McEnroe Nasarre 5
Edberg Sanz & Vilas González 3
4 d’octubre 2010: Amb la graderia plena de públic, amb una expectació inusitada, amb una tarda amb molt de vent, i amb una parella de veterans sobre la pista, la formada per Wilander Vidal & McEnroe Nasarre, que s’enfrontaven amb uns aguerrits Edberg Sanz & Vilas González, s’ha vist mitja llarga de partit intens, amb punts llargs, amb pujades a la xarxa a la mínima ocasió... es a dir, pàdel i més pàdel.
Un inici fulgurant d’uns Edberg Sanz & Vilas Gonzàlez han esborrat literalment als contraris, que més que una parella de joc, han semblat una parella d’estàtues, s’han vist sorpresos pel vendaval Edberg & Vilas. Resultat 3-0 i tot semblava apuntar a un desastre. Però tot ha estat una il•lusió, de cop i volta aquests veterans han començat a rutllar, animant-se mútuament, compartint la pista, i mostrant tota l’experiència acumulada en les seves canes. Que ha passat doncs ?? el que s’estava veient a la sorrosa pista d’avui: Un 5-3 favorable a Wilander Vidal & McEnroe Nasarre. Remuntada descomunal que han deixat bocabadats als seus oponents, sense saber que podien fer, han canviat d’estratègia més d’un cop, però res ha estat efectiu.
Amb aquest 5-3 al marcador s’ha iniciat el novè joc, “Saque” en poder de Edberg Sanz, que tot s’ha de dir, sortia a jugar arrossegant encara certes molèsties d’un procés víric, joc molt igualat, iguals un cop i un altre, fins que amb avantatge per Wilander & McEnroe s’ha produït la lesió de Wilander Vidal quan arrancava en una de les seves pujades a la xarxa. Ha estat atès immediatament pels metges del torneig, però la lesió ha impedit finalitzar el joc. Llàstima.
Però sabem que els cops de l’adversitat són molt amargs, però mai són estèrils !!!!. Esperem la ràpida recuperació i poder gaudir d’aquesta parella de veterans que tan joc estan oferint en aquest campionat.
Para poder ser el mejor hay que entrenar, entrenar y entrenar.
Wiliams Sedano & Williams Oriol 1 1
Wilander Vidal & McEnroe Nasarre 6 6
21 de setembre 2010: S’estrenen i s’esclafen les germanes Williams. Caldrà que n’aprenguin el titular... això sí, bona voluntat i molt esforç sobre la pista, però que es pot fer amb només il•lusió davant d’una parella experimentada i amb els “ espolones” sempre afilats, en veritat poca cosa.
De totes formes, aquesta nova parella Williams Sedano & Williams Oriol donaran molt de joc a la que entenguin que estan jugant a pàdel i no a tirar pedres als contraris... Han d’asserenar el joc i prendre les mides de la pista, això per començar. Avís a la resta de contrincants: Atenció !! tingueu cura de no interposar-se en la trajectòria dels cops de Williams Sedano & Williams Oriol o tindreu la oportunitat de visitar els serveis mèdics del campionat, ja que aquestes “mozas del norte” no es van amb carantoines ni altres “zarandajas”.
Las reglas las pone el destino... Nosotros sólo nos limitamos a jugar.
Ito Sánchez-Vicario & Lourdes Sabatini 2 2
Wilander Vidal & McEnroe Nasarre 6 6
28 de setembre 2010: El titular reflexa el que han pensat el guanyadors d’avui. Jugar i prou. De totes formes s’ha iniciat el partit amb 0-2 favorable a Ito Sánchez Vicario &que ha obligat a concentrar-se en el partit als seus oponents.
Bon joc el mostrat per la parella de fèmines, amb la seguretat habitual de Ito Sánchez Vicario, que pujava a la xarxa a la mínima oportunitat, i la contundència de la esquerrana Lourdes Sabatini, que precisa millorar el seu control de cop i recordar les mides de la pista. En el moment que es coordinin millor i controlin el joc donaran més d’una sorpresa en aquest campionat.
Ludovichi Corleone
5 d’octubre 2010.
Wilander Vidal & McEnroe Nasarre 5
Edberg Sanz & Vilas González 3
4 d’octubre 2010: Amb la graderia plena de públic, amb una expectació inusitada, amb una tarda amb molt de vent, i amb una parella de veterans sobre la pista, la formada per Wilander Vidal & McEnroe Nasarre, que s’enfrontaven amb uns aguerrits Edberg Sanz & Vilas González, s’ha vist mitja llarga de partit intens, amb punts llargs, amb pujades a la xarxa a la mínima ocasió... es a dir, pàdel i més pàdel.
Un inici fulgurant d’uns Edberg Sanz & Vilas Gonzàlez han esborrat literalment als contraris, que més que una parella de joc, han semblat una parella d’estàtues, s’han vist sorpresos pel vendaval Edberg & Vilas. Resultat 3-0 i tot semblava apuntar a un desastre. Però tot ha estat una il•lusió, de cop i volta aquests veterans han començat a rutllar, animant-se mútuament, compartint la pista, i mostrant tota l’experiència acumulada en les seves canes. Que ha passat doncs ?? el que s’estava veient a la sorrosa pista d’avui: Un 5-3 favorable a Wilander Vidal & McEnroe Nasarre. Remuntada descomunal que han deixat bocabadats als seus oponents, sense saber que podien fer, han canviat d’estratègia més d’un cop, però res ha estat efectiu.
Amb aquest 5-3 al marcador s’ha iniciat el novè joc, “Saque” en poder de Edberg Sanz, que tot s’ha de dir, sortia a jugar arrossegant encara certes molèsties d’un procés víric, joc molt igualat, iguals un cop i un altre, fins que amb avantatge per Wilander & McEnroe s’ha produït la lesió de Wilander Vidal quan arrancava en una de les seves pujades a la xarxa. Ha estat atès immediatament pels metges del torneig, però la lesió ha impedit finalitzar el joc. Llàstima.
Però sabem que els cops de l’adversitat són molt amargs, però mai són estèrils !!!!. Esperem la ràpida recuperació i poder gaudir d’aquesta parella de veterans que tan joc estan oferint en aquest campionat.
Para poder ser el mejor hay que entrenar, entrenar y entrenar.
Wiliams Sedano & Williams Oriol 1 1
Wilander Vidal & McEnroe Nasarre 6 6
21 de setembre 2010: S’estrenen i s’esclafen les germanes Williams. Caldrà que n’aprenguin el titular... això sí, bona voluntat i molt esforç sobre la pista, però que es pot fer amb només il•lusió davant d’una parella experimentada i amb els “ espolones” sempre afilats, en veritat poca cosa.
De totes formes, aquesta nova parella Williams Sedano & Williams Oriol donaran molt de joc a la que entenguin que estan jugant a pàdel i no a tirar pedres als contraris... Han d’asserenar el joc i prendre les mides de la pista, això per començar. Avís a la resta de contrincants: Atenció !! tingueu cura de no interposar-se en la trajectòria dels cops de Williams Sedano & Williams Oriol o tindreu la oportunitat de visitar els serveis mèdics del campionat, ja que aquestes “mozas del norte” no es van amb carantoines ni altres “zarandajas”.
Las reglas las pone el destino... Nosotros sólo nos limitamos a jugar.
Ito Sánchez-Vicario & Lourdes Sabatini 2 2
Wilander Vidal & McEnroe Nasarre 6 6
28 de setembre 2010: El titular reflexa el que han pensat el guanyadors d’avui. Jugar i prou. De totes formes s’ha iniciat el partit amb 0-2 favorable a Ito Sánchez Vicario &que ha obligat a concentrar-se en el partit als seus oponents.
Bon joc el mostrat per la parella de fèmines, amb la seguretat habitual de Ito Sánchez Vicario, que pujava a la xarxa a la mínima oportunitat, i la contundència de la esquerrana Lourdes Sabatini, que precisa millorar el seu control de cop i recordar les mides de la pista. En el moment que es coordinin millor i controlin el joc donaran més d’una sorpresa en aquest campionat.
Ludovichi Corleone
5 d’octubre 2010.
17 de setembre del 2010
La senda de la virtud es muy estrecha, y el camino del vicio, ancho y espacioso
Matts Àngel Wilander Vidal & John Antoni Nasarre McEnroe 6 6
Marc Jimmy Connors Garcia & Yanick Paco Luque Noah 4 3
Estimades i estimats lectors, de nou el CIPCH reprèn la seu particular camí, quan aquesta mateixa tarda en els esplèndids locals de la Federació, i en un acte obert al públic, s’ha procedit al sorteig de les parelles per la nova lliga que comença. Que ningú pretengui malmetre la professionalitat i honorabilitat de la Federació, que amb un desplegament tecnològic sense precedents, ha encarregat a una prestigiosa firma de Silicon Valley un complex sistema de repartiment dels jugadors en parelles per la nova temporada, publicant-ne immediatament els resultats del sorteig. I ara què diran aquells que dubtaven de la transparència ? o les velades acusacions de manipulacions extradeportives ??..... Doncs QUE N’APRENGUIN !!!!.
Humilment comparteixo el criteri de que la sort és al final sabi, i s’han configurat unes parelles equilibrades que esperem donin molt de joc en aquesta nova temporada.
Anem al partit d’avui. Partit fora de la pressió de la lliga que ara comença i per tant amb l’al•licient de veure en acció quatre jugadors, especialment un Paco Noah, que s’ha passat totes les vacances entrenant durament per millorar el seu joc.
El titular és una frase de Cervantes que recull gràficament el que hem vist el dia d’avui, en una de les pistes de l’Hospitalet Stadium, m’explicaré. Ja a l’inici un Marc Connors ha fet gala de la seva “dissipada” vida esportiva, pendent més de la pista adjacent, en la que jugaven les Wiliams (Serena Sedano i Venus Oriol) amb les consagrades Ito Sanchez Vicario i Gabriela Lourdes Guanter Sabatini, que del propi partit que li tocava afrontar. Així no es pot anar a cap lloc.
El partit ha estat entretingut, am un Paco Noah que en primer set ha mostrat els fruits de l’entrenament intensiu i ha donat una bona impressió general. Però, ah!!!! senyores i senyors !!!! el segon set ha estat un “corta y pega” de la situació anterior... i si a aquesta situació sumem un Marc Connors, avui àlies “el figuretes”, molt irregular, el resultat era cantat, davant uns Wilander Vidal i Nasarre McEnroe, encara mancats de coordinació com nova parella de joc, però que han mostrat, especialment en el segon set, un bon joc en general. Anem al 1 x 1, però amb només un parell d’adjectius:
Marc Jimmy Connors Garcia: Pàdel? Balls de saló? Tennis? Ping-pong? Avui encara no sap a que s’ha vingut a jugar.
Yanick Paco Luque Noah: De la llum a la foscor, en un plis-plas.
Matts Angel Wilander Vidal: Contundent I ambiciós.
John Antoni Nasarre McEnroe: De menys a més.
De totes formes, el públic ha estat entretingut amb el que s’ha vist, i al final del partit ha donat, i cal dir-ho, un merescut i càlid aplaudiment als jugadors.
També haig de felicitar a la nova incorporació en l’equip de cronistes consagrats, a la admirada Sar•ana Carbonero, per tant BENVINGUDA, i esperem molt de les teves aportacions a aquesta lliga.
Ludovichi Corleone. 14/9/2010.
Marc Jimmy Connors Garcia & Yanick Paco Luque Noah 4 3
Estimades i estimats lectors, de nou el CIPCH reprèn la seu particular camí, quan aquesta mateixa tarda en els esplèndids locals de la Federació, i en un acte obert al públic, s’ha procedit al sorteig de les parelles per la nova lliga que comença. Que ningú pretengui malmetre la professionalitat i honorabilitat de la Federació, que amb un desplegament tecnològic sense precedents, ha encarregat a una prestigiosa firma de Silicon Valley un complex sistema de repartiment dels jugadors en parelles per la nova temporada, publicant-ne immediatament els resultats del sorteig. I ara què diran aquells que dubtaven de la transparència ? o les velades acusacions de manipulacions extradeportives ??..... Doncs QUE N’APRENGUIN !!!!.
Humilment comparteixo el criteri de que la sort és al final sabi, i s’han configurat unes parelles equilibrades que esperem donin molt de joc en aquesta nova temporada.
Anem al partit d’avui. Partit fora de la pressió de la lliga que ara comença i per tant amb l’al•licient de veure en acció quatre jugadors, especialment un Paco Noah, que s’ha passat totes les vacances entrenant durament per millorar el seu joc.
El titular és una frase de Cervantes que recull gràficament el que hem vist el dia d’avui, en una de les pistes de l’Hospitalet Stadium, m’explicaré. Ja a l’inici un Marc Connors ha fet gala de la seva “dissipada” vida esportiva, pendent més de la pista adjacent, en la que jugaven les Wiliams (Serena Sedano i Venus Oriol) amb les consagrades Ito Sanchez Vicario i Gabriela Lourdes Guanter Sabatini, que del propi partit que li tocava afrontar. Així no es pot anar a cap lloc.
El partit ha estat entretingut, am un Paco Noah que en primer set ha mostrat els fruits de l’entrenament intensiu i ha donat una bona impressió general. Però, ah!!!! senyores i senyors !!!! el segon set ha estat un “corta y pega” de la situació anterior... i si a aquesta situació sumem un Marc Connors, avui àlies “el figuretes”, molt irregular, el resultat era cantat, davant uns Wilander Vidal i Nasarre McEnroe, encara mancats de coordinació com nova parella de joc, però que han mostrat, especialment en el segon set, un bon joc en general. Anem al 1 x 1, però amb només un parell d’adjectius:
Marc Jimmy Connors Garcia: Pàdel? Balls de saló? Tennis? Ping-pong? Avui encara no sap a que s’ha vingut a jugar.
Yanick Paco Luque Noah: De la llum a la foscor, en un plis-plas.
Matts Angel Wilander Vidal: Contundent I ambiciós.
John Antoni Nasarre McEnroe: De menys a més.
De totes formes, el públic ha estat entretingut amb el que s’ha vist, i al final del partit ha donat, i cal dir-ho, un merescut i càlid aplaudiment als jugadors.
També haig de felicitar a la nova incorporació en l’equip de cronistes consagrats, a la admirada Sar•ana Carbonero, per tant BENVINGUDA, i esperem molt de les teves aportacions a aquesta lliga.
Ludovichi Corleone. 14/9/2010.
15 de setembre del 2010
Derroche de energia en las pistas
Las hermanas Williams sorprendieron con su derroche de energía en su primera participación en el torneo CIPCH. A pesar del resultado: 6-1, 6-1 a favor de Ito Sánchez-Vicario & Gabriela Guanter Sabatini pudimos asistir a un partido ambicioso y divertido. Pelotas que volaban de un campo a otro, raquetazos contra el cristal y paradas del partido por los ataques de risa.
Ito Sánchez-Vicario mostró, una vez más, su maestría en el campo, bien coordinada con su pareja y su saque de izquierdas.
Venus Oriol Williams y su herm•ana no se desanimaron en ningún momento (acostumbradas como están a perder).
En resumen, un buen comienzo que promete un triunfo femenino en esta nueva edición del torneo.
Sar•ana Carbonero
Ito Sánchez-Vicario mostró, una vez más, su maestría en el campo, bien coordinada con su pareja y su saque de izquierdas.
Venus Oriol Williams y su herm•ana no se desanimaron en ningún momento (acostumbradas como están a perder).
En resumen, un buen comienzo que promete un triunfo femenino en esta nueva edición del torneo.
Sar•ana Carbonero
14 de setembre del 2010
5 d’agost del 2010
Persones Vs Serveis Generals
Marc Connors & Wilander Vidal 6 6
Corredera Agassi & Manolo Santana 8 1
Corredera Agassi & Manolo Santana 8 1
6 de juliol del 2010
Hay dos maneras de llegar al desastre: Una, pedir lo imposible; otra, retrasar lo inevitable.
Edberg Sanz & González Vilas 2 6
Doctor Jekill i Mister Hyde (Marc Connors & Nasarre McEnroe) 6 0
Calor sufocant en la pista de L’Hospitalet, on hem pogut assistir-hi a un dels partits més esperats del campionat, i que ha merescut la pena contemplar en el primer set, ja que el segon, no ha existit.
Ja ha començat el partir amb una certa disputa amb el tipus de pilota amb el que s’hauria de disputar. En un primer lloc, s’ha fet una tria aleatòria, però a la vista dels resultats un Gonzàlez Vilas fent ús de les seves influències i experiència ha aconseguit repetir de nou la tria... en aquest el resultat li ha semblat bé... com no !!!!!! eren les pilotes, amb perdó, que ell desitjava. De mentre uns tranquils Jekill i Hyde han mantingut les formes i no han fet més, convençuts que aquest partir era seu des de l’inici.
Anem al joc: hem assistit a un primer set llarg i interessant, on les dues parelles han alternat bons cops des de totes les posicions, amb una major seguretat i precisió per part d’uns Marc Connors & Nasarre McEnroe, que han deixat bocabadats a uns Edberg Sanz & González Vilas que hores d’ara continuen preguntant-ne Qué?, Com?, Que dius? Quan? A on? Per què? .... total un resultat just, en aquest primer set.
Per tant s’havia iniciat la primera condició per arribar al desastre: “pedir lo imposible”, que semblava era guanyar als sòlids Edberg Sanz & González Vilas.
Però vet aquí que ha comença el segon set. Sol a l’esquena, confiança, millor joc... es a dir tot de cara per acabar el partit... però.... de sobte s’ha esborrat tot, i “retrasar lo inevitable” ha estat impossible. Edberg Sanz & González Vilas han adelantat la seva posició en el camp, mentre que Marc Connors & Nasarre McEnroe l’han endarrerit, i aquí ha començat el desastre, ha estat el moment de la transformació, especialment d’un Nasarre McEnroe que s’ha pensat que estava en un combat de sumo, i el que calia era treure fora de la pista al contrari, a base de tirar les boles fora... quin espectacle més lamentable. Però no us penseu que el seu partner ha estat molt millor, Marc Connors ha estat “fallón”... i molt. S’ha pensat que encara continuava la tanda d’entrenament dels dilluns, i s’ha dedicat a “provar” cops i copets, que li la col•loco aquí, que si trec allà, (totes a la xarxa), que si ara tallo amb el drive, que ara mira com col•loco les cames, que si agafo la raqueta més endavant per encarar la volea... millor ho deixo. Està clar que Nasarre McEnroe a la vista d’aquest espectacle també s’ha sumat a la festa, i a la dita de fot-li que és de Reus, han improvisat una opereta per oblidar.
Si la sorpresa en el primer set dels bons de Edberg Sanz & González Vilas era pensar “què be que juguen aquests tíos....” ara era “què dolents que son aquests tíos...”.
Anem al 1 X 1:
Edberg Sanz: Correcte. Bons cops, especialment en el segon set. De totes formes te entravessat encara tots els cops defensius dels contraris, i algun que altre passi que li va endossar Nasarre McEnroe. Qualificació: Notable.
González Vilas: Bé. Ara ja es tan atrevit que puja a la xarxa sense contemplació. Bon catàleg de recursos, però no li agrada res el globus defensiu, ho passa malament. Ha de millorar la volea. Qualificació: Bé alt.
Marc Connors : Per primera vegada molt per sota de les seves possibilitats. No ha passat de la zona gris, gris, gris. El seu bon drive ha brillat per la seva absència i la sacada semblava més digna de l’amic del Hare-Krishna que del bon jugador que aspira a ser. Avui la seva cotització ha baixat un 30%. Qualificació: Suficient baix.
Nasarre McEnroe: En el primer set, el millor dels quatre. Segur, pacient i precís. Bons cops, especialment de revès. El segon set, per oblidar, tot el guanyat tirat pel terra. Es capaç de donar el millor i el pitjor... pensem que no te remei. Qualificació: Impossible.
De totes formes, esperem poder continuar aquesta crònica en el partir de desempat, les jugadors així ho han anunciat, i esperem veure el joc vist a l’inici, bon pàdel i llargs punts.
Ludovichi Corleone
Doctor Jekill i Mister Hyde (Marc Connors & Nasarre McEnroe) 6 0
Calor sufocant en la pista de L’Hospitalet, on hem pogut assistir-hi a un dels partits més esperats del campionat, i que ha merescut la pena contemplar en el primer set, ja que el segon, no ha existit.
Ja ha començat el partir amb una certa disputa amb el tipus de pilota amb el que s’hauria de disputar. En un primer lloc, s’ha fet una tria aleatòria, però a la vista dels resultats un Gonzàlez Vilas fent ús de les seves influències i experiència ha aconseguit repetir de nou la tria... en aquest el resultat li ha semblat bé... com no !!!!!! eren les pilotes, amb perdó, que ell desitjava. De mentre uns tranquils Jekill i Hyde han mantingut les formes i no han fet més, convençuts que aquest partir era seu des de l’inici.
Anem al joc: hem assistit a un primer set llarg i interessant, on les dues parelles han alternat bons cops des de totes les posicions, amb una major seguretat i precisió per part d’uns Marc Connors & Nasarre McEnroe, que han deixat bocabadats a uns Edberg Sanz & González Vilas que hores d’ara continuen preguntant-ne Qué?, Com?, Que dius? Quan? A on? Per què? .... total un resultat just, en aquest primer set.
Per tant s’havia iniciat la primera condició per arribar al desastre: “pedir lo imposible”, que semblava era guanyar als sòlids Edberg Sanz & González Vilas.
Però vet aquí que ha comença el segon set. Sol a l’esquena, confiança, millor joc... es a dir tot de cara per acabar el partit... però.... de sobte s’ha esborrat tot, i “retrasar lo inevitable” ha estat impossible. Edberg Sanz & González Vilas han adelantat la seva posició en el camp, mentre que Marc Connors & Nasarre McEnroe l’han endarrerit, i aquí ha començat el desastre, ha estat el moment de la transformació, especialment d’un Nasarre McEnroe que s’ha pensat que estava en un combat de sumo, i el que calia era treure fora de la pista al contrari, a base de tirar les boles fora... quin espectacle més lamentable. Però no us penseu que el seu partner ha estat molt millor, Marc Connors ha estat “fallón”... i molt. S’ha pensat que encara continuava la tanda d’entrenament dels dilluns, i s’ha dedicat a “provar” cops i copets, que li la col•loco aquí, que si trec allà, (totes a la xarxa), que si ara tallo amb el drive, que ara mira com col•loco les cames, que si agafo la raqueta més endavant per encarar la volea... millor ho deixo. Està clar que Nasarre McEnroe a la vista d’aquest espectacle també s’ha sumat a la festa, i a la dita de fot-li que és de Reus, han improvisat una opereta per oblidar.
Si la sorpresa en el primer set dels bons de Edberg Sanz & González Vilas era pensar “què be que juguen aquests tíos....” ara era “què dolents que son aquests tíos...”.
Anem al 1 X 1:
Edberg Sanz: Correcte. Bons cops, especialment en el segon set. De totes formes te entravessat encara tots els cops defensius dels contraris, i algun que altre passi que li va endossar Nasarre McEnroe. Qualificació: Notable.
González Vilas: Bé. Ara ja es tan atrevit que puja a la xarxa sense contemplació. Bon catàleg de recursos, però no li agrada res el globus defensiu, ho passa malament. Ha de millorar la volea. Qualificació: Bé alt.
Marc Connors : Per primera vegada molt per sota de les seves possibilitats. No ha passat de la zona gris, gris, gris. El seu bon drive ha brillat per la seva absència i la sacada semblava més digna de l’amic del Hare-Krishna que del bon jugador que aspira a ser. Avui la seva cotització ha baixat un 30%. Qualificació: Suficient baix.
Nasarre McEnroe: En el primer set, el millor dels quatre. Segur, pacient i precís. Bons cops, especialment de revès. El segon set, per oblidar, tot el guanyat tirat pel terra. Es capaç de donar el millor i el pitjor... pensem que no te remei. Qualificació: Impossible.
De totes formes, esperem poder continuar aquesta crònica en el partir de desempat, les jugadors així ho han anunciat, i esperem veure el joc vist a l’inici, bon pàdel i llargs punts.
Ludovichi Corleone
30 de juny del 2010
¡¡¡¡ 3 de 3 !!!!
¿Realidad o ficción? Increíble, insólito, no me lo puedo creer… ¡¡¡¡Ayer se produjo un milagro!!!! No estoy hablando de la victoria de “la Roja” contra “la banda” de CR9 y compañía, eso era pan comido. Me estoy refiriendo a que el CIPCH consiguió reunir en una sola tarde a las 6 mejores parejas del campeonato. Sólo hubo una ausencia destacable y es la de los “blufs” de la liga que se han tomado un nuevo paréntesis (y van unos cuantos ya…).
Algunas fuentes apuntan que la Federación ha tomado cartas en el asunto y se ha cuadrado: o los jugadores cumplen con el calendario oficial o ya se pueden dedicar a jugar a la petanca los domingos.
Carles Borj & Sampras Rivas 6 6 2
Devesa Lendl & Paco Noah 0 2 3
Sigue la mala racha de Devesa Lendl y Paco Noah que empiezan a ganar juegos y mini-sets (3 a 2), pero les sigue quedando dos peldaños por escalar hasta la victoria.
Carles Borj y Sampras Rivas empiezan a sacar pecho hasta que les den tomate del bueno.
Daniel Kournikova & Wilander Vidal 6 6
Ito Sánchez-Vicario & Lourdes Sabatini 4 0
Por muy poquito, que pena, qué injusto. Ellas pusieron todo el talento y pasearon todo su glamour desde la pista hasta la terraza y muy poquito les faltó para arrebatarles el primer set a unos desconcertados Daniel Kournikova y Wilander Vidal que llegaron al extremo de amenazar a sus rivales con un “estáis muertas” saltándose todo el protocolo y señorío que exige un partido contra un equipo femenino.
Edberg Sanz & González Vilas 2 6
Marc Connors & Nasarre McEnroe 6 0
Justas tablas en un partido raro, raro, raro… En el primer set, un espectacular y paciente Nasarre McEnroe y un sólido Marc Connors sorprendieron a sus rivales y no les dieron opción alguna.
Pero en el segundo set, empezó otro partido. Edberg Sanz subió a la red y ya no se fue de allí, smatchando todo lo que le venía. González Vilas jugó al 200% poniendo a prueba el agarre de sus zapatillas sobre una resbaladiza pista que acusa el exceso de arena. A Nasarre McEnroe se le acabó la paciencia y le pegó a todo sin ton ni son. Marc Connors, según su compañero, vivió en “zona gris” todo el encuentro.
El público reclama con urgencia un tercer partido entre estos mismos 4 jugadores.
Butanito García.
Algunas fuentes apuntan que la Federación ha tomado cartas en el asunto y se ha cuadrado: o los jugadores cumplen con el calendario oficial o ya se pueden dedicar a jugar a la petanca los domingos.
Carles Borj & Sampras Rivas 6 6 2
Devesa Lendl & Paco Noah 0 2 3
Sigue la mala racha de Devesa Lendl y Paco Noah que empiezan a ganar juegos y mini-sets (3 a 2), pero les sigue quedando dos peldaños por escalar hasta la victoria.
Carles Borj y Sampras Rivas empiezan a sacar pecho hasta que les den tomate del bueno.
Daniel Kournikova & Wilander Vidal 6 6
Ito Sánchez-Vicario & Lourdes Sabatini 4 0
Por muy poquito, que pena, qué injusto. Ellas pusieron todo el talento y pasearon todo su glamour desde la pista hasta la terraza y muy poquito les faltó para arrebatarles el primer set a unos desconcertados Daniel Kournikova y Wilander Vidal que llegaron al extremo de amenazar a sus rivales con un “estáis muertas” saltándose todo el protocolo y señorío que exige un partido contra un equipo femenino.
Edberg Sanz & González Vilas 2 6
Marc Connors & Nasarre McEnroe 6 0
Justas tablas en un partido raro, raro, raro… En el primer set, un espectacular y paciente Nasarre McEnroe y un sólido Marc Connors sorprendieron a sus rivales y no les dieron opción alguna.
Pero en el segundo set, empezó otro partido. Edberg Sanz subió a la red y ya no se fue de allí, smatchando todo lo que le venía. González Vilas jugó al 200% poniendo a prueba el agarre de sus zapatillas sobre una resbaladiza pista que acusa el exceso de arena. A Nasarre McEnroe se le acabó la paciencia y le pegó a todo sin ton ni son. Marc Connors, según su compañero, vivió en “zona gris” todo el encuentro.
El público reclama con urgencia un tercer partido entre estos mismos 4 jugadores.
Butanito García.
28 de juny del 2010
Comunicat Federatiu
Benvolguts/des,
Com tots sabeu, ja fa més d’un any que es va iniciar el CIPCH i s’ha de reconèixer que hem aconseguit posar en marxa aquest torneig, però també cal assenyalar que no hem aconseguit una continuïtat en el joc.
Ara és el moment que fem tots una mica d’autocrítica i, sense que ningú es sentí ni ofès ni obligat a res, reflexionem sobre el tipus de campionat que volem.
Es va crear un blog (http://www.padelico.blogspot.com/), en el que hi ha publicat el reglament, la classificació, el calendari de partits, així com les cèlebres cròniques dels nostres corresponsals i altra informació d’interès.
Pel que he pogut constatar, molts de vosaltres seguiu sense accedir al blog i continueu esperant que se us avisi de forma individualitzada quan teniu partit. Aquesta tasca es podia fer quan érem 4, però actualment som 14 inscrits (7 parelles). Amb aquestes dades, vol dir que “en teoria” cada dimarts podríem jugar tothom i només descansaria una parella de forma rotativa.
“La realitat” és que, a tall d’exemple, del darrer calendari de partits, publicat el passat 26 de maig, de 21 partits programats, se n’han jugat 6 i suspès 13 !!. En queden 2 programats...
Per aquest motiu i per a tots aquells que encara no coneixeu la dinàmica, passo a destacar-vos els apartats més importants del reglament, que trobareu complert al blog, per tal que el CIPCH es converteixi en quelcom més àgil i autònom:
- El dia i horari oficials dels partits és els dimarts de 18 a 19 hr.
- Tant el dia com l'horari poden ser modificats sempre que els 4 jugadors estiguin d'acord.
- Els jugadors seran els encarregats de reservar la pista. Es pot fer per talèfon (93.263.34.25) o per correu electrònic (hospitalet@fctennis.cat). És recomanable fer-ho com a mínim amb 24 hores d’antel•lació, en cas contrari es corre el risc de no disposar de pista.
- La Federació publicarà periòdicament en el blog el calendari de partits.
- Els 4 jugadors es posaran en contacte entre ells per confirmar o no la disputa del partit. Si la pista està reservada i finalment no es pot anar a jugar, cal avisar.
- En el cas de no poder-se disputar un partit programat en calendari, seran els 4 jugadors els responsables de trobar una nova data per a la celebració del partit.
- Amb l'objectiu d'igualar els equips i que no es converteixi en un passeig per als millors i una humiliació per als principiants, s'estableix un sistema de lligues on els jugadors aniran formant diferents parelles al llarg de la temporada, mitjançant un sorteig aleatori i públic.
Us demano la vostra col•laboració i espero seguir gaudint de la vostra companyia, jugant a pàdel i fent la clareta posterior a la terrassa amb la caiguda del sol...
La Federació
Com tots sabeu, ja fa més d’un any que es va iniciar el CIPCH i s’ha de reconèixer que hem aconseguit posar en marxa aquest torneig, però també cal assenyalar que no hem aconseguit una continuïtat en el joc.
Ara és el moment que fem tots una mica d’autocrítica i, sense que ningú es sentí ni ofès ni obligat a res, reflexionem sobre el tipus de campionat que volem.
Es va crear un blog (http://www.padelico.blogspot.com/), en el que hi ha publicat el reglament, la classificació, el calendari de partits, així com les cèlebres cròniques dels nostres corresponsals i altra informació d’interès.
Pel que he pogut constatar, molts de vosaltres seguiu sense accedir al blog i continueu esperant que se us avisi de forma individualitzada quan teniu partit. Aquesta tasca es podia fer quan érem 4, però actualment som 14 inscrits (7 parelles). Amb aquestes dades, vol dir que “en teoria” cada dimarts podríem jugar tothom i només descansaria una parella de forma rotativa.
“La realitat” és que, a tall d’exemple, del darrer calendari de partits, publicat el passat 26 de maig, de 21 partits programats, se n’han jugat 6 i suspès 13 !!. En queden 2 programats...
Per aquest motiu i per a tots aquells que encara no coneixeu la dinàmica, passo a destacar-vos els apartats més importants del reglament, que trobareu complert al blog, per tal que el CIPCH es converteixi en quelcom més àgil i autònom:
- El dia i horari oficials dels partits és els dimarts de 18 a 19 hr.
- Tant el dia com l'horari poden ser modificats sempre que els 4 jugadors estiguin d'acord.
- Els jugadors seran els encarregats de reservar la pista. Es pot fer per talèfon (93.263.34.25) o per correu electrònic (hospitalet@fctennis.cat). És recomanable fer-ho com a mínim amb 24 hores d’antel•lació, en cas contrari es corre el risc de no disposar de pista.
- La Federació publicarà periòdicament en el blog el calendari de partits.
- Els 4 jugadors es posaran en contacte entre ells per confirmar o no la disputa del partit. Si la pista està reservada i finalment no es pot anar a jugar, cal avisar.
- En el cas de no poder-se disputar un partit programat en calendari, seran els 4 jugadors els responsables de trobar una nova data per a la celebració del partit.
- Amb l'objectiu d'igualar els equips i que no es converteixi en un passeig per als millors i una humiliació per als principiants, s'estableix un sistema de lligues on els jugadors aniran formant diferents parelles al llarg de la temporada, mitjançant un sorteig aleatori i públic.
Us demano la vostra col•laboració i espero seguir gaudint de la vostra companyia, jugant a pàdel i fent la clareta posterior a la terrassa amb la caiguda del sol...
La Federació
18 de juny del 2010
Cuando somos buenos, nadie nos recuerda, cuando somos malos, nadie nos olvida.
Gladiator’s men (Devesa Lendl & Marc Connors) 6 6 4
Mamarracho’s club (Nasarre McEnroe & Paco Noah) 0 3 2
Això és segurament el que estan pensant hores d’ara les respectives parelles, i es així, avui “los buenos” i “los malos” estan fàcilment identificables, tan sols mireu el resultat. Voleu més explicacions ??. Doncs endavant.
Desprès del calent prepartit viscut en relació a l’intercanvi i creuament de comentaris entre els participants, finalment hem tingut que suportar un delirant i soporífer partit.
El que hem vist no mereix la qualificació de partit, ha estat un veritable desastre, tant a nivell de joc com de cohesió... m’explicaré.
Ha començat el partit amb una gran tensió, especialment amb un Nasarre McEnroe que ha mostrat tot el seu catàleg de mal joc (i es ampli), així com el seu rostre més irritable, fent gala dels vells espectacles viscuts en el passat, i estimats lectors es.... que malament que porta aquest personatge el perdre!!!. Avui no ha perdut, l’han escombrat, millor dit l’han aspirat, com el borrissol que s’acumula sota un moble desprès del temps. Una dada: durada del primer set 13 minuts i regal d’un tortell de reis (rosco).... tot un rècord difícil de batre.
Ni un encertat Paco Noah, que ha millorat notablement en els últims partits, ha aconseguit calmar un imprecís, nerviós i desconegut únic soci i fundador del Mamarracho’s club, Nasarre McEnroe. Ho sento, sento ser tant aspre, però no hi ha per menys. Avui a la pista hem vist una parella, més o menys encertada, Devesa Lendl & Marc Connors, que s’han dedicat a esperar les errades del contrari, provocant constantment l’errada fàcil dels contrincants, millor dit, dels altres (avui no hem vist contrincants), que un cop i un altre, han ensopegat de quatre potes en aquest parany, fins i tot per primera vegada s’ha permès l’entrada de càmeres de vídeo que han enregistrat aquest desastre. Enfront dos jugadors individuals, per una banda Paco Noah intentant jugar com equip, i d’altre un Nasarre McEnroe que ha jugat ell sol contra tots, contra el mon, ocupant espais clars del seu company, amb moviments erràtics en la pista que obligaven al seu company a realitzar carreres innecessàries... prefereixo no continuar i oblidar, encara que no se si podré. Enfront uns Devesa Lendl & Marc Connors que s’han avorrit en el partit però que, en canvi, s’han partit literalment “el cul” de riure, tant és així que de fonts ben informades han tingut que sotmetre`s posteriorment a una sessió especial de massatge de la paret abdominal, sense comentaris.
Toca ara meditar, i molt, recordar que la glòria no consisteix en no caure sinó en aixecar-se cada cop que caus, que per gaudir cal començar per oblidar, que en l’esport no guanya el més preparat sinó el més llest. Està clar, no ??.
Anem al clàssic 1 x 1:
Devesa Lendl: Desconegut en relació a anteriors partits, ha deixat al vestuari l’uniforme del Hare-Krishna i s’ha enfundat el vestit de feina. Les dures crítiques sembla que hagin fet el seu efecte. Ha tramés seguretat i un sèrie de bons cops, encara li manca una mica de lectura de la bola i millorar la seva capacitat de reacció. Avui, un valor en clara ascensió. Que continuï així. Sobresalient.
Marc Connors: Les classes rebudes han servit per molt i s’ha notat en la pista. Ha exagerat fins l’extenuació la plàstica dels cops, suposem per l’entrada de les càmeres, però ha estat molt segur i pacient, oferint-nos un bon catàleg de cops, tant de revés com de drive. Només hem pogut comptabilitzar una errada monumental en un smatch, que ha fallat estrepitosament per intentar adornar-lo en excés. En resum: Excel•lent apuntant a la perfecció.
Paco Noah: Al igual que Marc Connors les classes rebudes han donat fruit. Més assentat a la pista, ha alternat grans cops, amb algunes errades de parvulari. Destacar novament el vestuari lluït en el partit, barreja de Lady Gaga i Madonna en versió masculina. Com no podia ser d’altre manera també amb la gorra... si us plau que algú aconselli a aquest bon home !!!!. Impossible avui fer res més amb el company que li ha tocat. En resum: Notable. Ha de continuar millorant, però ja no és el pàdel “cromañoide” de la temporada anterior. Endavant Paco !!!!.
Nasarre McEnroe: Ni classes, ni consells, ni res. Quan aquest personatge es fixa amb una idea no escolta a ningú, i pitjor encara, arrossega al company. Però que li ha passat avui ?? Es que els seus avantpassats “maños” de les muntanyes s’han despertat??. Aquest jugador que té un bon revés avui li ha sortit un partit així: del revés. Ni un cop ben dirigit, ni un cop guanyador, això si, força, mal geni i voluntat a petades, però prou, i tots sabem que el pàdel és un esport de paaaaciiiiiièèèèèèènnnnnnnnciaaaaaaa. Sembla que les classes rebudes li han aportat desaprendre el poc que havia avançat. En resum: Un zero “patatero” i es guanya el títol de “mamarracho” del torneig, esperem que millori... fer-ho pitjor sembla impossible.
Ludovichi Corleone.
Mamarracho’s club (Nasarre McEnroe & Paco Noah) 0 3 2
Això és segurament el que estan pensant hores d’ara les respectives parelles, i es així, avui “los buenos” i “los malos” estan fàcilment identificables, tan sols mireu el resultat. Voleu més explicacions ??. Doncs endavant.
Desprès del calent prepartit viscut en relació a l’intercanvi i creuament de comentaris entre els participants, finalment hem tingut que suportar un delirant i soporífer partit.
El que hem vist no mereix la qualificació de partit, ha estat un veritable desastre, tant a nivell de joc com de cohesió... m’explicaré.
Ha començat el partit amb una gran tensió, especialment amb un Nasarre McEnroe que ha mostrat tot el seu catàleg de mal joc (i es ampli), així com el seu rostre més irritable, fent gala dels vells espectacles viscuts en el passat, i estimats lectors es.... que malament que porta aquest personatge el perdre!!!. Avui no ha perdut, l’han escombrat, millor dit l’han aspirat, com el borrissol que s’acumula sota un moble desprès del temps. Una dada: durada del primer set 13 minuts i regal d’un tortell de reis (rosco).... tot un rècord difícil de batre.
Ni un encertat Paco Noah, que ha millorat notablement en els últims partits, ha aconseguit calmar un imprecís, nerviós i desconegut únic soci i fundador del Mamarracho’s club, Nasarre McEnroe. Ho sento, sento ser tant aspre, però no hi ha per menys. Avui a la pista hem vist una parella, més o menys encertada, Devesa Lendl & Marc Connors, que s’han dedicat a esperar les errades del contrari, provocant constantment l’errada fàcil dels contrincants, millor dit, dels altres (avui no hem vist contrincants), que un cop i un altre, han ensopegat de quatre potes en aquest parany, fins i tot per primera vegada s’ha permès l’entrada de càmeres de vídeo que han enregistrat aquest desastre. Enfront dos jugadors individuals, per una banda Paco Noah intentant jugar com equip, i d’altre un Nasarre McEnroe que ha jugat ell sol contra tots, contra el mon, ocupant espais clars del seu company, amb moviments erràtics en la pista que obligaven al seu company a realitzar carreres innecessàries... prefereixo no continuar i oblidar, encara que no se si podré. Enfront uns Devesa Lendl & Marc Connors que s’han avorrit en el partit però que, en canvi, s’han partit literalment “el cul” de riure, tant és així que de fonts ben informades han tingut que sotmetre`s posteriorment a una sessió especial de massatge de la paret abdominal, sense comentaris.
Toca ara meditar, i molt, recordar que la glòria no consisteix en no caure sinó en aixecar-se cada cop que caus, que per gaudir cal començar per oblidar, que en l’esport no guanya el més preparat sinó el més llest. Està clar, no ??.
Anem al clàssic 1 x 1:
Devesa Lendl: Desconegut en relació a anteriors partits, ha deixat al vestuari l’uniforme del Hare-Krishna i s’ha enfundat el vestit de feina. Les dures crítiques sembla que hagin fet el seu efecte. Ha tramés seguretat i un sèrie de bons cops, encara li manca una mica de lectura de la bola i millorar la seva capacitat de reacció. Avui, un valor en clara ascensió. Que continuï així. Sobresalient.
Marc Connors: Les classes rebudes han servit per molt i s’ha notat en la pista. Ha exagerat fins l’extenuació la plàstica dels cops, suposem per l’entrada de les càmeres, però ha estat molt segur i pacient, oferint-nos un bon catàleg de cops, tant de revés com de drive. Només hem pogut comptabilitzar una errada monumental en un smatch, que ha fallat estrepitosament per intentar adornar-lo en excés. En resum: Excel•lent apuntant a la perfecció.
Paco Noah: Al igual que Marc Connors les classes rebudes han donat fruit. Més assentat a la pista, ha alternat grans cops, amb algunes errades de parvulari. Destacar novament el vestuari lluït en el partit, barreja de Lady Gaga i Madonna en versió masculina. Com no podia ser d’altre manera també amb la gorra... si us plau que algú aconselli a aquest bon home !!!!. Impossible avui fer res més amb el company que li ha tocat. En resum: Notable. Ha de continuar millorant, però ja no és el pàdel “cromañoide” de la temporada anterior. Endavant Paco !!!!.
Nasarre McEnroe: Ni classes, ni consells, ni res. Quan aquest personatge es fixa amb una idea no escolta a ningú, i pitjor encara, arrossega al company. Però que li ha passat avui ?? Es que els seus avantpassats “maños” de les muntanyes s’han despertat??. Aquest jugador que té un bon revés avui li ha sortit un partit així: del revés. Ni un cop ben dirigit, ni un cop guanyador, això si, força, mal geni i voluntat a petades, però prou, i tots sabem que el pàdel és un esport de paaaaciiiiiièèèèèèènnnnnnnnciaaaaaaa. Sembla que les classes rebudes li han aportat desaprendre el poc que havia avançat. En resum: Un zero “patatero” i es guanya el títol de “mamarracho” del torneig, esperem que millori... fer-ho pitjor sembla impossible.
Ludovichi Corleone.
15 de juny del 2010
¿Quién es? Soy yo... ¿Qué vienes a buscar?
El dúo dinámico (Devesa Lendl & Marc Connors) 6 6 4
Pimpinela (Nasarre McEnroe & Paco Noah) 0 3 2
El juego de Nasarre McEnroe & Paco Noah:
¿Quién es?
Soy yo...
¿Qué vienes a buscar?
A ti...
Y es tarde...
¿Por qué?
Porque ahora soy yo la que quiere estar sin ti...
Por eso vete, olvida mi nombre, mi cara, mi casa,
Y pega la vuelta
Jamás te pude comprender...
Vete, olvida mis ojos, mis manos, mis labios,
Que no te desean
Estás mintiendo ya lo sé...
Vete, olvida que existo, que me conociste,
Y no te sorprendas, olvida de todo que tú para eso
Tienes experiencia...
El juego de Devesa Lendl & Marc Connors:
Cuando pierda todas las partidas
cuando cueste mantenerme en pie
cuando el diablo pase la factura
o si alguna vez me faltas tu
Resistire
para seguir viviendo
soportare los golpes y jamas me rendire
aunque los vientos de la vida soplen fuerte
soy como el junco que se dobla
pero siempre sigue
Resistire
erguido frente a todo
me volvere de hierro
para endurecer la piel
Resistire....
No tengo más palabras para describir lo sucedido en la pista.
Butanito García
Pimpinela (Nasarre McEnroe & Paco Noah) 0 3 2
El juego de Nasarre McEnroe & Paco Noah:
¿Quién es?
Soy yo...
¿Qué vienes a buscar?
A ti...
Y es tarde...
¿Por qué?
Porque ahora soy yo la que quiere estar sin ti...
Por eso vete, olvida mi nombre, mi cara, mi casa,
Y pega la vuelta
Jamás te pude comprender...
Vete, olvida mis ojos, mis manos, mis labios,
Que no te desean
Estás mintiendo ya lo sé...
Vete, olvida que existo, que me conociste,
Y no te sorprendas, olvida de todo que tú para eso
Tienes experiencia...
El juego de Devesa Lendl & Marc Connors:
Cuando pierda todas las partidas
cuando cueste mantenerme en pie
cuando el diablo pase la factura
o si alguna vez me faltas tu
Resistire
para seguir viviendo
soportare los golpes y jamas me rendire
aunque los vientos de la vida soplen fuerte
soy como el junco que se dobla
pero siempre sigue
Resistire
erguido frente a todo
me volvere de hierro
para endurecer la piel
Resistire....
No tengo más palabras para describir lo sucedido en la pista.
Butanito García
Por los pelos...
Carles Borj & Sampras Rivas 6 6
Ito Sánchez-Vicario & Lourdes Sabatini 0 0
Injusto marcador que no refleja lo sucedido en la cancha. La pareja femenina mereció mucho más y puso todo el talento y el corazón.
Por el otro lado, el equipo formado por los machotes hizo gala de un juego práctico y nada vistoso que llegó a arrancar más de un silvido de desaprovación de la grada.
Butanito García
Ito Sánchez-Vicario & Lourdes Sabatini 0 0
Injusto marcador que no refleja lo sucedido en la cancha. La pareja femenina mereció mucho más y puso todo el talento y el corazón.
Por el otro lado, el equipo formado por los machotes hizo gala de un juego práctico y nada vistoso que llegó a arrancar más de un silvido de desaprovación de la grada.
Butanito García
8 de juny del 2010
¿Hombres o niños?
Carles Borj & Marc Connors 6 4
Corredera Agassi & Xavipova Germà 4 2
Esta tarde se ha puesto de manifiesto lo que hace tiempo ya les venía advirtiendo a estos muchachos: existen dos CIPCH’s, el que se iniciara hace aproximadamente un año, es decir, una liguilla de aficionados al pádel con poco talento, pero eso sí, muy buena voluntad. Y el actual, un campeonato amateur que aspira competir en el Pádel Pro-Tour del circuito internacional.
Y Corredera Agassi y Xavipova Germà se quedaron en el primero y eso les ha pasado factura.
Empezaron muy fuertes adelantándose en el marcador con un 3 a 0 inicial. Parecía que el set terminaría por la vía rápida, cuando Carles Borg y Marc Connors, que debutaban en el circuito como pareja, se pusieron las pilas e iniciaron una épica remontada empatando primero a 3 sets, para acabar imponiéndose por 6 a 4.
Tanto ha acusado la pérdida del primer set la pareja de jóvenes, guapos y apuestos muchachos que han empezado a utilizar las más conocidas tácticas barriobajeras como la pérdida reiterada de tiempo entre servicio y servicio, la simulación de pájaras provocadas por la tórrida tarde con la que el Sr. Lorenzo ha castigado a los 4 jinetes de la Apocalipsis, la interrupción con la excusa de hidratación y así un largo etcétera que no les ha servido para nada.
Cuando ya estaba todo el “pescao” vendido y Carles Borj y Marc Connors iban a adjudicarse el segundo set y el partido, a sus rivales les salvó la campana y tuvo que detenerse el juego con el 4 a 2.
La tarde concluyó como había empezado: los 2 hombres, cerveza en mano, brindaban por su victoria. Los 2 niños, con su Gatorade y su Coca-cola y eso porque no había Mirinda…
Butanito García
Corredera Agassi & Xavipova Germà 4 2
Esta tarde se ha puesto de manifiesto lo que hace tiempo ya les venía advirtiendo a estos muchachos: existen dos CIPCH’s, el que se iniciara hace aproximadamente un año, es decir, una liguilla de aficionados al pádel con poco talento, pero eso sí, muy buena voluntad. Y el actual, un campeonato amateur que aspira competir en el Pádel Pro-Tour del circuito internacional.
Y Corredera Agassi y Xavipova Germà se quedaron en el primero y eso les ha pasado factura.
Empezaron muy fuertes adelantándose en el marcador con un 3 a 0 inicial. Parecía que el set terminaría por la vía rápida, cuando Carles Borg y Marc Connors, que debutaban en el circuito como pareja, se pusieron las pilas e iniciaron una épica remontada empatando primero a 3 sets, para acabar imponiéndose por 6 a 4.
Tanto ha acusado la pérdida del primer set la pareja de jóvenes, guapos y apuestos muchachos que han empezado a utilizar las más conocidas tácticas barriobajeras como la pérdida reiterada de tiempo entre servicio y servicio, la simulación de pájaras provocadas por la tórrida tarde con la que el Sr. Lorenzo ha castigado a los 4 jinetes de la Apocalipsis, la interrupción con la excusa de hidratación y así un largo etcétera que no les ha servido para nada.
Cuando ya estaba todo el “pescao” vendido y Carles Borj y Marc Connors iban a adjudicarse el segundo set y el partido, a sus rivales les salvó la campana y tuvo que detenerse el juego con el 4 a 2.
La tarde concluyó como había empezado: los 2 hombres, cerveza en mano, brindaban por su victoria. Los 2 niños, con su Gatorade y su Coca-cola y eso porque no había Mirinda…
Butanito García
7 de juny del 2010
Classes particulars
Els que estigueu interessats en fer classes particulars, podeu contactar amb el professor de pàdel del Tennis l'Hospitalet. Es diu David.
Apte per a tots els nivells.
Horaris a determinar segons disponibilitat d'alumne i professor.
Prova-ho, la millora és des del primer dia!
Si aprens tant, potser pots acabar al circuit Pàdel Pro-Tour...
Apte per a tots els nivells.
Horaris a determinar segons disponibilitat d'alumne i professor.
Prova-ho, la millora és des del primer dia!
Si aprens tant, potser pots acabar al circuit Pàdel Pro-Tour...
2 de juny del 2010
Tarde taurina
Corredera Agassi & Manolo Santana 6 6
Ito Sánchez-Vicario & Lourdes Sabatini 0 1
Falta de caballerosidad la de ese par de aprendices de jugadores de pádel, Corredera Agassi y Manolo Santana, poco tacto, ausencia absoluta de delicadeza: no tener piedad de las dos hermosas doncellas Ito Sánchez-Vicario y Lourdes Sabatini que debutaban en el CIPCH como nueva pareja de baile.
El 6-0, 6-1 refleja lo sucedido en la cancha, así que el partido no tuvo más historia y los machotes se impusieron sin bajar del autocar. Ellas aprovecharon el momento en el que los machotes acudieron a la barra del bar a tomar la fría cervecita de rigor para adjudicarse el único juego del partido.
¿Lo mejor? Sin duda el recital de pases taurinos de Lourdes Sabatini: la raqueta se convirtió en muleta y ejecutó a la perfección ahora un derechazo, más tarde una manoletina, luego un molinete, siguiendo con un redondo para terminar con un natural. Todos los pases dignos de la mejor de las tauromaquias.
Una vez concluido el encuentro, y con el espíritu liberal del CIPCH, se produjo un intercambio de parejas para concluir la tarde con un partido mixto de exhibición mucho más ajustado en el juego y el marcador.
Ánimo para ellas y un serio aviso para ellos: vais a morder el polvo muchachos, no todos los partidos van a ser tan placenteros…
Butanito García
Ito Sánchez-Vicario & Lourdes Sabatini 0 1
Falta de caballerosidad la de ese par de aprendices de jugadores de pádel, Corredera Agassi y Manolo Santana, poco tacto, ausencia absoluta de delicadeza: no tener piedad de las dos hermosas doncellas Ito Sánchez-Vicario y Lourdes Sabatini que debutaban en el CIPCH como nueva pareja de baile.
El 6-0, 6-1 refleja lo sucedido en la cancha, así que el partido no tuvo más historia y los machotes se impusieron sin bajar del autocar. Ellas aprovecharon el momento en el que los machotes acudieron a la barra del bar a tomar la fría cervecita de rigor para adjudicarse el único juego del partido.
¿Lo mejor? Sin duda el recital de pases taurinos de Lourdes Sabatini: la raqueta se convirtió en muleta y ejecutó a la perfección ahora un derechazo, más tarde una manoletina, luego un molinete, siguiendo con un redondo para terminar con un natural. Todos los pases dignos de la mejor de las tauromaquias.
Una vez concluido el encuentro, y con el espíritu liberal del CIPCH, se produjo un intercambio de parejas para concluir la tarde con un partido mixto de exhibición mucho más ajustado en el juego y el marcador.
Ánimo para ellas y un serio aviso para ellos: vais a morder el polvo muchachos, no todos los partidos van a ser tan placenteros…
Butanito García
18 de maig del 2010
Por mis pelotas...
Marc Connors & Nasarre McEnroe 6 6 7
Carles Borj & Sampras Rivas 3 2 5
Esta tarde se ha demostrado, una vez más, y van unas cuantas, que ni con el juego de trileros de "Frutería López y Rivas, en lugar de pelotas, utilizamos sandías", es posible derrotar a Marc Connors y Nasarre McEnroe.
El primer set estuvo igualado hasta el empate a 3 juegos, donde una rotura, y no de ligamentos, hizo estragos en la moral de Carles Borj y Sampras Rivas. 6 a 3.
Éstos, acusaron en exceso la pérdida del primer set y, en el segundo, cuando se dieron cuenta, ya perdían por un espectacular 0 a 4.
Pero aquí empezó lo nunca visto hasta ahora en un campeonato del prestigio internacional del CIPCH: Carles Borj, se sacó de la chistera una petición totalmente fuera de reglamento, al solicitar al juez de silla el cambio de pelotas del partido.
De forma insólita e impugnable bajo todos los efectos, el juez accedió a su petición.
Pero ahí no queda todo. Lo que hasta el momento era un partido profesional con pelotas de pádel reglamentarias, se convirtió en un partido de palas en la playa, unas veces con naranjas, otras con limones. Naranjas, porque su forma redondeada era a lo que más se parecían esas pelotas. Y limones por el color del ácido cítrico.
Lamentable. La Muy Ilustre Federación ya ha tomado cartas en el asunto y en un rápido comunicado ha advertido a todos los competidores y jueces de silla que en ningún caso va a permitir se vuelva a repetir lo sucedido.
El juego con las pelotas de "Frutería López y Rivas, usted juega con melones o sandías" provocó una tímida remontada hasta el 4 a 2. Hasta ahí. 6 a 2. Juego, set y partido.
Tampoco en el tercer set, jugado con las naranjas y limones, los "tramposos" consiguieron doblegar a sus rivales. 7 a 5.
¿Lo mejor? La bebida isotónica de cebada posterior al partido que Sampras Rivas no pudo saborear al tener que cumplir con una dura jornada formativa familiar...
Butanito García
Carles Borj & Sampras Rivas 3 2 5
Esta tarde se ha demostrado, una vez más, y van unas cuantas, que ni con el juego de trileros de "Frutería López y Rivas, en lugar de pelotas, utilizamos sandías", es posible derrotar a Marc Connors y Nasarre McEnroe.
El primer set estuvo igualado hasta el empate a 3 juegos, donde una rotura, y no de ligamentos, hizo estragos en la moral de Carles Borj y Sampras Rivas. 6 a 3.
Éstos, acusaron en exceso la pérdida del primer set y, en el segundo, cuando se dieron cuenta, ya perdían por un espectacular 0 a 4.
Pero aquí empezó lo nunca visto hasta ahora en un campeonato del prestigio internacional del CIPCH: Carles Borj, se sacó de la chistera una petición totalmente fuera de reglamento, al solicitar al juez de silla el cambio de pelotas del partido.
De forma insólita e impugnable bajo todos los efectos, el juez accedió a su petición.
Pero ahí no queda todo. Lo que hasta el momento era un partido profesional con pelotas de pádel reglamentarias, se convirtió en un partido de palas en la playa, unas veces con naranjas, otras con limones. Naranjas, porque su forma redondeada era a lo que más se parecían esas pelotas. Y limones por el color del ácido cítrico.
Lamentable. La Muy Ilustre Federación ya ha tomado cartas en el asunto y en un rápido comunicado ha advertido a todos los competidores y jueces de silla que en ningún caso va a permitir se vuelva a repetir lo sucedido.
El juego con las pelotas de "Frutería López y Rivas, usted juega con melones o sandías" provocó una tímida remontada hasta el 4 a 2. Hasta ahí. 6 a 2. Juego, set y partido.
Tampoco en el tercer set, jugado con las naranjas y limones, los "tramposos" consiguieron doblegar a sus rivales. 7 a 5.
¿Lo mejor? La bebida isotónica de cebada posterior al partido que Sampras Rivas no pudo saborear al tener que cumplir con una dura jornada formativa familiar...
Butanito García
11 de maig del 2010
Benvinguda
Benvolguts/des,
Donem la benvinguda a en Fred Ramon López Perry i a en René Jordi Jaumandreu Lacoste, altrament conegut com "el cocodrilo de la pista".
Aquests consagradíssims jugadors s'han decidit a jugar un partit benèfic per recaptar fons per la A.D.P.Q.C.Q.A.H.E.M.D.A.P. (Asociación De Padelistas Que Creen Que Aznar Ha Hecho Mucho Daño Al Pádel).
Els seus rivals seran Nasarre McEnroe i Marc Connors.
Tot desitjant que no sigui flor d'un dia i s'acabin inscribint al CIPCH, els desitgem sort en el seu debut.
La necessitaran, davant tindran "un par de huesos duros de roer"...
Atentament,
La Federació
Donem la benvinguda a en Fred Ramon López Perry i a en René Jordi Jaumandreu Lacoste, altrament conegut com "el cocodrilo de la pista".
Aquests consagradíssims jugadors s'han decidit a jugar un partit benèfic per recaptar fons per la A.D.P.Q.C.Q.A.H.E.M.D.A.P. (Asociación De Padelistas Que Creen Que Aznar Ha Hecho Mucho Daño Al Pádel).
Els seus rivals seran Nasarre McEnroe i Marc Connors.
Tot desitjant que no sigui flor d'un dia i s'acabin inscribint al CIPCH, els desitgem sort en el seu debut.
La necessitaran, davant tindran "un par de huesos duros de roer"...
Atentament,
La Federació
Jugadors/es
Marc Jimmy Connors Garcia
John Antoni Nasarre McEnroe
Gerard André Corredera Agassi
Bjorn Carles López Borj
Juan Pete Sampras Rivas
Yanick Paco Luque Noah
Stefan Xavi Sanz Edberg
Guillermo González Svatetz Vilas
Matts Àngel Wilander Vidal
Ito Sánchez-Vicario Reche
6 de maig del 2010
¡¡¡¡Pacooooh Eeeeeh Oooh Eeeh Oooh Eeeh Oooh Eeeh!!!!
Paco Noah & Marc Connors 30
Wilander Vidal & Nasarre McEnroe 25
¿Conocen la célebre frase "lo importante es participar"? Sí, sí, esa que se utiliza siempre en los concursos televisivos en los que si se produce un milagro te llevas el coche, la moto, el yate y el apartamento en Torre Vieja Alicante.
¡¡¡Pues es mentira!!!!
"Que bien que sienta ganar". Esta fue la frase que se escuchó en el vestuario al término del partido. ¿De quién es? Del bueno de Paco Noah que ayer tuvo dos reencuentros: el primero, con su drive; el segundo, con la victória.
Pero vayamos por partes. Ayer no había partido oficial de liga en el CIPCH. Lo que aconteció fue un entrenamiento a puerta cerrada entre los 4 fantásticos de las Personas.
No puedo terminar sin antes mencionar las dificultades a la que no vemos sometidos los profesionales de los medios de comunicación, cuando no se nos deja entrar con cámaras a los recintos deportivos por tratarse de entrenamientos a puerta cerrada. Que alguien me explique este desaguisado. ¿A santo de qué esos 4 aprendices de jugadores de pádel tienen la licencia de impedir que realicemos nuestro trabajo en condiciones?
Dicho esto, seguimos: el entrenamiento no podía finalizar sin un partido de exhibición. Y así fue.
Se adelantaron en el marcador unos agresivos Wilander Vidal y Nasarre McEnroe, pero muy felices se las prometían, cuando un Marc Connors que se vuelve a gustar en la pista y un Paco revulsivo Noah que mostró una progresión espectacular consiguieron darle la vuelta al marcador y se impusieron en un tanteo nada habitual en el CIPCH de 30 a 25 puntos.
Ojo al dato señores, ojo al dato: el drive de Paco Noah empieza a causar estragos en sus rivales...
Butanito García
Wilander Vidal & Nasarre McEnroe 25
¿Conocen la célebre frase "lo importante es participar"? Sí, sí, esa que se utiliza siempre en los concursos televisivos en los que si se produce un milagro te llevas el coche, la moto, el yate y el apartamento en Torre Vieja Alicante.
¡¡¡Pues es mentira!!!!
"Que bien que sienta ganar". Esta fue la frase que se escuchó en el vestuario al término del partido. ¿De quién es? Del bueno de Paco Noah que ayer tuvo dos reencuentros: el primero, con su drive; el segundo, con la victória.
Pero vayamos por partes. Ayer no había partido oficial de liga en el CIPCH. Lo que aconteció fue un entrenamiento a puerta cerrada entre los 4 fantásticos de las Personas.
No puedo terminar sin antes mencionar las dificultades a la que no vemos sometidos los profesionales de los medios de comunicación, cuando no se nos deja entrar con cámaras a los recintos deportivos por tratarse de entrenamientos a puerta cerrada. Que alguien me explique este desaguisado. ¿A santo de qué esos 4 aprendices de jugadores de pádel tienen la licencia de impedir que realicemos nuestro trabajo en condiciones?
Dicho esto, seguimos: el entrenamiento no podía finalizar sin un partido de exhibición. Y así fue.
Se adelantaron en el marcador unos agresivos Wilander Vidal y Nasarre McEnroe, pero muy felices se las prometían, cuando un Marc Connors que se vuelve a gustar en la pista y un Paco revulsivo Noah que mostró una progresión espectacular consiguieron darle la vuelta al marcador y se impusieron en un tanteo nada habitual en el CIPCH de 30 a 25 puntos.
Ojo al dato señores, ojo al dato: el drive de Paco Noah empieza a causar estragos en sus rivales...
Butanito García
30 d’abril del 2010
Normes de Conducta
- Els dies de partit arribaré a les instal·lacions puntualment.
- Escalfaré abans de començar per minimitzar el risc de lesió.
- Duré calçat específic de pàdel/tennis, en cas contrari m'arrisco a practicar patinatge artístic.
- Duré sempre un joc de 3 pilotes homologades de pàdel. Si els 4 jugadors confien sempre que siguin els altres qui les portin, no hi haurà pilotes. No ball = No match.
- Duré sempre una ampolla d'aigua a la pista. No ho confondré amb cervesa. Aquesta la podré prendre un cop finalitzat el partit.
- No fumaré ni abans, ni durant ni després del partit.
- Abans de començar em presentaré als meus contraris/oponents.
- Abans d'iniciar un punt diré el resultat clarament en veu alta.
- Quan canti una pilota fora ho faré en veu prou alta perquè els meus rivals em sentin.
- Mai faré un servei si hi ha una pilota dins dels límits de la pista.
- Sempre començaré el punt amb dues pilotes per fer el servei.
- No jugaré pendent del telèfon mòbil i molt menys contestaré i em posaré a parlar durant el partit.
- Seré un exemple d'esportivitat i "fair-play" i si totes les pilotes dubtoses dels contraris les veig dolentes i totes les pilotes dubtoses de la meva parella o meves les veig bones és que tinc un problema de credibilitat o he d'acudir urgentment a l'oftalmòleg...
- En cas de dubte, faré cas del que diu la Federació.
- En acabar el partit sempre donaré la mà als altres jugadors, siguin contraris o parella. Si considero que la meva parella és la culpable de la derrota també li donaré la ma i l'animaré a fer-ho millor la propera vegada. No oblidaré que potser ell/a pensa el mateix...
- Únicament jo seré el responsable del meu equipament tenint cura de no deixar-ho mal endreçat tant a dins com a fora de la pista.
- Si jugo contra el meu comandament i aquest el més rodó que ha vist a la seva vida és un meló, no em deixaré guanyar.
- En acabar el partit valoraré si m'he esforçat o no. Això és el més important. No oblidaré però, que guanyant em sento millor...
- Encaixaré amb esportivitat i sentit de l'humor les cròniques que els corresponsals esportius fan dels partits.
- En cap cas intentaré acabar a les dutxes allò que no hagi estat capaç d'acabar a la pista...
- El pagament de la pista es reparteix a parts iguals entre els 4 jugadors.
- El pagament de la beguda isotònica de cibada posterior al partit serà sempre a càrrec de l'equip perdedor. En cas d'empat la cosa ja es complica més...
- Escalfaré abans de començar per minimitzar el risc de lesió.
- Duré calçat específic de pàdel/tennis, en cas contrari m'arrisco a practicar patinatge artístic.
- Duré sempre un joc de 3 pilotes homologades de pàdel. Si els 4 jugadors confien sempre que siguin els altres qui les portin, no hi haurà pilotes. No ball = No match.
- Duré sempre una ampolla d'aigua a la pista. No ho confondré amb cervesa. Aquesta la podré prendre un cop finalitzat el partit.
- No fumaré ni abans, ni durant ni després del partit.
- Abans de començar em presentaré als meus contraris/oponents.
- Abans d'iniciar un punt diré el resultat clarament en veu alta.
- Quan canti una pilota fora ho faré en veu prou alta perquè els meus rivals em sentin.
- Mai faré un servei si hi ha una pilota dins dels límits de la pista.
- Sempre començaré el punt amb dues pilotes per fer el servei.
- No jugaré pendent del telèfon mòbil i molt menys contestaré i em posaré a parlar durant el partit.
- Seré un exemple d'esportivitat i "fair-play" i si totes les pilotes dubtoses dels contraris les veig dolentes i totes les pilotes dubtoses de la meva parella o meves les veig bones és que tinc un problema de credibilitat o he d'acudir urgentment a l'oftalmòleg...
- En cas de dubte, faré cas del que diu la Federació.
- En acabar el partit sempre donaré la mà als altres jugadors, siguin contraris o parella. Si considero que la meva parella és la culpable de la derrota també li donaré la ma i l'animaré a fer-ho millor la propera vegada. No oblidaré que potser ell/a pensa el mateix...
- Únicament jo seré el responsable del meu equipament tenint cura de no deixar-ho mal endreçat tant a dins com a fora de la pista.
- Si jugo contra el meu comandament i aquest el més rodó que ha vist a la seva vida és un meló, no em deixaré guanyar.
- En acabar el partit valoraré si m'he esforçat o no. Això és el més important. No oblidaré però, que guanyant em sento millor...
- Encaixaré amb esportivitat i sentit de l'humor les cròniques que els corresponsals esportius fan dels partits.
- En cap cas intentaré acabar a les dutxes allò que no hagi estat capaç d'acabar a la pista...
- El pagament de la pista es reparteix a parts iguals entre els 4 jugadors.
- El pagament de la beguda isotònica de cibada posterior al partit serà sempre a càrrec de l'equip perdedor. En cas d'empat la cosa ja es complica més...
29 d’abril del 2010
Pena, penita, pena...
Nasarre McEnroe & Marc Connors 6 6
Croqueta Team: Paco Noah & Devesa Lendl 1 0
Abans de fer algun comentari sobre el partir d’ahir cal reconèixer l’excel•lent crònica realitzada pel meu company professional Butanito Garcia, que aquesta temporada va directe al premi Pulitzer.
Malgrat el llistó que ha marcat Butanito, intentaré fer algun humil comentari sobre l’espectacle que hem patit. En primer lloc indicar que gràcies a la solitud dels jugadors en la canxa -no hi havia ni Dèu a les graderies- varen poder sortir sense cap més dificultat, doncs el que es va veure ahir és per oblidar, esborrar, control+alt+supr, delete *.* i tot el que vostès vulguin, es a dir, un senzill “apaga y vámonos”. Si el públic hagués assistit ahir a l’espectacle viscut, avui estaríem fent guàrdia davant l’Hospital Memorial Bellvitge University esperant el part mèdic, continuo ??
El resultat ho diu tot, i si mirem el temps encara més: 25 “minutillos” i liquidats. Per una banda uns estranys Marc Connors & Nasarre McEnroe desenvolupant un joc “toca nassos” més propi d’un partidet paxanguero de platja, d’aquells de desprès de dinar amb “carajillo” inclòs, que d’un partit d’aquest prestigiós torneig. Però val a dir també que la parella contrària, aquesta que tant esperem d’ells, que sempre hem dit que han d’explotar en qualsevol moment, que han de donar la campanada ja... uns Paco Noah & Devesa Lendl, van estar lamentables, lents, desenvolupant un joc entre “lo humano y lo divino”: total “otro revolcón”, comencem a pensar que el nostre diagnòstic inicial estava molt errat.
De fonts fidedignes i contrastades sabem que tres del quatre dels jugadors d’avui varen tenir una sessió especial d’entrenament el dilluns... doncs menys mal que varen entrenar !!!! ja que de poc els ha servit. Però anem 1 x1, que aquest cop és difícil:
Paco Noah: Canvi d’espònsor, ara és Telefònica –cosa que no acabem d’entendre- però que al pas que va, aviat tornarem a veure un nou passerell fent aquesta tasca de “pagano”. L’entrenament especial del dilluns l’ha perjudicat encara més... Si abans els seus cops anaven tots fora de pista, ara la majoria es queden a la xarxa. Lluitador incansable, moral alta (la necessita) però sense resultats.
Devesa Lendl: Ara ja ho tinc clar, aquest jugador és únic en el món, estic segur. Espècimen estrany que és capaç de presentar-se a un partit amb dues samarretes posades –una de màniga llarga- a on la temperatura de la pista rondava tranquil•lament els 25 graus, bellugar-se relativament i sortir de la canxa sense una gota de suor, això és para-normal. El seu joc ha estat místic, amb apunts metafísics, si continua així el proper partit el veurem presentar-se a la canxa amb la indumentària del Hare-krishna, com mínim.
Marc Connors: Continua en la fase de retrobar-se amb ell mateix, ha comés errades impensables, i ha jugat més pel contrari –ha tornat el “caballero español”- que pel seu propi company. Sempre ha estat segur de la victòria i s’ha dedicat més a provar alguna de les tècniques apreses en la sessió especial d’entrenament del dilluns.
Nasarre McEnroe: Més o menys com sempre, abusant de la sacada de revés, ha mostrat una cara més agressiva, fins i tot s’ha permès algun cop de volea esporàdic. Continua insegur i “fofo”, malgrat que es presenta a cada partit amb el catàleg de proteccions penjat a sobre.
En resum, de pena, penita, pena, millor oblidem el que hem vist i sempre queda allò de poden millorar.
Ludovichi Corleone.
Croqueta Team: Paco Noah & Devesa Lendl 1 0
Abans de fer algun comentari sobre el partir d’ahir cal reconèixer l’excel•lent crònica realitzada pel meu company professional Butanito Garcia, que aquesta temporada va directe al premi Pulitzer.
Malgrat el llistó que ha marcat Butanito, intentaré fer algun humil comentari sobre l’espectacle que hem patit. En primer lloc indicar que gràcies a la solitud dels jugadors en la canxa -no hi havia ni Dèu a les graderies- varen poder sortir sense cap més dificultat, doncs el que es va veure ahir és per oblidar, esborrar, control+alt+supr, delete *.* i tot el que vostès vulguin, es a dir, un senzill “apaga y vámonos”. Si el públic hagués assistit ahir a l’espectacle viscut, avui estaríem fent guàrdia davant l’Hospital Memorial Bellvitge University esperant el part mèdic, continuo ??
El resultat ho diu tot, i si mirem el temps encara més: 25 “minutillos” i liquidats. Per una banda uns estranys Marc Connors & Nasarre McEnroe desenvolupant un joc “toca nassos” més propi d’un partidet paxanguero de platja, d’aquells de desprès de dinar amb “carajillo” inclòs, que d’un partit d’aquest prestigiós torneig. Però val a dir també que la parella contrària, aquesta que tant esperem d’ells, que sempre hem dit que han d’explotar en qualsevol moment, que han de donar la campanada ja... uns Paco Noah & Devesa Lendl, van estar lamentables, lents, desenvolupant un joc entre “lo humano y lo divino”: total “otro revolcón”, comencem a pensar que el nostre diagnòstic inicial estava molt errat.
De fonts fidedignes i contrastades sabem que tres del quatre dels jugadors d’avui varen tenir una sessió especial d’entrenament el dilluns... doncs menys mal que varen entrenar !!!! ja que de poc els ha servit. Però anem 1 x1, que aquest cop és difícil:
Paco Noah: Canvi d’espònsor, ara és Telefònica –cosa que no acabem d’entendre- però que al pas que va, aviat tornarem a veure un nou passerell fent aquesta tasca de “pagano”. L’entrenament especial del dilluns l’ha perjudicat encara més... Si abans els seus cops anaven tots fora de pista, ara la majoria es queden a la xarxa. Lluitador incansable, moral alta (la necessita) però sense resultats.
Devesa Lendl: Ara ja ho tinc clar, aquest jugador és únic en el món, estic segur. Espècimen estrany que és capaç de presentar-se a un partit amb dues samarretes posades –una de màniga llarga- a on la temperatura de la pista rondava tranquil•lament els 25 graus, bellugar-se relativament i sortir de la canxa sense una gota de suor, això és para-normal. El seu joc ha estat místic, amb apunts metafísics, si continua així el proper partit el veurem presentar-se a la canxa amb la indumentària del Hare-krishna, com mínim.
Marc Connors: Continua en la fase de retrobar-se amb ell mateix, ha comés errades impensables, i ha jugat més pel contrari –ha tornat el “caballero español”- que pel seu propi company. Sempre ha estat segur de la victòria i s’ha dedicat més a provar alguna de les tècniques apreses en la sessió especial d’entrenament del dilluns.
Nasarre McEnroe: Més o menys com sempre, abusant de la sacada de revés, ha mostrat una cara més agressiva, fins i tot s’ha permès algun cop de volea esporàdic. Continua insegur i “fofo”, malgrat que es presenta a cada partit amb el catàleg de proteccions penjat a sobre.
En resum, de pena, penita, pena, millor oblidem el que hem vist i sempre queda allò de poden millorar.
Ludovichi Corleone.
27 d’abril del 2010
No hubo sorpresa...
Nasarre "dejaditas" McEnroe & Marc "globitos" Connors 6 6
Paco "y dale con la pared" Noah & Devesa "relajación y serenidad" Lendl 1 0
Ni la fabulosa climatología ha podido servir de motivación para llenar unas gradas medio vacías de una afición que está pensando más en el duelo de mañana frente a "Mourinho is a translator" que en pádel. Se acusó especialmente la ausencia de las aficionadas que la semana anterior mostraran su apoyo incondicional a sus colores.
El partido no tuvo más historia. McEnroe y Connors juegan en 3ª División Nacional y Noah y Devesa en 3ª Regional. En cualquier caso, los 4 demostraron que les queda un abismo si pretenden jugar algun día en División de Honor.
Algunos apuntaron que se podía dar la sorpresa recordando el patético espectáculo, tildado por periodistillos del tres al cuarto de circense, que ofrecieron la semana anterior los "Sun Glasses Men". Pero ayer no se dejaron sorprender y fueron a por faena.
Como les gusta, Nasarre McEnroe y Marc Connors, se sitúan líderes en solitario de la liga núm. 3 y, como más tarde aseguraron a los medios, estan dispuestos a seguir viendo al resto por el retrovisor.
Aprovecharon para lanzar un mensaje envenenado a Corredera "ai ai ai a ver que me rompo esta vez" Agassi y Xavipova "ui ui ui pues yo ahora pinto y tengo agujetas" Germà: "Decirle a ese par de mequetrefes que si tienen lo que hay que tener, vuelvan al campeonato del que desaparecieron con la cola entre piernas" (y no nos estamos refiriendo a la cola que a ellos les gustaría, en ese caso hablaríamos de colilla...).
Por otro lado, Paco Noah y Devesa Lendl, acudieron al Servicio Estación más próximo, en busca de un juego de baterías (ver imagen adjunta) para cargar sus piernas y brazos. Mucho litio necesita este equipo si quiere jugar al nivel competitivo que requiere el CIPCH.
Recuerden, el tiempo, ese dueño y señor, que quita y da razones...
Butanito García
Paco "y dale con la pared" Noah & Devesa "relajación y serenidad" Lendl 1 0
Ni la fabulosa climatología ha podido servir de motivación para llenar unas gradas medio vacías de una afición que está pensando más en el duelo de mañana frente a "Mourinho is a translator" que en pádel. Se acusó especialmente la ausencia de las aficionadas que la semana anterior mostraran su apoyo incondicional a sus colores.
El partido no tuvo más historia. McEnroe y Connors juegan en 3ª División Nacional y Noah y Devesa en 3ª Regional. En cualquier caso, los 4 demostraron que les queda un abismo si pretenden jugar algun día en División de Honor.
Algunos apuntaron que se podía dar la sorpresa recordando el patético espectáculo, tildado por periodistillos del tres al cuarto de circense, que ofrecieron la semana anterior los "Sun Glasses Men". Pero ayer no se dejaron sorprender y fueron a por faena.
Como les gusta, Nasarre McEnroe y Marc Connors, se sitúan líderes en solitario de la liga núm. 3 y, como más tarde aseguraron a los medios, estan dispuestos a seguir viendo al resto por el retrovisor.
Aprovecharon para lanzar un mensaje envenenado a Corredera "ai ai ai a ver que me rompo esta vez" Agassi y Xavipova "ui ui ui pues yo ahora pinto y tengo agujetas" Germà: "Decirle a ese par de mequetrefes que si tienen lo que hay que tener, vuelvan al campeonato del que desaparecieron con la cola entre piernas" (y no nos estamos refiriendo a la cola que a ellos les gustaría, en ese caso hablaríamos de colilla...).
Por otro lado, Paco Noah y Devesa Lendl, acudieron al Servicio Estación más próximo, en busca de un juego de baterías (ver imagen adjunta) para cargar sus piernas y brazos. Mucho litio necesita este equipo si quiere jugar al nivel competitivo que requiere el CIPCH.
Recuerden, el tiempo, ese dueño y señor, que quita y da razones...
Butanito García
21 d’abril del 2010
Cura de humildad
Xavi “Muñeca de seda” Edberg Sanz & González “Muro” Vilas 6 6 2
Marc “Melones” Connors & Nasarre “Pedradas” McEnroe 3 3 0
Como le ocurrió ayer al equipo blaugrana en el Giusseppe Meazza, donde un Inter muy sólido pasó por encima del mejor equipo del mundo, eso sí, ayudado por un arbitraje parcial y malintencionado, ayer Edberg Sanz y González Vilas pasaron “por la piedra” a unos desconocidos Nasarre McEnroe y Marc Connors.
Y es que ayer no sólo había en juego una semi-final de la Champions League, no, ayer había muchas más cosas en juego, como era conocer a los campeones de la liga núm. 2 del CIPCH.
Llegaron pronto a su cita Nasarre y Marc, y allí empezó su caída a los infiernos. ¿A qué nos estamos refiriendo? Muy fácil, una vez vestidos de corto, al descubierto sus fibrados gemelos y poderos cuádriceps, salieron a la cancha enfundados en sus gafas de sol con la intención de esperar a sus rivales y empezar a ganar la partida psicológica. En las gradas, una rubia y una morena les estaban esperando para mostrar su apoyo incondicional y, como le ocurre al engominado de Cristiano Ronaldo y al “Pim Pam” fiestero de Guti, McEnroe y Connors quisieron lucir palmito y así les fue. ¡¡Vaya par de fantasmas!! El calentamiento, lo mejor de su juego, el resto, para olvidar.
Llegaron puntuales a su cita González y Sanz, y pronto se vio que venían a “por faena”. Serios, concentrados, disciplinados y muy cohesionados, no dieron opción a sus rivales, porque siempre fueron por delante en el marcador.
González Vilas estuvo soberbio y lo devolvió todo. Gran progresión la de este jugador desde que empezara su andadura en el torneo.
Edberg Sanz demostró ser el cabeza de serie del torneo. Su muñeca prodigiosa dejó en la retina de los espectadores precisas y coloristas dejadas.
Nasarre McEnroe pareció haber olvidado todo lo aprendido meses atrás, y se entestó en golpear con violencia una pelota que unas veces se estrellaba contra la pared, otras salía disparada fuera invadiendo la zona reserva a las pista de tennis. Errores no forzados: 37.
Marc “posturitas” Connors, más pendiente de lucir palmito delante del público femenino que de realizar un juego en condiciones, no entró nunca en el partido y su única batalla, por cierto perdida, fue con la red. Errores no forzados: 42.
Lo patético fue lo vivido en la zona mixta, cuando los perdedores atribuían la culpa de la derrota el uno al otro. ¿Qué le ha pasado a este equipo que tantas tardes de gloria nos ha dado? Su entrenador tiene doble trabajo: levantarles la moral y enseñarles los capítulos de Barrio Sésamo en los que se explica la diferencia entre “Dentro y Fuera”…
Felicitar a los vencedores por su juego y estadísticas: errores no forzados: 0.
Butanito García
---------------------------------------------------------------
Carles Borj & Sampras Rivas 6 6
Ito Sánchez-Vicario & Wilander Vidal 0 2
Serio correctivo para la pareja mixta que acusó los nervios de su primer partido juntos.
Marc “Melones” Connors & Nasarre “Pedradas” McEnroe 3 3 0
Como le ocurrió ayer al equipo blaugrana en el Giusseppe Meazza, donde un Inter muy sólido pasó por encima del mejor equipo del mundo, eso sí, ayudado por un arbitraje parcial y malintencionado, ayer Edberg Sanz y González Vilas pasaron “por la piedra” a unos desconocidos Nasarre McEnroe y Marc Connors.
Y es que ayer no sólo había en juego una semi-final de la Champions League, no, ayer había muchas más cosas en juego, como era conocer a los campeones de la liga núm. 2 del CIPCH.
Llegaron pronto a su cita Nasarre y Marc, y allí empezó su caída a los infiernos. ¿A qué nos estamos refiriendo? Muy fácil, una vez vestidos de corto, al descubierto sus fibrados gemelos y poderos cuádriceps, salieron a la cancha enfundados en sus gafas de sol con la intención de esperar a sus rivales y empezar a ganar la partida psicológica. En las gradas, una rubia y una morena les estaban esperando para mostrar su apoyo incondicional y, como le ocurre al engominado de Cristiano Ronaldo y al “Pim Pam” fiestero de Guti, McEnroe y Connors quisieron lucir palmito y así les fue. ¡¡Vaya par de fantasmas!! El calentamiento, lo mejor de su juego, el resto, para olvidar.
Llegaron puntuales a su cita González y Sanz, y pronto se vio que venían a “por faena”. Serios, concentrados, disciplinados y muy cohesionados, no dieron opción a sus rivales, porque siempre fueron por delante en el marcador.
González Vilas estuvo soberbio y lo devolvió todo. Gran progresión la de este jugador desde que empezara su andadura en el torneo.
Edberg Sanz demostró ser el cabeza de serie del torneo. Su muñeca prodigiosa dejó en la retina de los espectadores precisas y coloristas dejadas.
Nasarre McEnroe pareció haber olvidado todo lo aprendido meses atrás, y se entestó en golpear con violencia una pelota que unas veces se estrellaba contra la pared, otras salía disparada fuera invadiendo la zona reserva a las pista de tennis. Errores no forzados: 37.
Marc “posturitas” Connors, más pendiente de lucir palmito delante del público femenino que de realizar un juego en condiciones, no entró nunca en el partido y su única batalla, por cierto perdida, fue con la red. Errores no forzados: 42.
Lo patético fue lo vivido en la zona mixta, cuando los perdedores atribuían la culpa de la derrota el uno al otro. ¿Qué le ha pasado a este equipo que tantas tardes de gloria nos ha dado? Su entrenador tiene doble trabajo: levantarles la moral y enseñarles los capítulos de Barrio Sésamo en los que se explica la diferencia entre “Dentro y Fuera”…
Felicitar a los vencedores por su juego y estadísticas: errores no forzados: 0.
Butanito García
---------------------------------------------------------------
Carles Borj & Sampras Rivas 6 6
Ito Sánchez-Vicario & Wilander Vidal 0 2
Serio correctivo para la pareja mixta que acusó los nervios de su primer partido juntos.
Había una vez... Un circo...
González Vilas & Edberg Sanz 6 6 2
Papanates Team (Marc Connors & Nasarre McEnroe) 3 3 0
Què .... recordeu la cançó de TV..... segur que sí, i això és el que hem vist avui: un veritable circ.
Però anem per parts. Nombrós públic el dia d’avui en les instal•lacions del Stadium Pàdel de l’Hospitalet, especialment femení, suposem motivat per veure un partit interessant sobre el paper, i alhora comprovar l’enfrontament dels número 1 de cada parella: Edberg Sanz versus Marc Connors. Tarda plàcida, bona temperatura, públic motivat, etc. es a dir, tots els elements disposats i preparats per veure una bona tarda de pàdel. Ah!!! Per cert, hem pogut constatar la presència de les famoses actrius Anna Carpenova i Daria Rubiek, aquest any candidates a dos Oscars, i per la seva interpretació en la pel•lícula de moda “amorICOs locos”. La seva presència ha generat un gran revolt entre els mtijans de comunicació, especialment de l’anomenada premsa rosa... per què serà ????.
Bé, tornem a la crònica esportiva. Tal com dèiem molt bon joc d’un Marc Connors que retornava a la competició desprès d’una nova lesió i un agressiu Nasarre McEnroe que han arrancat més d’un aplaudiment del públic. Cops amb potència i col•locació, bon joc de cames d’en Marc Connors i bones restades d’en Nasarre McEnroe.... però resulta que estaven en el període d’escalfament !!!!. Tant punt s’ha iniciat el partit real, la presència de la “nada”, el buit, la solitud i la desesperació s’han apoderat d’aquesta parella de putxinel•lis, convertint el partit en un circ, on els domadors han estat uns González Vilas & Edberg Sanz amb un joc cohesionat, profund i consistent, davant del que uns passerells Marc Connors & Nasarre McEnroe res han pogut fer i han desenvolupat a la perfecció el paper dels “payasos tontos” del circ.
El resultat reflexa el que ha passat a la pista sense cap mena de disculpa, tan sols a l’inici del segon set semblava que Marc Connors & Nasarre McEnroe s’havien posat les piles, col•locant-se amb un 3-1 al seu favor... però uns González Vilas & Edberg Sanz en estat de gràcia han infringit un parcial de 5-0, per tant resultat final, corta i pega del primer, un 6-3 sense pietat.
Ja amb el temps exhaurit i amb el resultat decidit cara al campionat s’han jugat 2 jocs del tercer set. Ni això han pogut empatar aquest penós duet que es veia campió de la segona lliga... doncs ja tenim nous líders i parella a batre: González Vilas & Edberg Sanz.
Analitzem 1 x 1.
Edberg Sanz: Seriós, grandiós, pressionant a la xarxa a la mínima opció, ha estat contundent en les esmaixades, amb errors mínims i màxima efectivitat. En resum excel•lent.
González Vilas: Fidel escuder, ha estat molt regular, retornant boles impossibles, ha resolt el seu paper amb escreix, aplicant seguretat i picardia. Tan sols ha comés un parell d’errades no forçades. En resum Notable alt.
Marc Connors: Raro, raro, raro. Ha estat capaç de retornar més d’una esmaixada espectacular i a continuació fallar com un principiant. Dobles faltes, cops errats no forçats, insegur, inquiet i desconcentrat ha contagiat també al seu company d’aquesta nova forma d’entendre el pàdel, en definitiva desconegut avui. En resum: deficient i molt ha de millorar si continua així.
Nasarre McEnroe: Massa precipitat, ha desenvolupat un joc avorrit, sense profunditat i no ha trobat la forma de superar a un Edberg Sanz enganxat a la xarxa que l’ha desesperat en més d’una ocasió. Avui ens ha presentat un veritable catàleg d’errades per emmarcar. En resum: Molt deficient, i quan un arriba a aquestes cotes de joc, suposem que només queda que millorar... ja veurem.
Ja en el vestuari la tensió acumulada en aquest estrany partit s’ha posat de manifest, quan un Carles Borj ha emès un comentari que Nasarre McEnroe ha interpretat com un atac i sort que la resta de jugadors presents han intervingut i la situació s’ha quedat en finalment en anècdota.
Conclusió: Tenim una nova parella a batre: González Vilas & Edberg Sanz que han jubilat sense contemplació als fins ara campions de la primera lliga, per tant apliquem la famosa frase de: “El rei ha mort. Visca el Rei !!!!”.
En el moment de tancament d’aquesta crònica s’ha rebut en la nostra redacció, i de fonts ben informades, que tant Marc Connors com Nasarre McEnroe s’han adreçat als monjos tibetans demanant ajut moral per retrobar-se amb ells mateixos, tant a nivell individual com parella esportiva. Veurem com tornen d’aquesta estada en els propers partits... de totes formes pitjor impossible.
21/4/2010
Ludovichi Corleone.
Papanates Team (Marc Connors & Nasarre McEnroe) 3 3 0
Què .... recordeu la cançó de TV..... segur que sí, i això és el que hem vist avui: un veritable circ.
Però anem per parts. Nombrós públic el dia d’avui en les instal•lacions del Stadium Pàdel de l’Hospitalet, especialment femení, suposem motivat per veure un partit interessant sobre el paper, i alhora comprovar l’enfrontament dels número 1 de cada parella: Edberg Sanz versus Marc Connors. Tarda plàcida, bona temperatura, públic motivat, etc. es a dir, tots els elements disposats i preparats per veure una bona tarda de pàdel. Ah!!! Per cert, hem pogut constatar la presència de les famoses actrius Anna Carpenova i Daria Rubiek, aquest any candidates a dos Oscars, i per la seva interpretació en la pel•lícula de moda “amorICOs locos”. La seva presència ha generat un gran revolt entre els mtijans de comunicació, especialment de l’anomenada premsa rosa... per què serà ????.
Bé, tornem a la crònica esportiva. Tal com dèiem molt bon joc d’un Marc Connors que retornava a la competició desprès d’una nova lesió i un agressiu Nasarre McEnroe que han arrancat més d’un aplaudiment del públic. Cops amb potència i col•locació, bon joc de cames d’en Marc Connors i bones restades d’en Nasarre McEnroe.... però resulta que estaven en el període d’escalfament !!!!. Tant punt s’ha iniciat el partit real, la presència de la “nada”, el buit, la solitud i la desesperació s’han apoderat d’aquesta parella de putxinel•lis, convertint el partit en un circ, on els domadors han estat uns González Vilas & Edberg Sanz amb un joc cohesionat, profund i consistent, davant del que uns passerells Marc Connors & Nasarre McEnroe res han pogut fer i han desenvolupat a la perfecció el paper dels “payasos tontos” del circ.
El resultat reflexa el que ha passat a la pista sense cap mena de disculpa, tan sols a l’inici del segon set semblava que Marc Connors & Nasarre McEnroe s’havien posat les piles, col•locant-se amb un 3-1 al seu favor... però uns González Vilas & Edberg Sanz en estat de gràcia han infringit un parcial de 5-0, per tant resultat final, corta i pega del primer, un 6-3 sense pietat.
Ja amb el temps exhaurit i amb el resultat decidit cara al campionat s’han jugat 2 jocs del tercer set. Ni això han pogut empatar aquest penós duet que es veia campió de la segona lliga... doncs ja tenim nous líders i parella a batre: González Vilas & Edberg Sanz.
Analitzem 1 x 1.
Edberg Sanz: Seriós, grandiós, pressionant a la xarxa a la mínima opció, ha estat contundent en les esmaixades, amb errors mínims i màxima efectivitat. En resum excel•lent.
González Vilas: Fidel escuder, ha estat molt regular, retornant boles impossibles, ha resolt el seu paper amb escreix, aplicant seguretat i picardia. Tan sols ha comés un parell d’errades no forçades. En resum Notable alt.
Marc Connors: Raro, raro, raro. Ha estat capaç de retornar més d’una esmaixada espectacular i a continuació fallar com un principiant. Dobles faltes, cops errats no forçats, insegur, inquiet i desconcentrat ha contagiat també al seu company d’aquesta nova forma d’entendre el pàdel, en definitiva desconegut avui. En resum: deficient i molt ha de millorar si continua així.
Nasarre McEnroe: Massa precipitat, ha desenvolupat un joc avorrit, sense profunditat i no ha trobat la forma de superar a un Edberg Sanz enganxat a la xarxa que l’ha desesperat en més d’una ocasió. Avui ens ha presentat un veritable catàleg d’errades per emmarcar. En resum: Molt deficient, i quan un arriba a aquestes cotes de joc, suposem que només queda que millorar... ja veurem.
Ja en el vestuari la tensió acumulada en aquest estrany partit s’ha posat de manifest, quan un Carles Borj ha emès un comentari que Nasarre McEnroe ha interpretat com un atac i sort que la resta de jugadors presents han intervingut i la situació s’ha quedat en finalment en anècdota.
Conclusió: Tenim una nova parella a batre: González Vilas & Edberg Sanz que han jubilat sense contemplació als fins ara campions de la primera lliga, per tant apliquem la famosa frase de: “El rei ha mort. Visca el Rei !!!!”.
En el moment de tancament d’aquesta crònica s’ha rebut en la nostra redacció, i de fonts ben informades, que tant Marc Connors com Nasarre McEnroe s’han adreçat als monjos tibetans demanant ajut moral per retrobar-se amb ells mateixos, tant a nivell individual com parella esportiva. Veurem com tornen d’aquesta estada en els propers partits... de totes formes pitjor impossible.
21/4/2010
Ludovichi Corleone.
24 de març del 2010
¡¡Fiesta por todo lo alto!!
Devesa "Chesterfield" Lendl & Paco "Lucky" Noah 6 4 2
Ito Sánchez Vicario & Manolo Santana 3 6 2
Una explusión de júbilo en forma de botellas de cava descorchándose es lo que se pudo ver ayer en el vestuario al término del partido.
¿Ascenso a División de Honor? ¿Clasificación para la 2ª ronda de la Liga Europea? No señores, lo que ayer se celebró fue la consecución del primer punto en la clasificación de la pareja formada por Devesa "Chesterfield" Lendl y Paco "Lucky" Noah, que de esta forma, abandonan el farolillo rojo de la clasificación.
Esperamos que este sea el revulsivo que necesitan para empezar a escalar puestos en la clasificación y dar algún que otro susto a sus próximos rivales.
Por el otro lado, Manolo Santana acusó en exceso su ausencia de las canchas de las últimas semanas y asumió, ya desde el inicio del partido, que venía a pagar las cervezas.
Ito Sánchez Vicario echó en falta al "caballero" Marc Connors, su pareja de baile los útimos partidos, pero demostró una vez más que se puede merendar a todos y cada unos de los "cipchadores" del torneo.
Al final, justas tablas y frescas claras en una terraza que ya no es castigada por el duro y lejano invierno que pasó.
Butanito García
Ito Sánchez Vicario & Manolo Santana 3 6 2
Una explusión de júbilo en forma de botellas de cava descorchándose es lo que se pudo ver ayer en el vestuario al término del partido.
¿Ascenso a División de Honor? ¿Clasificación para la 2ª ronda de la Liga Europea? No señores, lo que ayer se celebró fue la consecución del primer punto en la clasificación de la pareja formada por Devesa "Chesterfield" Lendl y Paco "Lucky" Noah, que de esta forma, abandonan el farolillo rojo de la clasificación.
Esperamos que este sea el revulsivo que necesitan para empezar a escalar puestos en la clasificación y dar algún que otro susto a sus próximos rivales.
Por el otro lado, Manolo Santana acusó en exceso su ausencia de las canchas de las últimas semanas y asumió, ya desde el inicio del partido, que venía a pagar las cervezas.
Ito Sánchez Vicario echó en falta al "caballero" Marc Connors, su pareja de baile los útimos partidos, pero demostró una vez más que se puede merendar a todos y cada unos de los "cipchadores" del torneo.
Al final, justas tablas y frescas claras en una terraza que ya no es castigada por el duro y lejano invierno que pasó.
Butanito García
17 de març del 2010
"El deporte no forja el carácter, lo pone de manifiesto"
Carles Borj & Nasarre McEnroe 9 (9)
Marc Connors & Ito Sánchez Vicario 8 (7)
Expectació inicial per veure novament a la parella Marc Connors & Ito Sánchez Vicario, batejada ja com Pla d’Igualtat en el circuit. Aquest cop davant d’un clàssic en els partits d’exhibició, Nasarre McEnroe que es presentava acompanyat d’un Carles Borj, que ha mostrat la seva cara més agressiva en el joc desenvolupat el dia d’avui.
Val a dir que abans del partit es va poder observar la motivació d’un Marc Connors davant d’un Nasarre McEnroe un tant tímid amb la paraula (cosa extranya), però que en la seva mirada ho va transmetre tot: ahir parella de ball, avui contrincants sense pietat que es coneixen massa.
El partit ha estat per emmarcar. La emoció i la incertesa del marcador ho ha demostrat, a excepció de l’inici, en el que la parella Carles Borj & Nasarre McEnroe no trobaven les mides de la pista i mes que jugar a pàdel s’han dedicat a jugar al frontó. D’aquesta manera han transcorregut els tres primers joc i prou. A partir d’aquest moment el bon joc d’ambdues parelles ha estat la nota principal del partit, punts llargs, alternativa d’iniciatives, diversitat de cops, deixades, total de tot i bo. Però anem un a un....
Ito Sánchez Vicario: Excel•lent cum laude. Ha demostrat que ha millorat des del seu últim partit, amb un joc consistent, retornat pilotes quasi impossibles, amb pujades descarades a la xarxa i amb un revés a dues mans espectacular. Es nota que el dur entrenament (a porta tancada i no sabem amb quin entrenador...) han donat els seus fruits.
Marc Connors: Notable alt. Molt bé en general, ha donat cobertura a la seva companya de joc quan ha estat necessari i ha sigut el motivador nat en la parella, però ha estat una mica lent i “torpón” en moments clau, i això es paga molt car amb la parella que tenia davant.
Carles Borj: Excel•lent. Descontrolat a l’inici, ha millorat al llarg del partit. La seva sacada és una peça fonamental en el seu joc i ha pujat a la xarxa a la mínima ocasió amb cops profundíssims i potents.
Nasarre McEnroe: Bé alt. En la seva línia, una mica més segur que en altres ocasions, i amb un joc “irritante-blandengue” però que recull els seus fruits en el marcador. Ha abusat del revés liftat i en les seves pujades ha comés errades de parvulari.
Si cal dir que Carles Borj ha forçat la màquina fins extrems inusitats, intentant cops amb una profunditat que ha inquietat constantment a un Nasarre McEnroe, que reclamava paciència i seguretat en els cops, però un tossut Carles Borj ha continuat exercitant el seu joc que ha permès arribar al marcador que es reflexa en el resultat del partit.
En el partit d’avui tan sols podem criticar una jugada que es va calcar anteriorment i es correspon amb el “caballero espanyol” Marc Connors, que en una bola ha protagonitzat novament la famosa situació de: “dale tú”.... “uy no, dale tú por fa” .... total punt perdut. Val a dir que només ha estat una jugada i prou.
En resum, recomanem que comprin el proper número de la revista “Internacional Padel Extrem” que ja anunciat que lliurarà un dvd amb la grabación completa del partit, que passarà als anals d’aquest esport com un exemple a seguir per les noves generacions.
Cal reconèixer que tots els jugadors han posat en la pista tots el seu caràcter, finalitzant el partit en una jugada realment de fortuna per uns i desgràcia pels altres, i que no ha merescut el conjunt del partit, quan una bola s’ha passejat literalment per la cinta de la xarxa, com equilibrista en la corda fluixa.
Ludovichi Corleone.
Marc Connors & Ito Sánchez Vicario 8 (7)
Expectació inicial per veure novament a la parella Marc Connors & Ito Sánchez Vicario, batejada ja com Pla d’Igualtat en el circuit. Aquest cop davant d’un clàssic en els partits d’exhibició, Nasarre McEnroe que es presentava acompanyat d’un Carles Borj, que ha mostrat la seva cara més agressiva en el joc desenvolupat el dia d’avui.
Val a dir que abans del partit es va poder observar la motivació d’un Marc Connors davant d’un Nasarre McEnroe un tant tímid amb la paraula (cosa extranya), però que en la seva mirada ho va transmetre tot: ahir parella de ball, avui contrincants sense pietat que es coneixen massa.
El partit ha estat per emmarcar. La emoció i la incertesa del marcador ho ha demostrat, a excepció de l’inici, en el que la parella Carles Borj & Nasarre McEnroe no trobaven les mides de la pista i mes que jugar a pàdel s’han dedicat a jugar al frontó. D’aquesta manera han transcorregut els tres primers joc i prou. A partir d’aquest moment el bon joc d’ambdues parelles ha estat la nota principal del partit, punts llargs, alternativa d’iniciatives, diversitat de cops, deixades, total de tot i bo. Però anem un a un....
Ito Sánchez Vicario: Excel•lent cum laude. Ha demostrat que ha millorat des del seu últim partit, amb un joc consistent, retornat pilotes quasi impossibles, amb pujades descarades a la xarxa i amb un revés a dues mans espectacular. Es nota que el dur entrenament (a porta tancada i no sabem amb quin entrenador...) han donat els seus fruits.
Marc Connors: Notable alt. Molt bé en general, ha donat cobertura a la seva companya de joc quan ha estat necessari i ha sigut el motivador nat en la parella, però ha estat una mica lent i “torpón” en moments clau, i això es paga molt car amb la parella que tenia davant.
Carles Borj: Excel•lent. Descontrolat a l’inici, ha millorat al llarg del partit. La seva sacada és una peça fonamental en el seu joc i ha pujat a la xarxa a la mínima ocasió amb cops profundíssims i potents.
Nasarre McEnroe: Bé alt. En la seva línia, una mica més segur que en altres ocasions, i amb un joc “irritante-blandengue” però que recull els seus fruits en el marcador. Ha abusat del revés liftat i en les seves pujades ha comés errades de parvulari.
Si cal dir que Carles Borj ha forçat la màquina fins extrems inusitats, intentant cops amb una profunditat que ha inquietat constantment a un Nasarre McEnroe, que reclamava paciència i seguretat en els cops, però un tossut Carles Borj ha continuat exercitant el seu joc que ha permès arribar al marcador que es reflexa en el resultat del partit.
En el partit d’avui tan sols podem criticar una jugada que es va calcar anteriorment i es correspon amb el “caballero espanyol” Marc Connors, que en una bola ha protagonitzat novament la famosa situació de: “dale tú”.... “uy no, dale tú por fa” .... total punt perdut. Val a dir que només ha estat una jugada i prou.
En resum, recomanem que comprin el proper número de la revista “Internacional Padel Extrem” que ja anunciat que lliurarà un dvd amb la grabación completa del partit, que passarà als anals d’aquest esport com un exemple a seguir per les noves generacions.
Cal reconèixer que tots els jugadors han posat en la pista tots el seu caràcter, finalitzant el partit en una jugada realment de fortuna per uns i desgràcia pels altres, i que no ha merescut el conjunt del partit, quan una bola s’ha passejat literalment per la cinta de la xarxa, com equilibrista en la corda fluixa.
Ludovichi Corleone.
"La esperanza es un buen desayuno pero una mala cena"
Daniel Kournokova & Wilander Vidal 6 6
Nyigui-Nyogui team (Devesa Lendl & Paco Noah) 1 1
Amb aquesta senzilla frase de Sir Francis Bacon (1561-1626) filòsof i estadista britànic, podem resumir el partit entre Daniel Kournokova & Wilander Vidal i Devesa Lendl & Paco Noah.
Tan sols l’esperança pot alimentar a un duet amb tantes possibilitats i tan pocs resultats. Devesa Lendl & Paco Noah s’estan guanyant a pols el títol de Nyigui-Nyogui team.
En entrevista exclusiva concedida abans del partit, uns il•lusionats Paco Noah i Devesa Lendl em manifestaven que tenien bones vibracions pel partit... bé, dos paraules només: en lloc d’il•lusionats haurem de dir il•lusos i en segon lloc vibracions no, cal dir terratrèmol, el que ha succeït aquesta tarda en la pista. Escombrats sense cap pietat per uns Daniel Kournokova & Wilander Vidal, que en la seva monòtona, però efectiva, línia de joc han desesperat a uns Devesa Lendl & Paco Noah, poc cohesionats, amb molta il•lusió i empenta inicials, però que s’han dissolt amb inusitada rapidesa. De totes formes haig de trencar una llança en favor d’un Devesa Lendl que per primera vegada s’ha entregat en cos i anima en una jugada, acabant amb el seu esvelt cos pel terra, i produint-se diverses erosions cutànies... per fi una mica de sang en la pista !!!!. Però potser que aquesta jugada ha estat el principi del fí. Des d’aquest moment els punts han caigut del mateix cantó, i està clar, amb el joc desenvolupat poc poden esperar, més encara quan davant es troba una parella cohesionada i especialment amb un motivat i competitiu Wilander Vidal al qui no li agrada perdre ni al “teto”.
Estem segurs que el sopar del dia d’avui serà amarg, un cop més, per uns Devesa Lendl & Paco Noah, però també estem segurs que demà esmorzaran amb el plat de l’esperança en la pròxima jornada. Que així sigui !!!.
Ludovichi Corleone.
Nyigui-Nyogui team (Devesa Lendl & Paco Noah) 1 1
Amb aquesta senzilla frase de Sir Francis Bacon (1561-1626) filòsof i estadista britànic, podem resumir el partit entre Daniel Kournokova & Wilander Vidal i Devesa Lendl & Paco Noah.
Tan sols l’esperança pot alimentar a un duet amb tantes possibilitats i tan pocs resultats. Devesa Lendl & Paco Noah s’estan guanyant a pols el títol de Nyigui-Nyogui team.
En entrevista exclusiva concedida abans del partit, uns il•lusionats Paco Noah i Devesa Lendl em manifestaven que tenien bones vibracions pel partit... bé, dos paraules només: en lloc d’il•lusionats haurem de dir il•lusos i en segon lloc vibracions no, cal dir terratrèmol, el que ha succeït aquesta tarda en la pista. Escombrats sense cap pietat per uns Daniel Kournokova & Wilander Vidal, que en la seva monòtona, però efectiva, línia de joc han desesperat a uns Devesa Lendl & Paco Noah, poc cohesionats, amb molta il•lusió i empenta inicials, però que s’han dissolt amb inusitada rapidesa. De totes formes haig de trencar una llança en favor d’un Devesa Lendl que per primera vegada s’ha entregat en cos i anima en una jugada, acabant amb el seu esvelt cos pel terra, i produint-se diverses erosions cutànies... per fi una mica de sang en la pista !!!!. Però potser que aquesta jugada ha estat el principi del fí. Des d’aquest moment els punts han caigut del mateix cantó, i està clar, amb el joc desenvolupat poc poden esperar, més encara quan davant es troba una parella cohesionada i especialment amb un motivat i competitiu Wilander Vidal al qui no li agrada perdre ni al “teto”.
Estem segurs que el sopar del dia d’avui serà amarg, un cop més, per uns Devesa Lendl & Paco Noah, però també estem segurs que demà esmorzaran amb el plat de l’esperança en la pròxima jornada. Que així sigui !!!.
Ludovichi Corleone.
16 de març del 2010
La maldita red...
Carles Borj & Nasarre McEnroe 9 (9)
Marc Connors & Ito Sánchez Vicario 8 (7)
Espectacular, trepidante, emocionante hasta el último suspiro, fue el partido de pádel que los 3 mosqueteros y la doncella disputaron ayer en las instalaciones que la Federación Catalana de Tennis tiene en la Ciudad de l'Hospitalet.
¡¡Jamás se vió (o los más ancianos no lo recuerdan) un primer y único set de 17 juegos!! 9 a 8, 9 a 7 en el tie breack.
Ya por la tarde, en la 2ª planta del Duran i Reynals, pudo escucharse a un Marc Connors quién, en su tónica habitual de brabucón y bocazas, se dirigió a su compañero de equipo (ayer rival) con frases del estilo "hoy os vamos a dar tomate otra vez...". Nasarre McEnroe respondió con un "eso ya lo veremos luego...".
No les voy a narrar el partido, el resultado habla por si mismo. Tan sólo un par de apuntes: Ito Sánchez Vicario estuvo impecable y, una vez más, agresiva en la red. Carles Borj sigue mostrando que tiene uno de los mejores servicios del campeonato pero, siguen sus problemas con las pared frontal. Nasarre McEnroe mostró un juego muy sólido y regular desde el fondo de la pista, haciendo uso y abuso de sus "dejaditas" de los coj... pero fallando boleas que hasta mi abuela metería. Por su lado, Marc Connors estuvo desconocido y muy fallón, tuvo destellos de su enorme calidad, pero no supo rematar la faena cuando pudo.
Como no podía ser de otra forma, el partido se tuvo que resolver con una de esas pelotas que golpean en la red y, automáticamente los 4 jugadores pasan a seguir la jugada a cámara lenta, la bola no se decide, pero sí, finalmente lo hace, cayendo de lado de Carles Borj y Nasarre McEnroe.
¿Qué separa la gloria del fracaso? La maldita red...
------------------------------------------------------
Daniel Kournokova & Wilander Vidal 6 6
Devesa Lendl & Paco Noah 1 1
Por fin pudo la pareja formada por Daniel Kournikova y Wilander Vidal rematar la faena y hacer un 2º set como el primero.
Por su lado, la pareja formada por Devesa "el pupas" Lendl y Paco "rigidez" Noah, mostraron una vez más (y van unas cuantas) que están pidiendo a gritos la finalización de la Liga núm. 2, para poder hacer un intercambio de parejas y quitar ese maldito 0 (cero) del casillero de partidos ganados.
¿Lo mejor? Atribuir la derrota a una supuesta lesión de Devesa Lendl. Este equipo no dejará nunca de sorprendernos...
Butanito García
PD: la Federación ha vuelto a hacer constar en el acta que hubo 2 jugadores que incumplieron el artículo del reglamento relacionado con el momento del reparto de la bebida "isotónica" de cebada, pudiendo adivinar que se habían esfumado.
Marc Connors & Ito Sánchez Vicario 8 (7)
Espectacular, trepidante, emocionante hasta el último suspiro, fue el partido de pádel que los 3 mosqueteros y la doncella disputaron ayer en las instalaciones que la Federación Catalana de Tennis tiene en la Ciudad de l'Hospitalet.
¡¡Jamás se vió (o los más ancianos no lo recuerdan) un primer y único set de 17 juegos!! 9 a 8, 9 a 7 en el tie breack.
Ya por la tarde, en la 2ª planta del Duran i Reynals, pudo escucharse a un Marc Connors quién, en su tónica habitual de brabucón y bocazas, se dirigió a su compañero de equipo (ayer rival) con frases del estilo "hoy os vamos a dar tomate otra vez...". Nasarre McEnroe respondió con un "eso ya lo veremos luego...".
No les voy a narrar el partido, el resultado habla por si mismo. Tan sólo un par de apuntes: Ito Sánchez Vicario estuvo impecable y, una vez más, agresiva en la red. Carles Borj sigue mostrando que tiene uno de los mejores servicios del campeonato pero, siguen sus problemas con las pared frontal. Nasarre McEnroe mostró un juego muy sólido y regular desde el fondo de la pista, haciendo uso y abuso de sus "dejaditas" de los coj... pero fallando boleas que hasta mi abuela metería. Por su lado, Marc Connors estuvo desconocido y muy fallón, tuvo destellos de su enorme calidad, pero no supo rematar la faena cuando pudo.
Como no podía ser de otra forma, el partido se tuvo que resolver con una de esas pelotas que golpean en la red y, automáticamente los 4 jugadores pasan a seguir la jugada a cámara lenta, la bola no se decide, pero sí, finalmente lo hace, cayendo de lado de Carles Borj y Nasarre McEnroe.
¿Qué separa la gloria del fracaso? La maldita red...
------------------------------------------------------
Daniel Kournokova & Wilander Vidal 6 6
Devesa Lendl & Paco Noah 1 1
Por fin pudo la pareja formada por Daniel Kournikova y Wilander Vidal rematar la faena y hacer un 2º set como el primero.
Por su lado, la pareja formada por Devesa "el pupas" Lendl y Paco "rigidez" Noah, mostraron una vez más (y van unas cuantas) que están pidiendo a gritos la finalización de la Liga núm. 2, para poder hacer un intercambio de parejas y quitar ese maldito 0 (cero) del casillero de partidos ganados.
¿Lo mejor? Atribuir la derrota a una supuesta lesión de Devesa Lendl. Este equipo no dejará nunca de sorprendernos...
Butanito García
PD: la Federación ha vuelto a hacer constar en el acta que hubo 2 jugadores que incumplieron el artículo del reglamento relacionado con el momento del reparto de la bebida "isotónica" de cebada, pudiendo adivinar que se habían esfumado.
11 de març del 2010
¿Qué? ¿Cómo? ¿Cuando?
González Vilas & Sanz Ayllón 6 6
Carles Borj & Sampras Rivas 1 4
¿Qué? ¿Cómo? ¿Cuando? Es lo que todavía se preguntan Carles Borj & Sampras Rivas una vez finalizado el primer set. Encajaron un 6 a 1 que no admite discusión.
En el segundo set, mostraron más resistencia pero no pudieron con unos González Vilas & Sanz Ayllón que empiezan a contar sus partidos por victorias.
Parece ser que el calendario les prepara un duro hueso de roer para la semana que viene...
Butanito García
Carles Borj & Sampras Rivas 1 4
¿Qué? ¿Cómo? ¿Cuando? Es lo que todavía se preguntan Carles Borj & Sampras Rivas una vez finalizado el primer set. Encajaron un 6 a 1 que no admite discusión.
En el segundo set, mostraron más resistencia pero no pudieron con unos González Vilas & Sanz Ayllón que empiezan a contar sus partidos por victorias.
Parece ser que el calendario les prepara un duro hueso de roer para la semana que viene...
Butanito García
3 de març del 2010
Aplicació pràctica de la llei d'igualtat
Pla d’Igualat (Ito Sánchez Vicario & Marc Connors) 6 6
Tontolavas (Nasarre McEnroe & Paco Noah) 3 4
Si senyores i senyors, bon partit el que hem pogut gaudir en una tarda que la nova jugadora Ito Sánchez Vicario ha debutat en societat, mostrant molt bones maneres i que s’havia preparat intensament tant en l’aspecte físic com psicològic. Per altra banda, el seu company Marc Connors ha contactat des del primer moment i no han donat sensació de que era la primera vegada que jugaven junts.
Aquest punt ha suposat controvèrsia esportiva, doncs de fonts ben informades, podem afirmar que han mantingut sessions de dur entrenament a porta tancada en el centre d’alt rendiment de L’HO, amb l’únic objectiu de tombar una parella tosca i rocosa com la formada per Nasarre McEnroe & Paco Noah, i pel resultat, ha donat el seus fruits.
Però tornem al partit. Enfront del Pla d’Igualtat la parella ocasional de torn, la formada per Nasarre McEnroe & Paco Noah que sí han acusat la manca d’acoplament, amb un “fallón” Nasarre McEnroe, que s’ha autoanomenat líder de la parella i que ha influït tant el positiu com en negatiu sobre un Paco Noah que, cal dir, ha millorat considerablement el seu joc, s’ha vist més còmode que en altres ocasions i que fins i tot s’ha vist obligat a cridar a la calma a un Nasarre McEnroe que perdia els nervis davant la parella contrària, cometen errors no forçats en diverses ocasions, especialment en el seu cop més segur el revés.
Val a dir que el partit ha estat entretingut, i fins i tot s’han fet punts llargs posant a prova la presa per tancar el punt, i aquest aspecte s’ha mostrat clau per decantar el resultat final.
Però no tot es tan maco i tan bucòlic... la parella Ito Sánchez Vicario & Marc Connors ha evidenciat algun problema de “caballero español” per part d’un Marc Connors quan de diverses boles profundes al centre de la pista, ha suposat que els dos jugadors hagin anat a retornar la bola en qüestió, i entre un “dale tú” i un “uy no, dale tú por fa” .... total punt perdut. Fins i tot la lesió que s’ha produït tot solet el Marc Connors, total per adornar una jugada... no te remei aquest jugador... que hi farem. Des d’aquestes línees desitgem que no sigui res més que el cop i volem gaudir del seu joc sempre.
No queden enrere la parella Nasarre McEnroe & Paco Noah que malgrat han mostrat un joc convincent, encara que precipitat, han intentat portar l’iniciativa del joc, i per això calen dos virtuts: seguretat i paciència. Cap de les dues han brillat en el partit d’avui: resultat, un parell de “tontos en apuros”.
A pesar de tot, satisfacció en el públic davant un entretingut partit, que com el bon vi ha presentat un buquet de solera, amb un cos destacable, amb aromes de fruits vermells, vainilla i toc de regalèssia al final del tast, que ha finalitzat amb una esportiva felicitació entre els jugadors i jugadora. Que continuí el Pla d’Igualtat !!!!.
Ludovichi Corleone.
Tontolavas (Nasarre McEnroe & Paco Noah) 3 4
Si senyores i senyors, bon partit el que hem pogut gaudir en una tarda que la nova jugadora Ito Sánchez Vicario ha debutat en societat, mostrant molt bones maneres i que s’havia preparat intensament tant en l’aspecte físic com psicològic. Per altra banda, el seu company Marc Connors ha contactat des del primer moment i no han donat sensació de que era la primera vegada que jugaven junts.
Aquest punt ha suposat controvèrsia esportiva, doncs de fonts ben informades, podem afirmar que han mantingut sessions de dur entrenament a porta tancada en el centre d’alt rendiment de L’HO, amb l’únic objectiu de tombar una parella tosca i rocosa com la formada per Nasarre McEnroe & Paco Noah, i pel resultat, ha donat el seus fruits.
Però tornem al partit. Enfront del Pla d’Igualtat la parella ocasional de torn, la formada per Nasarre McEnroe & Paco Noah que sí han acusat la manca d’acoplament, amb un “fallón” Nasarre McEnroe, que s’ha autoanomenat líder de la parella i que ha influït tant el positiu com en negatiu sobre un Paco Noah que, cal dir, ha millorat considerablement el seu joc, s’ha vist més còmode que en altres ocasions i que fins i tot s’ha vist obligat a cridar a la calma a un Nasarre McEnroe que perdia els nervis davant la parella contrària, cometen errors no forçats en diverses ocasions, especialment en el seu cop més segur el revés.
Val a dir que el partit ha estat entretingut, i fins i tot s’han fet punts llargs posant a prova la presa per tancar el punt, i aquest aspecte s’ha mostrat clau per decantar el resultat final.
Però no tot es tan maco i tan bucòlic... la parella Ito Sánchez Vicario & Marc Connors ha evidenciat algun problema de “caballero español” per part d’un Marc Connors quan de diverses boles profundes al centre de la pista, ha suposat que els dos jugadors hagin anat a retornar la bola en qüestió, i entre un “dale tú” i un “uy no, dale tú por fa” .... total punt perdut. Fins i tot la lesió que s’ha produït tot solet el Marc Connors, total per adornar una jugada... no te remei aquest jugador... que hi farem. Des d’aquestes línees desitgem que no sigui res més que el cop i volem gaudir del seu joc sempre.
No queden enrere la parella Nasarre McEnroe & Paco Noah que malgrat han mostrat un joc convincent, encara que precipitat, han intentat portar l’iniciativa del joc, i per això calen dos virtuts: seguretat i paciència. Cap de les dues han brillat en el partit d’avui: resultat, un parell de “tontos en apuros”.
A pesar de tot, satisfacció en el públic davant un entretingut partit, que com el bon vi ha presentat un buquet de solera, amb un cos destacable, amb aromes de fruits vermells, vainilla i toc de regalèssia al final del tast, que ha finalitzat amb una esportiva felicitació entre els jugadors i jugadora. Que continuí el Pla d’Igualtat !!!!.
Ludovichi Corleone.
Empat just
Daniel Kournikova & Wilander Vidal 6 0 2
González Vilas & Edberg Sanz 4 6 2
De nou un bon partit del veterà González Vilas amb un Edberg Sanz pletòric, aquest cop davant d’una parella cohesionada i quasi ordenada, la formada per Daniel Kournikova i Wilander Vidal.
La història sembla seguir i perseguir a Daniel Kournikova i Wilander Vidal, que sembla que esgotin tot el seu joc en el primer set, per això de nou varen iniciar el partit molt “enxufats” deixant la parella González Vilas & Edberg Sanz un tant sorpresos... resultat final un ajustat i interessant 6-4 que deixava les coses calentes pel segon set.
Però estem a març no? i que passa? Senzillament els idus de març planejaren sobre la pista i resultat... un Edberg Sanz ferit en el seu orgull arrossegà al seu company González Vilas a un joc més ofensiu, posicionat clarament a l’atac, pujant a la xarxa a la mínima ocasió i rematant punt darrera punt... deixant bocabadats a uns Daniel Kournikova & Wilander Vidal que més que jugadors de pàdel eren titelles de pàdel. En resum un segon set sense pietat, contundent en el joc i en el resultat. Molt han de treballar la parella Daniel Kournikova & Wilander Vidal en l’apartat psicològic per afrontar els segons sets amb alguna garantia, ja que o falta motivació, o autoconfiança o pitjor... pensen que els partits es juguen a un sol set. Veurem com reaccionen properament...
Altre cosa fou el tercer set, que no va finalitzar per manca de temps, en el que novament l’equilibri va tornar a la pista, deixant el marcador en un interessant empat a 2 jocs.
Conclusió: Repartiment just de punts en un entretingut partit que va deixar satisfet al públic assistent i confirma les bones sensacions de la parella González Vilas & Edberg Sanz. Veurem que succeeix quant s’enfrontin als campions de la primer lliga. No serà tan fàcil.
Ludovichi Corleone.
González Vilas & Edberg Sanz 4 6 2
De nou un bon partit del veterà González Vilas amb un Edberg Sanz pletòric, aquest cop davant d’una parella cohesionada i quasi ordenada, la formada per Daniel Kournikova i Wilander Vidal.
La història sembla seguir i perseguir a Daniel Kournikova i Wilander Vidal, que sembla que esgotin tot el seu joc en el primer set, per això de nou varen iniciar el partit molt “enxufats” deixant la parella González Vilas & Edberg Sanz un tant sorpresos... resultat final un ajustat i interessant 6-4 que deixava les coses calentes pel segon set.
Però estem a març no? i que passa? Senzillament els idus de març planejaren sobre la pista i resultat... un Edberg Sanz ferit en el seu orgull arrossegà al seu company González Vilas a un joc més ofensiu, posicionat clarament a l’atac, pujant a la xarxa a la mínima ocasió i rematant punt darrera punt... deixant bocabadats a uns Daniel Kournikova & Wilander Vidal que més que jugadors de pàdel eren titelles de pàdel. En resum un segon set sense pietat, contundent en el joc i en el resultat. Molt han de treballar la parella Daniel Kournikova & Wilander Vidal en l’apartat psicològic per afrontar els segons sets amb alguna garantia, ja que o falta motivació, o autoconfiança o pitjor... pensen que els partits es juguen a un sol set. Veurem com reaccionen properament...
Altre cosa fou el tercer set, que no va finalitzar per manca de temps, en el que novament l’equilibri va tornar a la pista, deixant el marcador en un interessant empat a 2 jocs.
Conclusió: Repartiment just de punts en un entretingut partit que va deixar satisfet al públic assistent i confirma les bones sensacions de la parella González Vilas & Edberg Sanz. Veurem que succeeix quant s’enfrontin als campions de la primer lliga. No serà tan fàcil.
Ludovichi Corleone.
2 de març del 2010
Se repite la historia...
Daniel Kournikova & Wilander Vidal 6 0 2
González Vilas & Edberg Sanz 4 6 2
¿Conocen aquella célebre frase que dice algo parecido a "la historia es cíclica"? Pues esto es lo que les sucede a la pareja formada por Daniel Kournikova y Wilander Vidal: se imponen en el primer set, pero no consiguen rematar la faena en el segundo. El día que el CIPCH esté en miapuesta.com pongan una "X" a sus encuentros, acertarán seguro.
El primer set estuvo muy igualado y finalmente cayó de parte de Daniel Kournokova y Wilander Vidal.
Esto no gustó nada a sus rivales y, en una demostración de pádel en estado puro, González Vilas y Edberg Sanz pusieron el empate a 1 set, endosándole "un rosco" a sus contrincantes.
El tercer y definitivo set no pudo terminar por falta de tiempo. Lo que nunca sabremos es a quién salvó la campana...
Butanito García
González Vilas & Edberg Sanz 4 6 2
¿Conocen aquella célebre frase que dice algo parecido a "la historia es cíclica"? Pues esto es lo que les sucede a la pareja formada por Daniel Kournikova y Wilander Vidal: se imponen en el primer set, pero no consiguen rematar la faena en el segundo. El día que el CIPCH esté en miapuesta.com pongan una "X" a sus encuentros, acertarán seguro.
El primer set estuvo muy igualado y finalmente cayó de parte de Daniel Kournokova y Wilander Vidal.
Esto no gustó nada a sus rivales y, en una demostración de pádel en estado puro, González Vilas y Edberg Sanz pusieron el empate a 1 set, endosándole "un rosco" a sus contrincantes.
El tercer y definitivo set no pudo terminar por falta de tiempo. Lo que nunca sabremos es a quién salvó la campana...
Butanito García
Superwoman
Ito Sánchez Vicario & Marc Connors 6 6
Nasarre McEnroe & Paco Noah 3 4
Espectacular debut de Ito Sánchez Vicario en el CIPCH, con un juego muy sólido en el fondo de la pista y super agresivo en la red. La verdad es que nadie hubiera dicho que era su primer partido con el bueno de Marc Connors que, sin hacer su mejor juego, se contagió del espíritu competitivo de su pareja de baile y, eso sí, en una de sus subidas a la red, se provocó, él solito, sin comerlo ni beberlo, una lamentable lesión al impactar su Varlion Cañon Ti 4.7 3D Design 37 mm Titanium Double Frame Tech contra su propia rodilla izquierda. Mañana (hoy), veremos si la inflamación sigue aumentando o el hielo consigue reducirla...
Por el otro lado, tambien debutó Nasarre McEnroe con Paco Noah como compañero. El primero tuvo problemas con su técnico revés liftado y el segundo, aunque mostró una franca mejoría, acusó en exceso el parón al que se ha visto obligado el torneo a causa de la mala climatología.
El partido fue muy igualado. Despues de 6 juegos, se llegó a un empate a 3 en el primer set. Máxima emoción. Pero como ya han advertido nuestros lectores a lo largo de todo el campeonato, el pádel es un deporte de errores y detalles, y eso fue lo que sucedió, que en los momentos clave, Ito Superwoman Sánchez Vicario y Marc Connors cometieron menos errores.
El segundo set siguió con la tónica del primero y se llegó a otro empate a 4 juegos, pero como en el primer set, decidieron los pequeños detalles.
Al finalizar el partido, el público obsequió a los 4 deportistas con una merecida ovación por el formidable espectáculo ofrecido.
Butanito García
PD: no quisiera despedirme de ustedes sin antes enviar un cordial saludo a un maltrecho Corredera Agassi quien, empeñado en la no aceptación de la cruda realidad, vuelve a sufrir una nueva lesión por practicar deportes de riesgo sólo al alcance de imprudentes adolescentes. Menudo "fiasco" de pareja, el "bluf" de la temporada: Corredera Agassi y Xavipova Germà acumulan semanas y semanas en el dique seco a causa de sus múltiples y reiteradas bajas. Los Prosinecki del pádel.
Algunos apuntan si es el miedo el verdadero causante de sus lesiones...
Nasarre McEnroe & Paco Noah 3 4
Espectacular debut de Ito Sánchez Vicario en el CIPCH, con un juego muy sólido en el fondo de la pista y super agresivo en la red. La verdad es que nadie hubiera dicho que era su primer partido con el bueno de Marc Connors que, sin hacer su mejor juego, se contagió del espíritu competitivo de su pareja de baile y, eso sí, en una de sus subidas a la red, se provocó, él solito, sin comerlo ni beberlo, una lamentable lesión al impactar su Varlion Cañon Ti 4.7 3D Design 37 mm Titanium Double Frame Tech contra su propia rodilla izquierda. Mañana (hoy), veremos si la inflamación sigue aumentando o el hielo consigue reducirla...
Por el otro lado, tambien debutó Nasarre McEnroe con Paco Noah como compañero. El primero tuvo problemas con su técnico revés liftado y el segundo, aunque mostró una franca mejoría, acusó en exceso el parón al que se ha visto obligado el torneo a causa de la mala climatología.
El partido fue muy igualado. Despues de 6 juegos, se llegó a un empate a 3 en el primer set. Máxima emoción. Pero como ya han advertido nuestros lectores a lo largo de todo el campeonato, el pádel es un deporte de errores y detalles, y eso fue lo que sucedió, que en los momentos clave, Ito Superwoman Sánchez Vicario y Marc Connors cometieron menos errores.
El segundo set siguió con la tónica del primero y se llegó a otro empate a 4 juegos, pero como en el primer set, decidieron los pequeños detalles.
Al finalizar el partido, el público obsequió a los 4 deportistas con una merecida ovación por el formidable espectáculo ofrecido.
Butanito García
PD: no quisiera despedirme de ustedes sin antes enviar un cordial saludo a un maltrecho Corredera Agassi quien, empeñado en la no aceptación de la cruda realidad, vuelve a sufrir una nueva lesión por practicar deportes de riesgo sólo al alcance de imprudentes adolescentes. Menudo "fiasco" de pareja, el "bluf" de la temporada: Corredera Agassi y Xavipova Germà acumulan semanas y semanas en el dique seco a causa de sus múltiples y reiteradas bajas. Los Prosinecki del pádel.
Algunos apuntan si es el miedo el verdadero causante de sus lesiones...
25 de febrer del 2010
Canvi de parella
Benvolguts,
Com tots sabeu, el CIPCH és un campionat obert i plural, que no fa cap tipus de discriminació per raó de raça, gènere, tendència sexual, creença religiosa o afinitats polítiques i/o sindicals. Per aquest motiu, està permès l'INTERCANVI DE PARELLES...
Com ja sabeu, en Ferran Boris Garcia Becker s'ha vist obligat a renunciar a la seva plaça de top ten del campionat, motivat pels seus compromisos professionals. Des d'aquí li desitgem el millor, però li recordem que té un partit pendent de finalitzar, al que la parella formada per JohnToni Nasarre McEnroe i Marc Jimmy Garcia Connors han manifestat la seva predisposició a jugar "fora de casa" i fer el desplaçament a l'estadi que es decideixi.
Retornant a l'orígen d'aquest comunicat, l'anunci que va publicar en Manolo Sanchez Santana ha tingut una ràpida resposta:
- Se busca pareja para pasar un buen rato los martes por la tarde.
- Importante tener pelotas.
- Una vez terminemos, podemos tomar algo y charlar un rato.
- Se ruega discreción.
Donem la benvinguda a en Fred JL Sànchez Lacoma Perry, qui, si el temps no ho impedeix, el proper dimarts 02.03.2010 debutarà formant nova parella de ball amb en Manolo Santana.
Sort!! La necessitareu...
La Federació
PD: la federació està treballant per poder brindar al nombrós públic que omple setmana rera setmana les grades del Tennis l'Hospitalet, un partit mixte d'exhibició, tot desitjant que la 1ª parella femenina del CIPCH acabi formalitzant la seva inscripció al campionat.
Com tots sabeu, el CIPCH és un campionat obert i plural, que no fa cap tipus de discriminació per raó de raça, gènere, tendència sexual, creença religiosa o afinitats polítiques i/o sindicals. Per aquest motiu, està permès l'INTERCANVI DE PARELLES...
Com ja sabeu, en Ferran Boris Garcia Becker s'ha vist obligat a renunciar a la seva plaça de top ten del campionat, motivat pels seus compromisos professionals. Des d'aquí li desitgem el millor, però li recordem que té un partit pendent de finalitzar, al que la parella formada per JohnToni Nasarre McEnroe i Marc Jimmy Garcia Connors han manifestat la seva predisposició a jugar "fora de casa" i fer el desplaçament a l'estadi que es decideixi.
Retornant a l'orígen d'aquest comunicat, l'anunci que va publicar en Manolo Sanchez Santana ha tingut una ràpida resposta:
- Se busca pareja para pasar un buen rato los martes por la tarde.
- Importante tener pelotas.
- Una vez terminemos, podemos tomar algo y charlar un rato.
- Se ruega discreción.
Donem la benvinguda a en Fred JL Sànchez Lacoma Perry, qui, si el temps no ho impedeix, el proper dimarts 02.03.2010 debutarà formant nova parella de ball amb en Manolo Santana.
Sort!! La necessitareu...
La Federació
PD: la federació està treballant per poder brindar al nombrós públic que omple setmana rera setmana les grades del Tennis l'Hospitalet, un partit mixte d'exhibició, tot desitjant que la 1ª parella femenina del CIPCH acabi formalitzant la seva inscripció al campionat.
3 de febrer del 2010
La paciència és un arbre d'arrel amarga, però de fruit dolç
Wilander Vidal & Daniel Kournikova 3 1
Marc Connors & Nasarre McEnroe 6 6
Pista central de l’Hospitalet, i excel·lent presència de públic en aquest inici de la segona lliga del CIPH, i cal dir-ho, bon partit d’ambdues parelles, que han mantingut entretinguts als espectadors, especialment en el primer set, on realment s’ha vist bon joc, jugades interessant i llargs punts, es a dir, pàdel en estar pur.
Per primera vegada, Marc Connors & Nasarre McEnroe han aparegut en la pista amb roba per combatre el fred, mentre la parella Wilander Vidal & Daniel Kournikova, lluïen equipaments més propis del tròpic que de l’època hivernal en la que estem.
Tot just aquest fet ha suposat un inici de partir força igualat, amb les dues parelles amb alta concentració, la habitual en la formada per Marc Connors & Nasarre McEnroe, i la inusual en la parella Wilander Vidal & Daniel Kournikova. El resultat inicial feia preveure una possible sorpresa, al col·locar-se amb un 2-0 favorable a Wilander Vidal & Daniel Kournikova. Però fins aquí i prou, sembla que s’hagin dit amb la mirada la parella Marc Connors & Nasarre McEnroe. Aquest últim s’ha desprès de la jaqueta que portava i ha començat a rutllar, mentre el seu company ha trigat una mica més a entrar en calor, però ja tot ha canviat, l’empat tot seguit, i a partir d’aquí màxima concentració i zero errades, han significat un clar 6-3 final del primer set.
Val a dir que la millora en la parella Wilander Vidal & Daniel Kournikova ha estat important, han aprofitat molt bé aquest descans de dos mesos, i han presentat un partit cohesionat i seriós. Una excel·lent sacada per part de Wilander Vidal i una bona posició del seu company Daniel Kournikova han fet suar als vigents campions en aquest primer set, però com he dit, fins aquí i prou.
El segon set no ha tingut color, un tímid inici i una contundent reacció, amb un Marc Connors molt entonat, han portat un clar resultat de 6-1 favorable a Marc Connors & Nasarre McEnroe, que amb la seva habitual paciència de joc, cercant el moment adient per l’atac i una bona comunicació entre ells, han iniciat aquesta segona lliga recollint els dolços fruits de la primera victòria.
2/2/2010.
Ludovichi Corleone.
Marc Connors & Nasarre McEnroe 6 6
Pista central de l’Hospitalet, i excel·lent presència de públic en aquest inici de la segona lliga del CIPH, i cal dir-ho, bon partit d’ambdues parelles, que han mantingut entretinguts als espectadors, especialment en el primer set, on realment s’ha vist bon joc, jugades interessant i llargs punts, es a dir, pàdel en estar pur.
Per primera vegada, Marc Connors & Nasarre McEnroe han aparegut en la pista amb roba per combatre el fred, mentre la parella Wilander Vidal & Daniel Kournikova, lluïen equipaments més propis del tròpic que de l’època hivernal en la que estem.
Tot just aquest fet ha suposat un inici de partir força igualat, amb les dues parelles amb alta concentració, la habitual en la formada per Marc Connors & Nasarre McEnroe, i la inusual en la parella Wilander Vidal & Daniel Kournikova. El resultat inicial feia preveure una possible sorpresa, al col·locar-se amb un 2-0 favorable a Wilander Vidal & Daniel Kournikova. Però fins aquí i prou, sembla que s’hagin dit amb la mirada la parella Marc Connors & Nasarre McEnroe. Aquest últim s’ha desprès de la jaqueta que portava i ha començat a rutllar, mentre el seu company ha trigat una mica més a entrar en calor, però ja tot ha canviat, l’empat tot seguit, i a partir d’aquí màxima concentració i zero errades, han significat un clar 6-3 final del primer set.
Val a dir que la millora en la parella Wilander Vidal & Daniel Kournikova ha estat important, han aprofitat molt bé aquest descans de dos mesos, i han presentat un partit cohesionat i seriós. Una excel·lent sacada per part de Wilander Vidal i una bona posició del seu company Daniel Kournikova han fet suar als vigents campions en aquest primer set, però com he dit, fins aquí i prou.
El segon set no ha tingut color, un tímid inici i una contundent reacció, amb un Marc Connors molt entonat, han portat un clar resultat de 6-1 favorable a Marc Connors & Nasarre McEnroe, que amb la seva habitual paciència de joc, cercant el moment adient per l’atac i una bona comunicació entre ells, han iniciat aquesta segona lliga recollint els dolços fruits de la primera victòria.
2/2/2010.
Ludovichi Corleone.
“Yo creo que habría que inventar un juego en el que nadie ganara”
Caputxetes: Paco Luque Noah&Devesa Lendl 3 1
Taronja Mecànica: González Svatetz Vilas&Edberg Sanz Ayllon 6 6
Aquesta és una frase de l’escriptor argentí Jorge Luis Borges, i de ben segur, avui per avui, és l’eslògan que abanderarà la parella formada per Luque Noah i Devesa Lendl, que han tornat a ensopegar davant una parella que s’estrenava en el torneig.
Tothom esperava que el descans obligatori d’aquests dos mesos implicarien un canvi en aquest duet del que sempre s’espera quelcom més, però aquest cop res han pogut fer davant un Sanz Ayllon que ha donat la campanada en la seva estrena en el torneig, i un González Svatetz Vilas que no ha perdonat, contagiat del bon joc desenvolupat pel seu company de ball.
Molt han de millorar les “caputxetes”, davant el nivell exhibit en l’inici d’aquesta segona lliga... i essencialment hauran de treballar de valent en l’aspecte psicològic. Retrobar l’esperit de victòria, de lluita i d’esforç son elements essencials per millorar. Des d’aquests línies els animem !!! però que no pensin que tindrem compassió, i si continuen així, els propers titulars poden ser: “Un cop més han passat per l’adreçador” o “Si caus set vegades, aixecat vuit” o pitjor com “De nyigui-nyogui”... ja veurem, doncs el nou espònsor esportiu, avui lluïen nou equipament, els pot deixar a l’estacada sinó acompanyen els resultats... recordeu la temporada anterior amb la gorra al Sr. Luque Noah ?
Bé, de la Taronja Mecànica poc podem criticar. I realment hem sap greu no trobar l’escletxa... esperarem al proper partit, per veure si realment el joc desplegat avui és una realitat o tan sols ha estat un miratge, de moment sembla que apunten alt.
2/2/2010.
Ludovichi Corleone.
Taronja Mecànica: González Svatetz Vilas&Edberg Sanz Ayllon 6 6
Aquesta és una frase de l’escriptor argentí Jorge Luis Borges, i de ben segur, avui per avui, és l’eslògan que abanderarà la parella formada per Luque Noah i Devesa Lendl, que han tornat a ensopegar davant una parella que s’estrenava en el torneig.
Tothom esperava que el descans obligatori d’aquests dos mesos implicarien un canvi en aquest duet del que sempre s’espera quelcom més, però aquest cop res han pogut fer davant un Sanz Ayllon que ha donat la campanada en la seva estrena en el torneig, i un González Svatetz Vilas que no ha perdonat, contagiat del bon joc desenvolupat pel seu company de ball.
Molt han de millorar les “caputxetes”, davant el nivell exhibit en l’inici d’aquesta segona lliga... i essencialment hauran de treballar de valent en l’aspecte psicològic. Retrobar l’esperit de victòria, de lluita i d’esforç son elements essencials per millorar. Des d’aquests línies els animem !!! però que no pensin que tindrem compassió, i si continuen així, els propers titulars poden ser: “Un cop més han passat per l’adreçador” o “Si caus set vegades, aixecat vuit” o pitjor com “De nyigui-nyogui”... ja veurem, doncs el nou espònsor esportiu, avui lluïen nou equipament, els pot deixar a l’estacada sinó acompanyen els resultats... recordeu la temporada anterior amb la gorra al Sr. Luque Noah ?
Bé, de la Taronja Mecànica poc podem criticar. I realment hem sap greu no trobar l’escletxa... esperarem al proper partit, per veure si realment el joc desplegat avui és una realitat o tan sols ha estat un miratge, de moment sembla que apunten alt.
2/2/2010.
Ludovichi Corleone.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)